CAP DE SETMANA DEL 12-13 DE JULIOL

.
Cap de setmana amb dues curses totalment oposades.
Per una banda, Bernardo Gordun realitzava un dels objectius de la temporada viatjant a "Les Angles" a realitzar un dels Ironmans més durs que existeixen al món - ALTRIMAN 2014 - Le triathlon des pyrénées - Us animo a llegir la crònica, bestial! Bernardo és un IRONMAN en tota regla.
Per altra banda, i contra les 18h que realitzava Bernardo de cursa, Eloi realitzava la seva cursa ràpida de velocitat de 100 mts on acabava temporada fent MMP.
Velocitat i resistència - dues proves, dues cròniques totalment oposades però amb un únic objectiu - MILLORA PERSONAL.
Enhorabona als dos!!!

A part, desitjar tota la sort del món a l'Eloi en la seva pròxima temporada d'atletisme amb el "Barcelona atletisme". El seguirem tenint com a soci, però representant a les curses de pista a un altre Club. SORT ELOI!!!
 
ALTRIMAN 2014
Le triathlon des pyrénées
 
Crònica cedida per Bernardo Gordun:
Llego a Les Angles  el viernes por la tarde, este fin de semana organizan un festival de triatlón con todas las categorías desde ironman a ironkids, en un entorno ideal y de gran belleza. Me dirijo directamente a boxes, junto al lago de Matemale, a recoger el dorsal, los bidones para los avituallamientos, uno blanco para agua y otro amarillo para la bebida energética, las bolsas para las transiciones y  tres bolsas extra, dos para los km 70 y 150 de la bici y la última para cambiarte en la llegada. Entrego la bici en una instalación permanente que tienen en un campo de hierba, después briefing en todos los idiomas y pasta party, menú: ensalada de tomate y queso fresco, macarrones, pollo asado, tarta y fruta. A las 9 a dormir, dormiré en el Toyota, me he montado una cama en la parte de atrás. Aparco el coche en un bosque de cerca de la salida.

Me despierto a las tres y media, hace mucho frío, humedad del lago y viento del norte. Para calentarme me pongo el neopreno, desayuno y me voy a boxes a preparar la bici y las bolsas, he decidido no usar las bolsas de comida extra en la bici, pongo 6 geles en un bidón pequeño para poder tomarlos durante la carrera.
Natación

3,8 Km a dos vueltas, salida a la australiana, temperatura del agua 15 grados, temperatura ambiente 6 grados. Para orientarnos han montado un gran foco en una barca junto a la primera boya de giro, aparte hay voluntarios con frontales en piraguas. Antes de salir guardamos 1 minuto de silencio por una triatleta fallecido que preparaba el Altriman. A las 5.30 al agua, salida tranquila sin golpes, enseguida me adapto a la oscuridad y al viento, respiro cada 4 brazadas y cambio de lado según sopla el viento. En la segunda vuelta amanece, pero aumenta el viento y parece que nadas en el mar. En una hora y cuarto salgo. Por un camino sin alfombra roja llegamos a la transición.

T1

Me desnudo para secarme y empiezo a temblar, todos temblamos, tanto que es difícil vestirse, me pongo una camiseta térmica, el maillot, el paraviento, buff en la cabeza y guantes, he tardado 17 minutos.

Bici

El tramo de bici es excepcional por la belleza y dureza del recorrido, 200 km y casi 5.000 positivos. El tráfico es abierto, no hay policía, el recorrido está bien señalizado y hay voluntarios en los cruces y en los pueblos. Los jueces de las motos también ayudan, los conductores respetan y no dudan en parase si estás adelantando.

Empiezo fuerte para quitarme el frío, los dos primeros puertos son fáciles pero las bajadas complicadas, son carreteras secundarias, que después del invierno las reparan, no como aquí, pero dejan la gravilla suelta por encima. Bajo rápido pero con cuidado. En el km 24 en la entrada del pueblo de Aiguatebia en una curva cerrada a la derecha se me va la bici y caigo. Un golpe fuerte en el hombro y la cabeza. Me levanto atontado, miro al suelo buscando la causa de la caída y es simplemente un poco de arena fina lo que me ha tumbado. Me duele el hombro, me subo en la bici y continúo bajando. Al poco rato me paro, la bici tiembla, le doy la vuelta y compruebo las ruedas, están bien, lo que tiemblan son mis piernas. Miro de tranquilizarme, aparece la moto de los jueces, se paran, les explico la caída, me preguntan si quiero seguir, les digo que sí y llaman a la ambulancia que está cerca.

Me curan los desgarros y mas tranquilo sigo bajando. En el siguiente avituallamiento me paro para recuperar y para mi desgracia en la caída, he perdido el bidón con los geles, no tengo comida para la bici, va a ser un día largo y duro.

Llego al avituallamiento del km 70 en la base del Pailhères, como gominolas, galletitas saladas y cocacola  y empiezo a subir, son 15 km con pendientes del 8 al 10%. Empieza a llover y aumenta el viento, hace mucho frío, los dedos se agarrotan, no importa, estoy en un puerto mítico del Tour, disfrutando de una subida excepcional. Corono a 2001 m y empieza una bajada larga preciosa y rápida por carreteras secundarias hasta la cota 450m.

Estamos en el Km 150 y en el briefing nos dijeron que aquí comenzaba la bici, que quien no reservara fuerzas lo pasaría mal y así es, toca volver a subir a Les Angles en un sube y baja ascendente con rampas muy duras. En el Km 173 hay un tramo de 3-4 Km con desnivel promedio del 15% con rampas al 22%, es como subir a Castellars 2 veces, pero llevo un 28 y al límite lo supero. Los últimos km llegando a Les Angles son rápidos, carretera buena, plana, viento que empuja, una gozada entrado a tope a la transición.

T2

Después de colgar la bici tengo un bajón, han sido muchas las emociones y el esfuerzo realizado y el cuerpo se resiente. Me tomo un gel y espero que haga efecto, me cambio lentamente y me preparo para correr.


La Maratón

42,2 Km con 750 de desnivel, son las seis de la tarde, empiezo a correr por un camino bordeando el lago, a la vuelta, después de 8 km, paso por la transición y cojo el frontal, si se hace de noche y no lo llevas te descalifican. Corro lentamente, reservando. Empieza la subida, hay que subir 300 m de desnivel en 5 km, atravesando la población de Les Angles, es como ir a Buira desde Pont. Después una pista en sube y baja me lleva a un lago precioso, como cuando llegas al Llebreta, donde giro y vuelvo a bajar. En el Km 25 enciendo el frontal y dejo de correr, voy bien de piernas pero no tengo energía en el cuerpo, la mala alimentación en la bici me pasa factura, si continuo corriendo petaré, caminando con una mezcla de alegría, emoción y tranquilidad, pasadas las doce de la noche, entro en la meta.

Después la foto en el arco, voy al médico, me cambian las vendas y me bajo con el bus a recoger la bici, la meto en el coche, me tiro en la cama y me quedo dormido.


Domingo

Me despierto con la megafonía de la organización, hace un día precioso de sol y sin viento, a las 8 hay salida de la olímpica y las 11 la spring, después paella para todos. Que tengan suerte, no me quedo, vuelvo para casa.
 
 
Cronica trofeu Nemesi Ponsati
 
Crònica cedida per l'Eloi:
Dissabte dia 12 em planto al Serrahima (pista mágica per molta gent), es la pista on en teoria es fan les marques (esperem que funcioni la teoria). M'enfrento a l'ultim 100 de la temporada, també es l'ultim 100 representant al car, (de moment), despres de l'escalfament i una mica de tecnica, fets amb els futurs companys del Barcelona Atletisme, comencen les series, em toca al carer 1 de la 4ª serie. Als seus llocs! ens fiquem als tacos i al llestos, el del carrer 8 s'aixeca mes tard, el jutje para i l'avisa (targeta groga), tornem-hi a la sortida, surto molt rapid, inclus em dona la sensacio d'haber fet nul, pero no, sembla una serie rapida i molt molt justa, al final 4rt i 12"08 MMP, aprop del sub12. Gran sabor de boca, per acabar temporada, bones vacances a tots i a preparar la temporada seguent, seguim sumant
 

CAP DE SETMANA DEL 5-6 DE JULIOL

.
I arribava el gran dia. 6 de juliol, triatló de casa i 12 socis disposats a donar-ho tot però sobretot passar-ho bé. I ho vam aconseguir! Ampliem info Eli i Tito a les cròniques.

XI TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT

Crònica cedida per la Eli


Arriba el dia D, un dia que molta gent del Club Atlètic Ribagorçana espera, ja que un triatló a casa es un gran privilegi.

Per mi era alguna cosa més especial, aquell triatló que quan era més petita gairebé sempre ajudava en uns dels avituallaments de la cursa a peu i que sempre pensava que el que feia aquesta gent era de bojos i molt molt dur i que mai podria arribar a fer una cosa així.

Doncs em vaig equivocar...allí estava... a la línia de sortida del triatló olímpic i a casa. Els nervis els portava a sobre des de feia dies però aquella nit gairebé no havia ni dormit, tenia por de no poder arribar a la línia de meta, de quedar-me a mitges, tenia els meus dubtes en tot moment.

Pel matí ens acabem de preparar tot i anem amb els companys del CAR a deixar les coses a la T2 i seguidament marxem amb bici fins al nàutic on allà estaria la T1 i la línea de sortida.

Em comenten que al final hi haurà quatre sortides i “per desgràcia” surto a la última...4 gats que som de noies...el que em faltava...sabia llavors que en tot moment faria una cursa solitària, ja que a l’aigua la que tancava cursa de ben segur que seria jo.

Sortida dels del campionat de clubs, allà molts companys ja comencen la seva feina, desprès les noies, els open masculins on també hi ha alguns representants del club i els open femení on estem Raquel i jo.

Tret de sortida per a les noies de l’open i la meva ment ja canvia el xip, “eli...xino xano s i sense pensar en bitxos raros que puguin sortir per alli...jeje”.

I així la natació no se’m va fer tant llarga com pot fer-se en una piscina, vaig fent i em dono compte de que les meves expectatives anteriors les estava clavant...no anava última però com si anés..perquè la noia que hi havia darrera meu, sense saber el motiu, és desqualificada.

Surto marejada, però somrient, per fi havia sortit de l’aigua!!!!!! Ara a rodar una estoneta i a disfrutar!

Així va ser, agafo la bici però de tant marejada que anava no aconseguia posar els pedals a puesto...normal...amb lo novata que sóc amb aquests pedals i a sobre en pujada era un show!

Clic!!! Pedals ficats i al ataquerrr! Bici cap amunt, gel per aquí, gel per allà i jo a la carretera en “tierra de nadie”...si si...tota per mi...em podré queixar! En cap moment sé que sóc la última perquè no sabia que la noia que anava darrera meu estava desqualificada, així que vaig fent i començo a creuar-me els que baixen ja d’Erill i jo pensava...”aquests ja han fet la famosa pujada d’Eril...quina sort tenen...!” Quan em va tocar pujar-la a mi vaig treure fins el fetge, però tot i així un cop a dalt va ser com llençar-se des d’un tobogant, carretera a baix...quina diferencia pujant cap a Erill que baixant...!!!! Anava tant sola que quan vaig veure que anava a 69km/h vaig fotre un crit.... i vaig frenar una mica...ja veia el meu cap estampat al terra...

Tiro avall i de cop sento als mossos darrere meu, em giro i em diu “tranquila” oi tant que anava tranquila...em diu que sóc la última però que no passa res...(que coi ha de passar...jajaja) lo únic que li dic és que espero que no em desqualifiquin, allò si que em fotria...

Així que continuem avall i el mosso m’oferia beguda a mitja cursa, anda que no anava ben acompanyada...!!! El mosso em va xivant quanta estona em queda de cursa fins que se n’adona que sóc de Pont i llavors ja no diu res més...

Arribada a pont, i sento que al camp de futbol m’animen els companys del CAR, la meva reacció va ser...”cabrons.......a mi encara em queden 10km a peu..”. Baixo de la bici, la penjo i arranco a córrer. Un tram de córrer molt xulo on a cada volta veies a gent animant-te, entre ells els pares del Chechu i els meus pares, que no poden faltar per escridassar-nos durant totes les voltes i donar-nos tants ànims que et feien emocionar.

En aquest tram de cursa a peu em sento molt i molt agust, i arranco a córrer tant com puc, així que començo a avançar a gent que, al ser 4 voltes el circuit, va per davant meu però que els hi quedaven menys voltes que jo. Pregunto al Roberto que em fa de cotxe escombra si sap si tinc algú al davant que vagi amb les mateixes voltes que jo per poder motivar-me una mica més i em diu que no ho sap, així que tiro i al final aconsegueixo avançar a dues noies, així que les dues darreres voltes les faig sola, sense la bici acompanyant i tirant tot el que puc, la darrera ja començo a sentir-me bastant petada, afluixo una mica el ritme i només entrar a la pista d’atletisme començo a sentir un formigueig a la panxa, estava arribant i estava molt i molt contenta, els últims 100 metres veig a la Zoe que m’anima moltíssim i més endavant veig l’arc d’arribada amb molta gent, tant del club com del poble, aplaudint, una sensació que no sabria ben bé com explicar-la, però em van començar a saltar les llàgrimes de cop, fins i tot ara explicant-ho se’m posa la pell de gallina. Mil gràcies a tots i totes!!!

Gran satisfacció, sabia que la cursa millor no podia anar, ja que al tram de natació perdo tant temps que es impossible enganxar-me a ningú als altres dos trams, però tot i així la meva meta era arribar a la línea de meta i vaig arribar tant contenta que m’he quedat amb les ganes de tornar a fer-ne un altre!!!

Gràcies a la família per estar al peu del canó i a tots i totes els membres del club, tant els que van participar com els que no, hem fet una pinya molt bonica i dóna goig participar en curses amb tots vosaltres!!!
 
XI TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT

Crònica cedida pel Tito:
 
 
6 de juliol. Gran dia per a molts i personalment, cursa per la qual em preparo tot l'any. Aquesta temporada els entrenaments anàven a la perfecció, millorant en swim i run, però amb falta de kms a la bici. Una infecció a la boca la setmana d'abans i la "sortida" d'en Pol, trastocàven una mica els plans. Lo de la boca sí que em va fotre bastant, però lo del Pol gens ni mica, QUINA ALEGRIA!
Per tant, 7 dies de "parón" total i  3 dies dormint a la cadira de l'hospital (un sofà no estaria malament a les habitacions de post-part...ahí lo dejo).
 
Doncs res, dia de la triatló i 12 socis decideixen fer-lo. Això sí que em motiva! Quina alegria em dóna que tanta gent del club s'introdueixi en el món del triatló i sobretot s'animi a córrer a casa.
"Bártulos" al box de la pista d'atletisme i baixem al nàutic on iniciarem "la guerra".
Aquest any, al ser Campionat de Catalunya de Clubs, i només poder competir federats i fins a un màxim de 7 homes i 5 dones per club, es va decidir realitzar una prova paral·lela OPEN per a donar cabuda a tothom - gran decisió. D'aquesta manera, Gatxi, Raki, Eli, Juanma i Xavi Pascual també podien participar.
A la sortida de clubs, Antonio M., Antonio G., Alejandro, Rogelio, Fernando, Rogelio i jo.
Sortides separades per 5' de diferència que feien que les referències no fossin del tot exactes però que si "descongestionàven" les sortides.
 
A partir d'aquí us resumeixo la meva experiència:
 
8:45h i ja estem a l'aigua. Moltes cares conegudes i molt nivell.
Tret de sortida i comença la BATALLA! Tram de natació que aquest any havia treballat i anava amb la intenció d'intentar sortir el més endavant possible.
Sensacions "rares" a l'aigua, amb la sensació que no anava del tot ràpit, però quan surto i la gran quantitat de públic m'anima dient que vaig molt bé em fa canviar d'opinió. Doncs sí, surto el 25 de l'aigua al capdavant del segon grup.
A partir d'aquí formem un grup de bici de 4 unitats on sembla que no ens fiquem d'acord i veig que ningú vol tirar. Agafo una mica "las riendas" del grup però veig que així no anirem enlloc. No es vol col·laborar. A l'alçada de Llesp veig com ve un grup per darrere que en breu ens agafarà. Ens agafen i vec a l'amic Gabri que em fa un avís. Entro al grup i aquí sí que hi ha una mica més d'entesa però el ritme tampoc acaba de ser alt degut a que tan sols 5 unitats dels 15 que som fem relleus.
Arribem al gir de 180º d'Erill i a mitja baixada ja veig un grup perseguidor on va Alejandro seguit de molt aprop d'en Fernando. I pel que veig, van a més bon ritme.
Tot i la baixada una mica més ràpida i passant algun relleu més, no treiem "suc" del grup gran que som i per darrere ens retallen.
Transició a l'arribada al poble on gran quantitat de gent està al carrer animant. Quina passada! Pell de gallina al passar pel mig del poble i sentir el teu nom i els ànims de la gent.
Comencem el tram de cursa a peu i la zona esportiva és una festa d'aficionats. Molts ànims que crec que mai es podran agrair el suficient (avui a més d'alçar les celles en mostra d'agraiment, encara que no em creguin que sempre ho faig..., m'he esforçat i he saludat tot el que he pogut, el mínim que es pot fer per a agrair tot el suport) A més, la Zoe es convertia en la GRAN animadora sentint-la per tot arreu. Això i el pensar que l'Anna no podia estar corrent, em feien apretar al màxim per elles.
4 voltes de 2,5 kms (que al final han sigut una mica menys) on en cada volta entràvem a la pista i podíem medir una mica les distàncies)
Primera volta on veig davant a Fer i Antonio M. que inicien el tram de cursa a peu i a Alejandro que em ve apretant de molt aprop (a la bici ens retallen mig minut). Agafo un ritme de 4'-4'10" on vaig apretant fort però cómode.
Segona volta, passo a Fer i Antonio M. i veig que amb Alejandro ens creuem al mateix punt (anem a igual ritme, cosa que em fa pensar que Alex no va fi. Últimament Alex està corrent molt bé i el més normal és que em retalli)
Tercera volta, passo a Chechu i veig que fins i tot agafo distància sobre Alex.
A partir d'aquí i a la última volta, intento "tirar toda la carne al asador" que fa que pugui agafar algun triatleta més i amb els ànims de la gent que ajuden a augmentar el ritme.
Entrada a la pista on m'atrapa en Bernat Vaqué per darrera i decidim no entrar en guerra final i arribar junts. Així ho fem, agafats de la mà sota els aplaudiments de la gent de casa.
Temps final que, ajudat pels metres de menys del tram de cursa a peu, ha sigut la meva MMP.
MOLT SATISFET!
 
Per altra banda,
 
- Alex arribava molt aprop meu completant una extraordinària cursa "mermada" per la lesió que li impedeix córrer al 100%. Tiempo de descanso y regeneración compañero!!! Enhorabuena!
- Antonio Gordun completava una molt bona cursa i recordant que any rere any està per donar guerra durant molts anys més. Enhorabona Antonio!
- Antonio Morilla aconseguia el seu objectiu que era baixar de 2h20' i firmava el seu millor triatló de casa. Enhorabona lluitador!!!
- Fernando també baixava de llarg la seva millor marca en el tri de casa i firmava una gran cursa perdent una mica de "fuelle" al tram de cursa a peu. Enhorabuena Fer!
- Rogelio, en la seva segona temporada també es consolidava com a triatleta i millorava la seva marca en aquest triatló. Any complicat de lesions, però amb lluita tot s'arregla! Enhorabona!
- Chechu, després d'un any de molta activitat "carreril" i de molts reptes assolits, tornava al punt on l'any passat es marcava com a repte. Aquest any no només baixava la seva marca, sino que es consolidava en aquesta distància. Prova superada! Gran Chechu!
- Eli, la nostra lluitadora incansable, debutava en olímpic i plantava cara a l'aigua i a la bici, les dos disciplines que fins ara no dominava però que poc a poc ho anirà fent. Millora contínua! Enhorabona!
- Raquel, any de prova de disciplines i capaç d'afrontar el que faci falta, debutant en triatló olímpic i fent-ho gairebé a la perfecció. Enhorabona!
- Juanma, després de l'anul·lació del IM Monegros, canviava de plans a últim moment i decidia acompanyar-nos en aquesta aventura. Grandiosa evolució! Enhorabona Juanma!
- Xavi Pascual, va ser tota una gran sorpresa veure la seva inscripció. Debutava en triatló i ho feia en distància olímpica. Tota una victòria el plantar-se a la línia de sortida i un èxit l'arribar a meta! Bé Xavi!!!
- Gatxia, després d'un any d'entrenament i d'un objectiu marcat, el complia. Segur que serà el primer de molts més. Amb esforç tot s'aconsegueix. Enhorabuena Gatxi!!!
 
El triatló és tot un món. Hi ha molts factors a tenir en compte i és això el que el fa tan GRAN! Orgullòs d'aquest EQUIP!!!
 
Campionat Catalunya de Clubs (153 finishers)
 
Pos.32. Tito Pueyo - 2h06'57"
Pos.36. Alejandro Asensio - 2h08'24"
Pos.57. Antonio Gordun - 2h12'54"
Pos.80. Antonio Morilla - 2h18'23"
Pos.82. Fernando Figuera - 2h19'28"
Pos.107. Rogelio Flores - 2h25'27"
Pos.144. Chechu Muñoz - 2h48'05"
 
Prova OPEN (66 finishers)
 
Pos.39. Juanma Hernández - 2h36'20"
Pos.50. Ivan García - 2h44'34"
Pos.54. Raquel Garsaball - 2h49'07"
Pos.61. Xavi Pascual - 3h00'50"
Pos.64. Eli Sala - 3h03'40"

Resultats a http://www.triatlo.org/calendari.aspx

 

CAP DE SETMANA 28-29 DE JUNY

.
Un altre cap de setmana on, mentre l'Anna i jo baixàvem "a tota pastilla" a Lleida per viure el naixement del Pol en un veritable Ironman de 15h, part dels nostres socis complien amb els seus esdeveniments i reptes particulars.
L'Uri feia un cap de setmana 100% esportiu amb cursa dissabte tarda-nit i mitja marató diumenge matí. Un veritable ATLETA! Primer dia amb males sensacions per millorar-les al dia següent. Enhorabona Uri!
Per altra banda, la Raki tornava al podi en el Trail de Castelldans tot i perdre's durant 2 km del recorregut. Gran millora de la Raki que no para d'acumular podis!!! Enhorabona!
 
 
TRAIL DE CASTELLDANS
 
 
Crònica cedida per la Raki:
 
Solament fa 4 dies que vaig fer una cursa i tornar-n'he ha fer un altra amb tant poc temps de descans, doncs no estava recuperada ni motivada però era el debut de la meva germana i em feia il·lusió fer-la!

Arribem amb temps al lloc i anem a fer un cafè i parlar de la cursa, al ser la seva 1a cursa doncs li dono algun consell que crec que li pot anar bé! ella farà la de 6km i jo com no la trail que 6km se'm queden massa curts jeje!

Els de la trail sortim 30' abans així que em perdré l'arribada de ma germana! llàstima!

Donen el tret de sortida i surto a molt bon ritme, fa molta calor i aguantar el ritme és fa dur! em situo la 1a de noies però al 1r km ja m'avança una noia, em mantinc a uns 100m al seu darrere i vaig aguantant!

El recorregut és molt xulo, passem per corriols molt divertits. Ara toca pujar un desnivell positiu, el més dur de tota la cursa, es fa impossible fer-lo corrent així que toca caminar. Quan arribo al cim he perdut la noia de vista, decideixo apretar ha veure si la puc agafar. Baixem per una trialera i baixo molt ràpid, el de davant em cedeix el pas, mala decisió jeje!! perquè no veix les creus que han pintat a terra amb esprai i ens sortim de l'itinerari! sort que un noi ens crida que ens estem equivocant, però desafortunadament ens dóna mal les indicacions i tirem direcció oposada, ja ens donem compte que anem malament i decidim girar i tornar per on em tornat!

Aquest fet em fa enrabiar molt i quasi em fa abandonar la cursa! però amb els nois que ens hem perdut em fan motivar i continuem però augmentem molt el,ritme per recuperar temps! vaig adelantant nois i això em fa sentir molt bé, però no veig cap noia! no sé si continuo anant 2a o m'ha passat alguna noia!

Quan arribem al poble ens fan donar bastants tombs que se'm fa eterna l'arribada a meta, normalment la gent anima i em diu la posició que vaig però aquí la gent no diu res! continuo apretant i quan estic a uns 30m per creuar l'arc, veig que com ma germana ve cap a mi, ens donem de la mà i creuem juntes l'arc! un final molt emotiu però l'esprint arrossegant la tata va ser durillo jeje!

Al final vaig acabar fent 2km de més i tot i així vaig acabar 2a!! molt contenta però alhora una mica frustada ja què solament em va treure 7' de diferència! llàstima!

I això és tot!! crec que hauria de fer un curset d'orientació jeje!!
 
 
 
28 juny - Cursa d'estiu de Premià


Crònica cedida per l'Uri:
 
Seré breu. Faré la crònica modo telegrama.

La pitjor cursa que he fet mai. No pel temps sinó per les sensacions. Calor calor calor, molta calor. inhumà. 
Sortida a les 19:30h. Si l'any que ve no és  a les 21h no la corro. Males sensacions des del km 1. Treballar el mateix dia d'una cursa no és compatible. Patint com una rata. 
A punt d'abandonar a mitja cursa. Arribada a meta marejat per 1r cop. l'uri s'espanta... 
He patit més en aquesta cursa de 10km que a la marató de bcn. I com jo tothom del meu costat i tots els que coneixia que la corrien, que no són pocs. 
Anava a pels 40 minuts... ja, ja, ja i ja! 40 òsties! gracies d'arribar a meta...
 
No l'he venut massa bé no?!  Visca el Maresme !
 
De 542:

 
29 Juny - Mitja Marató de Muntanya de Mataró
 
 
Crònica cedida per l'Uri:
Després de la cursa del dia anterior que acaba cap a les 21h i me'n vaig a sopar i a fer birres al bar i arribo a casa les 3h no se m'acut res millor que fer una 1/2 marató de muntanya, visca jo!! 
9:30 toc de sortida. Cursa per corriols del parc natural del corredor. Una cursa que no ho sembla però és exigent i dura, quasi 1.000m + i 1.000m -  Al final són 23km. Vaig amb el propòsit de gaudir-la i la faig "al trote" no tinc nassos a apretar. Avui res de marques. I com no, em canso menys en aquesta cursa que en la del dia anterior. Arribada amb fideuà, oh que ve que entra.
 
Ara toca descansar una mica!
Pos 144 de 250.  2:54:28
 
 
 


 

CAP DE SETMANA DEL 21-22 DE JUNY I 24 DE JUNY

.
Nou cap de setmana amb el triatló com a protagonista on 6 dels nostres socis hi estàven presents. Torn per al triatló de llarga distància dels Monegros. Dissabte, la Eli realitzava la distància sprint millorant els seus registres i agafant "el gustillo" a la distància i diumenge les distàncies eren 1800 mts nedant, 72 km en bici i 14 km corrent eren les distàncies a superar. Antonio Morilla, Alejandro Asensio, Chechu Muñoz, Fernando Figuera i Juanma Hernández viatjàven sabent que les coses no serien fàcils, però el resultat va ser boníssim per part de tots els integrants de l'equip amb moltes "traves" a superar, però bl'objectiu complert. Destacar el resultat de l'Alejandro fent la posició 33 i 6ª posició en categoria de veterans en un triatlo realment dur. ENHORABONA A TOTS ELLS!!!
Per altra banda, la nostra runner incansable Raquel, aprofitava el dia de festa de Sant Joan per a fer el Trail de Montblanc i superant-lo amb molt bona nota quedant la 4ª classificada en noies i la 1ª en la seva categoria. ENHORABONA!!!
I per últim, l'Oriol es "desfogava" per la cursa de muntanya de Vallmar. Enhorabona!!!
Propera parada triatlètica - TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT I IRONMAN  MONEGROS


VALLMAR'14  

Competir havent treballat 12h el dia abans no és una bona idea, estava KO però allí estava a la Vallmar (Vallès-Maresme) 3ra edició. Cursa de muntanya que uneix la ciutat de Granollers i Mataró i transcorre pel parc de la serralada del litoral i corona el coll de Cellecs i el castell de Burriac. 28 km per muntanya amb un desnivell acomulat de 1.800m. 

No menysprear les curses d'aquí baix, jo quan estava allí dalt pensava que les curses de "muntanya" d'aquí, si se'ls hi podia dir així, eren una broma, però.... ojo! Veniu i ja m'ho direu! Vaia trenca cames, no són les muntanyes de la Ribagorça però deu n'hi do el durillo que va ser.  Una cursa molt ràpida que el 1r va volar. Quan duia 30 min ja vaig veure que la cosa no aniria bé, a la hora veig que tothom m'avança i no puc tirar més. O sigui que m'ho prenc amb molta calma i paro als avituallaments a menjar i beure com cal. Per sort no va fer la calor que havien pronosticat i es podia córrer bé. 100% corriols, trialeres, pistes forestals i corriols i més corriols!  Arribada a la platja de Mataró amb cervesa, butifarra i banyet ! 

Al final posició 107 de 351 amb un temps de 3:02:52



 
Triatlón LD San Juan de Flumen (Monegrosman series)
22 de Juny de 2014
 
Crònica cedida per l'Antonio Morilla:
No totes les curses surten com un planeja, a vegades hi ha petits detalls que en el seu moment creus que son insignificants i després te n’adones que han marcat el resultat final. Suposo que quan mes llarga es la distància, mes es paguen segons quines coses, i si a sobre hi afegim que debutava en una distancia d’aquest tipus, puc estar content d’haver-la acabat dignament. Aquesta es la conclusió que he tret d’aquesta cursa i que de ben segur farà que en pròximes cometi altres errades, però no les mateixes...
Doncs be, després d’haver començat per el final, anem a explicar a que ve degut aquesta conclusió...
Com a preparació de les dues curses triatletiques que tinc marcades al calendari (Tri de Pont i Half Sailfish de Berga), ens dirigim amb l’amic Alex cap a San Juan de Flumen, on ens disposem a patir per superar 1800m de natació, 72 km de ciclisme sense drafting y 14 km de run. Ens em llevat d’hora i a les 5:30 ja estem en camí, a les 7:30, després d’alguna petita volta de més, arribem a San Juan, on trobem a Chechu i Eli. Eli va córrer el dia abans la distància Sprint. Preparem tot el material, deixem les coses per córrer a la T2, agafem la bici i cap a la T1 a fer cua per entrar a boxes. Allí trobem a Fer, Juanma i Jose Manuel (un amic que ja vam conèixer a Cambrils).
Aquest cop, la temperatura de l’aigua no permet la utilització de neoprè. Després de col·locar-nos en fila per numero de dorsal, desfilem cap a la sortida. Un cop allí em col·loco a les primeres posicions amb Alex, ja que no localitzo a Fer. Com sempre, donen la sortida sense avisar i estampida cap a l’aigua. Els primers metres són una bogeria, cops per tot arreu, agafades a la cama (que em fa perdre el chip), en definitiva un guerra que es calma als pocs metres. El recorregut consta de dues voltes al pantà, sortint al final de la 1a. Finalment surto de l’aigua en 31 min, força bé per nedar sense neoprè. Aviso als jutges que m’han trencat el chip i em van registrant des de llavors els temps manualment. A l’arribar al box em trobo a Fer (m’ha tornat a guanyar en la natació per poc), ell marxa mentre jo m’acabo de preparar per agafar la bici.
Comencem el sector de ciclisme... 72 km sense drafting en un circuït de 3 voltes. Només sortir es complicat trobar la posició, has de deixar distància amb el de davant o avançar-lo, però hi ha molta gent, així que començo fort per veure si trobo un lloc on pugui agafar el meu ritme sense haver d’estar pendent de deixar distàncies (hi ha molts jutges que vetllen per que es compleixi la norma en quan a distàncies entre ciclistes, cosa destacable i que s’agraeix). Al poc de sortir avanço a Fer i continuo apretant fins trobar una posició còmoda. El circuit comença amb un sector ràpid amb alguna forta baixada, continua amb una part plana que poc a poc canvia per començar a pujar, un altre petit tram de baixada y després una forta pujada a la final de la qual trobem el punt d’avituallament on hi ha beguda, barretes, gels i plàtans. Finalment trobem un tram molt ràpid fins a acabar la volta. Contínuament vaig avançant i em van avançant corredors, però em dona la sensació de que vaig guanyant posicions. Finalitzo la 1a volta amb una mitja de 35km/h. La segona baixo una mica el ritme ja que encara queda estona i no vull pecar de notar-me massa be i després acabar-ho pagant. Quan estic a punt d’acabar la 2a volta m’acabo el 1r bidó de beguda que porto a la bici, així que al passar per San Juan el llenço on està Eli i enceto el 2n que portava.  Dono un glop i no se que c...ons faig que al moment de deixar-lo al portabotellins em cau al terra. Per un moment penso en parar a agafar-lo, però finalment, com que es un botellin fet pols i hi ha avituallament decideixo continuar per no perdre el ritme. Continuo a bon ritme fins a encarar la pujada que hi havia un km abans de l’avituallament, pujo a plat però sense exprimir-me, ja que he decidit que a l’avituallament afluixaré per agafar un botellin i hidratarme, arribo a l’avituallament i... Sorpresa!!! No els hi queda ni una gota de beguda, només plàtans, gels i barretes. Porto mes de 30 min sense beure gens, fa molta calor i encara em falten 6 km fins a la T2...
Fins aquí porto una bona cursa, unes 2h45min a falta de 14km de cursa a peu, si corro a 5 min/km baixaré de les 4h penso per mi... Se que soc capaç de fer-ho, així que em mentalitzo per agafar aquest ritme fins al final.
Començo a córrer amb molt bones sensacions, les cames sembla que no paguen el canvi de la bici al córrer i em resulta fàcil mantindré el ritme per sota de 5... Tram pla per dins el poble, sortim per un camí de terra cap a fora del poble i comencem una baixada llarga on sense voler el ritme puja fins als 4’20. Després arriba un altre tros pla, gir a la dreta i encarem una petita pujada cap a una granja. En aquest moment de cop em noto buit de forces i mig marejat. No entenc res, fa 2 min estava molt bé i ara no tiro i no es per cap dolor muscular ni per cardio ni res semblant, simplement el cos no té forces. Arribo a una dutxa que tenen preparada al costat de la granja, em refresco be i intento continuar trotant, però per desgracia meva arriba un tros de pujada semblant a la famosa del Baliera. Toca caminar una mica fins arribar a l’avituallament que hi ha just al final de la pujada. Paro, bec aigua i em refresco. Ara toca un tros pla, però ple de mosquits fins a tornar a entrar al poble. Poso el modo supervivència... acabar com sigui.
Al començar la 2a volta veig que Fer està a punt d’agafar-me i com continuo sense tirar decideixo fer una petita parada perquè m’agafi (he de dir que tot i que no hagués fet la parada, Fer m’hauria agafat als pocs metres) i així tenir companyia durant l’ultima volta, a veure si d’aquesta manera puc intentar aguantar un ritme una mica constant. Avituallament només sortir del poble i veiem a Alex que ja encara els últims metres a meta molt per sota de les 4h!!!! Es una béstia!!!
Intento seguir el ritme de Fer, però durant la baixada llarga veig que no tiro, i tot i que ell s’ofereix a anar amb mi, li dic que continuï al seu ritme, que jo aniré fent. Gir a la dreta, dutxa a la granja, pujada caminant i parada a l’avituallament, aquí em refresco altre cop i torno a intentar córrer. Sembla que el poder haver begut durant el tram de córrer fa que poc a poc se’m passi el globo que porto, així que em motivo per intentar passar algun que altre corredor que també havia petat i que els que venen per darrere no m’agafin. Metre a metre vaig fent fins arribar a meta. Finalment 4h 13min. Un bon temps per debutar en la distància, però amb l’espineta de veure que soc capaç de baixar de 4h.
Conclusió: Un altre dia pararé a agafar el bidó de beguda, i mes si fa la calor que feia i estàs als Monegros!!!
Destacar que el company Fer s’ha tret l’espineta de la repassada que li vaig donar a Cambrils i així m’ho va recordar durant la post cursa.... FER, NOS VEMOS EN EL TRI DE PONT!!!!
Felicitar a Alex per la gran cursa, a Fer que el tio sembla que no però dona guerra, a Chechu per saber patir com ningú, a Eli per el carreron del dia abans, a Juan Manuel, que tot i no ser del club ja comença a formar part de la colla i corre que se les pela i per últim donar molta força a Juanma, que en pocs dies farà el seu debut en Ironman. Sort company!!!
També destacar el bon tracte i ànims de tots els voluntaris, bona organització, preus ajustats, bona paella... vamos, un 10 per a l’organització!!! Resaltar que en les curses que he disputat per les terres aragoneses sempre ha estat així.
 
 
 
Distància Sprint
Posició
Nom
Temps total
Natació
Ciclisme
Run
18
Eli Sala
1:36:37
16:24
58:00
22:12
Llarga Distància
Posició
Nom
Temps total
Natació
Ciclisme
Run
33
Alejandro Asensio
3:38:30
--
--
--
155
Fernando Figuera
4:09:52
30:32
2:25:15
1:14:04
166
Antonio Morilla
4:13:45
32:25
2:17:34
1:23:46
214
Juanma Hernández
4:40:00
39:06
2:33:38
1:27:15
215
Chechu Muñoz
4:40:01
34:02
2:32:02
1:33:57
 
 
TRAIL DE MONTBLANC
Crònica cedida per la Raquel:
Un cap de setmana de treball i això significa no concursar, veig als meus companys del club com s'estan preparant per la dura triatló dels Monegros i això em fa venir moltes ganes de fer alguna cursa, veig que fan una trail a Montblanc per Sant Joan, significa no fer revetlla però poden més les ganes de córrer que de festa, cosa que em comença a preocupar jeje!!

És el dia de la revetlla i resulta que la foguera la fan davant de casa, prefereixo no sortir per evitar fer tard, els de la colla m'animen a sortir però jo em mantenc ferma a la meva decisió i vaig a dormir, bé molt tard ja què han decidit no deixar-me dormir i s'han dedicat ha tirar petards quasi tota la nit davant de casa, les meves amenaces no han servit per res jeje!

Sona el despertador i cap a Montblanc amb molta son!! quan arribo vaig a buscar dorsal i a fer el cafè que és sagrat! m'entres estic prenent el cafè se m'acudeix de mirar la web de la cursa, ostres que sortim a les 9h i jo convençuda que era a les 10h! au a córrer ja que són les 8:40h, vaig cap al cotxe a canviar-me i l'escalfament doncs del cotxe a la sortida de la cursa!

Donen el tret de sortida, la gent comença a un bon ritme, em situo pels del davant, tinc una noia al davant i la faig servir de llebre, els primers 5km són un trenca cames, tot pujades i baixades, vaig mantenint bon ritme i hem trobo força bé!

Baixem una fort desnivell, ja em faig a la idea que després tocarà pujar-ho així que aprofito per relaxar braços, baixo bastant ràpid i un senyor em diu que afluixi i reservi forces, que després vé una pujada de 5km molt dura! ufff que patiré!!

Afirmativament comencem a pujar per un camí esfaltat que no s'acaba mai, no fa sol però fa molta exofegor, em tiro l'aigua dels avituallaments a sobre però no és gents agraïda ja què és calenta! continuo pujant i a pocs km de la meta em passa una noia, ara vaig la 4a, no la perdo de vista i penso en que ja l'avançaré a l'esprint final, cosa que no arriba ja que arribem a un corriol tot pit amunt i quan arribo al cim allí està la meta! llàstima de plantejament però bé, de totes maneres he rascat trofeu a la 1a classificada en la meva categoria!!

CAP DE SETMANA DEL 14-15 DE JUNY

.
Cap de setmana "tri-atlètic".
Cambrils acollia la 2ª edició del triatló on 8 dels nostres estàven disposats a donar el millor d'ells mateixos. Antonio M, Chechu, Eli, Raquel, Gatxia, Rogelio, Fernando i Juanma medien les seves forces en la distància "sprint". I quines forces! GRAN paper de tots ells, realitzant una GRAN cursa i agafant més experiència en aquest fantàstic món. Enhorabona a tots!
Per altra banda, l'Eloi viatjava a Barcelona per a debutar en 400. Primer realitzava un 100 i després feia el debut. Bones marques, i el que és més important, sensacions per a seguir millorant. Enhorabona!!!
 
CRITERIUM CAPMANY (100 i 400mts)
 
Crònica cedida per l'Eloi:
 
Aquest dimecres coincidint que em trobaba a barna vaig anar a disputar el Criterium Capmany, es una de les ultimes curses de la temporada i es fa al Serrahima (estadi mitic de Barcelona),quest cop volia debutar al 400m prova que mai havia fet.
Pero primer tocaba el 100, molt bona sortida, em fico al capdavant de la serie xro al final em pasen, resultat 12"30, bona marca. Era l'hora del debut, avans de la sortida molts nervis per la prova,i pecant de "novato" i conservador, no surt malament 1:00" al 400m, molt content del debut i molt bona sensació al 400, ara queda acabarlo de polir
 
 
15/06/2014 TRIATLÓ DE CAMBRILS (SPRINT)
 
 
 
Crònica cedida per l'Antonio Morilla:
 

Un altre cap de setmana en que aconseguim reunir una bona colla de representants del C.A.R. per anar a COMPETIR (i ho poso en majúscules perquè es evident que ens agrada competir, i sobre tot entre nosaltres... ese pique sano!). Aquesta vegada ens reuníem Chechu i Eli (inseparables sempre ells), Fer, Roge, els casi debutants Gatxia i Raquel, que sembla que li han agafat el gustillo a això del Triatló i jo. Com a suport teníem per allí a Laia, Ceci i Martina, Judith i Asier i el compi Isasi (gràcies a tots).
Dissabte després de treballar per el matí i de fer un dinar familiar per celebrar un bateig toca posar-se en marxa cap a Miami-platja, on ja està instal·lat Roge amb Laia, que em faran un raconet a la caseta que la família de Roge te allí. Al arribar els trobo amb Eli i Chechu encomanant la paellita que ens fotrem al dia següent després de la cursa. Nem de compres per preparar el sopar i l’esmorzar del dia següent i a fer la cervecita de la tarda abans de cada cursa a un chiringuito de la platja. Tots 5 soparem a casa de Roge, l’animal ha fet espaguetis per a un regiment, picolinos i ous durs (que encara deuen estar a la nevera, no Roge?). Mentre sopem la cosa te indicis de complicar-se i d’acabar fent algun Gintònic, però finalment posem seny i anem a dormir.
A les 6h sona el despertador, no he dormit gens per culpa de la calor y el soroll del vent, les sensacions no són gens bones per córrer aquell dia, però es el que hi ha. Preparem les coses amb Roge i ens dirigim a Cambrils on trobem a Raki, Chechu i Eli. Ells 4 entren a boxes a deixar el material, jo he d’esperar a Gatxia que té els meus dorsals. Mentre l’espero apareix Fer amb Juanma i un altre company. Finalment arriba Gatxia i ja podem deixar el material a Boxes. Estem junts amb Roge i Fer (bona noticia perquè son els companys de Club que tinc com a referencia al sector de la natació).
La sortida de la distància sprint no es fins les 10:30, però a les 8h ja comença la prova olímpica i per això ens ha tocat deixar el material tant aviat. Com encara queda temps de sobres tornem amb Roge cap a casa a esmorzar i recollir a Laia que ha aprofitat el temps i ens rep amb suc acabat de fer. Esmorzem i Roge ja esta histèric, últimes visites al bany i cap a Cambrils de nou. Ens ajuntem amb tot i mirem una estona el sector de bici dels olímpics. A les 9:30 a alguns ja els entra l’ansietat i volen anar cap a la platja a posar-se en neoprè i escalfar, jo els acompanyo però desprès em dirigeixo a un bar per fer la última visita al WC i demanar un Aquarius i torno cap a la platja. Mentre Chechu, Gatxia i Roge ja estan a l’aigua i Eli i Raquel de palique, jo em prenc l’Aquarius i una barreta ja que torno a tenir gana. Cap a les 10:15 em decideixo a posam el neoprè i escalfo una mica.
 
Arriben les 10:30 (hora teòrica de la sortida), però encara no hi ha cap moviment dels jutges per a organitzar la sortida, sembla que l’ambulància ha hagut de marxar per una caiguda a la primera cursa i no poden donar la sortida fins que no torni. Ja casi cap a les 11 es comença a preparar la sortida, una mica de descontrol, perquè la 1a boia està en diagonal cap a l’esquerra i la gent no es col·loca entre les banderes de sortida per així nedar menys tros. Finalment, com sol passar quan la sortida no està del tot ben muntada, donen la sortida sense avisar i comença l’estampida.
 
Roge i jo ens em col·locat en primera fila per evitar patir tant com a Gimenells, la idea inicial es sortir a tope (sabent que no som els més ràpids) i el que pugui que ens adelanti. Així ho fem, tot i que al tirar-me de cap a l’aigua m’entra una mica d’aigua a les ulleres. No vull parar, ja que per darrere ve molta gent, així que tocarà canviar la forma de respirar per evitar que l’aigua entri a l’ull (respirarem mirant endavant). Natació bastant neta, tot i que no estic gens acostumat a nedar al mar. Surto i sento crits d’ànim de Ceci, em començo a treure el neoprè dels braços i en mig del trajecte cap a boxes veig a Isasi que em diu que vaig el primer del Club. En arribar a boxes veig que fer ja s’ha cambiat i surt amb la bici (Isasi m’has enganyat!!!), transició ràpida i quan ja anava a marxar arriba Roge (esta vez no te espero...). Objectiu agafar a Fer!!
 
Surto amb bici sol (es el que té no ser un bon nedador), a la vista tinc una parella mixta noi-noia fent relleus (ho se, es il·legal, però continua passant). A la pujada que hi ha just abans d’incorporar-se a la carretera cap a Miami-platja els adelanto a ells dos i a dues noies que anaven una mica mes endavant. Continuo apretant i me n’adono que el noi se m’ha posat a roda. Al cap d’una estona li demano que em passi algun relleu per intentar agafar algun grupet que tenim per davant. Al primer relleu me n’adono que serà millor que tiri jo, ja que al avançar-me ho fa per la dreta, massa empegat i un cop la seva roda davantera em sobrepassa gira cap a mi obligant-me a frenar. Després de l’ensurt em col·loco darrere seu, pro veig que el seu ritme es bastant més baix que el meu, així que decideixo atacar i anar-me’n sol a per un grupet de 2 o 3 que veig endavant. El company apreta i sem col·loca altre cop a roda. Poc a poc anem avançant gent i algun d’ells es posa a roda fins que formem un grupet de 5 o 6 entre els quals trobo a l’amic de Fer (que encara esta davant meu i l’he de pillar) amb un company seu d’equip. De tant en tant els dos companys del mateix equip passen algun relleu curtet que aprofito per veure ja que fa molta calor i així arribem al gir de 180º. En aquest punt em poso al davant i bastant obert a la dreta per fer el gir el 1r i evitar problemes, però un dels que venien ala part de darrere del grup no veu que s’ha de girar 180º a l’esquerra i quan estic a punt de girar se m’està a  punt d’emportar obligant-me a girar cap a l’entrada d’un càmping que tenim a la dreta i fer el gir allí. Toca apretar una mica per agafar els companys de grup. Crec que al veure el que havia passat van aixecar una mica el peu per facilitar-nos que els agaféssim, així que en pocs segons tornem a formar el mateix grupet. D’aquesta manera torno a tirar del grup, amb algun petit relleu del company de Fer, al qual adelantem cap al km 15 (això em fa pujar la moral) i continuem junts fins a la T2. Toca deixar la bici, canviar de sabates, posar visera i a córrer 5km sota el sol...
 
Al sortir de boxes veig que tinc a prop a la majoria dels companys del sector de bici, surto tot lo fort que puc i adelanto a la majoria d’ells. Ara tinc a tocar una noia que va bastant forta, un cop l’avanço li pregunto si es la 1a, em comenta que va la 2a. Li dic que si no abaixa el ritme es impossible que l’adelantin, ja que veig que li ha agafat flato i el ritme que portava fins al moment comença a baixar. Em poso davant seu i continuo tirant, sembla que s’ha recuperat i no es despenja, tot el contrari, fa un canvi de ritme i em torna a passar. Així anem fent fins al gir de 180º, continuem a molt bon ritme, avituallament on al fi ens donen aigua, no puc mes que agafar un petit got ja que sinó he de baixar el ritme, decideixo que per el que queda millor refresca’m que beure-me’l, així que dutxeta al canto. Aquí començo a creuar-me als companys, primer Fer, després Roge (al que veig apurat), després Chechu amb Gatxia a tocar, Raquel i finalment Eli.
Continuem junts fins pràcticament l’últim km on me n’adono que un altre corredor ens està retallant i decideixo fer un canvi de ritme per deixar-li clar que faré el possible per a que no m’adelanti. En aquest punt torno a veure a l’amic Isasi donant ànims i pocs metres després entro a meta fet pols per la calor, però molt content perquè tinc clar que m’ha sortit una cursa força bona i ho he donat tot.
Per parcials, vaig fer el 94 a la natació, el 25 al ciclisme i el 52 a la cursa a peu. Com m’està passant últimament, discret paper a l’aigua, bon paper però amb molt desgast al ciclisme i acabar de donar-ho tot a la cursa a peu.
 
 
 
A continuar millorant i gaudint d’aquest esport i dels companys de fatigues.
 

Pos
Nombre
Oficial
Swim
Bike
Run
34
ANTONIO MORILLA
1:19:23
0:16:42
0:35:58
0:26:43
51
JUAN MANUEL HER
1:22:05
0:17:05
0:39:00
0:26:00
56
FERNANDO FIGUERA
1:22:45
0:15:05
0:38:20
0:29:20
91
ROGELIO FLORES
1:24:49
0:17:01
0:37:16
0:30:32
101
IVAN GARCIA
1:25:39
0:17:11
0:38:18
0:30:10
145
RAQUEL GARSABALL
1:28:07
0:17:14
0:42:39
0:28:14
165
CHECHU MUÑOZ
1:30:25
0:18:33
0:40:23
0:31:29
206
ELI SALA 
1:34:00
0:22:56
0:42:06
0:28:58