CAP DE SETMANA DEL 6-7 NOVEMBRE

Sembla ser que aquest 2014 no hi haurà cap de setmana sense que hi hagi cap representant del C.A.R. portant els nostres colors per qualsevol dels racons de la nostra geografía. Aquest cap de setmana teníem per una banda a l'Oriol (que corria a casa), l'Aitor (que finalment aconseguia una gran marca), Eli i el seu inseparable Chechu (que ha d'espavilar, que aquesta dona fa dies que se li ha pujat a la "chepa") i el Percha (Fermín!!! muy contentos de tu vuelta, aunque sabes que para muchos es como si no te hubieras ido), tots ells a la Mitja Marató de Mataró. Per altra banda teniem la Raquel fent un Trail de 12 km a Vilafranca del Penedès ocupant com ja és habitual en ella les primeres posicions.
Enhorabona a tots!
 
7/12/14 MITJA MARATÓ DE MATARÓ

Crònica cedida per Oriol Faidella (que corria a casa):

Per fi arriba la gran cita esportiva a la capital del Maresme. La mitja Marató. I per celebrar-ho aquest any baixan 4 del CAR a correr-la, bien!

Aquest any és ple de canvis... per començar la casa Taymory s'hi posa com a gran esponseritzador fet que fa que hi hagi 500 dorsals més, fira del corredor el dia abans, que hi hagi una samarreta commemorativa per 1a vegada, que hi hagi aquarius durant la cursa, i que hi hagi calaixos de sortida i 3 plomes a la cursa. Els altres anys no hi havia res d'això.

La mitja de Mataró és famosa per ser una mitja molt plana, però també ho és pel seu últim kilometre i mig de "falso llano" que de falso no té res! Allí tothom cau... i et recordes de la mare que va parir.....el de la organització!
Els 5 primers km's són dins Mataró i del 6 al 18 és tot per passeig i carretera anar i tornar 3 cops. Del 18.5 al 21 és una.... pujada ben maca si no en portessis 18.5 a les cames.
A l'arribada ens espera una bossa molt completa amb productes de neteja, pasta de dents, cutxilles d'afeitar...

Li tinc força carinyo a aquesta cursa, ja que va ser la meva 1ra mitja marató al 2011. I des d'aleshores que la corro cada any, s'ha de fer poble! El 4rt cop que la corro.
Porto les 2 últimes setmanes prèvies a la cursa amb mocs, maldecap i malestar i tinc molt males sensacions... però m'blido d'una cosa.. corro a casa i em sé de memòria el recorregut i això sempre ajuda.

La intenció és fer 1:35h o sigui, anar a 4:30 min/km és molt ambiciós... ho sé, ja que les últimes mitjes havia fet 1:40h. Si no es pot no passa res...

Fa moooolt fred! Tret de sortida amb el Percha mirem el garmin i... nem a 3:40! flipaoooo ja puc afluixar.... al km ja l'he perdut de vista. Passo pel km 5 en 21 minuts i penso, ui, vas flipat... Encarem el passeig i pim pam pim pam, em noto bé. km 10 i un gel. Gir i a encarar el km 15. Em vaig trobant cada gir chechu i eli i ens nem saludant, ban molt bé just darrere la ploma de 1:40h. Al Km 13 em trobo un galgo tot flipat de verd que ve sol de cara.. l'Aitor! va sobraaat! ja esta pel km 16 fara bon temps! Arribo al km 15 i gel, vamoss pim pamm gir i 2 km més i veig la Eli i penso, i el Checu? no l'he vist i al cap d'un rato me'l trobo!. La Eli li ha fet una ZASCAA al chechuu jijij :P
Arriba el temut falso llano... i passo d'anar a 4:25 a 4:50! moder focaaa, tot i així em noto molt millor que l'any passat i no patint tant.
Al final creu-ho meta per sota la 1:35h i super content!
Objectiu més que complert!
Ara sí veig molt dificil la 1:30 però no impossible, tinc 8 setmanes per entrenar.
Ho sabrem l'1 de febrer a Granollers!

Enhorabona a tots!! Tots som finishers. Fins la propera!

De 2519 finishers:

pos 81- Aitor Sala: 1:20:54 (mmp)
pos 522- Carlos Cierco: 1:32:31
pos 671- Oriol Faidella: 1:34:47
pos 1673 - Eli Sala: 1:47:57
pos 1656 - Chehcu Muñoz: 1:53:19

 



12km de Vilafranca del Penedès
Crònica cedida per Raquel Garsaball:
 
Ja fa 3 setmanes de la marató i crec que les cames ja estan recuperades per tornar ha competir, aquest cop faré una cursa de muntanya però no n'estic gaire convençuda ja què fa 3 mesos que no trepitjo cap muntanya però a per totes i a veure com surt!

Arribo a Vilafranca molt justa de temps ja que m'ha costat trobar el pavelló, bé com quasi sempre...hauré d'optar per sortir amb més temps de casa jeje!

Vaig a buscar el dorsal, un cafè i escalfar lo just!

Em situo davant la linea de sortida i ens fant el brifing, no m'agrada gaire lo que sento quant ens diuen que em d'escalar una paret amb una malla...i tot de pujades i baixades, bé un autèntica trenca cames!

Donen el tret de sortida i tothom surt a tope, vaig sota 4km el minut així que afluixo sinó no arribaré! arribo al km 1'5 i ja comença una forta pujada que és impossible fer-la corrent, així que la faig caminant a ritme lleuger, ara toca una forta baixada d'un 40%, pobres ungles jeje!
Arriba el tram què es pot córrer i augmento el ritme, però correm per un corriol i no puc avançar al noi del davant així que vaig al seu ritme, arribem a la paret amb la malla on hem d'escalar, el noi és queda entrebancat i l'empento del cul sinó no se'n sortirà jeje! quan ja som a dalt el puc avançar i continuem pujant.
Arribo a l'avituallament i aprofito per hidratar-me una mica, ara torna a tocar una forta baixada on per la meitat hi ha animació amb música, molt encertat! és la 1a trail que trobo animació per dins de la muntanya i m'ha agradat força!
Arribo al poble i ara toca una mica d'asfalt, s'acaba aviat i tornem a pujar amunt, ara per unes escales, el meu quàdriceps i l'isquio ja és comencen ha queixar!
Arribem al desviament on els de la cursa de 7km van cap a l'arc d'arribada i nosaltres donem una altra volta més, aquest cop molt millor ja què ja em conec el recorregut! ja he donat un altre cop la volta i ja estic a la recta final, queda solament 1km així que ha per totes, tinc una noia davant la qual volia agafar fent l'sprint final però veu la meva intenció i també apreta! llàstima, m'ha set impossible agafar-la i quedo tot just a 30" al seu darrera, al final 4a de la general! força bé per no haver entrenat res!

CAP DE SETMANA DEL 29-30 DE NOVEMBRE

.
Un altre cap de setmana en el qual els nostres socis es posen de verd per representarnos en diferents competicions repartides per tot el territori. Aquest cop teníem en Ramonet, que, tot i que no ser dels socis més actius en competicions, quan s'hi fica s'hi fica de debó i puja al podi a la Rosa del Nord amb unes condicions gens favorables. El company Isasi, continuant amb el seu descobriment del món del trail running, es disposava a fer la cursa dels 3 Turons a Barcelona, una cursa de película. Per últim un que no para, l'Oriol, es disposa a fer la Neorural al Vallès també en un dia difícil per la meteorología.

Ara que sembla que arriba l'hivern té molt mèrit participar en aquest tipus de curses representant-nos a tots.

La Rosa del Nord
Crònica cedida per Ramonet:


Rosa del Nord - 29/11*2014
Com ja sabeu jo soc poc de curses, però aquest cap de setmana passat vaig decidir amb el meu cosí de fer una nocturna per parelles. De vegades els companys fallen, i així va ser, per això una vegada a la Seu d’Urgell vaig decidir fer la cursa individual.
La rosa del nord es una cursa que surt del golf Arabell i va fins Sant Julia de Lòria (AND). Consisteix en l’antiga ruta que feien els exiliats de la guerra, com així els contrabandistes per entrar tabac. Es una cursa sense  avituallaments fins al tram final no es passa per cap població. Son 22km de distancia amb 1600 metres de desnivell positiu. Es pot fer be per parelles, parelles mixtes o individual.
Briffing a les 17:30h, veig que será una cursa amb poqueta gent (70 persones) pero tots van molt ben equipats…..ens comenten de com esta el panorama, i res de nou….tres dies ploient, aigua, fang….Veig que no será fácil acabar!
A les 18:00h tret de sortida, 2km per carretereta (pensava que estava fent series per la urbanització) i comença la pujada, molt corrible fins al final, primers 900 mtrs de desnivell assequibles…. Vaig be i no hem fa mal res, nomes un problema la humitat i el fang. El tema frontal el tinc controlat (estic acostumat). Quan porto uns 7 km arribo al coll i comença una baixada espectacular. Un pam de fang entre pinar, era com una baixada amb neu verge….vaig disfrutar com un enano….pero al acabar….una pujada per fer amb peus de gat…molt tècnica, plena de fang i molt dreta!!!! D’aquí el nom que te….cabra morta! Desprès d’això un altra baixadeta i últim repetxo, una mica mes assequible que l’anterior pero molt dret…allí m’ ajunto amb la parella de mixtes que hem van guiar en el tramp final…baixada molt técnica i complicada ja que era tot roca mullada. No sabia en la posicio que estava quan de repent hem veig un frontal sol davant meu, era algu que corria individual com jo i hem vaig dir ( l’has de adelantar)…així va ser, vaig ficar les revolucions a tope i gas….quedaven uns 3 km per meta, el vaig pasar i encara vaig sacar-li 5 minuts!!! 
L’arribada molt guapa dins d’andorra, amb la família animant que ajude molt!!!! La sorpresa va venir al pasar la meta quan tots hem felicitaven…. Jo flipat vaig preguntar-me el per que , moncusi hem diu….nene has quedat tercer!!!! Jejeje
110 IND-M 9 3 - IM Ramon Jordana Pérez   3:04hores
3er posició individual 9è de la general
Molt content per haver pogut acabar la cursa i pujar un titul mes al club!!!!






Els 3 Turons:
Crònica cedida per Albert Isasi:

Mis respetos a Sylvester Stallone!!!

Que a su edad y con todo lo que tiene operado haya sido capaz de subir las escaleras de Rocky, Rocky II, Rocky III… por qué Rocky van??? tiene su mérito.

Porque la 3 Turons tiene subidas y bajadas, al fin y al cabo se suben 3 de los 7 turons que hay en Barcelona, pero sobre todo tiene un montón de escalones que subir!!! Que los primeros los subes de 2 en 2 y a la carrera, pero los últimos ya de 1 en 1, caminando, soplando,… y si no hay un pasamanos donde agarrarse te acuerdas del regidor de urbanismo que dijo que no había presupuesto para ponerlo, o de los ecologistas que protestaron porque un elemento metálico rompe con el entorno de naturaleza…

A las 10.00 se dio la salida. Se agradece porque sólo tuve que andar 300 metros desde mi casa, así que por una vez no tuve que pegarme el madrugón para desayunar las 2 horas antes que marcan los protocolos. 450 inscritos aunque durante toda la semana vienen anunciando levantada: lluvia, viento,… así que seguro que seremos menos!!! Pero no tantos: al final 375 llegados a meta. Esto del Trail running se está convirtiendo en una enfermedad…

Como en la UTCollserola, un primer kilómetro de asfalto donde voy muy cómodo, entre los 30 primeros, hasta que llega la primera serie de escalones para subir al Turó del Guinardó. Como ya me avisaron que no sería la primera serie, me la tomo con calma (aunque corriendo y de 2 en 2 escalones) y empiezan a adelantarme. Ya os pillaré pienso… pero luego veré que no, que no los pillaré. Estamos en Barcelona pero aquí hay mucha cabra.

El Turó del Guinardó es el que suelo usar para entrenar rampas, así que me lo conozco, y me imagino que nos harán pasar por las rampas más duras… y así es!!! Poe tanto piano, piano… Cruzamos el primer Turó y hacemos una pasada rápida por el Parc Güell. Una zona muy guapa para correr para todos… menos para uno, que en una de las bajadas resbala y cae. Cuando lo paso está tirado en el suelo pegando gritos con 3 corredores vigilándolo y avisándonos de no pisar las maderas. Luego en meta me entero de que se rompió la tibia!!!

Aún así aprovecho para apretar en las bajadas. En Collserola vi que no bajo tan mal, y como subir subo poco (y menos si son escaleras) tengo que aprovechar las bajadas y el poco llano que hay. Aunque enseguida vuelven escaleras que rompen el ritmo para subir el 2º Turó. Muy guapo si tuviera tiempo de parar y mirar ya que en la cima hay 360º de vista completa de Barcelona.

Nueva bajada… y otro tío en el suelo!!! Este con la barbilla abierta!!! Esto ha pasado de ser Rocky con tanta escalera a ser Rambo con sangre, huesos rotos y algún “Dios mío, no siento las piernas!!!” con tanto sube y baja!!!

Más escaleras (perdí la cuenta en la sexta serie) para subir al 3er Turó, más Ca-Co’s (esta gente no sabe lo que son que todos corren??) y otro casi kilometrillo de bajada en asfalto para adelantar a unos cuantos (esta es la mía!!!).

Al final puesto 95 de 375 (mal…) y 1h14’37’’ pero oye, quedando por delante de la segunda chica!!! Quien no se consuela es porque no quiere…




La Neorural
Crònica cedida per Oriol Faidella:
LA NEORURAL, CURSA DE MUNTANYA DE 27Km 1.600 m d+

Sense tenir-ho massa clar ni trobar-me molt bé enfilo cap a Santa Maria de Martorelles, un poblet a prop de Mollet, al Vallès. Em poso el despertador a les 6.15h per marxar a les 7h i em llevo a les 7:10h !! olee.. m'he adormit... ajjjj... marxo sense esmorzar i m'enduc 2 plàtans pel camí.

Arribada al poble i dia de fred, núvols grisos i tot pinta que plourà, i el terreny tot fangós. Però au, pantaló curs i màniga curta, si plou ja em mullaré.

La cursa es 90% corriol trenca cames del més malparit que hi ha, dins de bosc molt dens. No ho sembla però sí, aquí hi ha bosc i turons i serres i buff... els km costa molt que passin. A mesura que passa la cursa vaig treient-me la idea del cap de fer un top 50 i em conformo en acabar decentment. M'avança tothom, em noto fluix però segueixo.

A mitja cursa es posa a ploure i fa molt vent, es fa difícil. No és un bon dia per córrer per muntanya... però s'ha d'acabar!

Arribada menys brut del que m'esperava i amb un bon tiberi i uns manguitos de la casa Hoko de regal.

Temps: 3:47:03
Posició 113 de 277


CAP DE SETMANA DEL 22-23 DE NOVEMBRE

.

Esta claro que no puede haber un fin de semana sin que ninguno del CAR se esté quieto y que el nombre del club, la comarca y el verde no se propague mas allá de nuestras fronteras. Este fin de semana le tocaba a Albert Isasi en Barcelona,... participar en la Ultratrail Collserola, haciendo un gran papel en la versión de 23km entrando en meta el 77 de 500 participantes. Por otro lado nuestra campeona Raquel Garsaball realizaba una gran carrera de 5km consiguiendo la primera plaza del podio femenino en la vuelta al Pantà d'Ivars d'Urgell. Por último, nuestro corre-caminos, dejaba la velocidad y se situaba en la línea de salida de la Jean Bouin haciendo muy buena carrera. Enhorabuena a todos!!


JEAN BOUIN - 5 KM

Crònica cedida per l'Eloi:

Un any mes em disposo a fer la Jean Bouin, cuna cursa mítica de Barcelona, que no se pqerque cada any es segura al meu calendari, es una cursa molt recomanable.
 Aquest any la corria la 5km i la corria amb amics, cosa que em va penalitzar ja que vam sortir tots junts, i vaig haber d'avancar molta gent al principi, peró un cop agafada la gran via, ja vaig poder agafar un bon ritme, al final content per la marca 24:45 aproximadament com l'any passat i patint molt menos,i posició 238 de 1800 prepareu-vos que la Sansi esta a tocar jajajajajajaja :P

 
  23K ULTRA TRAIL COLLSEROLA

Crònica cedida per l'Albert Isasi:
 
Mentre uns acaben la temporada, d’altres la comencem; tenim en compte que amb la conya de l’esguinç de turmell del juny vaig estar parat molt de temps i que el clima per Barcelona anima a correr mes que per la muntanya; i em marco com a objectiu pel 2014-2015 mantenir la Marató de Barcelona i adintrar-me en el mon del Trailrunning, començant modestament i, si tot va bé, acabar el 2015 amb alguna ultra. Però tot al seu temps!!!
 
I el primer pas de la temporada és La Popular de la Ultra Trail Collserola, una cursa de 23 km al costat de casa que ja vaig fer l’any passat, tot i que la d’aquest any te petits canvis de recorregut.
 
Estic en plena rehabilitació del turmell, així que m’ho vull prendre amb calma: fer una patxangueta, sense riscos i sumar quilòmetres per la següent etapa important que serà al febrer amb la marató de muntanya de Sant Sadurní. I amb més calma encara m’ho vull prendre quan em trobo amb una antiga companya de feina a la línea de sortida que també correrà i també surt d’una lesió. Anirem junts petant la xerrada i ens ho passarem bé!!! A mes com que està soltera, tinc 2 hores i pico per fer gestions pel company Morilla, que necessita assentar el cap d’una vegada a veure si aconseguim entre tots que li surti bé una marató… que no pot ser això de sortir de festa 2 nits abans!!!
 
 
 
 
Aquí amb la companya abans de la sortida…
 
Malauradament, just abans de sortir em diu que té previst fer 2h45’ que serà a l’hora que la seva parella vindrà a recullir-la… i com que no té una germana bessona, opto per anar a la meva no sigui que de tant xerrar m’entri flato…
 
Tret de sortida a les 10.00 amb 500 inscrits i a veure com se’ns dona!!!
 
Només començar, 1,5 km per asfalt amb petites pujadetes que aguanto molt bé (per algo sóc asfaltero!!!) i em poso entre els primers del segon grup (al primer van les bèsties i aquests son inabastables…). Un cop entrem en pistes, el grup dels liders s’equivoca de camí que fa que per primera vegada en la meva vida em trobi en el top-10 d’una cursa!!!! La foto em dura poc, perquè els màquines de seguida tornen al bon camí i em deixen al meu lloc.
 
De sobte em trobo amb el Joseba Beloki, ex ciclista professional i podi a Tour i Vuelta, a un costat i el Robert Mayoral, Iron Man i no se quantes coses mes, a l’altre i com que tots 3 som nous en això del Trail, ens estem uns quants quilòmetres junts: a les baixades jo els deixo i a les pujades ells a mi, així que al final tornem a trobar-nos.
 
 
 
Primer plànol del Mayoral, jo seguint-lo i, de blanc, el Beloki
 
Allà pel km 8 ens trobem amb una pujada forta i el Beloki tira i se’n va (com es nota que era escalador!!!). Espero poder tornar a agafar-lo en alguna baixada (en converses tuiteres posteriors reconeix que no baixa una merda) però ja no el veig fins l’arribada.
 
Del km 10 al 15 pateixo l’esforç d’haver aguantat a aquells dos i a la mínima pujada em poso a caminar. Va, diré que durant 5 km vaig estar fent Ca-Cos que sóna mes guais… fins que arribo a l’avituallament del 17, m’ho prenc amb mes calma que al primer i menjo tranquilament que hi ha gana.
 
D’aquí a meta és baixada i pla, bien!!! penso primer, però mecagüen la baixada!!! Se’m comencen a carregar els quadriceps i em passen 4 o 5 tios, ja els passaré al plà… o no!!! perquè en acabar la baixada m’enrampo i al final ja m’està bé arribar.
 
Acabo en 2h26’37’’ i possició 76. Prou bé no?
 
Aquest diumenge toquen els 11k de 3Turons a Barcelona i començarem a estirar quilometrades, a veure si a la Ultra Trail Collserola 2015 estic en condicions de fer la llarga de 80k!!!
 
 

5 KM A L'ESTANY D'IVARS

Crònica cedida per la Raki:

Fa una setmana que he fet la marató de València i ja em disposo ha competir un altre cop, però avui una de 5km per activar cames!

Aquest cop la faig al costat de la meva germana que s'està iniciant al run.

Arribem a l'estany i ens diuen que es surt des del poble, així que apartem la tanca i anem direcció al poble, però resulta que estem fent el recorregut de la cursa i ens plantem davant l'arc de sortida! quin lio! bé almenys ja he vist l'últim km de la cursa jeje!

Deixem el cotxe a ma mare perquè el vagi aparcar i nosaltres anem ha buscar el dorsal, fer cafè i agafar el bus que ens portarà a l'estany!

Com sempre, tot amb preses i agafem l'últim bus, arribem a l'estany i ha escalfar ràpid, estirar una mica i a la linea de sortida!

Ens desitjem sort i ha córrer! surto bastant ràpid ja què les cames em responen bastant bé, el dia anterior havia sortit ha córrer per 1r cop des de la marató i em feia mal el genoll però avui sembla que està perfecte.

Porto unes 4 noies al davant però que aviat les avanço a totes i em situo 1a. Quan em dono compte ja porto 3km i les cames em responen força bé, arriba una pendent que no s'acaba mai, ja no estava acostumada a les pujades jeje! després de la pujada baixo el ritme ja què em deixa bastant tocat l'isquio, ja arribo al punt d'on havia entrat amb el cotxe, això ja m'ho conec i sé que és tot pla, així que a per totes!

Quan estic a 20m d'arribar a la linea d'arribada, allí m'espera la meua neboda per donar-me la mà i arribar juntes, que per cert quasi que la faig volar pobreta jeje! però una arribada molt emotiva al celebrar la victòria amb una persona tant estimada!

Ara unes vacances de fi temporada no anirà malament i haurem d'encetar la botella de 3L que em van donar...jeje!

Al final vaig arribar la 18 de 238 corredors i 1a de noies! molt contenta del resultat i acabant sense cap lesió!

CAP DE SETMANA DEL 15-16 DE NOVEMBRE

.
Ja entrats al novembre on s'ajunten diferents moments de temporada dels nostres atletes. Gent que porta molts mesos preparant el seu objectiu per finalitzar la temporada mentre altres estan just a l'inici de la mateixa ja pensant en el 2015.
Doncs bé, la Marató de València era un d'aquests reptes final de temporada per a molts. Una de les maratons destacades on Antonio M., Uri, Aitor, Raki viatjàven "en familia" per a complir els seus particulars objectius. Una marató és molt llarga i mai saps qué pasarà i com respondrà el cos. Aquesta va ser especialment "gens benèvola" per als nostres, parant a l'Aitor al km23 per una lesió, i matxacant físicament a la resta apareixent "el hombre del mazo" en diferents punts. L'Aitor és un excepcional atleta i aquesta "retirada" li servirà per a seguir creixent com a esportista ja que sabrà agafar el millor d'aquesta "mala estona" que va passar. Per a la resta, va ser una experiència més que els va fer madurar com a maratonians, uns millorant la marca i altres quedant-se a les portes, però amb una lliçó més a l'esquena. ENHORABONA MARATONIANS!!!
Per altra banda, Chechu, Eli, Fer i Juanma corrien la nocturna de Monzón, gaudint d'un altre cap de setmana esportiu. Tot i la pluja, excepcional cursa com relata el nostre company Chechu. Enhorabona als 4!!
Finalment, un servidor, aprofitant el viatge de visita familiar a Bcn i que a escasament 10' de casa hi havia la cursa de 10K del Barri del Clot, iniciava la nova temporada.
SEGUIM TREBALLANT SOCIS!!!

10K BARRI DEL CLOT

Crònica cedida pel Tito:

Viatge a Bcn de visita familiar i ja tenim al Tito mirant la opció de curses properes a casa dels sogres. I sí, una de les coses bones de la gran ciutat és que cada cap de setmana hi ha moltes opcions a escasos minuts de casa.
Cursa elegida els 10K del Clot amb la companyia del gran amic Eloi Moragues i amb l'objectiu de veure quin és l'estat de forma a l'inici de temporada.
Viatge amb moto de 10' i ja hi som. Cursa de barri, però a Bcn surt gent de sota les pedres disposades a fer una cursa. Som, ni més ni menys, que 1300 persones.
Molt de vent el que hi havia diumenge al matí i que em feia recordar als nostres amics de València desitjant-los que no tinguèssin aquestes condicions.
9:30h i sortida. L'objectiu, retrobar-me amb la competició i veure quin ritme sòc capaç d'aguantar durant els 10K.
Cursa gairebé plana però amb algun carrer de puja i baixa que feia apretar les dents per a poder mantindre el ritme. La idea era correr sobre 4'/km o una mica menys, però ràpidament vaig veure que no era capaç. Al primers kms sí que vaig poder anar a 3'50"/km però al segon tram ja notava la falta de kms acumulats i era incapaç de còrrer amb força.
Finalment 40'50". Reconec que quan vaig veure el temps no estava gens satisfet ja que pensava en la marca assolida l'any passat de 38' a l'Hospitalet i la feina que queda per fer per a tornar a estar a l'alçada.
Per altra banda, la cursa em va anar genial per a servir-me de "toc d'atenció" per a seguir treballant fort i seguir millorant en la cursa a peu. Piles carregades al 100% per seguir entrenant!
Qui no és positiu és perquè no vol

De 1274 finishers

Pos.125. Tito Pueyo - 40'52"

http://www.cursapopularclot.cat/2014/classificacio/

MARATÓ DE VALÈNCIA

Crònica cedida per la Raki:

Aquest cop les sensacions no són tant bones de cara a la marató de València ja què vaig arrosegant dues lesions però ja que estic inscrita...doncs ha per totes!

Al final marxo el dissabte amb l'Aitor, quedem a Salou per marxar junts però el nostre sentit de l'orientació no és molt bo i ens costa lo nostre trobar-nos jeje!

Arribem a València i anem ha buscar a l'Antonio i l'Oriol a l'apartament. Anem directes a la fira del corredor ha buscar el dorsal! al veure l'ambient, l'arc de l'arribada, tot en general....se'm posa la pell de gallina!

Anem directes a l'apartament a sopar i intentar descansar per demà, però posar el rentavaixelles abans d'anar ha dormir no ha sigut una mala idea jaja!!

El Morilla i jo ens despertem 3h abans per esmorzar, l'Aitor i l'Oriol no gaire més tard, els nervis ens pasen factura...

Arribem a la zona de la cursa, els nervis a flor de pell, donem les bosses a la germana de l'Antonio i anem ha escalfar.

Jo no escalfo gens ja què solament faig que 10m i em punxa la planta del peu, decideixo que ja faré el calentament sortint suau.

Donen el tret de sortida però nosaltres encara tardem uns 3' en sortir, començo ha córrer i el dolor de la planta del peu augmenta, ja em començo a ratllar i ha venir tot de sensacions negatives però no paro de córrer i intento pensar en altres coses.

A mesura que vaig fent km el dolor de la planta desapareix, cosa que em permet augmentar el ritme, genial! Vaig recuperant el temps perdut. A l'hora dels avituallaments és un " caxondeo" ja què al no sentar-me bé la isotònica que donen, m'emporto en bossetes els meus polvos,  els quals tinc que buidar-los dins de la botella d'aigua...total que en van més a fora que a dins jeje!

Suposo que aquest és el motiu que al km 27 xoqués de cap al maleït muro per falta d'hidratació! no enteneia que m'estava passant, era com si el cap anés per un lloc i les cames per un altre, no em responien, estaven com adormides i no volien córrer! se'm passa pel cap de retirar-me però la meta és tant espectacular...així que trec forces d'on puc, afluixo el ritme i a continuar!

El quàdriceps dret em comença ha fer molt mal, unes puntxades terribles, intento distreure'm però no hi ha manera! sembla que les cames ja volen tornar ha córrer però ara el quàdriceps no m'ho permet! s'està convertint en tot un calvari!

Sobre el km 36 em trobo a l'Antonio caminant que ha petat, li dic per anar junts però em diu que continuï, que no pot córrer i que ja m'agafarà, vaig continuant a ritme suau, el vent tampoc ens ho posa gaire fàcil!

Passo pel km 40 i em prenc l'últim gel amb esperances que fem dongui forces i arribar amb forces a la meta, ja estic arribant i és espectacular, la gent cridant el meu nom i animant-me, em fa mal tot però amb el caliu que hi ha no pots parar, no és pot explicar amb paraules! l'entrada a la ciutat de les arts amb l'aigua al voltant, el públic cridant...impressionant i molt emotiu!! tot el dolor patit ha valgut la pena per viure aquest moment inoblidable!!

Arribo a meta i una forta abraçada als companys del club, Oriol que ha fet molt bona cursa, Aitor que ha tingut que abandonar al km 23 per problemes físics i Antonio que arriba 3' després que jo.

Ha estat tot un plaer compartir aquesta gran aventura amb aquests grans atletes i però sobretot companys que m'han fet oblidar els nervis i disfrutar d'un gran fin de setmana! sé que volíem unes marques millors, però amb l'esperit lluitador que tenim, no en tinc cap dubte que repetirem i ho aconseguirem! serà per curses!!! Enhorabona a tots!!

Dels 11.348 finishers:

Pos.3974 - Oriol Faidella - 3h39'40"
Pos. 4305 - Raki - 3h42'30"
Pos. 4437 - Antonio M. - 3h43'39"
Aitor - Abandó per problemes físics

 

 
10K NOCTURNO MONZÓN
Crònica cedida pel Chechu:
Una de las cosas que a Eli y  a Mi nos gusta, es ir a probar carreras nuevas. Esta vez nos desplazamos a Monzón es un 10.000 en sábado y nocturno. Allí quedamos con Fer, Juanma y familias, que muy gustosamente nos harán de anfitriones. Mientras nos dirigimos a la carrera a Eli no se le ocurre nada más que decir que hay unos nubarrones, yo le digo que es que se hace de noche, pero pienso que con lo gafe que es aun lloverá. Recogemos el dorsal y nos damos una vuelta por la zona, la salida es en una gran avenida de entrada al pueblo que van a cortar para la carrera, ahí se ve muchas veces cuando el ayuntamiento apoya un evento como este., el recorrido es de 5km, así que como nosotros estamos inscritos a la de 10km y nos tocara dar dos vueltas. Nos encontramos a Juanma, vestido de calle, que todavía tiene que ir a casa. No voy hacer ningún comentario sobre su estado de nerviosismo, quien no lo entienda que busque la crónica del Half de Empuriabrava, allí hay toda la información.

Media horita antes la gente empieza a calentar, la socia y el mendas nos vamos a dejar la ropa a la furgoneta, cuando volvemos, empieza una tormenta.  Miro a la Eli y la empiezo aplaudir que fiera, capaz de cargarse un bonito día con un solo comentario, el speaker no da crédito, con el bonito día que hacía, decía el pobre… No sabe de los poderes de la Eli, casi semejantes a los de Tito con el buen tiempo. La imagen es surrealista, todo el mundo, espectadores y corredores, metidos a cubierto. Yo muy a mi pesar calentando solo, chopandome enterito, pero si no caliento bien, luego me rompo. Como un pro, me siento observado y me entra hasta vergüenza.  La Eli está bastante jodida de garganta y opta por calentar por debajo de los edificios para no mojarse antes de empezar, los demás del club también han optado por resguardarse. Justo cuando van a dar la salida, la lluvia cesa y se me queda cara de tonto, de tonto mojado. En la salida hablamos de estrategia, Juanma va ir con Rebeca para intentar bajar de la hora, Eli va a ir según sensaciones ya que no llega fina, Fer anda llorando de que no esta bien, de que es lo que más le cuesta bla,bla,bla… yo le digo que voy a intentar ir sobre 4’40, 4’45, no lo ve claro.

Salida de la carrera y toca regular, cojo ritmo, controlo el gps. Eli se va un poco por delante y Fer va conmigo. Los primeros kilómetros son por el casco antiguo, se hace muy ameno pero hay desnivel y se nota, voy controlando a Eli en todo momento. En una bajada un poco fuerte el colega Fer pone la directa, me pega un hachazo y sigue hasta pegárselo a Eli también! Ya me extrañaba que aguantase a mi lado… luego me dirá que esperaba que lo cogiese luego, si ya! Jaja el recorrido va siendo muy chulo, después de ir por el casco antiguo te sales de la población para ir a la pista de atletismo, aunque la entrada y la salida son un poco “rara”, ya que hay que aflojar mucho el ritmo por la estrechez del paso después ya vuelves dirección a la salida otra vez. Por el paso de la primera vuelta algo no me cuadro, ni el tiempo del crono de la organización ni mi paso, pero no me preocupa, solo  miro de tener buen ritmo. Lo bueno de hacer vueltas es que te conoces el recorrido y puedes regular. No voy a soltar un rollo de la segunda vuelta, ni yo pude alcanzar a Eli ni ella a Fer, solo comentar que cuando me salto la alarma del paso de los 10km todavía estaba lejos de la meta! Así que el tiempo de llegada fue un poco engañoso ya que creo que salieron 600 metros de más.

Gran ambiente y buena organización, la verdad que si no es por la lluvia y los metros de regalo hubiera sido de excelente para ser su primera edición. Eso si después de la carrera nos fuimos a cenar y algún gin cayó, pero eso es otra historia.

Pos. 91   Fernando Figuera         48’21”
Pos. 101 Eli Sala                           49’06”
Pos. 124 Chechu Muñoz            50’25”
Pos. 197 Juanma Hernandez     58’01”
 
 

 

 





 

CAP DE SETMANA DEL 8-9 DE NOVEMBRE

.
Cap de setmana amb dues curses.
Per una banda, Cross a Castejón de Sos. Cursa petita però amb molta il·lusió pels nostres amics de la Ribagorza. Allí teníem a l'Eloi sota la pluja donant-ho tot per a seguir millorant. Bon paper i repte realitzat! Enhorabona!
Per altra anda, la BSS.  Una de les millors curses que existeixen i així ho corroboren els més de 26.000 atletes que ocupen les places en poques hores.
No m'allargo més. LLegiu la fantàstica crònica del nostre company "Gatxi" i ho entendreu.
Enhorabona màxima per la marca assolida!!! Millora a passes agegantades!!! Vigileu-lo d'aprop que ve amb ganes per a batre marques!!!


CROSS CASTEJÓN DE SOS

Crònica cedida per l'Eloi:
 
Aquest diumenge vaig apropar-me a Castejon de Sos on es feia un cros de 6,5 km, i per tal de preparar la temporada de pista vaig decidir anar-hi. Un cop m’aixeco el diumenge veig que esta plovent bastant, be per una part, ja que volia que hi hagués una mica de fang per tal d’agafar potencia a les pujades, però dolent perquè la pluja no va parar fins al final de la cursa. Un cop a Castejón, veig que serà un cros dur amb un circuit exigent, però divertit amb molts revolts, pujades i baixades, perfecte per guanyar potencia (objectiu personal) i també divertir-me una mica i recordar el que era un cros. Durant la cursa érem pocs , cosa que era dolenta ja que hi havia nivell, tot hi així molt divertit, al final 30’02” amb un ritme de 4’37 el km, molt bona cursa per agafar forma i molt divertida, proper repte Jean Bouin, seguim de pretemporada
 
9 121 PORTE AUÑON,ELOY Senior 0h 30m 2s 4 : 37 C.Atletic Ribagorçana
 
 
BEHOVIA - SAN SEBASTIAN


Crònica cedida per Ivan Garcia:

Esta vez quiero empezar esta crónica tomándome la confianza de copiar un texto de la web de la Behobia/SS, donde creo que se entenderá lo que significa esta carrera y lo que hace sentir a tod@s aquell@s que la han podido correr.

 

La Behobia-San Sebastián es más que una carrera. La Behobia-San Sebastián es ante todo un sentimiento. Un sentimiento forjado desde hace muchos años en la ilusión, en las sensaciones y en el esfuerzo de muchos miles de atletas como tú y en la acogida de una tierra que entiende el deporte, que lo valora y que sabe disfrutar de él como pocas.

En la Behobia vas a sentir emociones que seguramente no has experimentado en otras carreras. Las vas a sentir desde que vayas por la mañana en cualquiera de los trenes atestados de atletas, camino de la frontera, hasta que llegues a la meta en el Boulevard donostiarra entre dos murallas de un público que te cuesta imaginar.

Atrás habrás dejado ese ambiente tan especial de la salida en el pequeño barrio irunés de Behobia, tan estrecha como fluida y animada, esos largos minutos de calentamiento y camaradería atlética, unos servicios que te habrán puesto las cosas mucho más fáciles y agradables, el emotivo inicio de carrera de los atletas en silla de ruedas o 'hand bike', las calles de Irun cubiertas de gente o la subida al Alto de Gaintxurizketa, que tal vez te recuerde una etapa pirenaica del Tour. A partir de ahí, un nuevo recorrido te espera. En la edición 50 la BSS recupera su trazado inicial, el de 1919, que seguía el trazado de la carretera N-I. Nuevos paisajes y nuevas emociones esperan a los runners en la edición 2014, con un recorrido más uniforme y -cuestión importante- más accesible a los diferentes servicios y más seguro, con el paso -que promete ser multitudinario- por todo el centro de Rentería, con el pequeño alto de Capuchinos o la nueva subida al de Miracruz, desde donde los aplausos y las voces de ánimo son ya un pasillo continuo hasta el final; un pasillo humano que te va a emocionar, más aún cuando comiences tu bajada final hacia el barrio de Gros y luego hasta el paseo marítimo de la Zurriola y la línea de meta; una llegada vibrante y espectacular que no podrás olvidar, en pleno corazón de la capital guipuzcoana.

Verás por qué la Behobia es una carrera que emociona y engancha. Comprenderás por qué cada vez sois más y mejores, y entenderás el porqué de nuestro empeño en hacerla cada vez mejor.”
A parte de lo que se dice en este texto, yo haría mi propia definición de lo que puede significar esta carrera. Desde mi poca experiencia, puedo decir que esta carrera te produce una sensación extraña y me atrevería a decir atípica, en este mundo donde prioriza la mejora, ya sea individual o colectiva. Es una carrera donde deseas correr más despacio para poder disfrutar del espectáculo de esas calles llenas de gente animándote, gente que te hace senir como en casa. Pero al mismo tiempo, son los ánimos de esas personas los que te empujan y te hacen ir más rápido de lo habitual. Prueba de ello es mi marca en estos 20 Km
Los 20 Kms de la Behobia – San Sebastián trancurren, este año (ya que ha habido una modificación del recorrido recuperando el de las primeras ediciones, hace ya 50 años), por varios pueblos de lo que para mí es una de las zonas más bonitas de la península.
 La carrera empieza junto al río Bidasoa. Un Km llano donde la gente empieza a enseñar sus armas. Después de un calentamiento, no todo lo bueno que hubiera deseado, me pongo en la primera fila de salida de los corredores con dorsal de 2 horas. Yo tengo dorsal de 1h40’, pero decido salir más atrás acompañando a mi primo y un par de amigos suyos. Salida muy fuerte donde enseguida me doy cuenta de que voy demasiado deprisa (a 3’25/km). Bajo el ritmo y veo que lo de las dos horas es una simple formalización de la organización. Aquí hay gente que corre que se las pela. Me pongo a correr por debajo de 4’25 y decido no mirar más el reloj hasta el paso por km 5 y 10. A ver que pasa!

Primera subida hacia Irún y más adelane llegamos al Km 5 con una zona de bajada muy agradecida. Paso en 22’37’’, lo que no es un mal tiempo para acabar en 1h40’ que es la idea que más o menos llevo. Sigo igual y llego al 10 (46’47’’). Más de lo mismo, subidas, bajadas y un no parar de gente a ambos lados de la carretera y calles de los pueblos. Me encuentro francamente bien y decido intentar no bajar el ritmo.

En el Km 11 entramos en Errentería: “ESPECTACULAR!!!!”. Parece el Tour, es como si la gente se fuera abriendo para que puedas pasar. Esto te da fuerzas para seguir!

Y seguimos hasta el 14, donde viendo que me encuenr aún con fuerzas, decido subir un poco el ritmo e intentar mantenerlo hasta el final. Lo consigo y llego a meta con un tiempo final que no esperaba: 1h32’18’’!!!

Esta vez, ya que había mala previsión meteorológica, no pude entrar en meta con Asier. Pero la que si que estaba, como siempre, es mi mujer, que con su paciencia, ánimos y comprensión hace que todo sea más fácil.

Y gracias a Tito, porque cierto es, que sin su ayuda y consejos no hubiera sido capaz de ir realizando estos pequeños retos.

Pues nada, conclusiones de esta carrera: que os animo a todos los que no la habéis hecho a hacerla, una organización increible, un ambiente inmejorable y que nosotros volveremos!!!

Al final de 26.428 finishers (en el tiempo marcado por la organización), pos. 5.986 de la general y 3.157 de mi categoría. No estamos tan mal!!!
 

 

 

CAP DE SETMANA DE L'1-2 DE NOVEMBRE

.
Primer cap de setmana d'octubre on 9 socis viatjàven per a competir en diferents modalitats. Per una banda, Mitja Marató de Lleida on Aitor, Antonio Morilla, Xavi Pascual, Chechu i Eli es posaven a prova pels carrers de Lleida fent 21.097 mts i Paco Sala ho feia en els 5.000 mts.
Diferents objectius però tots complerts. Bona feina!
No us perdeu la crònica del nostre GRAN soci Antonio Morilla.
Per altra banda, torn per la BTT en la marxa de la Lliterana. Cursa amb diferents distàncies per a tots els gustos. 4 dels nostres hi eren presents fent tots ells una molt bona cursa i ocupant les primeres posicions de les classificacions. Enhorabona!!!

Lliterana

Recorregut mig (40 km) de 151 finishers:

Pos.35. Rogelio Flores - 2h38'18"

Recorregut Llarg (67 km) de 66 finishers:

Pos.15. Pepe Porté - 3h53'12"
Pos.17 Antonio Flores - 3h56'58"
Pos.25. Àngel Porté - 4h05'08"

Resultats a http://www.rockthesport.com/evento/lliterana2014/clasificaciones

SEGUIM! Cada dia més i millor!



MITJA MARATÓ RODI DE LLEIDA

Crònica cedida per l'Antonio Morilla: 
 
Ultim test abans de l'esperada Marató de Valéncia, així que toca correr la Mitja de Lleida, però aquesta vegada serà una cursa diferent, a 15 dies del gran dia no es convenient posar el cos al límit.

A Lleida ens trobarem Aitor, Xavi Pascual, Eli, Chechu i jo a la Mitja, mentres Paco Sala correrà els 5km. Raquel tot i estar inscrita li toca mirarse-ho desde la barrera, ja que arrosega una lesió.

Amb Aitor quedem sobre les 9h per fer un escalfament llarg amb la intenció de sumar mes km que els 21 que ens esperen avui. Uns 35 min a ritme suau per els carrers dels voltants del Ekke i cap als calaixos de sortida.

La idea avui es agafar el ritme que tinc pensat a la marató per veure que tal arribo al km 21, així que posem el gps en marcha per tal de controlar-nos. Paraules dels organitzadors recordant al gran Juanjo Garra i compte enrere... Sortida!

Surto bastant endavant, el que fa que m'hagi de controlar per no seguir el ritme de la gent que porto al voltant, sobretot perque el primer tram baixa per Ronda i es fàcil deixar-se portar. Es extranya la sensació de veure que t'adelanta gent que saps que en un altra situació no ho faría, però be, avui toca posar-hi seny, que lo que importa esta 15 dies mes enllà. Baixem Ronda i girem cap a Cardenal Cisneros, on ens espera la primera pujada de debó, mantenim un bon ritme i ja comences a veure algun que se n'adona que s'ha pasat de ritme. La Mariola, Gardeny, creuem un pont on trobem la segona pujada i cap a la Urbanització, on al km5 hi ha el 1r avituallament. Vaig mirant continuament el rellotge, ritme de 4:35/4:40min/km tota la estona i frenant-me continuament per no seguir els que encara em pasen a un ritme mes fort. Girem cap a l'Arnau i en dirigim cap a Balafia primer i deprés Pardinyes.

Arribem al km 10 on em prenc un gel i veig aigua a l'avituallament. Gir a l'esquerra i ens fan pujar un carrer per despres baixar-lo, així que ens comencem a creuar. Primer veig l'Aitor que evidentment va per devant meu i se li veu molt comode (el seu cas es com el meu, ja que també correrà a Valéncia i s'ho pren com un test), faig el gir de 180 graus i al cap d'una estona em creuo el Xavier i molt a prop seu el Chechu amb la Eli empegada com una lapa. Toca girar cap al Poligon Del Segre, on a l'entrada hi ha una forta pujada, on trobem a Raquel fent de voluntaria, pero que mata a qualsevol, gir a l'esquerra i gran recta fins al Gros Mercat. Al Poligon hi ha dos avituallaments i durant un o dos km vaig en la companyia d'un corredor de Tremp, al que he agafat, pero que a l'estona torna a pujar el ritme, així que el deixarem fer, jo a lo meu.

Sortim del Poligon i ens fan trencar cap al pont nou que ens portarà fins la Estació de Renfe, girarem cap a Rambla Ferran i donarem la volta a la Rambla, que està plena de gent ja que fan un mercadillo. Ja tornem a ser a l'Estació, gir a l'esquerra i recta amb lleugera pujada fins a Plaça Europa, girem cap a Rondatot en pujada i gir a la dreta per encarar els últims metres fins a meta. Temps final 1h37min14s, exactament a 4min37s/km, que es el ritme que tinc com a objectiu a la Marató per intentar baixar de 3h15.

L'any passat en aquesta mateixa cursa el meu temps va ser 1h52min i vaig arribar mort. Això em fa tenir una idea de tot el que he aconseguit en aquestos 12 mesos i també em fa tenir ganes de donar mes per veure on puc arribar. Ara ja centrat en València on espero poder mantenir aquest ritme els 42 km.

Mitja marató (de 739 finishers)

Pos.    Nom.                         Temps

64.     Aitor Sala.                 1h26m38s

241.   Antonio Morilla.       1h37m14s

497.   Eli Sala.                    1h48m34s

513.   Xavier Pascual.         1h49m39s

532.   Chechu Muñoz.         1h49m53s
 
Cursa 5 km (de 401 finishers)
 
Pos.264. Paco Sala - 29'06" (Pos.18. Categoria Màster)
 

 


CAP DE SETMANA DEL 25-26 D'OCTUBRE

.
Doncs sembla que l'octubre està sent el mes del running i a més, els actors principals es repeteixen. Octubre que per a molts está sent l'inici de temporada, per a d'altres el final i per molts un mes d'impàs on s'aprofita per buscar la motivació a base de curses.
De totes formes, aquest cap de setmana teníem dues proves amb socis. Per una banda la nostra GRAN parella Chechu i Eli aprofitàven el cap de setmana a Lleida participant en una cursa de 5km. Molt bona cursa de tots dos entrant en posicions davanteres i podi per la Eli marcant un molt bon temps ocupant la segona posició. ENHORABONA!
Per altra banda l'Uri, amb l'objectiu de sumar kms per a la preparació de la Marató de València, anava a Cunit a fer una mitja marató que li va anar de "perlas" per a entrenar el "coco". Bona marca Uri i bon entreno! Ànims per l'sprint final preparatori pel Marató!

CURSA “NOSALTRES TAMBÉ PODEM!” 26-10-14

Crònica cedida per la Eli:

Decidint que ens quedàvem a Lleida el cap de setmana, preferim aprofitar-lo més apuntant-nos a una cursa de 5 km que fan a Lleida mateix. Cursa que ens recomana la germana del Chechu, ja que treballa a ASPROS i són aquests els que la organitzen.

Així que ens presentem a la línea de sortida el pare de Chechu, la seva germana i el novio, Chechu i jo.

Jo anava amb objectiu de fer 21 minuts i fer marca, però les coses no van sortir bé, ja que el recorregut no era massa adient com per fer marca.

Sortida i, aquest cop, em reservo i intento seguir el que el rellotge marca, els primers 100 metres em dono compte que havia sortit massa ràpid i no volia que em tornés a passar el mateix que la setmana anterior a Mollerussa, així que afluixo i em mentalitzo...em costa regularitzar-me però al final ho aconsegueixo, la gent surt massa de pressa i després, tota aquella gent que el primer quilòmetre va sortir fundint, veig com els vaig avançant amb el meu ritmet (em recordaven a mi a Mollerussa...jaja).

Segueixo el meu ritme, a la primera ja de bon començament ni la veig, però al quilòmetre 3 veig que tinc a la segona a 100 metres i que poc a poc li vaig retallant. Intento aguantar el ritme que portava jo però el recorregut fa que en moments baixi i altres pugi..(cursa amb massa puja i baixa, i de terra amb forats que et fa frenar una mica). Al final aconsegueixo posar-me just al darrera seu i penso si quedar-me darrera seu i fer l’hachazo els ultims 300 metres o seguir la meva marxa... Finalment decideixo seguir la meva marxa.

Noto com la noia intenta seguir-me i jo m’acolloneixo perquè anava ben fossa jo...però intento aparentar que encara em queden forces (no sé si ho vaig aconseguir jaja) però al final veig que es va allunyant una miqueta més.

L’últim quilòmetre un home se’m posa al costat i intenta animar-me, aconsegueixo seguir-lo uns metres però desisteixo i amb la tranquil.litat de veure que la noia que havia avançat no feia cap gest de sprint, tiro amb la meva marxeta i finalment arribo a meta segona amb un temps de 21.56.

Em va estranyar guanyar a aquesta noia, ja que la conec d’altres curses, segurament devia estar lesionada, si no, no s’entén jaja!

Els altres runners que m’acompanyaven molt bona cursa també. El pare del Chechu baixa la seva marca personal, enhorabona! I Chechu aconsegueix no deixar guanyar a la seva germana (reptes entre família...)!

Bona cursa per anar en família sense dubte, curses infantils desprès, un ambient molt acollidor i divertit, amb diferents actuacions (zumba, música per nens, jocs...).


Eli: temps 21.56. Pos. General: 21/135. Pos. Femenina: 2/53.

Chechu: temps 23.46. Pos. General: 35/135. Pos. Categoria: 15/40.

 


 


MITJA MARATÓ CUNIT 26-10-14
 
Crònica cedida per l'Oriol Faidella:
 
Una setmana després de Mollerussa i a 3 setmanes de la marató de València em busco una mitja més per sumar km's a les cames. Busco per Runedia i trobo la de Cunit. Doncs som-hi cap alli ! És la 22ª edició per tant dedueixo que està més que consolidada.
Hi ha mitja marató i 10 km. El circuit de la mitja dona 2 voltes a un circuit de 10.548 km que transcorre pels afores, el centre i el passeig marítim de Cunit. 
Tot el circuit és molt planer però la calor es fa insuportable.... la cursa comença a les 10:30h !! i el sol apreta molt fort... i m'havia deixat la visera i les ulleres de sol. Visca jo !
 
Una cursa on hi havia molt pocs corredors i vaig pensar aquí.... ja pots córrer o arribes dels últims! I bueno, va ser impossible mantenir la marca, el fet de haver només 120 atletes va fer que corres sol pràcticament les dues voltes. Els bons bons anaven per davant meu i els corredors mitjans anàvem dispersats separats per metres entre nosaltres. No hi havia llebres amb globus. Es va fer dura... com totes les mitges !
 
Al acabar una bona dutxa, dinar i cap a casa.
 
Resultat:
 
Posició 61 de 121 finishers

61
Oriol Faidella Llaquet
01:39:4501:39:42CLUB ATLÈTIC RIBAGORÇANA
 
 

CAP DE SETMANA DEL 18-19 D'OCTUBRE

.
I més running!
Aquest cap de setmana era el torn de la Mitja Marató i 5km de Mollerusa on Bernat Vaqué debutava defensant els colors del Club Atlètic Ribagorçana fent una molt bona marca en Mitja Marató. Antonio Morilla, Raquel Garsaball i Oriol Faidella també realitzàven la Mitja de Mollerusa amb molt bones marques tots ells. Respecte a la cursa de 5 km, Chechu, Eli i Paco Sala també marxaven contents de Mollerusa amb els objectius complerts. 
Per altra banda, el nostre millor atleta (fins el moment, ja que cada cop el nivell està més igualat) viatjava a Castelldefels a la Mitja Marató per a preparar la Marató de València a 4 setmanes vista. Cursa molt ben treballada amb l'objectiu inicial complert i amb la ment ficada ja a València.
ENHORABONA A TOTS!!!
 
X Mitja Marató del Mediterrani
 
Crònica cedida per l'Aitor:
 
Aquesta cursa la tenia marcada en roig per la proximitat a la marató de València d'aquí a 4 setmanes. Era el moment de demostrar-me en quin estat físic estic, i amb quins ànims ens presentem a València...La veritat que tenia molts dubtes perquè vaig una mica curt de treball i de quilòmetres, però crec que surto reforçat.
La sortida era a les 9h al canal olímpic de Castelldefels. El circuit era a dues voltes, i sortiem junts tant els que feien els 10km com els de la mitja. Un total de 4000 inscrits sota l'arc de sortida. La meva estrategia era clara...ritme constant durant tota la cursa a 4' el km, i a veure que tal les sensacions.
La dificultat d'aquest circuit eren els 4 ponts que calia pujar i baixar, i que et trencaven el ritme, però per la resta bastant planet, i l'ambient i la temperatura ideals.
Els primers 10km em surten inclús una mica per sota del previst, a 39'33", i les sensacions eren bones, amb la qual cosa continuo el mateix ritme fins arribar a meta. Finalment la mitjana m'ha sortit a 3'57" el km, més que content i satisfet!
Si he de posar alguna pega a aquesta cursa seria la sortida sense calaixos i la falta d'avituallament sòlid durant la cursa. Per la resta, tot correcte. Jo la recomanaria 100%
 
Pos. 55. Aitor Sala. 1h23'41" ( d'un total de 1400 aprox)
 
Pas pel km10
 

Mitja Marató Mollerussa’14
 
Crònica cedida per Antonio Morilla:
 
Continuant amb la preparació de l’ultima data important de la meva temporada, Marató de Valencia, tocava realitzar un test de mitja marató, i la proba elegida va ser la de Mollerussa (mes que res per proximitat).
Diumenge al matí, i com comença a ser habitual matino mes que entre setmana per anar a competir. Cap a les 7h agafo el cotxe direcció a Mollerussa i sobre les 8:45 ja soc allí, aparco i cap a buscar el dorsal. A l’entrada del pavelló em trobo el Sr. Bernat Vaqué, nou fitxatge del CAR i que també està inscrit a la Mitja. Ens saludem i em comenta que té l’objectiu d’anar a 4min/km!!! Se’l veu molt segur i ja m’ha demostrat en altres curses que això de córrer se li dona força be, així que veig que no tinc res a fer. Visita al WC i a recollir el dorsal, la bossa i un llacet rosa de l’AECC que portarem al dorsal en solidaritat amb totes les persones que lluiten cada dia contra el càncer. Tot seguit trobo Chechu i Eli, que s’han decidit a fer la cursa de 5km amb les respectives famílies, Paco Sala per part de Eli , Julian Muñoz (ja sabem d’on ha tret Chechu la pasta pa la furgo ;p), Ainoa Muñoz i la seva parella per part de Chechu. Per últim apareix l’Oriol i Raki que faran la Mitja i la germana de Raki que farà la de 5km.
Anem a canviar-nos, cop d’ull a la furgo de la parelleta Chuechu-Eli i a escalfar. M’ajunto amb el Bernat i trotem una estona per entrar en calor, la temperatura es ideal per córrer, no fa gens de calor i només fa una mica d’aire. Ens ajuntem tots els del CAR, fem la foto de rigor (ja que després es mes complicat fer bona cara) i cap a la línia de sortida.
Sortirem tots junts, els de la Mitja i els de 5km. No m’agrada aquest tipus de sortida perquè no tens referencies dels ritmes, ja que hi ha gent que surt molt forta però nomes fan 5km. Comentem les tàctiques, Bernat a ritme de 4min/km, Oriol i Raqui aniran a 5min/km d’inici i després ja veuran, Eli que fa la de 5km em diu que vol anar a 4’12” aproximadament. Jo en un inici voldria fer entre 1h30-1h33, així que el ritme hauria de ser de 4’16”, així que he d’anar per darrere de la Eli.
Donen la sortida i allò sembla les rebaixes del Corte Ingles... Estem a les primeres posicions amb el Bernat, però la Eli ens passa com un rayo, així que a seguir-la. Començo a córrer i em trobo molt be, no em costa gens portar el ritme, però miro el rellotge i anem a 3’50” i la Eli encara fent de llebre (ELI PA QUE COÑO QUIERES EL GARMIN DE CHECHU?????). Passat el 1r km l’adelantem i li dic q se ha flipat una mica (serà que jo no!!!) i ella riu conscient de que s’ha flipat. Jo continuo a la meva, amb el Bernat i un grupet de 8 o 9 corredors que anem amb la llebre de 1h24. Així vaig fent fins el km 5 (que passo en 19min47s, deu ser la meva mmp en 5km!!) on hi ha el primer avituallament, aquí glopet d’aigua i perdo uns metres amb el grupet, els justos per asserena’m una mica i veure que si continuo així no acabaré. Baixo una mica el ritme i em quedo en territori de ningú, ja que em sortit fort i de mi al següent grupet hi ha ja un bon espai. A partir del km 6-7 posem un ritme d’entre 4’15”-4’20” que es el ritme que en un inici tenia marcat com a ritme a seguir en la sortida i vaig fent per una recta molt llarga i que mentalment es molt dura fins a la població de Golmes, allí trobem una pujada amb adoquins i tot seguit el 2n avituallament, em prenc un gel i aigua i continuem. Petita volta per dins el poble i em creuo amb el Bernat (el tio va fresc com una rosa i encara continua amb la llebre de 4min/km), de tornada em creuo amb Raki i Oriol que van bastant aprop (Raquel la veig bastant be, Oriol ja no tant).
Al sortir del poble torna a tocar un tros molt llarg de rectes interminables on em comesa a adelantar algun que altre corredor i algun grupet que intento posa’m amb ells però començo a pagar l’esforç inicial. Cap al km 15 el ritme ja ha baixat fins els 4’30” i començo a notar alguna punxada al costat dret de l’abdomen, intento respirar be per veure si es passa, però sembla que no. En aquest moment em passa la llebre de 1h30min i intento posar-me en aquell grup, a veure si el tindre l’objectiu a prop fa que m’oblidi una mica de les punxades, però res d’això, el petit canvi de ritme que he fet per posar-me amb ells fa que la cosa vagi a mes. Som sobre el km 17-18 i no hi ha manera de que parin les punxades, afluixo el ritme, m’apreto el costat, respiro poc a poc... però res, tocarà patir fins a la meta. Em comença a passar força gent, ja que estem a ritmes propers als 5min/km. Mai un últim km se m’havia fet tan llarg i dur, no em poso a caminar per orgull, però cada passa es insuportable el mal, recta de meta i allí esta la família Sala-Muñoz animant i fent fotos. No soc capaç ni de fer bona cara per la foto, finalment entro a meta en un temps de 1h34min. Paro tot just passar l’arc, em poso acotxat i poc a poc se’m passa el mal. Trobo al Bernat, l’animal ha fet 1h23, encara millor del que esperava, vaig a hidratar-me i a esperar l’arribada de Raquel i Oriol que arriben en 1h38 i 1h42 respectivament.
Ens ajuntem amb Chechu i Eli, ens despedim de la resta de família Sala-Muñoz i a posar les cames un unes bañeres de gel que hi havia preparades al costat de l’arribada. Raquel marcha amb la família, Oriol cap a casa i jo em quedo amb Chechu i Eli, que molt amablement em conviden a dinar a casa seva i fer una clapadeta abans de agafar el cotxe cap a casa.
 
Conclusions: Era una cursa que em prenia per una banda com a entrenament per a la Marató de València, però que degut a les bones sensacions que tinc últimament corrent m’apeteixía sortir a per totes i veure que passava. El problema va ser trobar el Bernat que està molt fort i va fer que arrisques mes del compte i ho vaig acabar pagant. De totes formes surto content i amb ganes d’afrontar la Marató.
Per altra banda, molt content de tenir els germans Vaqué al CAR. Donen un salt de qualitat al club i faran que els demés ens esforcem encara una mica mes per estar cada cop mes al davant possible.
 
Pos        NOM                                                    Temps
42           Bernat Vaqué Piedrafita                 1:23:13
151         Antonio Morilla Espí                      1:34:09
209         Raquel Garsaball Vilella                 1:38:09
276         Oriol Faidella Llaquet                     1:43:12