CAP DE SETMANA DEL 16-17 DE MAIG

S'atansa l'estiu poc a poc i les triatlons comencen a proliferar, no negarem que part important dels socis d'aquest club estem enganxats a aquest esport, per tant, sembla que durant una temporadeta tindrem triatlons sovint. Aquest cop teniem a Chechu, Eli i RAki al tri de Cunit. Gran paper dels tres i primer podi de Raki!!

TRIATLÓ DE CUNIT

Crònica cedida per Eli:

Comença la temporada per mi, i amb ganes d’estrenar-la decidim anar a Cunit amb Chechu. Parlant, Raki també s’hi apuntava així que anàvem a fer una mica de pinya de club per Cunit.

Escarmentats de l’altre cop que ja havíem fet el tri a Cunit, dormim a la furgo i tranquils.

Amb ganes i il·lusió ens presentem als boxes i deixem les coses necessàries, jo, més nerviosa de lo normal, ja sigui perquè era el primer tri de la temporada, o bé, que tant sols m’havia posat 1 cop ala piscina a nedar aquest any, o bé que no havia agafat la bici cap dia (reconec que el dia abans del triatló vaig pujar a la bici per provar a veure si me’n recordava d’utilitzar les cales...com una novatilla jijiji)...un desastre vamos...però amb ganes, tot això se t’oblida!!

Ens trobem a la Raki, que arriba un poquet just, però no li hagués fet falta córrer massa, ja que, un cop a punt per la sortida, ens comenten que primer s’aplaça la sortida un quart d’hora més tard...i finalment ens confirmen que serà mitja hora...(lo que diríem...UNA PUTADA). Així que petem la xerrada i decidim si anar al bar a fer una cervesa o no, mengem alguna cosa (ja començàvem a tenir gana després de 3 hores...) i per fi, toc de sortida.

Surten primer els nois, el Chechu “ahí dando el callo”! I 5 minuts després les noies, ben poques que érem!

Ens acomiadem amb la Raki, ja que no li tornaria a veure el pèl més.

Comencem i deixo passar a totes les noies...millor estar al darrera, que no veure que totes et passen com a sirenites jaja!

Mentre nedava veia una barca a la meva vora, el noi em feia el signe de (estàs bé?) jo pensava...”tu tranquil que jo xino - xano arribo...no em distreguis...!”

Sortida de l’aigua baixant el nivell del mar 3 metres (en això ja soc experta...)! Per sort no surto la última, sinó, la penúltima...VAMOOOOS!!! i més endavant veig 3 noies més...aquestes no se m’escapen!!

Comença la cursa, agafo la bici el més ràpid que puc i intento apretar buscant-me objectius que tenia al davant. Vaig passant a noies i això em motiva. Tres voltes de bici en un circuit una mica especial, corbes de 90 graus i molts badens, bastant alts, però tot i així les voltes se’m fan molt curtes. Com eren tres voltes, em trobo a Chechu a mig camí, que ell m’avança, i ja veig que el tio porta un ritme com diríem...”tocant-se els collons”, anava amb un grupet i fotent caxondeo...ole tú!!

Acaba la bici i ara sí....els primers metres de cursa intento adaptar-me i després començo a apretar. Avanço a gent, i al ser dues voltes on ens anem creuant, fa que cada cop et plantegis un objectiu més endavant per avançar. Molt divertit!

Ens creuem amb Raki que va molt bé i Chechu que ja gairebé arriba a meta!

Faig les dues voltes, i arribo a meta, contenta i amb el primer triatló a la saca!!!

Gran matí a Cunit! Enhorabona a la Raki, que va marcar-se un bon pòdium (3a de categoria)!!!

Classificacions:
- Raki: 1h 12’ 03’’ Pos. 156 de 230.
- Chechu: 1h 12’ 27’’ Pos. 164 de 230.
- Eli: 1h 18’ 57’’ Pos. 221 de 230.

CAP DE SETMANA DEL 9-10 DE MAIG

Cap de setmana tranquil en el que a curses es refereix, només tenim representació en una cursa, Trail de Raïmat, tot i que amb tres representants, Eli i Raquel competint, mentre Chechu fa d’animador (que li passaria per a no córrer la cursa del seu poble???).

TRAIL DE RAÏMAT

Crònica cedida per Raquel:

Un altre cap de setmana competint i avui toca Trail a Raimat! aquest any no podem fer bona pinya del club, solament ens animem la Eli i jo! doncs res, a donar-ho tot!!

Avui he enganyat a la meva mare i neboda a col·laborar i donaran aigua als avituallaments, n'anirà perfecte així em donaran el meu botellin d'aigua i no em caldrà carregar pes! Jiji!!

Arribem amb temps i vaig a fer cafè, visita com no al senyor Roca...jeje!! com tenia el quàdriceps una mica tocat doncs he escalfat bé! avui tornem a ser una bona colla i això m'ajuda a treure nervis!

Ja anem cap a la línia de sortida, queden uns 5' així que aprofito per anar a traure líquid, però quan giro el pestillo de la porta, doncs no gira!! no podia obrir!! no us podeu ni imaginar el moment d'angoixa que vaig passar! tal era la meva desesperació que vaig decidir fer-lo girar amb un queixal, cosa que no va funcionar, encara pitjor, un trosset del meu queixal va sortir volant! vaig obrir finestres hi havia reixes, picant histèrica la porta fins que em ca sentir un noi i va anar a buscar el de l'organització! eren menys 2' i jo tancada! no m'ho podia creure! suplicant que m’obriguessin jeje! al final amb un tornavís van poder obrir i vaig sortir escopetejada cap a la cursa! allí vaig trobar als companys i encara al·lucinen ara! sort que vaig poder fer la cursa sinó em moro jeje!

Doncs res, donen el tret de sortida i amb lo nerviosa que estava vaig sortir sprintant jeje! és un recorregut bastant pla fins al km 3 així que aprofito per apretar! em situo al darrera de la 3a noia, sé que no la podré seguir molta estona però de moment em sento molt bé!

Fins que arriba la 1a pujada i allí la perdo! no puc entrenar com voldria muntanya i a les pujades em falta força! doncs res, jo al meu ritme, vaig fent km i em sento mot bé! contenta d'anar 4a ja que avui hi ha molt nivell amb noies! ara toca pujar una serra i al baixar no tenim clar per on hem de tirar...jo passo davant de tots i...elecció equivocada!! jeje!! au a tirar endarrere! tornem i ja encarem els últims 500 metres on és pràcticament tot baixada! així que a tope! arribo 4a i 1a general, baixant 8' de la marca de l'any anterior!

Espero que arribin tots els companys i directes a la font a fer contrast d'aigua jeje!!

Resultats:

pGral Drs Nom_Cognoms Sx Ll_Sx Temps mKm LlocCat

65 9 Raki Garsaball Vilella F 4 1:00:33 5:16 2-SENF
87 55 Eli Sala Martínez F 7 1:03:47 5:33 3-SENF

PONT DEL 1 DE MAIG

Cap de setmana llarg degut a que el dia del treballador aquest any ens cau en divendres. Alguns socis deuen aprofitar per a fer les primeres escapades buscant el sol, la platja i la calor, però sempre hi ha algú disposat a posar-se un dorsal i competir. Aquest cop són dos dels nostres socis mes actius, Raki i Oriol els que es posen en mode runner i trailrunner respectivament per competir representant-nos. Raquel s'emporta la victòria a la Pujada al Castell de Formós, mentre Oriol continua fent grans resultats i descobrint curses espectaculars, aquest cop al Cap de Creus. Felicitats companys!

PUJADA CASTELL FORMÓS DE BALAGUER

Crònica cedida per Raquel:

Ja fa una setmana que he fet la triatló i volia saber en quin estat estaven les cames, bé de descans los hi he donat poc per això però volia ficar-les a tope a veure com responien jeje! M'inscric a la pujada del castell Formós de Balaguer ja que el meu fisio i entrenador estarà d'speaker i m'anima a que la faci, no em costa gaire per això jeje! Surto de casa a les 9h del matí i el termòmetre ja marca 20 graus i encara falta 1h30' per a què comenci la cursa, crec que patiré força calor! Arribo amb temps per poder escalfar bé! agafo dorsal i trobo a ma cosina al guarda roba, genial! m'aprofito i li deixo el bidó d'aigua per escalfar i poder-me anant hidratant! Saludo a la gent que ens anem trobant a quasi totes les curses, observo les contrincants...veig a la campiona actual de la lliga Ponent, ja tinc objectiu, a per ella!! Ja estem a la línia de sortida, donen el tret i a tope! al ser solament 5km surto bastant forta, miro gps i vaig a 3:50, no crec que aguanti molt aquest ritme però em mantinc a 3 metres darrera de la 1a noia, l'objectiu marcat, ens desviem cap a la zona del riu on no se'ls hi ha acudit res més que regar la gespa, tot un fangar i amb molta eixofegor! aquí ja veig que la noia afluixa ritme, jo em mantinc al seu darrera, sento com li diu al noi de la bici que l'acompanya que afluixa per guardar-se forces per la pujada, aquesta és la meua, apreto fort i l'avanço, llavors el noi de la bici es situa al meu costat i em diu que no apreti tant, que l'he deixat uns 25m endarrere i que reservi per la pujada, així que li faig cas, afluixo però poc no sigui que m’avanço jeje! Ja estic al tram de la pujada on pugem 400m de desnivell positiu, avanço molta gent que va caminant, pica bastant però la puc fer tota corrent. Ara arriba una forta baixada i a tope! a tot el que donen les cames! ja arribo als últims metres i les cames comencen a fer figa però apreto fort i últim sprint! l'entrenador s'ha sorprès en veure'm arribar 1a, bé i jo també jeje!! una sensació inexplicable arribar 1a i nombrant-me el meu entrenador! genial!!



TRAIL MARATÓ CAP DE CREUS

Cònica cedida per Oriol:

Havia sentit a parlar molt bé d'aquesta cursa i quan obren inscripcions al desembre no m'ho penso 2 cops. Em passen els 5 mesos volant i ha arribat el dia. Marató de Muntanya pel cap de creus circular amb sortida i arribada a Roses. 43 km amb 2.200m d+ Un autèntic trenca cames per qui no hagi estat per allí amb un encant molt especial.

Comença la cursa i no les tinc totes, no em trobo gaire bé d'estomac i em noto molt fluix i cansat i tothom m'avança.... però cap al km 7 em noto millor i a la pujada vaig agafant forces i vaig avançant posicions, tots els que m'havien avançat els vaig passant d'un en un i de 2 en 2... Això em dona un "xute" d'energia i d'ànim que tiro fort cap a munt !

Unes vistes brutals des del cim de l'Àliga i, per sort, un dia de núvol, un dia amb sol hagués estat un autèntic forn. Cap al km 28 passem per Cadaqués i l'ambient és una autèntica passada, desenes de persones de públic animant i el poble entregat. A partir d'aquí comença lo durillo... i les cames comencen a fer figa. Encara queda molt i i 3 pujades i 3 baixades. És un trenca cames, ho havia dit?!! Tot i així em trobo bé, anem passant per cales precioses amb banyistes i turistes que animen que fan oblidar la fatiga.

Sembla que li he agafat gust a les llargues distàncies! I estic més a gust corrent més hores a ritme mig-baix que no curses curtes i explosives.

Al final arribo a meta molt content podent baixar de les 6h que era un temps que m'havia mig proposat.

Ja que hi sóc us la recomano, m'ha encantat. Una organització de 10, un marcatge de 10, unes vistes i entorn de 10 i un gran cap de setmana al cap de Creus que si no és per això no hi hagués anat.

El dia abans hi havia també una mitja marató per qui no vulgui fer els 43 km.

Temps: 5:57:45h
Posició: 88 de 418 Resultats: http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=243




CAP DE SETMANA DEL 25-26 D'ABRIL

Cap de setmana amb només dues curses, però amb molts socis competint. Tocava disputar Tritan Half Triatlon de Peñiscola, on ens trobem 8 socis competint amb un grapat d'acompanyants. Una cursa molt ben organitzada, amb un circuit molt exigent i on tots vam donar el que teníem dins per fer el millor paper possible.

Per altra banda, els germans Pol i Bernat Vaqué disputen els 10k de la cursa AREMI a Balafia amb marques que ja són de les de tenir en compte. Aquest parell prometen i molt!!!

10K CURSA AREMI DE BALAFIA
Crònica cedida per Bernat Vaqué:

S’apropa la temporada de triatló, alguns ja l’han començat, mentres que d’altres esperem a que acabi la “temporada acadèmica”.. És moment de començar a evaluar estats de forma i buscar motivació de cara a les primeres proves triatlètiques i quina millor manera que posant-me el primer dorsal de l’any, que ja tocava!
Amb l’intenció de sortir a tope, ens plantem a la línea de sortida amb dos amics que hem enganyat, un expert i l’altre debutant. Cursa a dos voltes amb un parell de pujadetes curtes però sense gran importància. No hi ha cap corredor “pura classe” però tot i això decideixo fer la meva cursa.
Tret de sortida, com sempre sortida ràpida però sabent regular. Em noto molt bé, disfrutant, passen molt ràpid els quilòmetres. Em creuo amb el Pol que va una mica més endarrera també a bon ritme. Quan m’adono ja torno a passar per meta, miro el rellotge i primer 5k en 18.03, la petada pot ser històrica, però de moment a disfrutar i si tinc que petar que sigui com més tard millor. Passen els minuts i encara no he petat! Passant-m’ho com un nen petit podent correr còmodament a 3:35/km, vaig avançant a gent i quan queda un quilòmetre i mig em diuen que vaig en novena posició, intento apretar al màxim per agafar a dos corredors que tinc davant i baixar la marca com més millor fent l’últim per sota de 3:15. Acabo amb millor marca personal i amb les piles carregades per una temporada que promet molt.
El Pol per la seva banda, fa gairebé tota la cursa a molt bon ritme, acompanyat i fent un molt bon temps tot i el volum que portava acumulat a les cames.

Resultats 10k
Bernat Vaqué.........temps 35’55’’..........posició 7 d’un total de 187 participants
Pol Vaqué.........temps 38’34’’..........posició 25 d’un total de 187 participants




TRITAN HALF TRIATLON PEÑISCOLA
Crònica cedida per Antonio Morilla:

Amb la de curses que hi ha per el mon, com acaba mig club competint a Peñiscola??

Doncs resulta que en aquest club tenim de tot, per la varietat de la gent que el formem i perquè tenim gent com el presi que toca molts pals... Fer de pare i marit, curra per depurar les aigües de la comarca, fer de presi, donar classes d’spinning, classes d’esquí, de meteorologia, organitzar events esportius, fer d’speaker i de tant en tant fins i tot competeix. Doncs resulta que el tio tenia bastantes possibilitats de ser l’speaker de la Tritan Half Triatlon de Peñiscola, així que els companys de junta vam pensar que podia estar bé acompanyar-lo i aprofitar per a competir.

També tenim gent impulsiva... en aquest grup en el que m’incloc, podem trobar també al company Asensio, que no espera a que Tito confirmi si farà d’speaker per apuntar-se a la cursa. Això fa que ja no hi hagi marxa enrere i, tot i que finalment no tindrem speaker del club, tant Chechu (un altre impulsiu), com jo ens apuntem també. Per descomptat Tito, que va ser el que ens va liar, no podia ser menys. Antonio Gordun dins la preparació del IM de Niza ens segueix. Raki, en la seva continua busca del repte també s’anima. Finalment Fer i Juanma es deixen enganyar i completen l’expedició. Així que un total de 8 socis que se’n van cap a Peñiscola, als que hem de sumar 4 socis dels CAVA, que quasi són com dels nostres.

Un cop inscrits ja comencen les quinieles, piques sanos, motivació... diguem-li com li diguem, això dona vidilla a les curses, almenys en el meu cas. Les primeres apostes vaticinen una lluita entre Antonio Gordun i Alex Asensio en les primeres places del club, amb Tito una mica enrere, jo intentant apretar-lo, Fer a su ritmillo i plorant, Juanma con su tranquilidad continua i Chechu que sap que va a patir.

Arriba el divendres, i poc a poc anem aterrant a Peñiscola. Jo compartiré apartament amb Alex i Raki, però arribo sol ja que estic de vacances i faig la meva. Per la nit sopo amb la família Pueyo Saura, amb el petit Pol que ja comença a acostumar-se a això de les curses i la Zoe, que amb la energia que te, com li doni per competir... Després anem a fer un passeig i quedem amb els companys del CAVA tot just abans d’anar a dormir.

Dissabte rebo un whatsapp de Manu dient-me que surten amb bici a estirar les cames, m’animo i pillo la bici, passeig marítim cap al seu hotel... En aquest moment els adoquins del passeig marítim em fa imaginar el que pateixen els ciclistes a la París-Roubaix i el seu pavé. Arribo al Hotel Agora i trobo a Manu amb la seva nova cabra i el casco aero, Javitxu que també estrena flaca i Esther que ens fa esperar una mica. Finalment sortim i fem uns 15 km, després tornem al Hotel i jo cap a l’apartament a esperar a Alex. Quan arriba el company s’instal·la aprofitem el “caloré” que fa a la costa per a prendre la birreta de rigor del dia abans d’una competició i anem en busca de Chechu, Fer, Juanma i les respectives famílies. Amb ells fem la 2a birreta mentre les petites dinen i esperem a Tito i Anna. Un cop tots reunits toca buscar restaurant per a dinar...que si calamars a la planxa o a la romana, xipirons, pescadito de primers; fideuà, arròs caldós, paella o arròs negre de segon; tot acompanyat amb vinet en el cas de Fer, Juanma i Alex... Bueno, valeee jo també; postres, cafè i per rematar xupito. Alex, creo que se nos fué de las manos... Aquí apareix el Sr. Antonio Gordun ja amb el seu dorsal.

D’aquí cap a l’Hotel Agora en busca dels dorsals, on trobem a Raki que acaba d’arribar, recollim dorsals i anem en busca de les bicis al apartament, després d’anul·lar la multa de zona blava que m’han clavat. Alex, Raki i jo en plan Verano Azul per el passeig adoquinat de nou fins al box, on deixem les bicis, mirem una mica el recorregut d’entrada i sortida, retrobem a Gordun, truco a Anna per a que em deixi el seu Garmin, ja que el meu rellotge s’ha quedat sense pila i cap a l’apartament a preparar el sopar. El chef Asensio prepara Amanida de pasta mentre jo faig de pinxe i paro taula, Raki ho porta tot preparat de casa. Sopem aviat, preparem les coses per la cursa i Alex em fa un curs accelerat del funcionament del Garmin. Toca anar a dormir, el despertador sonarà a les 5h. Raki en una habitació i Alex i jo en una altra, amb el risc de no poder dormir com va passar a Berga per culpa dels ronquidos de Mr Asensio, però aquest cop ni rastro de ronquidos (Seria gracias al chupito Alex!!). A les 4h ja estàvem els dos desperts parlant, a les 5h en peu i a preparar l’esmorzar. Alex prepara cafè i torrades, jo suc de taronja i Raki a la suya... Encara es fosc i ja tirem cap a la sortida, aquest cop amb cotxe...

Està bé, ho reconec, m’he enrotllat com una persiana, però que seria una cursa sense tot el que l’envolta??? Començo amb la cursa doncs...

Deuen ser prop de les 7h quan ens trobem tots al box preparant tot, visita al wc, ens posem neoprens i de camí cap a la sortida. Hi han 3 sortides separades per un minut (Federats Absoluts, No federats + veterans, i per últim femines). Cambra de sortida i a mirar com uns velers es passegen a prop de la 1a boia... 3,2,1... Sortida!!

Sortim corrent cap a l’aigua, la platja es molt planeta el que permet córrer durant uns 100m, vaig al costat de Manu, i segons Tito l’avancem corrent (Tranquil Tito, quan la profunditat no permeti córrer ja em passaràs), em llenço de cap i a nedar. Intento nedar al costat de Manu, però em trobo amb força gent i cops que fan que vagi buscant el camí mes còmode per a poder nedar tranquil·lament. Arribo a la 1a boia on hi ha cops per a poder passar, gir a l’esquerra i ja a mar obert cap a la 2a boia. Continuo nedant i de sobte veig que estic a punt de saltar-me una boia que em queda a la dreta... tocarà fer algun metro de mes, això si, ben tranquil. 3a boia, gir a l’esquerra i ja veig l’arc de sortida. Aquí començo a veure gorros de les altres dues sortides. Continuo nedant fins que ja casi toco amb la mà a terra, em poso dempeus començo a caminar mentre em deslligo el neoprè. Surto de l’aigua en 35min, veig a Eli que m’informa que acaba de passar Fer, pas per la dutxa i cap al meu box, des d’on veig a Fer, aquest cop no tocarà apretar per pillar-lo en bici. Em poso casc, ulleres, dorsal i pillo la bici. Ara arriba el meu sector preferit!!

Corro descalç per la catifa vermella fins a la línia on ja ens permeten pujar a la bici, començo a pedalar i trobo a l’Eloi Moragues que està treballant per a l’organització. El primer tram es per dins Peñiscola i està ple d’obres, així que surto amb plat petit i aprofito per a calçar-me bé les sabates i menjar un tros de barreta i un glop d’isotònic per treure el gust a sal. La meva idea en aquest sector es clara, aprofitar els últims entrenaments i la motivació de saber que tinc a Tito uns minuts per davant, però amb el cap lo suficientment fred per no morir en l’intent. A part tinc programat el rellotge per a que cada 10km conti un parcial i així recordar-me que mengi un tros de barreta, que la nit abans vaig deixar tallada en trossets i begui per no patir amb el pas del temps.

Cap al km 10 atrapo a Manu i la seva BH Aerolight, aprofitant que aquest tram no es gaire rodador i ell no pot treure tot el partit del pepino de bici que porta. Com ja conec el recorregut li vaig indicant lo millor que sé el que s’anirà trobant per veure si podem fer plegats, però respectant les normes, el sector de bici. Així anem fent i a Càlig entrem dins el circuit tancat de 20km al que haurem de donar 3 voltes. Comença amb una pujada no massa pronunciada però si llarga, on per mi està la clau ja que si et passes en aquesta pujada ho pagaràs la resta de la volta. Un cop a dalt toca baixar un petit tram amb unes corbes enllaçades on m’escapo i altre cop petita pujada per acabar baixant fins a un gir de 90º cap a la dreta direcció Sant Jordi. Aquí comença un tram amb continus puja i baixa fins arribar a una pujada una mica mes llarga on, un cop superada, hi ha un camp de futbol que és la meva referència per saber que tinc un bon tram pla on puc pujar el ritme. Manu també ho sap i s’acobla a la bici i se m’escapa uns metres. Després d’uns km arriba una altra pujada una mica llarga on toca afluixar, tot seguit altre tram ràpid i ja tornem a ser a Càlig, on a la sortida del poble hi ha un gir on ens avisen de que anem amb compte, ja que ha caigut un participant degut a la gravilla, comencem la pujada cap a l’avituallament que dona inici a la 2a volta. Manu continua uns metres per davant meu i porto una mitja de gairebé 33km/h.

A la 2a volta, tot just abans de fer el gir cap a Sant Jordi (km40 aprox) em sembla veure al ¿¿Alex?? Ehhhh¿¿??? Aquí ha passat algo. Vaig escurçant la distància amb ell i un cop l’atrapo em comenta que està tenint problemes amb la jutge que controla que mantinguem les distàncies ja que el volia sancionar a la 1a volta i finalment l’ha sancionat i li tocarà parar al PenaltyBox. No està gens malament que hi hagi un control estricte de les distàncies, però en la meva opinió aquella noia va haver-hi algun moment que va perdre una mica el control i es va posar insuportable (tot i que no em puc queixar, ja que no em vaig endur cap amonestació). Intento picar una mica a Alex, ja que el tio sembla que ha perdut la concentració i no va al seu ritme. Sembla que funciona i el tio apreta i em marxa, ja som a Sant Jordi on torno a pujar el ritme fins a Càlig, on adelanto a Tito (sabia que podia passar, però esperava tardar encara mes km). Els que em coneixeu sabeu que m’agrada picar a la gent, sempre de bon rotllo, i així faig amb Tito, però aviat arriba la pujada que dona fi a la 2a volta e inici a la 3a. A tot això em sorprèn no tenir noticies de Antonio Gordun i hem doblat a Chechu, Raki i Juanma.

Aquí trobem a Alex en contra direcció, ja que s’ha passat el PenaltyBox i si no para quedarà desqualificat. Ara el presi em torna a passar... sembla que ens ho passarem bé aquesta volta, ja que a part tornem a pillar a Manu. Al tram ràpid Manu torna a marxar i jo marxo de Tito, arribem a Càlig i acabem de donar voltes al circuit tancat per tornar cap a Peñiscola. Tram que en un principi ha de ser molt ràpid, però que el vent farà que no ho sigui, ja que no soc capaç de passar dels 30km/h tot i ser molt pla. Arribada a Peñiscola, sabates fora, peu a terra i entro a la T2 liderant la cursa a nivell del CAR... Això no estava a les apostes, però fins aquí m’ha sortit una bona natació y una gran bici amb una mitja superior als 34km/h!!

Entrada al box, solto la bici, em trec el casc i cul a terra per posar-me els mitjons. Veig entrar a Tito, i un cop començo a córrer per dins el box veig finalment a Antonio Gordun. Començo a córrer lo millor que puc, el GPS marca 4:33m/km el tram pla, tot seguit arriba una pujada forta, una petita baixada i un altre tram pla fins la 2a pujada. Aquí ja veig a Tito amb Alex que ve molt fort i ens passa als dos, Tito poc a poc també em passa i Gordun tot seguit. Chavalin... t’estan posant al teu lloc aquests tres... Les cames ja es comencen a queixar i encara queden uns 15km. Al final del camí em creuo amb Manu, Alex i Antonio (que em fa veure que no pillaré a Tito... quina raó tenies company!!) i a Tito. Pas per la catifa i gir per desfer el camí fet fins ara. Al cap de uns minuts em creuo amb Jorge que va força bé i bastant mes endavant a Javitxu que em diu que no li entra res a l’estomac. Cap al km 7 parada rere uns contenidors per treure pes de la bufeta i al voler tornar a córrer veig que la parada ha fet que les meves cames no vulguin patir mes i no em deixen tornar a agafar un ritme bo. Cap al final de la 1a volta em creuo amb Fer que acaba de començar a córrer. Tram pla ple de gent animant on sento els crits de la família de Javi i Jorge, Eli, Anna i Zoe que crida amb moltes ganes. Catifa vermella i gir de 180º que queda una volta. L’anada se’m fa molt dura, fins al punt d’haver de parar en un avituallament per veure Coca-cola tranquil·lament ja que em trobo una mica de bajón per la calor i l’esforç. Ja al camí de terra em creuo a Alex que va molt fort, seguit per Antonio a uns metres, Manu i un poc després Tito. Arribo al km 15, només queda tornar, miro el rellotge i veig que si m’esforço puc baixar de les 5hores, així que tocarà patir, ja que hem trobat una motivació! Trobo Esther que està patint i intento animar-la, em creuo a Jorge, Javi, Raki, Juanma, Chechu i Fer. Tiro cap a meta sense pensaren mes que arribar per sota de les 5hores sigui com sigui, així que ni mal de cames ni calor ni res...

Finalment entro en meta en 4h59m16s!!! I trobo la resta de companys que han arribat ja i m’indiquen que miri el crono. Molt content per el resultat, sobretot per el sector de bici i sorprès de com va anar la natació després de no entrenar-la tant últimament.

Carreron de Alex, que tot i la sanció de 5min ens ha guanyat a tots i ha tingut el cap fred per regular com cal.

Antonio Gordun demostrant que es molt bo en bici i corrent, i que les curses com mes llargues són millor per ell.

Tito que el dia que tingui temps per entrenar tirades llargues gaudirà d’aquestes distàncies igual que dels sprints.

Felicitar a Raquel per el seu gran debut baixant de les 6hores, millorant força en bici i corrent molt be.

Fer fent la seva cursa, però Fer... amigo Fer... te debia la de los Monegros ;p

Juanma, jo crec que a aquest tio li posen una cursa de 30hores i la fa al mateix ritme que un sprint, però acaba si o si.

Chechu... ai Chechu Chechu... el dia que algú li proposi de pujar l’Everest corrent i sense oxigen el tio s’apunta.

I a tots els acompanyants gràcies per el suport i els ànims!

Ara toca pensar en la Pedals de Foc Non Stop, que tenim 2 mesos i falten km a les cames!!

Resultats:









CAP DE SETMANA DEL 18-19 D'ABRIL

Continuem amb els caps de setmana de competició. Raquel continua amb la Lliga de Trails de Ponent, aquest cop amb la Trencacames de Rosselló, cursa força dura com el seu nom indica.
 
Per altra banda tenim a la parella Eli-Chechu que, tot i tenir compromisos familiars, no desaprofiten cap oportunitat per a competir. Com diu Chechu, a ell lo que li agrada es competir, no entrenar. Aquest cap de setmana toca un 10k a la Llagosta.

TRENCACAMES DE ROSSELLÓ
 
Crònica cedida per Raquel:

Seguint les trails de la lliga, avui toca la més dura, almenys per mi, la trenkacames de Rosselló, solament amb el nom un ja es pot fer una idea de per on van els trets!

Avui em passen a buscar per casa, cada cop som més gent degut a que són molt divertides i acostumen agradar força!

Aparquem i anem a buscar dorsal, saludar, fer cafè...bé el ritual de totes les curses! Tarden molt en servir-nos el cafè i això fa que ens quedi molt poc temps per escalfar, així que escalfem ràpid i ja ens situem linea sortida.

Donen el tret de sortida i amunt! comencem pujant, em noto bastant bé de cames així que pujo bastant ràpid però es forma un tap i em toca esperar! haver-la fet l'any anterior fa que estigui una mica més tranquil·la, ja sé on he d'apretar i on reservar forces, però avui algo no va bé, em falta aire i sento com un tap a la boca de l'estómac, així que faig lo pitjor que podia haver fet, pendrem el gel, i com no, l'acabo traient poca estona després! havia sortit força bé però ara em va passant tothom, no ho porto gens bé lo de quedar dels últims...intento passar dels pensaments negatius i penso que ja n'anirà bé per reservar cames pel triatló de Penyíscola! baixo ritme i val fent, pujant, baixant...així fins quasi els últims 500m que fa baixada i encara puc arribar fent un sprint jiji!

Una cursa molt dura però que m'ha servit per aprendre a gestionar emocions negatives i saber que el cos no sempre està en condicions!


10K DE LA LLAGOSTA
 
Crònica cedida per Eli:

Dia18 d'abril...bateig de la Martina, decidim aprofitar el cap de setmana i diumenge 19 fer una cursa per allí aprop.

Ens presentem a la Llagosta. Dormim allí mateix i al dia següent resacosos i mig arrepentits d'haver-nos apuntat ens aixequem i a per la feina.
Vam estar veient que era una cursa plana, així que millor.
Sortida amb bastanta gent i segons deien, amb força nivell.
Decidim portar un ritme de 4.30, Chechu es despenja una mica i jo intento mantenir-lo fins al quilòmetre 7 on noto que les cerveses...el vi...comencen a passar factura. Baixo una mica el ritme. 

Tot s'ha de dir que també feia una calor insoportable!!!
Arribada a meta per fi. Hidratació a saco i a mirar cap a una altra cursa!! Prou contents!!

Classificacions:

Eli temps 47.18. Pos. General. 341 de 798. Pos. Femenina 14 de 138.
Chechu temps 47.47. Pos. General 358 de 798.


CAP DE SETMANA DEL 11-12 D'ABRIL

Després de la Setmana Santa, tornen els caps de setmana amb curses on hi ha color verd representant-nos. Aquest cop dissabte teniem a Raquel Garsaball fent el primer triatló de la temporada al Trilimit de Deltebre i en distància sprint. Alli també teníem a Tito fent d'speaker , i el equip dels Pinxus i els Flores fent de jutges.

Diumenge era la hora de la Cursa dels Bombers de Lleida, una cursa amb un gran ambient i on teníem per una banda a Paco Sala i Julian Muñoz (pare de Chechu i nou soci del club, benvingut Julian) a la cursa de 5km i per altra banda tenim a Gatxia a la de 10km fent MMP.
I finalment, a la multitudinària Cursa del Corte Inglés teníem a la familia Escoll gaudint de l'esport. L'Àlex pare i l'Alex junior (de tan sols 7 anys) compartien afició en la cursa de 10K.
Enhorabona a tots!
No us perdeu les cròniques!

TRILIMIT DELTEBRE SPRINT
Crònica cedida per Raquel:


A quinze dies del gran repte de la triatló Half de Peñíscola, em decideixo a inscriure a la triatló sprint del Deltebre com entrenament, que millor que tenir al Tito d'speaker i membres del club a l'organització.
Ja marxo el divendres cap a Calafat amb la família i fer nit allí! no és molt bona idea al anar amb els nens que tenen molt poca son...jeje!! a les 7h del matí ja estan tots desperts i naturalment tarden ben poc en saltar sobre el meu llit jeje!! passem el matí per allí i dinar d'hora per fer bé la digestió! marxem aviat cap a Deltebre per agafar dorsal, deixar bici...

Cada vegada som més aprop i menys ganes de ficar-se a l'aigua, s'està ficant ben ennuvolat, es gira vent i poca calor.

Res, ja que estem aquí doncs valor i a preparar-se! vaig a buscar dorsal, preparo totes les coses que em fant falta i cap al boxes!

Bé, 1r error del dia, GPS sense bateria! no comencem bé! ma germana molt amable em deixarà el seu de run però per por a que me'l prenguin, sóc una mica desconfiada jeje!, doncs me'l donarà al sortir amb la bici.

Em posso el neoprè, coratge i cap al riu, l'aigua està congelada així que fins a la cintura és suficient jeje! ens diuen que ja podem anar baixant a l'aigua i situar-nos a la linea que fant les canoes, però encara no tinc tot el cos a l'aigua que observo que els primers ja han començat a nedar, ostras!! toca començar a nedar sense preparar neoprè, ulleres...començo a nedar molt nerviosa i el contacte amb l'aigua gelada em fa anar el cor a tope! m'entra aigua a l'ull dret però no paro, em costa molt agafar el ritme per culpa dels nervis, al cap d'una estona ja trobo el meu ritme i vaig avançant força gent, això m'anima i veure la família com em va animant al costat del riu també m'ajuda força, veig que em criden però amb els taps no sento res! suposo que deuen dir paraules d'ànims...jeje!!

Arribo a la catifa per pujar la riba cap al boxer de la bici i fer transició, tinc les mans tant congelades que no hi ha manera de treure'm el neoprè! sort que allí està el Chechu i em dona un cop de mà! trobar-lo allí em tranquil·litza bastant! pujo a la bici i al sortir formo una mica de tap al parar perquè ma germana em dongui la jaqueta i rellotge! el Roge molt amablement em diu que tiri, així que no em dona temps de posar-me el rellotge i el porto a la mà! faig tota la carrera amb ell a la mà ja què la meua destresa amb la bici de carretera no és gaire bona jeje! el tram de bici és lo que porto pitjor, em comença adelantar força gent, intento anar a pas de roda d'una noia i ens anem turnant fins a trobar el cono que allí ja començo apretar i em quedo sola!

Arribo un atre cop al boxer, deixo bici, prenc gel, aigua, posso kets i a córrer!! aquest tram és el que se'm dóna millor així que surto a tope! però solament porto 200m que noto que algo em falla als peus!! merda!! les plantilles!!! estan al maleter amb els altres kets!! doncs res, a córrer sense plantilles!! al començament sembla que estigui corrent sense res i em fa bastant mal la planta del peu, però després se m'acostuma el peu i començo apretar, vaig a vançant a molta gent i això em motiva molt, em sento molt còmoda corrent, els durs entrenos de run estan donant força resultat!! arribo a meta amb sprintant i xocant la mà d'enhorabona al gran speaker Tito!!

P.D: un gran entrenament de cara a Peñíscola per no repetir errors!! i sobretot, que he de sortir més tranquil.la! tot i així trobar als companys de club m'ha ajudat força!!



BOMBERS LLEIDA 5K

Crònica cedida per Paco Sala:

Són les 9’30 hores del diumenge 12 d’abril. Sortim de casa la meva dona, càmera en ristre, i jo- Doblem la primera cantonada i ja comencem a veure algun que altre atleta que està fent metres per a escalfar cames. La música cada vegada se sent més a prop En una rotonda un grup de batucada preparant els timbals per començar el xivarri .Més i més corredors petant la xerrada, i segur que deuen parlar de la cursa. 50 metres i som als Camps Elisis, lloc de la sortida. Quin goig. 3000 atletes preparats per a aquesta cursa i uns quants centenars entre familiars i amics per animar-la. La música a tot volum. Un pessigolleig envaeix el cos i el cor sembla que comença a bategar amb més força. Qui ho diria que a la meva edat i amb tantes curses viscudes em passi això. És normal, no?.

Començo a mirar per veure si localitzo a Julian, el pare d’en Chechu que havíem quedat en trobar-nos a la cursa. És complicat entre tanta amalgama de colors, però allí estava amb la samarreta verda del Club Atlètic Ribagorçana, inconfundible. Una primera salutació i intentem localitzar a l’Ivan per fer-nos la foto de club. Ho deixem per més tard per que la cursa de 10 km estava a punt de començar. Ens situem en un bon lloc per veure la sortida. Extraordinària. Primer el cos de bombers, desprès els discapacitats amb cadira de rodes i per últim la gran riuada d’atletes. Tots amb el somriure a la cara. Triguen uns minuts en passar tots per l’arc de sortida. I ara, ara ens toca a nosaltres.

Haurem d’escalfar, Julian,. Ens hi posem molt suau i fem un parell de rectes no vagi a ser que ens cansem abans de començar-la. 5 minuts abans de l’hora de sortida ja estàvem preparats, ni molt a dalt ni molt cap baix, al bell mig i qui vulgui passar que ho faci. El cor ens bategava amb força. Tret de sortida. Crono en marxa i som-hi. Busquem a la meva dona per a que ens pugui fer la foto de sortida i ens anima, vinga IAIOS¡¡¡¡¡.

Els primers quilòmetres els fem a bon ritme, per a nosaltres clar, aprofitant que encara no toca el sol en aquesta zona. Passem davant de les Universitats i encarem la N-230 fins a l’Avinguda de Madrid. Ací comença el patiment i només pensar que ens queda tota una recta de quasi dos km les cames comencen a fer-nos figa. La calor comença a fer-se notar. Julian que porta el control de la cursa em diu que ja hi som que ens queden 1400 metres. Creuem el pont vell i ja ens enfilem cap als camps elisis. El crono marca 29’15’’. Podríem baixar de 30’ però tampoc correm per fer marca . L’arribada apoteòsica ja que ens ajuntem els de 10 i els de 5 km. Creuem l’arc d’arribada amb un subidon d’anedralina. Una encaixada de mans amb el Julian, relaxació, una mica d’hidratació, una peça de fruita i a pensar amb la propera cursa


Resultat final 5K:


Julian Muñoz.........temps 30’16’’..........posició 424 d’un total de 714 participants
Paco Sala...............temps 30’16’’..........posició 426 d’un total de 714 participants



Resultat final 10k:


Ivan García............temps 42'58" ..........posició 346 d'un total de 1962 participants




CAP DE SETMANA DEL 28-29 DE MARÇ


Un cap de setmana tranquil en quan a curses es refereix. Només tenim a Raquel Garsaball que dins de la Lliga de Trails de Ponent, disputa el Trail d'Àger. Com es habitual una bona cursa I un bon resultat.


TRAIL D'AGER


Crònica cedida per Raquel Garsaball:


Aquesta setmana em toca treballar de nits i resulta que fant la trail d'Àger, com que les nits acostumen a ser tranquil•les, doncs decideixo inscriurem encara que sé que em tocarà patir força!

Arriba el dissabte, 12h de feina, bè 11h ja qué adelanten 1h, doncs com no, ens surt un incident abans de plegar la qual cosa ens fa plegar tard, total que arribava a les 9h a casa, no diré l'hora que vam sortir de Pont però espero que no hi haguès cap ràdar...jejeje!!

Arribo a Àger 30 minuts abans de la cursa, encara puc animar a uns companys que fant la trail llarga! Vaig a buscar a ma germana i uns amics que m'han recollit el dorsal. Escalfem una mica i al lio!

Donen el tret de sortida i surto bastant ràpid però la falta de son passa factura i em noto les cames bastant carregades i em falta " xispa ". Donem un tomb per poble i aviat agafem la pujada cap a la via romana, ja és el 3r cop que la faig però cap any l'he pogut fer amb plenes condicions, 1r cop coixa, 2n el dia abans havia fet duatló Bonansa i avui sense dormir! el dia que la faci descansada no m'hi trobaré jeje!

La pujada és bastant durilla i em fallen les cames, agafo un ritme còmode però constant fins arribar al cim! a partir d'aquí tot és baixada pràcticament, l'únic que hi ha molta pedra suelta i s'ha d'anar en compte! quan porto quasi la meitat de la baixada em noto una forta punxada al genoll dret, el bo, m'espanto bastant, crec que és perquè el noi del davant em fa frenar així que l'avanço i avall com una cabra adelantant la noia que m'havia passat a la pujada, això em motiva bastant. Em situo al darrera d'un grup d'unes 6 persones on hi ha una noia que me la marco com objectiu, portem molt bon ritme i de sobte sento al del davant que diu que no veu cap fita, ostres!!!! cada any igual! Bé almenys aquest cop no m'he perdut al lloc de sempre jeje! mirem si trobem als altres corredors i res de res, al final veiem un grup i camp a travès els anem a buscar per mig dels arbustos, acabo amb les cames plenes d'esgarrapades però ni ho noto amb la mala llet que porto!

Agafem el grup i veig que hi ha la noia a qui havia adelantat a la baixada, vinga dons apretar i tornar-la a passar, bé i a més corredors/es...arribem al poble dela Règola i ens desviem cap a Àger, comés el mateix circuit que l'any passat i em vaig equivocar de recorregut, doncs vaig molt en compte amb les fites, també sé que ara toca patir perquè tot és pujades i baixades en ple sembrat, es pateix molta calor així que toca possar cap, agafo un bon ritme però em costa mantenir-lo que ja estic molt feta pols, els últims 500m ho dono tot perquè sento algú que em va trepitjant els talons, ni em giro per saber si és noia, per si acàs jo a tope! traveso la línea de meta 4a dela general i baixant 5' la marca de l'any passat! no puc saludar a ningú perquè si paro en sec, vomito jeje! Al final repeteixo pòdium com a 1a de categoria!! súper contenta i mig morta, però bé a la nit a tornar a treballar 12h...dilluns en sé d'una que no valdrà per res jeje!!

CAP DE SETMANA DEL 21-22 DE MARÇ

Un altre cap de setmana ple de curses... Aquest cop era una mica variat, trails, asfalt i duatló; i com comença a ser ja normal, molt bons resultats dels nostres.

Dissabte els nostres triatletes Chechu i Alex es desplacen a Fraga per fer el duatló olímpic, un duatló que gairebé podíem considerar triatló degut a la quantitat d'aigua que els hi va caure a sobre.

Per altra banda diumenge teníem a Anna, Chechu i Eli als 5km de Mataró, on totes dues noies van fer molt bon paper i a més l'Anna va demostrar lo bona persona que és renunciant a la victòria final al veure que la seva contrincant es trobava indisposada els últims metres. GRAN Anna!! Chechu s'ho prenia com un entrenament més després d'haver disputat el dia d'abans un duatló.

Raquel torna a disputar un Trail, aquest cop a Aitona. Després dels bons resultats de l'any passat en aquestes proves de les terres lleidatanes vol tornar a lluitar per les primeres places.

Per últim, el nostre Trail Runner Oriol s'aventura a realitzar la Marató de Muntanya de la Vall del Congost. Una gran prova, molt dura, amb autèntics cracks a la línia de sortida i 100% recomanable.

DUATLÓ DE FRAGA

Crònica cedida per Eli Sala:


Arriba el dia del duatló, dissabte. Un dia fosc i amb molta pinta de ploure i així és, arribem a Fraga i comença a caure una tormenta d’aquelles bones.

Chechu i jo ens esperem a la furgo mentre para de ploure una mica i després entrem a deixar la bicicleta i a buscar els dorsals. Esperem a Alex, que arriba justíssim abans de que tanquin la transició.

Sortida. La pluja sembla que para i deixa córrer als participants sense problema durant els primers 10 km, tot i així, la pista està plena de bassals que fan que no sigui gaire fàcil la marxa, però quan els hi toca agafar la bicicleta, el temps torna a fer de les seves i torna a ploure, aquest cop amb ganes. Jo espero per allí pensant lo malament que ho deuen estar passant amb la bicicleta.

Tant el tram de córrer com el de bici eren voltes i això feia que els poguéssim veure més cops. La cursa la lideraven Eliseo Martin i Ivan Espilez, un espectacle per als que ho estàvem mirant, van fer un carreron brutal, tot i que en la bici no tenien tanta traça, però amb l’avantatge que treien als altres no hi havia qui els agafés.

Alex i Chechu passen ben xops a la darrera transició. Torna tocar a córrer pel doble de bassals que s’havien fet amb la pluja. Darrers 5 quilòmetres durs però que acaben ben contents.

Bona cursa dels dos participants!

Esperem que la propera faci més bon temps.

Resultats de 141 finisher:
POS           NOM                           TEMPS
43       Alejandro Asensio             2h05m13s
136     Chechu Muñoz                  2h36m59s



CRÒNICA 5K MATARÓ – 22/03/2015

Cronica cedida per Anna Saura:


Em planto a la línia de sortida després d’haver barrejat mil excuses per no anar-hi...és que no puc anar sense el Pol, com haig de fer matinar tant al meu pare perquè m’acompanyi i em faci de cangur, és que si plou on es ficaran, és que ma mare té molta feina per fer-se càrrec dels nens... En el fons tinc ganes i em motiva molt que el circuit sigui pla per veure quina marca puc fer a aquestes alçades del post-part, així que finalment abans d’anar a dormir decideixo anar-hi sota la consigna de la mare “no tardis molt a venir”... I oído cocina! La cursa comença a les 9h i jo arribo a les 8.40h havent fet durant la ruta les gestions oportunes perquè Chechu i Eli em poguessin recollir el dorsal. Sento al súper speaker del Tito animant el cotarro i ja tinc ganes de començar a córrer per no fer tard a casa. Només tinc temps per pidolar alguns imperdibles entre els participants perquè l’organització no en tenia i fer un pipi a la brava al costat de la “fragoneta” dels Pinxus perquè el timing no dona per fer cues al wc.

3, 2, 1... i comença el lio... hem sortit molt darrera i costa avançar. Surto amb intenció d’intentar finalitzar sobre els 22’30”. Eli m’ha cantat que vol fer uns 21’, així que em fico “a roda” i penso que mentre no la perdi del meu camp visual voldrà dir que porto bon ritme. Sobre el km 3 veig que tinc a l’Eli molt a prop, així que m’apreto per posar-me a córrer al seu costat, però portem ritmes diferents i la passo. Al cap d’uns metres veig al llarg del passeig la bicicleta de la 1a noia dels 5 km, i al cap d’uns quants metres més me’n adono que vaig segona, ara sí que estic flipant!!! La tinc a uns 200m i poc a poc vaig retallant, però a pocs metres de la meta la noia es para i comença a vomitar l’esmorzar del matí, el sopar de la nit anterior... a mi se’m fa un nus a l’estómac i em paro al seu costat, moralment no puc avançar-la. Entro caminant darrera d’ella, amb un temps de 21’56” incloent la parada tècnica.

M’espero als meus compis esperant que Eli sigui la 3a noia, però finalment és 4a i em diu que a mitja cursa ha punxat, “cagüen too”!!! M’acomiado dels meus súper companys i del millor dels speakers, papito i company de creuer que es pot tenir, amb l’encàrrec que algú pugi a recollir el meu inesperat trofeu.

A les 10.30h ja estic a casa amb el Pol enganxat a la popa i amb el “subidón” del resultat de la cursa. Això sí que és anar per feina.


POS           NOM                           TEMPS
30 (2F)   Anna SauraVivas             21:56
37 (4F)   Eli Sala Martinez             22:38
47           Chechu Muñoz Daniel     24:21


TRAIL D'AITONA
 
Crònica cedida per Raquel Garsaball:

Aquest cap de setmana toca trail, el temps no és gaire bo ja què porta uns dies plovent però això no serà un impediment per fer-la!

Vaig cap Alguaire que hem quedat allí amb un company per anar-hi junts, també s'apunta una noia andorrana que va venir a Montoliu, com li va agradar molt ara vol fer totes les trails possibles de la lliga per puntuar, com que veig que no em prendrà els 1s llocs de la classificació, doncs encantada! jejeje!!

Arribem Aitona amb temps, anem a buscar dorsals i com no, cafè i al lavabo! m'agraden molts aquestes trail perquè em vaig trobant quasi la mateixa gent que vol fer la lliga, així que fem petar la xerrada, comentar estratègies, i naturalment que tothom està fet pols, que sortirà en calma...si segur!! donen el tret de sortida i tothom a full jejeje!!

Començo bastant forta ja què hi ha poca pista i ja agafes un sender on és difícil avançar, així que m'he de situar als llocs davanters. Així ho faig, tinc molt aprop la 3a noia, vaig aguantant força bé el ritme, és un autèntic trenca cames i ple de fang, de tant en tant he de parar per treure'm el fang argilós de la sola perquè la cama em pesa un kilo més jeje!

El noi del meu davant solament fa que caure al estar tot enfangat i patina molt, en veure'l caure sovint em fa anar més en compte i afluixar! em trobo força bé i puc fer pràcticament totes les pujades corrent!

Per al km 5 se m'apega una noia a l'esquena, no em mola gaire ja què li estic parant tot el vent, afluixo perquè m'adelanti i fer jo la mateixa estratègia però la noia va a ritme tortuga llavors, doncs res, la torno adelantar i torna a fer el mateix, em fa molta ràbia però intento passar d'ella i fer la meva cursa!

Cap al km 10 em comença a fer mal el quàdriceps dret i no puc mantenir el ritme de pujades així que a partir d'aquí les faig caminant, sobre el km 12, la noia que tenia al darrera decideix passar-me, llavors comença apretar i m'és impossible avançar-la! a partir del 13 tot és baixada, ho dono tot i a full l'últim km, al final arribo 5a de noies però molt contenta per haver-ho donat tot i fer molt bona marca! ara per la següent i sumar punts per la lliga!

Resultat de 117 finisher:
POS           NOM                           TEMPS
55 (5F)      Raquel Garsaball         1h30m50s



MARATÓ DE LA VALL DEL CONGOST

Crònica cedida per Oriol:

Aquest any sí, li tenia moltes ganes a aquesta marató, té molt de renom i cada any venen campions d'Espanya a fer-la, corredors de remon i per alguna cosa ha de ser. No m'ho penso dues vegades i a la mateixa setmana que obren inscripcions m'hi inscric, ja que volen en menys d'un mes.

Ha tocat entrenar força, perquè la cursa és dura de nassos. 42 km i 3.200 m D+

Sona el despertador a les 5 del matí i som-hi cap a Aiguafreda. La cursa comença a les 7h del matí, a les 6 i poc ja era alla, em trobo amb amics que també la fan i ens posem nerviosos tots junts. Hi ha un ambientàs a Aiguafreda i jo només reso perque el temps aguanti i no plogui. El dia abans ha plogut molt i el riu baixa amb força.... i n'hem de creuar 5 o 6 de rius...

Tret de sortida i pell de gallina sortida!!!!

1r km per dins el poble per agafar posicions i ja entrem a xafar muntanya i va la primera pujada en un corriol estret i.... merda, s'ha fet un tap. Poc a poc anem pujant i van passant els km's. Em trobo bé la temperatura ideal. Tot puja no veig res pla! Molt tècnic tot i pedra suelta. Vaig pensant el quin podria ser l'objectiu de temps en funció dels meus primers 10 km i el fixo acabar en 6h, ja que he passat el km 10 en 1.25h (+-)
Se'm fa molt o molt llarg arribar a la mitja marató i tinc ganes d'arribar a la zona del castell Tagamanent (km 24) ja que hi tinc gent esperant-me. No hi arribo fins que duc quasi 4h! Portem ja mes de 2.000m+ i ara bé on s'ha de fer feina i no perdre temps: una baixada llargaaa.
Arribo al km 30 i creuo el riu, hi ha una corda muntada, aquí és on comença la cursa... ultims 12 km. Se'm fan eterns. Prens gels i 1 barrita i penso va que es notin els 4 anys que has entrenat per terres Ribagorçanes, 2 collons i Gas amunt! Anem crestejant el congost fins arribar al punt mes alt i ja baixem per tornar a pujar...
L'última baixada se'm fa especialment llarga i dura, tinc dolors als quadriceps però tinc una fila de 4 tios darrere i no em dona la gana que m'avancin així que li foto pebrots i obro gas fins al poble.

Últim km d'asfalt per creuar la meta i foto la esprintada de la meva vida, no m'avançareu els ultims 600m ! Aquí es on es noten les sèries que em foto sol a les nits sota la pluja! Que es notin!

I finalent, sense aconseguir l'objectiu de les 6h però molt content, creuo meta per penjar-me al coll una merescuda medalla.

Resumint... Una marató que (no queda bé que ho digui jo però) no és per aficionats, molts exigent que s'hi ha d'anar preparat, molt i molt maca, molt ben organitzada, molt ben marcada on és impossible perdre's, a un preu estandard-assequible de 50€ i amb una cartellera de corredors d' èlit ja que forma part de la lliga de Skyrunning series Inverse i venen els campions de la Copa d'Espanya

Una cursa per marcar al calendari de curses de muntanya que si puc l'any que ve repetiré segur !

Al final de 600 inscrits vem arribar 412 (quasi 200 baixes...)

Oriol Faidella: posicio 142 - 6:20:37h



ZURICH MARATÓ DE BARCELONA'15

Una de les grans fites anuals del mon de l'esport, la Zurich Marató de Barcelona, i com no, el Club Atlètic Ribagorçana hi havia d'estar present com es habitual des de ja fa uns anys. Com molts de vosaltres ja sabeu, d'altres suposo que us ho podeu imaginar, la marató és una de les curses més dures de l'atletisme. Un llarg entrenament per a poder presentar-te ja només a la línia de sortida amb una mica d'esperança és obligatori. La resta es lluitar contra un mateix, contra els diferents estats d'ànim, estats físics i sensacions que viuràs durant les hores en que estaràs corrent.

Aquest cop eren 4 els corredors del club que es posaven a la línia de sortida:

Percha amb l'objectiu de fer un bon entrenament encarat per l'Ironcat, aquest cop renunciava a portar el cos al límit intentant fer marca i buscava fer sobre 3h15 acabant el mes sencer possible. Va fer una cursa molt regular complint l'objectiu de temps i de sensacions.

Albert Isasi amb objectiu inicial de fer sub 3h30, tot i que era conscient de que podia fer-ho encara millor, acaba amb un temps de 3h25 demostrant que té agafada la mida a això de la marató i va cada dia a més.

Gatxía, debutant en la distància, va patir de debò el que és una marató, però tot i així va acabar penjant-se al coll una medalla que amb el pas del temps valorarà encara molt més.

Antonio Morilla..., just aquest cap de setmana la salut m'ha jugat una mala passada, i tot i intentar-ho sobre el km20 vaig haver de desistir degut a la tos i la impossibilitat de respirar bé mentre corria. Si surto als temps oficials és perquè vaig retallar fins al km30 caminant i des d'allí vaig acompanyar al company Gatxia.  

No us perdeu la crònica de Gatxia... sembla que vol repetir premi a la millor crònica:

ZURICH MARATÓ DE BARCELONA'15

Crònica cedida per Gatxia:

Y llegó el día!

Todo empezó al acabar la Triatlón de Pont. Estoy hablando con Tito y me pregunta por el nuevo objetivo para seguir planificando los entrenamientos. En un primer momento no se me ocurre nada, ya que no es una cosa que tuviera pensada. Finalmente elijo un objetivo: "vamos a hacer una maratón! O al menos vamos a intentarlo".

Han sido muchos meses de preparación, pero como ya sabéis, no somos profesionales y nos toca combinar nuestras obligaciones con nuestras aficiones. Siempre hay algo que hacer y a veces cuesta encontrar el tiempo necesario para entrenar una Maratón en el entorno en que vivimos y que se va a correr en Marzo. Pero bueno, poco a poco y buena letra, que se suele decir.

La verdad es que voy notando la mejora al paso de las semanas, sobre todo los lunes en las series. Esto me hace subir un poco la moral y ganar confianza. Por lo que me planteo intentar correr los 42,195 Km a 5'/Km.

Parte del entreno es correr el Maratest a poco menos de un mes del objetivo con la finalidad de hacer una tirada larga y ver las sensaciones. Y así lo hago, acompañado por otros integrantes del club, Tito, Percha, Morilla, me pongo en la línea de salida del Maratest de Badalona.

Salgo con la idea de correr al ritmo elegido para la Maratón y la cosa no va mal del todo hasta los últimos 5 kms. Pero consigo acabar en 2:34:38 - A 5:07'/km. No está mal, pero la sensación es de que no sé si seré capaz de correr 12 kms más. Las dudas empiezan a aparecer y hasta el día M (de Maratón, jejeje) no paro de tener molestias, miedos, nervios.....

Sábado 14: He pasado la noche en Sabadell, en casa de mis tíos. Me acerco a Barcelona con Óscar, el marido de mi prima, que al día siguiente corre su segunda Maratón mejorando su MMP en casi 30'. Muy bien campeón!!!!!
Nos encontramos con Percha y Antonio que ya nos esperan en la feria y vamos a recoger los dorsales. Poco después llega también Albert. Foto de equipo, una pequeña vuelta por la feria y cada mochuelo a su olivo. Nos vemos mañana en la "Zurich Maratò de Barcelona 2015"!!!!!!!

Domingo 15: A las 6'00 de la mañana en pie. Me digo a mí mismo: "esta vez lo has hecho bien. El entreno está hecho. Ayer descansaste. Cenaste pasta. Has bebido mucha agua. Nada puede fallar!"
Desayuno y de postre omeprazol para el cuerpo, no sea que los geles nos sienten mal.
Finalmente la previsión meteorológica es buena, un poco de frío pero sin lluvia. Hace un día buenísimo!
El tren para ir a Barcelona se retrasa y eso nos hace llegar bastante justos. Tanto es así que cuando dan la salida, nosotros aún no estamos en nuestro cajón. Es por esto que no consigo ver a los demás corredores del club - "bueno, os veré cuando llegue a la meta".

Freddy Mercury cantando Barcelona, la gente eufórica y yo con los nervios a flor de piel. a mi derecha y un par de metros por detrás veo a las liebres de 3h45' y me digo a mí mismo que esa va a ser la última vez que las vea. Vamoooooooooooooooooossssss!!!!!!

Realmente el ambiente es impresionante. Hay mucha gente por las calles animando, batucadas, grupos de música...
Empiezo siendo conservador y corro por encima de 5'/km y voy haciendo al lado de Óscar (el marido de mi prima. A partir de este momento recordad que Óscar es el marido de mi prima. Esto no es Juego de tronos donde necesitáis leer 150 páginas para conocer a los personajes de la historia).

De los primeros Kms sólo os voy a comentar una cosa y los siento por algunos de vosotros, pero lo que es verdad es verdad. El Bernabeu impresiona muchísimo más que ese campito de fútbol por el que pasamos. "Ho sento però algú ho havia de dir!"

Paso por el km 10 en 52:38 (5,26/km). No recuerdo en que punto escucho como me animan por mi nombre. Me giro y veo a Silvana con Josep María y su hija. La verdad es que estar corriendo tu primera maratón y encontrate personas conocidas animándote es un subidón de la ostia (qué? sé que no se deben decir tacos, pero soy el atleta basco y hago lo que me sale de los .......pip.........). un poco más alante escucho un "Vamooos Gatxia!!! y ahí ya empizo a flipar. Es super Juanma, al que volveré a ver un par de veces más animando como el que más. En el CAR no sólo hay buenos atletas, estos buenos atletas también son grandes compañeros que te ayudan a que todo sea más fácil. Va dejar de llorar tontorrones que esto ya lo sabíais.

Y bueno, chino-chano (que no es lo mismo que trote cochinero) hasta el km 19 más o menos donde me cruzo con Percha y un poco más atrás Isasi (también Javi Cavero y Manu del CAVA). Pero no veo a Antonio y pienso: "que cabrón! Este va a tope. Seguro que va por delante de Percha y no lo he visto". Estaba equivocado, unos metros más arriba lo veo parado y no con muy buena cara. Le pregunto que le pasa y me dice que no puede respirar bien y que me espera. Sigo corriendo y durante un km y pico no pienso en mi cansancio, sólo en que le ha debido pasar a Antonio y cómo está.

Paso el Km 20 en 1:44:53 (5,24/km). Vamos bien! Giro de 180º y empiezo a bajar la Meridiana donde me espera Sergio, uno de mis mejores amigos desde la infancia. La noche anterior aterrizó desde San Francisco después de una semana de mucha faena y encima hace tiempo que no nos veíamos. Corremos unos metros juntos dándonos abrazos y besos. Ahora ya si que no me duele nada y vuelvo a tener un subidón de adrenalina. "Adiós Ser, nos vemos pronto! Gracia por venir!". Sigo corriendo y llego donde me espera Antonio. Lleva desde el viernes con una fuerte tos. Esto le hace respirar con dificultad y no puede correr. Empezamos a correr juntos y pasamos el km 21.

1:50:30 (5,26/km). Pero Antonio no puede y me dice que siga un Km más adelante. Me voy preocupado pero sé lo fuerte que es y que se repondrá y me pillará.

La verdad es que me encuentro muy bien y cada km que hago me hace sentir más fuerte y más capaz de llegar así al final - "ni rastro de las liebres de 3h45'" -

Y sigo hasta el km 26 donde me espera mi primo Jose Antonio, que es como si fuera mi hermano pequeño y va a acompañarme unos kms. Y ahora viene lo bueno. En el km 27 más o menos me encuentro con una afición impresionante. Mi mujer, mi hijo, la mujer de mi primo, mi prima, mis sobrinos Iván y Paula, mi padre y mis tíos. Todos con una super camiseta, sorpresa ideada por mi mujer (por cosas así es por lo que me siento afortunado de tener la mujer que tengo) donde se lee "I RUN WITH GATXIA - Zurich Maratò de Barcelona 2015 - y mi número de dorsal". Impresionante!!!!!!! Por ellos merece la pena el esfuerzo y el sufrimiento que estaba por llegar.

"Qué cara habrán puesto los de I run with Leiva y el propio Jaume Leiva al ver las camisetas?" - jajajajajaja cada vez que pienso en mi família con la camiseta me aparece una sonrisa de felicidad en la cara.

Y llego al 30 - 2:36:15 (5,20/km). Aquí se queda mi primo otra vez con la familia y me reencuentro con Morilla que me está esperando y hace mucha mejor cara, pero aún no está bien del todo.

Me alegro, porque ahora sé que tendré compañía hasta el final. La cosa va bien hasta el 32, pero pasado este punto y antes de llegar al 33, noto un pinchazo detrás de la rodilla derecha y no puedo correr. No sé si es el muro o que, pero me duele y aunque Antonio hace todo lo posible para animarme y convencerme de que siga, me doy cuenta de que no es posible. Aguanto hasta el siguiente avituallamiento. Gel, líquido, frutos secos, pero nada, el dolor no desaparece. A caminar se ha dicho.

Los kms no pasan y cada vez estoy más rallado. Se nos une Juan, un amigo de mi primo y también nos acompaña hasta el final. Al igual que Antonio, también intenta animarme, pero de verdad que no puedo. Me encuentro con dos amigos más esperando para animarme y aún viéndome caminar y rallado, lo hacen. Gracias Odón y Stavros.

Y llegamos al 41, donde empezamos a correr (ahora si que es trote cochinero) y me encuentro con toda mi familia esperando en el 42. Abrazos, ánimos y me dirijo a la meta junto a Antonio y Juan. He llegado, 4:24:19 pero he llegado.

Como siempre hago, doy las gracias a mi mujer y mi hijo porque son los que realmente sufren conmigo y me dan su apoyo y comprensión para que pueda dedicar el tiempo que se necesita para llegar a participar en una prueba de este calibre. Os quiero y os lo agradezco. El detalle de las camisetas no lo olvidaré.
Doy las gracias a mi familia por acompañarme y animarme como lo habéis hecho.
Doy las gracias y la enhorabuena a Oscar por tu apoyo y el carrerón que has hecho.
Doy las gracias a todos mis amigos jaraneros, mi otra gran familia.
Doy las gracias a todos los compañeros y amigos del CAR que comparten esta afición.
Al presi, MR y amigo, Tito. Tienes gran parte de culpa de todo lo que está pasando.
Pero hoy, se merecen un agradecimiento especial dos personas. Juan por sus ánimos y acompañarme en la parte más dura de los 42,195 kms y a Antonio Morilla. Hoy he aprendido una lección. No importa en cuanto se acaba una carrera, si no en como la acabas. Otra vez sabré lo que hay que hacer y si me encuentro un amigo en el km 19 que no puede más, no lo dejaré porque no puede seguirme, me quedaré con él, como tu has hecho conmigo.

Hoy ya puedo decir que soy finisher en un Maratón!

La próxima, más mejor!!!!!!!

Resultados de 15499 finisher:

POS            NOMBRE                                TIEMPO
1921           Carlos Cierco                            3h15m44s
3134           Albert Isasi                               3h25m21s
11878         Ivan García                               4h24m19s



 Últimos metros antes de meta con Antonio y Juan (Arriba)
El gran apoyo y sin el que estas cosas no serían lo mismo (Arriba e izquierda)

CAP DE SETMANA DEL 07-08 DE MARÇ

.
Cap de setmana on cel·lebràvem el dia social del Club. Dinar familiar parlant de les "nostres aventures". Dia de descans..., llavors diumenge....aventura!
Raki viatja a Vic a còrrer com una fiera per les rampes més que dures del Trail de Santa Maria d'Oló fent una molt bona marca i, el més important, deixant enrere la lesió.
Pare i fill. Paco i Aitor. Cursa en familia corrent junts a la Cursa Sed Lleida. Fantàstic compartir aquesta afició pare i fill....ENHORABONA!
Pol Vaquè s'estrena en un trail de llarga distància amb la Marxa dels Castells, acompanyat per el seu pare Josep Maria en bici.
I finalment, Antonio Morilla, Anna, Roge i Tito viatjàvem a Vielha a la 2ª Corsa dera Hemna ficant al C.A.R al podi en els tres esglaons.
CAP DE SETMANA PERFECTE!
Enhorabona companys!


TRAIL SANTA MARRADES

Crònica cedida per Raquel Garsaball:

Aprofitant dinarillo familiar per Vic, miro calendari de curses a veure si en fant alguna aprope i així fer-me gana jeje! en trobo una que te molt bona pinta a Santa Maria d'Oló, així que m'inscric i gasss!!

Arribo en temps ja què pensava que era més lluny, tinc temps de fer tot el ritual, agafar dorsal, cafè...

Donen el tret de sortida i la gent comença molt fort, sé que hi ha molt desnivell així que passo i vaig al meu ritme! solament començar ja trobem una pujada, la faig corrent sense problemes, m'avancen dues noies a les qui no les veia pas tant fortes, avui pòdium va ser que no amb aquest nivell...jeje!

Agafem un camí de pedra on va pujant i baixant amb pocs desnivells, de cop arriba una forta pujada, aquesta ni de conya que la faig corrent, més aviat escalant!! però què és aquesta bestiada?? a sobre el terreny està humit i patino! arribo com puc a dalt i ara una forta baixada tècnica! avui serà molt dur, em comença a fer mal l'esquena i ronyons, intento no pensar-hi i anant sumant km...

Travessem rius, moltes pedres, ponts de fusta inestables...molt divertit!!

Tota l'estona pujades molt bèsties, bé jo diria més aviat verticals i com no, després la baixada tècnica...

La gent s'ha desplaçat als trams més aprops del poble i animen força, això fa que augmenti una mica el ritme, arribo al poble, penso: va l'última pujada, apreta!!! així ho faig! vinga amunt!! però resulta que són dos pobles junts i com no ara torna a venir una baixada, seguida de un altra pujada! aquí ja les cames em diuen prou, la faig caminant i els últims 300m són plans així que els faig corrent per arribar dignament a meta jeje!!

Miro el gps i 2h53', bé tampoc està tant mal amb els 16km tant durs per mantenir un bon ritme! 

1a Cursa SED Maristes Lleida

Crònica cedida per Aitor:

Aprofitan que aquest cap de semana la Sílvia i jo estem per Lleida, li comento a mon pare d’anar a fer el diumenge la Cursa SED dels maristes, que surt molt apropet de casa i fa un recorregut de 5km molt agraïts. Surtíem del costat del pabelló dels Maristes, i ens dirigien cap al riu Segre, Camps Elisis, Rambla Ferran i tornada per avinguda Madrid, fins arribar a dintre del pati de l’escola.

Cal dir que era la 1ª edició que es fèia, i era 100% solidària, per recaudar diners que anirien íntegrament per crear galliners a una zona bastant pobre de Paraguay. L’organització va ser excel·lent, amb un ambient molt maco, i gairebé es va arribar a les 750 persones inscrites, contan també els que fèien la caminata de 3’5km.

La meva intenció d’inici era anar a donar-ho tot, amb la qual cosa em poso en primera fila. Mon pare es coloca pel mig del pelotón de sortida amb la intenció d’agafar el seu ritmet i anar xino-xano…Comença la cursa, i sortida molt ràpida. Arribo al km 2’5 i m’he d’aturar pq noto una punxada a l’isquio dret, que ja arrossegava molèsties de fèia dies. Decideixo esperar a que arribi mon pare. Ell amb la seva marxeta anava ben fresc, i jo em poso al seu costat per fer els darrers quilòmetres junts i arribar a meta plegats.

Bon matí , per disfrutar de l’esport i en familia! El resultat era el de menys!!

Resultats, d’un total de 319 corredors:

Pos. 240. Paco Sala. 29’20”
Pos. 241. Aitor Sala. 29’21”

 



MARXA DELS CASTELLS 2015

Crònica cedida per Pol:

Després d’haver fet algunes mitjes maratons i altres curses de menor distància, m’apetia provar una distància més gran però sense cap objectiu de marca, ritme o similar. Per això, la Marxa dels Castells era l’objectiu ideal, 54km i 670m desnivell positiu. El fet de no ser competitiva em cridava l’atenció, ja que aixi evitava tot tipus de temptació de còrrer més del compte i no buscar el meu objectiu, acabar i disfrutar.

El meu pare i jo vam tenir que matinar i sortir de Lleida a les 5 i poc de matí direcció a Guissona, ja que la marxa començava a les 7. Un ambient fantàstic a la recollida de dorsals i gairebé 2700 participants (caminadors i corredors).

A les 7 sona el tret de sortida, sortint en un ritme controlat els 28 primers quilometres però ja veient que el circuit era molt més complicat del que em pensava, pistes molt pedregoses, un constant puja-baixa que fa impossible portar un ritme constant i alguna zona de senders ple de pedra solta i estrets que fa que el Josep Maria, que m’acompanya amb bici de montanya, tingui que fer algun tram corrent. Anem passant avituallaments fins que al tercer, al km28 arribem al equador molt bé de cames, ritme i de cap. Menjo bé, recarrego les ampolles d’aigua i a seguir!

Anem fent fins que al km31, en un corriol estret, faig un mal gest i un moviment brusc per evitar caure, i allà, arriba el primer amago de rampa. A partir d’aquell instant m´enfonso una miqueta de cap i cau una miqueta el ritme, i ja, al km35, després d’una forta pujada abans d’arribar a Cervera, arriben les primeres rampes que em deixen les cames totalment bloquejades, però, gràcies a l’ajuda d’alguns trucs de maratonià del pare torno a correr fins a l'avituallament del km36 a Cervera que representa 2/3 de la cursa. Allà, només parar, les cames es tornen a bloquejar, les senyores voluntàries dient-me que em retirés, però a mi ni s’em passa pel cap, una miqueta d’aigua a les cames i a seguir sigui com sigui.

A partir d’aqui venen 18km de constants rampes a les cames i murs que em fan patir tant pujant com baixant, però també 18km d’aprenentatge de petits trucs de l’experiència del pare i, encara que sigui un tòpic, autosuperació personal.

I ara, uns quants dies de mal de cames després, expressar la meva total admiració per a tots els companys del club i de fora que realitzen proves de resistència. Personalment, amb moltíssimes ganes per afrontar el següent repte, perque, si que vaig patir com mai, però també vaig disfrutar com mai ho havia fet.

Pol Vaqué Piedrafita



2ª CORSA DERA HEMNA
Crònica cedida per Tito Pueyo:

8 de març de 2015.
2 mesos des de l’operació que em va deixar una temporadeta parat. El cos em deia que ja podia tornar a provar el cos a tope i que millor que fer-ho a Vielha, amb els amics del C.A.V.A i compartint línea de sortida amb la meva dona, amb el gran amic Antonio Morilla,amb el meu cunyat Roge i acompanyats de ma germana i els meus fills Zoe i Pol.
Els últims dies d’entrenament ja havíem començat a treballar ritmes alts i el cos em demanava “marcha”.
Dissabte, dia social amb dinar i retrobament de molts socis on la jornada va ser fantàstica.
Diumenge, cap a Vielha a provar “donde está el límite” amb l’entrenament portat fins ara.
Arribem a Vielha i ens retrobem amb els amics del C.A.V.A. Això se'n diu còrrer en familia.
Sortida ràpida, però controlada, on ràpidament formem un grup de 6 on ningú vol tirar més del compte. Mirades de control on tenim al jove Alex, en Manu, en Xavi i en Juan de la Vall d’Aran, i Antonio i jo representant al C.A.R. Primers 2 km al grup i petits canvis de ritme que ho deixa tot igual. Al km2 ja es queda Juan i al km3 en Manu també es despenja. A partir d’aquí, quedem 4 unitats on sabem que un ha de quedar fora. En Xavi agafa un fort ritme on ens estirem i Antonio i jo perdem 10 mts.
La cursa de la dona de Vielha és una cursa amb un circuit molt exigent amb continus girs i amb pujades i baixades que no deixen agafar el ritme i que alhora fan que hagis d’estar molt pendent si no vols perdre el grup.
Tram plà on recuperem aquests 10 mts i ens agrupem per decidir la cursa.
Arribem a l’últim gir de 180º i allí s’inicia l’últim km on comença la guerra per despenjar a un integrant del grup.
Antonio es fica un moment al davant intentant controlar les escapades i al moment decideixo jugar la meva carta. Agafo un ritme alt per sota de 3’30” on intento despenjar alguna unitat. Ho aconsegueixo. Xavi (3er l’any passat) cedeix uns metres. Segueixo apretant intentant buscar la fatiga d’Antonio i Àlex, però no ho aconsegueixo. Antonio es fica al meu costat i intentem deixar a Àlex..., impossible. El noi està molt valent i ens llença un últim atac on Antonio decideix seguirlo. Jo cedeixo, ja que se que a l’sprint amb Antonio no tinc res a fer.
Finalment, Alex guanyador amb 17’52”. Antonio arriba al darrere a tan sols 1” i jo, amb la 3ª plaça assegurada em deixo anar arribant a 17’59”.
4800 mts i si fem la proporció al 5k, 18’45”, el que fa que iguali la meva 2ª millor marca. Contentíssim!
Que bé m’ho he passat! Cursa tàctica des de l’inici on semblava que ens estàvem jugant realment alguna cosa important, com podia ser un campionat Europeu. El nivell del grup era molt similar, el que ha permès aquest joc tant divertit.
Avui Antonio ha demostrat que amb esforç tot s’aconsegueix. Ha lluitat com mai, i el resultat ha sigut genial. Personalment, molt content per haver perdut la plaça cedint-la a ell. S’ho mereix.
Per altra banda, Roge, ha realitzat una boníssima cursa, fent, si no m’equivoco, la seva millor marca en 5k, arribant en 10ª posició. Molt mèrit, tenint en compte els pocs kms d’entrenament de “run” que porta. Genial!
I finalment, Anna “está de vuelta”. Després del súper parón per “mami” i de començar poc a poc a tornar-se a retrobar amb la competició, avui, en un dia especial, com és el dia de la dona, tornava a còrrer a ritmes alts (encara lluny de la seva marca) assolint la 1ª plaça destacada. Enhorabona mami!
FELIÇ!
De 253 finishers:
Pos.2. Antonio Morilla – 17’53”
Pos.3. Tito Pueyo – 17’59”
Pos.10. Rogelio Flores – 20’11”
Pos.20. Anna Saura – 21’59” (1ª fèmina absoluta)