ZURICH MARATÓ DE BARCELONA'15

Una de les grans fites anuals del mon de l'esport, la Zurich Marató de Barcelona, i com no, el Club Atlètic Ribagorçana hi havia d'estar present com es habitual des de ja fa uns anys. Com molts de vosaltres ja sabeu, d'altres suposo que us ho podeu imaginar, la marató és una de les curses més dures de l'atletisme. Un llarg entrenament per a poder presentar-te ja només a la línia de sortida amb una mica d'esperança és obligatori. La resta es lluitar contra un mateix, contra els diferents estats d'ànim, estats físics i sensacions que viuràs durant les hores en que estaràs corrent.

Aquest cop eren 4 els corredors del club que es posaven a la línia de sortida:

Percha amb l'objectiu de fer un bon entrenament encarat per l'Ironcat, aquest cop renunciava a portar el cos al límit intentant fer marca i buscava fer sobre 3h15 acabant el mes sencer possible. Va fer una cursa molt regular complint l'objectiu de temps i de sensacions.

Albert Isasi amb objectiu inicial de fer sub 3h30, tot i que era conscient de que podia fer-ho encara millor, acaba amb un temps de 3h25 demostrant que té agafada la mida a això de la marató i va cada dia a més.

Gatxía, debutant en la distància, va patir de debò el que és una marató, però tot i així va acabar penjant-se al coll una medalla que amb el pas del temps valorarà encara molt més.

Antonio Morilla..., just aquest cap de setmana la salut m'ha jugat una mala passada, i tot i intentar-ho sobre el km20 vaig haver de desistir degut a la tos i la impossibilitat de respirar bé mentre corria. Si surto als temps oficials és perquè vaig retallar fins al km30 caminant i des d'allí vaig acompanyar al company Gatxia.  

No us perdeu la crònica de Gatxia... sembla que vol repetir premi a la millor crònica:

ZURICH MARATÓ DE BARCELONA'15

Crònica cedida per Gatxia:

Y llegó el día!

Todo empezó al acabar la Triatlón de Pont. Estoy hablando con Tito y me pregunta por el nuevo objetivo para seguir planificando los entrenamientos. En un primer momento no se me ocurre nada, ya que no es una cosa que tuviera pensada. Finalmente elijo un objetivo: "vamos a hacer una maratón! O al menos vamos a intentarlo".

Han sido muchos meses de preparación, pero como ya sabéis, no somos profesionales y nos toca combinar nuestras obligaciones con nuestras aficiones. Siempre hay algo que hacer y a veces cuesta encontrar el tiempo necesario para entrenar una Maratón en el entorno en que vivimos y que se va a correr en Marzo. Pero bueno, poco a poco y buena letra, que se suele decir.

La verdad es que voy notando la mejora al paso de las semanas, sobre todo los lunes en las series. Esto me hace subir un poco la moral y ganar confianza. Por lo que me planteo intentar correr los 42,195 Km a 5'/Km.

Parte del entreno es correr el Maratest a poco menos de un mes del objetivo con la finalidad de hacer una tirada larga y ver las sensaciones. Y así lo hago, acompañado por otros integrantes del club, Tito, Percha, Morilla, me pongo en la línea de salida del Maratest de Badalona.

Salgo con la idea de correr al ritmo elegido para la Maratón y la cosa no va mal del todo hasta los últimos 5 kms. Pero consigo acabar en 2:34:38 - A 5:07'/km. No está mal, pero la sensación es de que no sé si seré capaz de correr 12 kms más. Las dudas empiezan a aparecer y hasta el día M (de Maratón, jejeje) no paro de tener molestias, miedos, nervios.....

Sábado 14: He pasado la noche en Sabadell, en casa de mis tíos. Me acerco a Barcelona con Óscar, el marido de mi prima, que al día siguiente corre su segunda Maratón mejorando su MMP en casi 30'. Muy bien campeón!!!!!
Nos encontramos con Percha y Antonio que ya nos esperan en la feria y vamos a recoger los dorsales. Poco después llega también Albert. Foto de equipo, una pequeña vuelta por la feria y cada mochuelo a su olivo. Nos vemos mañana en la "Zurich Maratò de Barcelona 2015"!!!!!!!

Domingo 15: A las 6'00 de la mañana en pie. Me digo a mí mismo: "esta vez lo has hecho bien. El entreno está hecho. Ayer descansaste. Cenaste pasta. Has bebido mucha agua. Nada puede fallar!"
Desayuno y de postre omeprazol para el cuerpo, no sea que los geles nos sienten mal.
Finalmente la previsión meteorológica es buena, un poco de frío pero sin lluvia. Hace un día buenísimo!
El tren para ir a Barcelona se retrasa y eso nos hace llegar bastante justos. Tanto es así que cuando dan la salida, nosotros aún no estamos en nuestro cajón. Es por esto que no consigo ver a los demás corredores del club - "bueno, os veré cuando llegue a la meta".

Freddy Mercury cantando Barcelona, la gente eufórica y yo con los nervios a flor de piel. a mi derecha y un par de metros por detrás veo a las liebres de 3h45' y me digo a mí mismo que esa va a ser la última vez que las vea. Vamoooooooooooooooooossssss!!!!!!

Realmente el ambiente es impresionante. Hay mucha gente por las calles animando, batucadas, grupos de música...
Empiezo siendo conservador y corro por encima de 5'/km y voy haciendo al lado de Óscar (el marido de mi prima. A partir de este momento recordad que Óscar es el marido de mi prima. Esto no es Juego de tronos donde necesitáis leer 150 páginas para conocer a los personajes de la historia).

De los primeros Kms sólo os voy a comentar una cosa y los siento por algunos de vosotros, pero lo que es verdad es verdad. El Bernabeu impresiona muchísimo más que ese campito de fútbol por el que pasamos. "Ho sento però algú ho havia de dir!"

Paso por el km 10 en 52:38 (5,26/km). No recuerdo en que punto escucho como me animan por mi nombre. Me giro y veo a Silvana con Josep María y su hija. La verdad es que estar corriendo tu primera maratón y encontrate personas conocidas animándote es un subidón de la ostia (qué? sé que no se deben decir tacos, pero soy el atleta basco y hago lo que me sale de los .......pip.........). un poco más alante escucho un "Vamooos Gatxia!!! y ahí ya empizo a flipar. Es super Juanma, al que volveré a ver un par de veces más animando como el que más. En el CAR no sólo hay buenos atletas, estos buenos atletas también son grandes compañeros que te ayudan a que todo sea más fácil. Va dejar de llorar tontorrones que esto ya lo sabíais.

Y bueno, chino-chano (que no es lo mismo que trote cochinero) hasta el km 19 más o menos donde me cruzo con Percha y un poco más atrás Isasi (también Javi Cavero y Manu del CAVA). Pero no veo a Antonio y pienso: "que cabrón! Este va a tope. Seguro que va por delante de Percha y no lo he visto". Estaba equivocado, unos metros más arriba lo veo parado y no con muy buena cara. Le pregunto que le pasa y me dice que no puede respirar bien y que me espera. Sigo corriendo y durante un km y pico no pienso en mi cansancio, sólo en que le ha debido pasar a Antonio y cómo está.

Paso el Km 20 en 1:44:53 (5,24/km). Vamos bien! Giro de 180º y empiezo a bajar la Meridiana donde me espera Sergio, uno de mis mejores amigos desde la infancia. La noche anterior aterrizó desde San Francisco después de una semana de mucha faena y encima hace tiempo que no nos veíamos. Corremos unos metros juntos dándonos abrazos y besos. Ahora ya si que no me duele nada y vuelvo a tener un subidón de adrenalina. "Adiós Ser, nos vemos pronto! Gracia por venir!". Sigo corriendo y llego donde me espera Antonio. Lleva desde el viernes con una fuerte tos. Esto le hace respirar con dificultad y no puede correr. Empezamos a correr juntos y pasamos el km 21.

1:50:30 (5,26/km). Pero Antonio no puede y me dice que siga un Km más adelante. Me voy preocupado pero sé lo fuerte que es y que se repondrá y me pillará.

La verdad es que me encuentro muy bien y cada km que hago me hace sentir más fuerte y más capaz de llegar así al final - "ni rastro de las liebres de 3h45'" -

Y sigo hasta el km 26 donde me espera mi primo Jose Antonio, que es como si fuera mi hermano pequeño y va a acompañarme unos kms. Y ahora viene lo bueno. En el km 27 más o menos me encuentro con una afición impresionante. Mi mujer, mi hijo, la mujer de mi primo, mi prima, mis sobrinos Iván y Paula, mi padre y mis tíos. Todos con una super camiseta, sorpresa ideada por mi mujer (por cosas así es por lo que me siento afortunado de tener la mujer que tengo) donde se lee "I RUN WITH GATXIA - Zurich Maratò de Barcelona 2015 - y mi número de dorsal". Impresionante!!!!!!! Por ellos merece la pena el esfuerzo y el sufrimiento que estaba por llegar.

"Qué cara habrán puesto los de I run with Leiva y el propio Jaume Leiva al ver las camisetas?" - jajajajajaja cada vez que pienso en mi família con la camiseta me aparece una sonrisa de felicidad en la cara.

Y llego al 30 - 2:36:15 (5,20/km). Aquí se queda mi primo otra vez con la familia y me reencuentro con Morilla que me está esperando y hace mucha mejor cara, pero aún no está bien del todo.

Me alegro, porque ahora sé que tendré compañía hasta el final. La cosa va bien hasta el 32, pero pasado este punto y antes de llegar al 33, noto un pinchazo detrás de la rodilla derecha y no puedo correr. No sé si es el muro o que, pero me duele y aunque Antonio hace todo lo posible para animarme y convencerme de que siga, me doy cuenta de que no es posible. Aguanto hasta el siguiente avituallamiento. Gel, líquido, frutos secos, pero nada, el dolor no desaparece. A caminar se ha dicho.

Los kms no pasan y cada vez estoy más rallado. Se nos une Juan, un amigo de mi primo y también nos acompaña hasta el final. Al igual que Antonio, también intenta animarme, pero de verdad que no puedo. Me encuentro con dos amigos más esperando para animarme y aún viéndome caminar y rallado, lo hacen. Gracias Odón y Stavros.

Y llegamos al 41, donde empezamos a correr (ahora si que es trote cochinero) y me encuentro con toda mi familia esperando en el 42. Abrazos, ánimos y me dirijo a la meta junto a Antonio y Juan. He llegado, 4:24:19 pero he llegado.

Como siempre hago, doy las gracias a mi mujer y mi hijo porque son los que realmente sufren conmigo y me dan su apoyo y comprensión para que pueda dedicar el tiempo que se necesita para llegar a participar en una prueba de este calibre. Os quiero y os lo agradezco. El detalle de las camisetas no lo olvidaré.
Doy las gracias a mi familia por acompañarme y animarme como lo habéis hecho.
Doy las gracias y la enhorabuena a Oscar por tu apoyo y el carrerón que has hecho.
Doy las gracias a todos mis amigos jaraneros, mi otra gran familia.
Doy las gracias a todos los compañeros y amigos del CAR que comparten esta afición.
Al presi, MR y amigo, Tito. Tienes gran parte de culpa de todo lo que está pasando.
Pero hoy, se merecen un agradecimiento especial dos personas. Juan por sus ánimos y acompañarme en la parte más dura de los 42,195 kms y a Antonio Morilla. Hoy he aprendido una lección. No importa en cuanto se acaba una carrera, si no en como la acabas. Otra vez sabré lo que hay que hacer y si me encuentro un amigo en el km 19 que no puede más, no lo dejaré porque no puede seguirme, me quedaré con él, como tu has hecho conmigo.

Hoy ya puedo decir que soy finisher en un Maratón!

La próxima, más mejor!!!!!!!

Resultados de 15499 finisher:

POS            NOMBRE                                TIEMPO
1921           Carlos Cierco                            3h15m44s
3134           Albert Isasi                               3h25m21s
11878         Ivan García                               4h24m19s



 Últimos metros antes de meta con Antonio y Juan (Arriba)
El gran apoyo y sin el que estas cosas no serían lo mismo (Arriba e izquierda)

CAP DE SETMANA DEL 07-08 DE MARÇ

.
Cap de setmana on cel·lebràvem el dia social del Club. Dinar familiar parlant de les "nostres aventures". Dia de descans..., llavors diumenge....aventura!
Raki viatja a Vic a còrrer com una fiera per les rampes més que dures del Trail de Santa Maria d'Oló fent una molt bona marca i, el més important, deixant enrere la lesió.
Pare i fill. Paco i Aitor. Cursa en familia corrent junts a la Cursa Sed Lleida. Fantàstic compartir aquesta afició pare i fill....ENHORABONA!
Pol Vaquè s'estrena en un trail de llarga distància amb la Marxa dels Castells, acompanyat per el seu pare Josep Maria en bici.
I finalment, Antonio Morilla, Anna, Roge i Tito viatjàvem a Vielha a la 2ª Corsa dera Hemna ficant al C.A.R al podi en els tres esglaons.
CAP DE SETMANA PERFECTE!
Enhorabona companys!


TRAIL SANTA MARRADES

Crònica cedida per Raquel Garsaball:

Aprofitant dinarillo familiar per Vic, miro calendari de curses a veure si en fant alguna aprope i així fer-me gana jeje! en trobo una que te molt bona pinta a Santa Maria d'Oló, així que m'inscric i gasss!!

Arribo en temps ja què pensava que era més lluny, tinc temps de fer tot el ritual, agafar dorsal, cafè...

Donen el tret de sortida i la gent comença molt fort, sé que hi ha molt desnivell així que passo i vaig al meu ritme! solament començar ja trobem una pujada, la faig corrent sense problemes, m'avancen dues noies a les qui no les veia pas tant fortes, avui pòdium va ser que no amb aquest nivell...jeje!

Agafem un camí de pedra on va pujant i baixant amb pocs desnivells, de cop arriba una forta pujada, aquesta ni de conya que la faig corrent, més aviat escalant!! però què és aquesta bestiada?? a sobre el terreny està humit i patino! arribo com puc a dalt i ara una forta baixada tècnica! avui serà molt dur, em comença a fer mal l'esquena i ronyons, intento no pensar-hi i anant sumant km...

Travessem rius, moltes pedres, ponts de fusta inestables...molt divertit!!

Tota l'estona pujades molt bèsties, bé jo diria més aviat verticals i com no, després la baixada tècnica...

La gent s'ha desplaçat als trams més aprops del poble i animen força, això fa que augmenti una mica el ritme, arribo al poble, penso: va l'última pujada, apreta!!! així ho faig! vinga amunt!! però resulta que són dos pobles junts i com no ara torna a venir una baixada, seguida de un altra pujada! aquí ja les cames em diuen prou, la faig caminant i els últims 300m són plans així que els faig corrent per arribar dignament a meta jeje!!

Miro el gps i 2h53', bé tampoc està tant mal amb els 16km tant durs per mantenir un bon ritme! 

1a Cursa SED Maristes Lleida

Crònica cedida per Aitor:

Aprofitan que aquest cap de semana la Sílvia i jo estem per Lleida, li comento a mon pare d’anar a fer el diumenge la Cursa SED dels maristes, que surt molt apropet de casa i fa un recorregut de 5km molt agraïts. Surtíem del costat del pabelló dels Maristes, i ens dirigien cap al riu Segre, Camps Elisis, Rambla Ferran i tornada per avinguda Madrid, fins arribar a dintre del pati de l’escola.

Cal dir que era la 1ª edició que es fèia, i era 100% solidària, per recaudar diners que anirien íntegrament per crear galliners a una zona bastant pobre de Paraguay. L’organització va ser excel·lent, amb un ambient molt maco, i gairebé es va arribar a les 750 persones inscrites, contan també els que fèien la caminata de 3’5km.

La meva intenció d’inici era anar a donar-ho tot, amb la qual cosa em poso en primera fila. Mon pare es coloca pel mig del pelotón de sortida amb la intenció d’agafar el seu ritmet i anar xino-xano…Comença la cursa, i sortida molt ràpida. Arribo al km 2’5 i m’he d’aturar pq noto una punxada a l’isquio dret, que ja arrossegava molèsties de fèia dies. Decideixo esperar a que arribi mon pare. Ell amb la seva marxeta anava ben fresc, i jo em poso al seu costat per fer els darrers quilòmetres junts i arribar a meta plegats.

Bon matí , per disfrutar de l’esport i en familia! El resultat era el de menys!!

Resultats, d’un total de 319 corredors:

Pos. 240. Paco Sala. 29’20”
Pos. 241. Aitor Sala. 29’21”

 



MARXA DELS CASTELLS 2015

Crònica cedida per Pol:

Després d’haver fet algunes mitjes maratons i altres curses de menor distància, m’apetia provar una distància més gran però sense cap objectiu de marca, ritme o similar. Per això, la Marxa dels Castells era l’objectiu ideal, 54km i 670m desnivell positiu. El fet de no ser competitiva em cridava l’atenció, ja que aixi evitava tot tipus de temptació de còrrer més del compte i no buscar el meu objectiu, acabar i disfrutar.

El meu pare i jo vam tenir que matinar i sortir de Lleida a les 5 i poc de matí direcció a Guissona, ja que la marxa començava a les 7. Un ambient fantàstic a la recollida de dorsals i gairebé 2700 participants (caminadors i corredors).

A les 7 sona el tret de sortida, sortint en un ritme controlat els 28 primers quilometres però ja veient que el circuit era molt més complicat del que em pensava, pistes molt pedregoses, un constant puja-baixa que fa impossible portar un ritme constant i alguna zona de senders ple de pedra solta i estrets que fa que el Josep Maria, que m’acompanya amb bici de montanya, tingui que fer algun tram corrent. Anem passant avituallaments fins que al tercer, al km28 arribem al equador molt bé de cames, ritme i de cap. Menjo bé, recarrego les ampolles d’aigua i a seguir!

Anem fent fins que al km31, en un corriol estret, faig un mal gest i un moviment brusc per evitar caure, i allà, arriba el primer amago de rampa. A partir d’aquell instant m´enfonso una miqueta de cap i cau una miqueta el ritme, i ja, al km35, després d’una forta pujada abans d’arribar a Cervera, arriben les primeres rampes que em deixen les cames totalment bloquejades, però, gràcies a l’ajuda d’alguns trucs de maratonià del pare torno a correr fins a l'avituallament del km36 a Cervera que representa 2/3 de la cursa. Allà, només parar, les cames es tornen a bloquejar, les senyores voluntàries dient-me que em retirés, però a mi ni s’em passa pel cap, una miqueta d’aigua a les cames i a seguir sigui com sigui.

A partir d’aqui venen 18km de constants rampes a les cames i murs que em fan patir tant pujant com baixant, però també 18km d’aprenentatge de petits trucs de l’experiència del pare i, encara que sigui un tòpic, autosuperació personal.

I ara, uns quants dies de mal de cames després, expressar la meva total admiració per a tots els companys del club i de fora que realitzen proves de resistència. Personalment, amb moltíssimes ganes per afrontar el següent repte, perque, si que vaig patir com mai, però també vaig disfrutar com mai ho havia fet.

Pol Vaqué Piedrafita



2ª CORSA DERA HEMNA
Crònica cedida per Tito Pueyo:

8 de març de 2015.
2 mesos des de l’operació que em va deixar una temporadeta parat. El cos em deia que ja podia tornar a provar el cos a tope i que millor que fer-ho a Vielha, amb els amics del C.A.V.A i compartint línea de sortida amb la meva dona, amb el gran amic Antonio Morilla,amb el meu cunyat Roge i acompanyats de ma germana i els meus fills Zoe i Pol.
Els últims dies d’entrenament ja havíem començat a treballar ritmes alts i el cos em demanava “marcha”.
Dissabte, dia social amb dinar i retrobament de molts socis on la jornada va ser fantàstica.
Diumenge, cap a Vielha a provar “donde está el límite” amb l’entrenament portat fins ara.
Arribem a Vielha i ens retrobem amb els amics del C.A.V.A. Això se'n diu còrrer en familia.
Sortida ràpida, però controlada, on ràpidament formem un grup de 6 on ningú vol tirar més del compte. Mirades de control on tenim al jove Alex, en Manu, en Xavi i en Juan de la Vall d’Aran, i Antonio i jo representant al C.A.R. Primers 2 km al grup i petits canvis de ritme que ho deixa tot igual. Al km2 ja es queda Juan i al km3 en Manu també es despenja. A partir d’aquí, quedem 4 unitats on sabem que un ha de quedar fora. En Xavi agafa un fort ritme on ens estirem i Antonio i jo perdem 10 mts.
La cursa de la dona de Vielha és una cursa amb un circuit molt exigent amb continus girs i amb pujades i baixades que no deixen agafar el ritme i que alhora fan que hagis d’estar molt pendent si no vols perdre el grup.
Tram plà on recuperem aquests 10 mts i ens agrupem per decidir la cursa.
Arribem a l’últim gir de 180º i allí s’inicia l’últim km on comença la guerra per despenjar a un integrant del grup.
Antonio es fica un moment al davant intentant controlar les escapades i al moment decideixo jugar la meva carta. Agafo un ritme alt per sota de 3’30” on intento despenjar alguna unitat. Ho aconsegueixo. Xavi (3er l’any passat) cedeix uns metres. Segueixo apretant intentant buscar la fatiga d’Antonio i Àlex, però no ho aconsegueixo. Antonio es fica al meu costat i intentem deixar a Àlex..., impossible. El noi està molt valent i ens llença un últim atac on Antonio decideix seguirlo. Jo cedeixo, ja que se que a l’sprint amb Antonio no tinc res a fer.
Finalment, Alex guanyador amb 17’52”. Antonio arriba al darrere a tan sols 1” i jo, amb la 3ª plaça assegurada em deixo anar arribant a 17’59”.
4800 mts i si fem la proporció al 5k, 18’45”, el que fa que iguali la meva 2ª millor marca. Contentíssim!
Que bé m’ho he passat! Cursa tàctica des de l’inici on semblava que ens estàvem jugant realment alguna cosa important, com podia ser un campionat Europeu. El nivell del grup era molt similar, el que ha permès aquest joc tant divertit.
Avui Antonio ha demostrat que amb esforç tot s’aconsegueix. Ha lluitat com mai, i el resultat ha sigut genial. Personalment, molt content per haver perdut la plaça cedint-la a ell. S’ho mereix.
Per altra banda, Roge, ha realitzat una boníssima cursa, fent, si no m’equivoco, la seva millor marca en 5k, arribant en 10ª posició. Molt mèrit, tenint en compte els pocs kms d’entrenament de “run” que porta. Genial!
I finalment, Anna “está de vuelta”. Després del súper parón per “mami” i de començar poc a poc a tornar-se a retrobar amb la competició, avui, en un dia especial, com és el dia de la dona, tornava a còrrer a ritmes alts (encara lluny de la seva marca) assolint la 1ª plaça destacada. Enhorabona mami!
FELIÇ!
De 253 finishers:
Pos.2. Antonio Morilla – 17’53”
Pos.3. Tito Pueyo – 17’59”
Pos.10. Rogelio Flores – 20’11”
Pos.20. Anna Saura – 21’59” (1ª fèmina absoluta)



1 DE MARÇ

Un altre diumenge de running dels nostres socis on tots ells fan grans curses millorant les marques personals.

Primer tenim a l'Albert Isasi, que com a últim test abans de la Marató de Barcelona, s'atansa a Cambrils per disputar una de les mitges més rapides. Al mateix moment, teníem a Raquel Garsaball i Antonio Morilla fent els 10 km de la 2a Volta al Pantá d'Utxesa, mentre el presi hi era fent d'speaker.

No us perdeu les cròniques:


MITJA MARATÓ DE CAMBRILS
Crònica cedida per Albert Isasi:

Recta final per arribar a la marató de Barcelona i, tot i que no tenia intenció de fer cap mes cursa, un que és de morro fi sent que hi ha unes Jornades Gatronòmiques de la Galera a Cambrils i és la excusa perfecta per anar amb la família!! Quatre curses i un bon arrosset després per recuperar-se de l’esforç.

Ja fa uns anys vaig fer la 10k i com que és el mateix recorregut només que fent 2 voltes, se que si no fa vent serà un bon txute de moral per arribar al Dia D per lo plana que és. Només serà que agafar un bon ritme, mantenir-lo i apretar al final.

A les 10.30 es dona la sortida. Dia sense vent i una mica núvol. Perfecte per fer marca! I de seguida em poso a ritme. Com sempre, la idea inicial és fer 1h40’ tranquil·lament, però tots sabem que quan estàs al tema t’animes, t’animes i al final… de seguida deixo enrere la llebre d’1h40’ i com que vaig molt còmode vaig tirant. Cada cop que veig un grupet m’acoplo a ells amb la idea de fer pinya fins al final, però sempre per un motiu o un altre acabo marxant. Passo els 5k a 22’11’’ i els 10k a 44’22’’. Això és el que es pot dir clavar ritmes!!!

Me n’adono de seguida que resulta que qui fa de llebre sóc jo!! Porto darrera un tio dels CastiCáceres i faci el que faci, ell darrera!!! Així fins el km 13 que opto por deixar-me anar a veure si ara és ell qui tira una estona. Es posa davant i ara me n’aprofitaré jo una estona… però serà poc perquè ens posa a 4’07’’ el km, massa per mi, i opto per deixar-lo anar i quedar-me a 4’15’’.

Així fins arribar a la pujada de la riera final. Allà a lo que es pugui, que és prou perquè encara tinc temps d’avançar uns quants. Finalment 1h32’32’’, marca personal, i posició 209 de 850 arribats.



2ª VOLTA AL PANTÀ D'UTXESA (10KM)
Crònica cedida per Antonio Morilla:

Ja no queda res per a la Marató de Barcelona, les tirades llargues per mi ja s'han acabat fins al dia 15 de març, però encara es pot anar fent alguna cursa per acabar d'afinar i veure com ens trobem. Últimament les sensacions són molt bones, em trobo força ràpid i sembla que poc a poc he après a no “petar” per sortir massa fort. Així, aprofitant que Tito fa d'speaker, decideixo apuntar-me a la 2a Volta al Pantà d’Utxesa. Una cursa de 10km, sobre el paper plana y relativament aprop de casa. Raquel també s’apunta, així que serem 2 del club.

Matinem força, ja que com Tito ha de currar ha de ser-hi amb bastanta antelació. La sortida és a les 10h i nosaltres sobre les 8:30h ja hi som. El presi a donar-li a la “sinhueso” i jo a buscar el dorsal amb la calma... Avui ha tocat el dorsal 58!

Una volteta per allí, saludes a alguns coneguts, preparatius, visita al sr Roca... I veig que Raquel ha arribat amb la família, fem petar la xerrada i a canviar-nos... Sorpresa!!! M’he deixat la samarreta de córrer, així que decideixo córrer amb el polo del club (no us ho recomano ja que es massa folgat). Escalfo una mica i cap a la sortida a buscar la llebre de 40min...

Veig la llebre de 55, la de 50, la de 45, la de ¿42?... on es la de 40??? Resulta que han pensat que una llebre de 40 no era bona idea i l’han posat de 42!!! Madrugón, sense samarreta, em treuen la llebre... aiaiai...

Aquest cop la cançó de sortida és cantada en directe per una noia de la zona, sembla que avui no té el seu dia, així que la tallen amb el bocinazo de sortida i tots a correr.

He sortit una mica enrere, així que començo passant a força gent fins interceptar un petit grup després d’adelantar a Raquel. Quan arribo al 1r km veig el parcial.. 3:38!!! Afluixaaaa!!! Estic al segon grupet perseguint les dos gaseles que s’han escapat només començar, però si segueixo així petaré, així que em despenjo i em quedo sol entre dos grups.

La resta de la cursa té poca història, intentar mantenir el ritme per sota de 4, amb alguna pujada curta però intensa per un circuit principalment de terra.

Finalment arribo a meta amb un temps de 39:33, mmp tot i que sembla que falten 100m per als 10km. Raquel arriba poc després amb un temps de 44:30, fent també mmp.

Content de veure que hem millorat força i ja amb ganes d’arribar a Barcelona i gaudir de la cursa que fins ara mes m’ha posat la pell de gallina.

Per cert... El dorsal 58 es va emportar una invitació per un dinar per a dues persones a Sarroca de Lleida ;)

Resultats dels 261 finisher:

Pos.            Nom                         Temps
22              Antonio Morilla        39:33
81 (4F)      Raquel Garsaball       44:30


CAP DE SETMANA DEL 21-22 DE FEBRER

.
Continuen els caps de setmana on els socis del C.A.R. ens calcem les sabatilles de còrrer i ens desperdiguem per la geografia catalana amb la intenció de posar-nos a prova. 

En primer lloc, disabte teniem a Anna Saura, que segueix amb la seva posta a punt per molt aviat estar donant guerra com sempre ho ha fet, i es desplaça a Vilanova del Vallès per a fer un bon 10km. També dissabte però per la nit, Raquel disputa el Trail Nocturn de Montoliu, el primer de la Lliga de Trails Run Series i acaba fent pòdium de la seva categoria.

Ja diumenge tenim per una banda al TrailRunner Oriol Faidella que se'n va fins a un poble de la Selva per a fer una Marató de muntanya, en la que tot i ser força popular s'exprimeix com sempre. Per últim tenim el Maratest, amb dues distancies, 15km on ens representa Tito Pueyo i els 30km on hi som Gatxia, Percha i Antonio Morilla com a test per a la Marató de Barcelona.

I com a traca final tenim a Eli i Chechu que se'n van cap a Sevilla a corre la Marató. Han estat mesos difícils per els dos i segurament no han arribat en les millors condicions, així que els toca patir per finalment entrar a l'Estadio de la Cartuja amb la pell de gallina.

No us perdeu les cròniques:

10 KM VILANOVA DEL VALLÈS

Crònica cedida per Anna:

Primer test de 10K post-part. Tot i ser una distància “curta” per alguns, a aquestes alçades a mi se’m planteja com un repte, doncs tot i saber que l’acabaré, el meu cap ja comença a  plantejar-se petits objectius per tenir l’obligació de treballar tant les cames com el coco. L’objectiu a hores d’ara és baixar de 48’.
Em retrobo amb un molt bon amic a la cursa. El fet de poder escalfar i compartir la línia de sortida amb algú ja és una sensació més que positiva (tot i que espero amb anhel poder-ho fer aviat amb el meu Titorro). Avui tinc ganes de “gaudipatir” i estic força motivada. Només el fet de córrer en tirants sense la tèrmica d’obligada companyia al nostre estimat Pont ja és una sensació indescriptible!

Crit de sortida i vinga! La intenció inicial era córrer, però m’he ficat massa darrera i toca començar a fer el tetris per avançar una mica ràpid. Amb tota aquesta maniobra perdo de vista el company, amb la qual cosa em concentro en pillar un ritme “còmodexigent”. El circuit consta de 2 voltes de  5 km, amb 4 km en total de pujada que trenquen força el ritme. Passo la primera volta en 23’46” i amb l’esma de no anar-me gaire de mare faig la segona en 24’, així que entro a meta en 47´46”. Em quedo a 5’ clavats de la meva mmp en 10K, però estic més que contenta.
Cursa recomanable pels amants de les curses no massificades, amb possibilitat de fer també distància de 5K i curses pels més menuts.
De 321 finishers........Pos.137. (14a dona de 72 totals)


TRAIL NOCTURN DE MONTOLIU

Crònica cedida per Raquel:

Avui comença la lliga de la Trail Run Sèries amb la trail nocturna de Montoliu, em tocava treballar per la nit però no podia faltar, així que m'he agafat festa i cap allà!!

Avui vaig acompanyada per un company de la feina que debuta en trail i està força nerviós, així que arribem amb temps per agafar dorsals i fer cafè, ara crec que el cafè no el va ajudar gaire a tranquil·litzar-se jiji!

Fa molt vent i molt fred! costa trobar motivació per sortir a córrer però sé que tant bon punt comenci em vindran, així que m'omplo de valor i a escalfar!! vaig sola ja què el company decideix que ja en te prou amb la cursa!

Donen el tret de sortida i la gent surt molt ràpid, el fet que comencem amb una baixada fa que la gent apreti més! però dura poc ja què a uns 600m ja arriba la primera pujada, la puc fer corrent sense problemes i vaig a un bon ritme, em situo dels llocs davanters, però em comença a venir flato i no puc mantenir el ritme, em comença avançar la gent, afluixo ritme, hi ha poc desnivell acumulat però tota l'estona són pujades i baixades, fa molt de vent i quant coronem el cim el vent fa molt difícil augmentar velocitat!

Anem per un corriol molt estret, em situo al darrera d'un noi que va al mateix ritme que el meu i em va de conya així em parapeta del vent! perfecte! com em fa molt mal el flato, decideixo no beure i glopejo, però no m'he fixa't en que havia un noi al meu darrera i el pobre acaba xop jeje!

Ja estem arribant i ja tot és baixada, trec les últimes forces que em queden per arribar esprintant! contenta d'haver baixat 2' de la marca de l'any passat i tornar al pòdium encara que sigui en categoria!


MARATRAIL 42KM

Crònica cedida per Oriol:

Arriba un diumenge més i jo no em sé estar quiet... runedia.com i he llegit bé??... trail de 42 km a la Selva per 15 e amb botifarrada?? Som-hi !!!

Marxa al poble de Bonmatí, provincia de Girona amb distàncies de 12, 18, 25 i 42 km a escollir caminant o corrent.

La marxa sembla més fàcil del que és. Eren només 1400m+ però deu n'hi do la pujada per la tartera i les baixades eren força tècniques. Hi havia entre les 4 distàncies uns 600 participants i al ser circular cada dos per tres m'anava creuant amb gent un cop i altre que feia les distàncies més curtes.

Tenia al cap de fer 5h però ho veia massa complicat. Al final vaig apretar les dents i ho vaig aconseguir! A partir del 30 vaig començar a patir amb dolor a les cames, molts corriols trenca cames però també molta pista on es podia apretar fort i fer feina a les baixades.

Al final vaig creuar l'arc d'arribada amb un crono de 4:54:43h i amb un bon entreno fet, sumant km's a les cames!


MARATEST (30 i 15km)

Crònica cedida per Antonio Morilla:

S'atansa la Marató de Barcelona, que per mi es la 3a Marató  i la primera fita important de la temporada, per el Percha es la... crec que ja ni ell sap ja les Maratons que porta, i per el nostre Atleta Basco Gàtxia serà el seu esperat debut en la distància. Aixi que els 3 ens apuntem al Maratest de 30km. El presi, paraules del seu entrenador, es l'únic "mariquilla que fa la cursa curta" de 15km. Així que ens trobem els 4, molt ben acompanyats per els companys del CAVA al calaix de sortida. Diferents plans, Tito fer els seu 15km a ritme proper als 4min/km, mentre que en els 30km tenim Gatxia que vol veure si pot portar un ritme de 5min/km en la tirada més llarga que havia fet fins al moment. Percha vol sortir conservador i decideix que començarà amb mi per mes endavant veure que farà, així que la idea es començar a 4:40-4:35min/km. Fa un dia assolejat però amb fort vent, així que segur que patirem.

Donen el tret de sortida i Tito surt a per totes, de fet el perdem de vista als pocs metres. En pelotón sortim Javitxu, Manu i Jorge del CAVA, Percha i jo, mentre una mica mes enrere surt Gatxia i Esther també del CAVA. Ja en el primer km veig que Javitxu i Percha volen anar una mica mes ràpid que Manu i Jorge, jo per variar decideixo arriscar i anar amb els del davant. Primers 2 km per sobre de 4:40 per entrar en calor, ja al 3r baixem a 4:30, ritme que passaran km abans de tornar a veure al Polar, i no perquè afluixem, tot el contrari, aquest parell van forts i pugen el ritme. Arribem al km 5 i toca el 1r gel (aquest cop he decidit intentar fer un gel cada 5km a veure si evito el pajarón que em sol pillar a les Maratons) i glopet d'aigua. Així anem fent els 3 i una noia que hem adelantat i ha decidit que li podem servir per marcar-li el ritme i parar-li el vent. Ritme d'entre 4:25 i 4:30 continuament. Cap al Km 12 ens comencem a creuar els primers corredors, veiem a Eloi Moragues que fa els 30 i va en les primeres posicions  i després a Albert Algado de Vielha i tot seguit Tito que fa bona cara per anar tant ràpid. Gir de 180º i ens creuem a la resta. Així continuem els 3 i la senyoreta fins casi el final de la 1a volta, on la noia decideix adelantar-nos i entra a meta en 2a posició dels 15km. En aquell moment l'ànim de la gent que acaba fa que sense adonar-nos estiguem corrent prop dels 4:10!!! frenaaaaa!!!! que queda una volta.

La segona volta comença amb el Percha amb males sensacions, però es pren un gel i recupera, així que continuem al nostre ritme alegre. Cap al km 25 agafem un petit grupet i Percha i Javi es posen al capdavant, jo em quedo una mica més resguardat del vent fins que me n'adono que la parella ha pujat un puntet el ritme i ens guanyen uns metres. Dubto que fer, pero finalment decideixo continuar igual, ja que fins al moment ja estava anant mes fort del que tenia planejat. Tot i així acabo també sol, ja que el grupet que haviem passat va mes lent. Al gir de 180º em porten uns 20m, però poc després Percha s'escapa de Javi i jo poc a poc vaig recuperant terreny. A l'entrada del passeig m'ajunto amb Javi mentre Percha s'ha distanciat una mica. Continuem a bon ritme fins meta. Aquest cop no toca fotre apretón final, ja que es un test i només podria servir per fer mes mal que bé. Finalment 2h15min, bastant mes ràpid de lo que volia però amb molt bones sensacions, arribant molt sencer, sense cap molèstia i amb sensació de poder corre 1h més. Així que objetivo cumplido!!

Resultats 15km:                                            Resultat 30km:

Pos     Nom                Temps                       Pos       Nom                       Temps
51       Tito Pueyo        01:01:42                  207      Carlos Cierco         2:14:33
                                                                     231      Antonio Morilla     2:15:45
                                                                     900      Ivan Garcia          2:34:38




MARATÓN DE SEVILLA
Crònica cedida per Eli:

Val, fer una marató, la de Barcelona, i haver complert un somni des de petita estava resolt, però si a sobre aquella experiència et fa recordar aquell moment amb llàgrimes d’emoció als ulls penses...per què no repetim?

Doncs tocava repetir, i aquest cop a Sevilla (sí, gairebé a l’altra punta d’Espanya, però ja que fem una altra marató aprofitem també per viatjar una miqueta amb Chechu).

Divendres agafem el vol, dissabte recorrem mitja Sevilla (l’altra mitja l’anàvem a fer mentre corríem) i arriba diumenge. Nervis, molts nervis es respiraven entre Chechu i jo, jo especialment em donava per parlar i parlar i parlar, sort que Chechu no em va enviar a pastar fang...!

Arribem a l’estadi de la Cartuja després d’una aventura entre autobusos i taxis que no ve al cas en aquesta crònica. Decidim buscar el guarda-robes, canviar-nos, fer les nostres necessitats i dirigir-nos a meta que la teníem a un quilòmetre aproximat de l’arribada.

Sortida emotiva, ens acomiadem i canviem la nostra mirada cap a la línia verda que ens acompanyaria durant 42.195 metres...

Els primers metres els fem junts, però jo decideixo afluixar ritme ja que els bessons em feien mal (ja anava no gaire fina...) però quan se’m van escalfar i el dolor ja era una manera diferent de córrer, em torno a retrobar amb Chechu pel quilòmetre 15, on els dos avancem xino-xano, ara tirant ell, ara tirant jo (fins hi tot ens vam trobar gent que deia coses com “vinga aquests de Pont de Suert!!” no podia faltar trobar-nos a gent de Catalunya, tot i que no coneixíem...no va ser l’única persona, gent de Cervera que al veure Pont de Suert també animava, fins hi tot un que venia de vacances a la Fonda Mestre...el món és un mocador!).

Durant pocs metres Chechu i jo anem junts fins que Chechu para a fer un riu i jo continuo la marxeta, pensant que ja m’atraparia.

Continuo la meva cursa, i al quilòmetre 25-27 decideixo començar a prendre’m amb calma els avituallaments, i a partir d’aquí, corro durant tota la cursa, exceptuant els avituallaments on caminava per beure l’aigua “tranquil·la”. I així fins a km 35 on em dona un bajón tremendo, podríem definir-lo com un “pajarote”, on continuo corrent però que gràcies al que sigui aconsegueixo passar en pocs metres i continuar.

Despres d’aquí, em vaig trobar molt millor, la meva ment pensava únicament en l’estadi de la Cartuja i cada cop el veia més a prop fins que al km 41 sense voler, pujo el ritme i comença la motivació (que en aquell moment jo pensava que anava a 4 el quilòmetre però segur que anava a 6). Vaig entrar avançant a gent i amb una plorera durant aquell quilòmetre que pensava que no arribaria, no per les cames, sinó perquè m’ofegava entre llàgrimes...un show!

Quina emoció! Quina energia! Quin subidón entrar a un estadi per acabar una marató. IMPRESSIONANT!!! Vaig trobar a faltar els ànims dels nostres, però tot i així, va ser espectacular!

Una estoneta més tard, no gaire més, va arribar el Chechu, emocionat com jo! Ens vam fer l’abraçada de rigor i entre els dos ens vam animar i vam gaudir d’aquella satisfacció que

produeix haver acabat una marató, en la qual mai saps el que et pot arribar a passar durant 42 quilòmetres.

Finalment, agrair a tots els companys, amics, familiars que ens van donar suport abans i després de la cursa.

Classificació:
Eli Sala. Pos.7226. Temps: 4 hores i 20 minuts.

Chechu Muñoz. Pos. 7957. Temps: 4 hores 38 minuts.


CAP DE SETMANA DEL 14-15 DE FEBRER

Un altre cap de setmana en que només tenim representació en una cursa. Aquest cop és Raquel Garsaball qui ens representa a la Mitja Marató de Barcelona en una cursa en que va de menys a mes. Bona cursa! 

A continuació podeu llegir un breu resum de les seves sensacions.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA
Crònca cedida per Raquel:

Ja feia dies que li estava donant voltes de si fer-la o no degut a la lesió del genoll, però com sóc una mica masoquilla i veig que el genoll no em fa mal, doncs cap a Barna jeje!

Tinc clar que si em fa mal pararé i em servirà com un entrenament! arribo en temps per poder escalfar bé el genoll. Veig moltes cares conegudes i això fa que el meu escalfament sigui més curt del que em pensava però el genoll veig que està perfecte!

Donen el tret de sortida i decideixo sortir a un ritme suau, m'avança molta gent al sortir des de el calaix del davant però no em preocupa, el recorregut és bastant planer així que puc aguantar perfectament el ritme, vaig amb un grup on hi ha molt bon rotllo, veig que tots som bastant conservadors ja què podem parlar sense problemes jeje!

A partir del km 11 comencen apretar i es clar jo no seré menys i com el genoll aguanta...jeje! doncs augmento bastant el ritme, ara és com si comencés de debò la cursa per mi, així que penso: va que són 10km!! al final passo la linea amb 1h 39', molt contenta pel resultat i per no sentir molèsties al genoll! ja veurem la recuperació com anirà perquè d'aquí 7d torno a competir...

Resultats d'entre 12.490 participans:

Pos.        Nom                                            Temps
3514       Raquel Garsaball                       01:39:48


CAP DE SETMANA DEL 7-8 DE FEBRER

En aquest club, tot i ser conscients de ser un club petit, estem acostumats a tenir cada cap de setmana als nostres socis competint en varies curses. Aquest cop només tenim gent de verd a la Mitja Marató del Prat de Llobregat, on Juanma Hernández i Aitor Sala es van calçar les sabates de running per completar els 21km. No us perdeu la crònica cedida per Aitor:

Mitja Marató del Prat de Llobregat
Crònica cedida per Aitor Sala:

Després d’un mes i pico “en el dique seco” per lesió, decideixo atançar-me al Prat de Llobregat amb mono de competició, tot i saber que no estic amb les millors condicions per fer tants quilòmetres, però les ganes em poden…

Havia llegit que era una cursa molt plana, i sense molta massificació de gent, aproximadament uns 600 corredors, així que es podria córrer amb comoditat. La sortida era a les 9:30h, i uns minuts abans em trobo al company de club, Juanma, que em comenta que també anirà en plan tranquil i amb la idea de sumar quilòmetres. Ens desitjem sort, i al lio…

Intento surtir a un ritme que em trobi cómode, i els primers km’s estic anant amb el globo de 1h25’. A partir del km 8, em començo a notar la falta d’entrenament, i decideixo afluixar. Avui no ens juguem res. Al km 15 ja tinc el globus de 1h30’ al costat, i intento seguir amb ell, però les forces ja van al límit, i el vent que apretava de valent durant el tram final, pronosticava un final de patiment… Temps final, 1h33’, amb suor i llàgrimes, però amb la satisfacció d’haver fet un bon entrenament.

Com a curiositat d’aquesta cursa, es anar-te trobant durant el circuit, les avions que aterraven a l’aeroport del Prat, a una distancia realment aprop dels nostres caps, i com a espectacle estava curiòs. A falta d’animació de gent pels carrers, bons son els entreteniments aeris.

Resultats, d’un total de 583 finishers:

Pos. 126. Aitor Sala. 1h33’20”
Pos. 384. Juanma Hernandez. 1h48’29”

CAP DE SETMANA DEL 31 DE GENER -1 DE FEBRER

.
Cap de setmana de run dels nostres socis, el clima ara per ara dóna per a poc més i toca sumar kms a les cames.

Per una banda el trailrunner Oriol disputava el Trail de Rocacorba, 30 km plé d'incidències varies on el nostre company demostra que està per sobre d'un corredor "normal" i fa un gran paper.

Ja a l'asfalt, aquest cop a la Mitja de Granollers, Chechu, Albert Isasi i Antonio Morilla compartim cursa amb grans cracks mundials sobre l'asfalt. Tots tres preparant maratons i amb diferents sensacions. Chechu patint, mentre Isasi i Antonio fan mmp.

Per últim, Eloi Porté es posa a prova aquest cop en un 200m llisos fent mmp tot i una sortida discreta. No tenim crònica, però tenim un video de la cursa al següent enllaç:  https://www.youtube.com/watch?v=ZKyfLK2RiAc

Trail Rocacorba 30 km

Crònica cedida per Oriol:

Després de donar-li moltes voltes de si fer o no Granollers uns amics em lien per anar a fer aquesta trail que en poc de temps ha agafat força renom i hi va gent "bona". Així que un cop més a matinar de valent i venga a fer una trail de 30 km i 1800m+ a les muntanyes de Rocacorba (girona).
Quan estic a mig camí per AP7 se m'encen una llumeta i.... merdaaa m'he deixat el xip groc a les Adidas d'asfalt. Cason tot!!
Arribo bé, aparco i quan retiro el meu dorsal me'l canvien per un altre amb un xip blanc de lloguer, bien!
Fot un fred important i el dia abans havia caigut pedregada de la bona.
Tret de sortida. Un trencacames en tota regla. Pujades fotres amb cua i baixades malparides on NO es pot correr. Arrels, pedres i arbres caiguts. A mitja cursa se'ns fot a mig nevar (aigua neu).
No duia cap objectiu marcat, a la web de la cursa deia que el corredor "normal" estimaven que faria unes 4:30h així que volia intentar ser un corredor "normal".
Quan duia 3:30h dic, va a per un sub 4h però els ultims 6 km els de la organització s'han encarregat de que no puguis correr ni 300 m seguits a gust. AIxí que patint els últims 6km i apretant les dents i barellant-me amb tots els obstacles de la mare natura arribo a meta amb 4:23:03. Visca!! Sóc normal! :P

Posició 188 de 432
Temps: 4:23:03

Resultats: http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=179


Mitja Marató de Granollers

Crònica cedida per Albert Isasi:

S’apropa el meu gran objectiu d’aquest hivern, la Marató de Barcelona, i m’inscric a La Mitja de Granollers per veure en quin nivel estic, perquè aquest hivern no estic fent els deures com caldría… Aquesta será la única cursa que faré, perquè tothom parla molt bé d’ella, i perquè he d’estalviar per bolquers, que ja s’acosta juny i la Júlia està en camí.

Aquest cop serem el Comando Granollers: Eli, Chechu, Morilla i jo, tot i que al final Eli opta per parar, petites molèsties i Sevilla massa a prop! No és qüestió de forçar!!! Així que ens quedem els 3 tenors per donar una mica el cante…

Com és habitual en mi, m’aixeco d’hora (tot i que aquest cop és una hora tempestiva, que la sortida és a les 10.50) per fer un bon esmorzar, agafar el cotxe i arribar amb prou temps per canviar-me, escalfar (fot un fred!!!!) i estar en possició que serem uns quants avui. Tot i arribar a les 9, ja hi ha un munt de gent per Granollers: als bars sobre tot, però algún sonat ja escalfant també!!! No és el cas de Morilla, que quan el truco encara de camí sembla que s’acaba de llevar i quan arribo a la casa a on ha fet d’okupa, es confirmo en obrir-me la porta encara en pijama.

Una hora abans de la sortida, i amb Chechu ja nerviós per veure on som, ell comença el seu protocol: que si quina samarreta em poso, que si deixa’m uns imperdibles que me’ls he oblidat, que si gorra o bandana… per acabar fent la visita a cal Sr. Roca que sempre s’ha de fer abans de sortir a correr i que jo avui no podré fer perquè arriba l’hora de marxar… O potser si!!! Mira, que no se qui viu aquí i com que no els veuré i, per sort per ells, tenen 2 lavabos a casa, vaig a reunir-me també amb Roca i així em quedo tranquil… Feina feta i cap a la sortida!!!

Escalfem, que avui si és necessari, i ens fiquem als calaixos. Chechu i jo junts i Morilla mes endavant. Objectius: 1h30’ Morilla, acabar content Chechu i 1h38’ jo que 11k de pujada son per pendre’ls amb calma…

Es dona la sortida i som un munt de gent. No s’arreglarà mai lo de sortir en el calaix que et toca i gairebé fins els km 5 vaig esquivant gent que trota, o que corre al seu màxim perquè bufa com si estiguessin a punt de l’infart. Com que no vaig mirar la batería de rellotge durant la semana, fins que no dic de programar-lo no veig que està al mínim i per tant hauré d’anar amb cronòmetre i prou. O si no m’ajunto amb la llebre d’1h40’… si la trobo perquè no hi és enlloc!!!

Doncs res, tira pa’lante i a veure què tal!!! 5k en 24 llargs i 10k en 48 curts. Lo pitjor ja ha passat!!! Ara cap a vall guardant per les quatre pujadetes que diuen que hi ha.

Si veieu que al cotxe tinc enganxines de “I run with Leiva”, “CastiCáceres”, “Fondistes Penedés”,… és perquè o jo anava molt ràpid o ells molt lents, però em vaig fer un fart de passar gent per la dreta, i les pujades les vaig pasar també prou fácil. Sembla que tot i el poc entreno que estic fent aquest hivern estic prou bé. Fins que vaig arribar al 19, ja plà, i d’allà a meta se’m va fer llarg com un dia sense pà!!!

Al final 1h35’50’’. Molt bones sensacions per afrontar la recta final que ens queda per arribar al 15 de març i mirar de baixar del 3h30’.

Morilla 1h31’ i pico i Chechu… va acabar…

Resultats:


CAP DE SETMANA DEL 24-25 DE GENER

Continuem amb les competicions. Aquest cop en un cap de setmana on la meteorologia juga un paper important i no ajuda gens als que ens agrada competir. Tot i així, sempre hi ha algú donant voltes vestit de verd.

Aquesta vegada per una banda teníem a la parella Eli-Chechu que es disposaven a fer els 10km de Mollet, continuant amb la posta a punt per a la propera Marató de Sevilla. Sort dispar per ells dos.

Alhora, Percha i Antonio Morilla feien una excursioneta fins a la localitat de Robres (en plens Monegros) per disputar-hi un trail de 16km marcat pel fort Cierzo i el fred. Bones sensacions per als dos.

10 KM DE MOLLET.
Crònica cedida per Chechu:

Después de la Mitja de Terrassa la semana pasado nos volvemos otra vez para la capital pero esta vez tan solo para hacer un 10K en Mollet del Valles. No sabemos mucho de esta carrera así que será toda una aventura.

Fría mañana para correr, hasta calentando cuesta entrar en calor, llevamos semana de de buenos entrenos y Eli arrastra un poco de molestias y Yo no siento feeling con las piernas, no sé cómo explicarlo pero me conozco y no estoy cómodo. Salida rápida ya que es en ligera bajada, me pongo a ritmo y como no, decido jugármela y probar como estoy. Un buen ritmo y me encuentro bien, en el km2 Eli se me pone al lado y me cabreo porque me ha soltado el rollo de que no nos la tenemos que jugar que estamos preparando Sevilla y va a 4’30” cuando tiene molestias. Al poco rato Eli me dice que ella afloja, yo sigo apretando. Siempre reviso la carrera, en esta sé que hay un poco de subida, pero como no entiendo de desnivel no le di mucha importancia, grave error. En el km4 empezamos a salir de la población y no tiene muy buena pinta, la cosa empieza a subir y a subir, sigo bien bajo un poco el ritmo pero estamos subiendo como una montaña y no se ve el final, la verdad que no hay mucho desnivel pero las piernas se empiezan a cargar, culmino la subida un poco justo de fuerzas, ahora empieza la bajada y intento pillar aire, poco a poco vuelvo a ser persona y como seguimos descendiendo apretó, pero como la cosa no podía acabar bien en el km9 otra pedazo subida hace volverme a sacar los colores hasta meta, la llegada en una pista de atletismo siempre mola i al final contento por las sensaciones finales, Eli decidió abandonar por precaución.

Pos. 480 Chechu Muñoz 48:26


TRAIL DE ROBRES (16KM)
Crònica cedida per A. Morilla:

Toca continuar sumant km de cara a la posada a punt per a la Marató de Barcelona, i aquest cop ens decidim per fer un Trail, no gaire tècnic, a la localitat aragonesa de Robres. El company Percha també s'anima finalment, aixi que quedem diumenge a les 7h per sortir desde Pont.

El día s'ha despertat fred i amb previsió de vent, així que omplim la bosa amb roba de tot tipo, no sigui que fem curt. Puntualment emprenem camí, fem una paradeta per esmorzar a Barbastro i continuem camí. Un cop a Robres veiem que la gent va ben tapada i un cop sortim del cotxe ho entenem... Fa un vent gelat!!! Allí trobem a l'Ernest, amic de Percha i soci del CEAR, recollida de dorsals i a escalfar. Sembla que tocarà correr ben tapats. Just abans de la sortida trobem a David Espinosa (cuñat del meu cosi Peiró) que va correr també la Ultra dels Comptes d'Erill.

Tret de sortida i bon ritme per començar (per sota de 4'30) ja que es corre per una pista bastant ampla. Fort vent bastant molest i fred, però anem fent els 3 primers km, aqui ja hi ha la primera pujada, curta però molt estreta, el que fa que hagis de anar al ritme del de devant (no em preocupa ja que pujar no es lo meu). D'aquí al km 8 un continu trencacames fins que trobem la pujada mes llarga fins a les antenes (impossible correr). A l'arribar a dalt ens prenem un gel amb aigua i comencem el descens, vaig decidit a apretar des d'aquí fins al final, però rapid veig que no podrà ser, el camí es massa estret i no puc adelantar a la gent en els trams més complicats, així que anem fent. Fins que quan pensaba que tot era baixad veig un cartell que posa "Orgullo y sufrimiento" .... La mare q.... pujada curta però mooolllltttt dura, les cames ja piquen... Un cop tornem a estar a la pista es un continu adelantar gent (hi habia molta gent que feia una cursa de 5 km) a ritmes propers als 4'15 i així fins a meta.

Temps final 1h24, amb molt bones sensacions però conscient de que falta feina de pujades per a no patir tant.

Percha va fer un carrerón amb un temps final de 1h18.