CAP DE SETMANA DEL 11-12 D'ABRIL

Després de la Setmana Santa, tornen els caps de setmana amb curses on hi ha color verd representant-nos. Aquest cop dissabte teniem a Raquel Garsaball fent el primer triatló de la temporada al Trilimit de Deltebre i en distància sprint. Alli també teníem a Tito fent d'speaker , i el equip dels Pinxus i els Flores fent de jutges.

Diumenge era la hora de la Cursa dels Bombers de Lleida, una cursa amb un gran ambient i on teníem per una banda a Paco Sala i Julian Muñoz (pare de Chechu i nou soci del club, benvingut Julian) a la cursa de 5km i per altra banda tenim a Gatxia a la de 10km fent MMP.
I finalment, a la multitudinària Cursa del Corte Inglés teníem a la familia Escoll gaudint de l'esport. L'Àlex pare i l'Alex junior (de tan sols 7 anys) compartien afició en la cursa de 10K.
Enhorabona a tots!
No us perdeu les cròniques!

TRILIMIT DELTEBRE SPRINT
Crònica cedida per Raquel:


A quinze dies del gran repte de la triatló Half de Peñíscola, em decideixo a inscriure a la triatló sprint del Deltebre com entrenament, que millor que tenir al Tito d'speaker i membres del club a l'organització.
Ja marxo el divendres cap a Calafat amb la família i fer nit allí! no és molt bona idea al anar amb els nens que tenen molt poca son...jeje!! a les 7h del matí ja estan tots desperts i naturalment tarden ben poc en saltar sobre el meu llit jeje!! passem el matí per allí i dinar d'hora per fer bé la digestió! marxem aviat cap a Deltebre per agafar dorsal, deixar bici...

Cada vegada som més aprop i menys ganes de ficar-se a l'aigua, s'està ficant ben ennuvolat, es gira vent i poca calor.

Res, ja que estem aquí doncs valor i a preparar-se! vaig a buscar dorsal, preparo totes les coses que em fant falta i cap al boxes!

Bé, 1r error del dia, GPS sense bateria! no comencem bé! ma germana molt amable em deixarà el seu de run però per por a que me'l prenguin, sóc una mica desconfiada jeje!, doncs me'l donarà al sortir amb la bici.

Em posso el neoprè, coratge i cap al riu, l'aigua està congelada així que fins a la cintura és suficient jeje! ens diuen que ja podem anar baixant a l'aigua i situar-nos a la linea que fant les canoes, però encara no tinc tot el cos a l'aigua que observo que els primers ja han començat a nedar, ostras!! toca començar a nedar sense preparar neoprè, ulleres...començo a nedar molt nerviosa i el contacte amb l'aigua gelada em fa anar el cor a tope! m'entra aigua a l'ull dret però no paro, em costa molt agafar el ritme per culpa dels nervis, al cap d'una estona ja trobo el meu ritme i vaig avançant força gent, això m'anima i veure la família com em va animant al costat del riu també m'ajuda força, veig que em criden però amb els taps no sento res! suposo que deuen dir paraules d'ànims...jeje!!

Arribo a la catifa per pujar la riba cap al boxer de la bici i fer transició, tinc les mans tant congelades que no hi ha manera de treure'm el neoprè! sort que allí està el Chechu i em dona un cop de mà! trobar-lo allí em tranquil·litza bastant! pujo a la bici i al sortir formo una mica de tap al parar perquè ma germana em dongui la jaqueta i rellotge! el Roge molt amablement em diu que tiri, així que no em dona temps de posar-me el rellotge i el porto a la mà! faig tota la carrera amb ell a la mà ja què la meua destresa amb la bici de carretera no és gaire bona jeje! el tram de bici és lo que porto pitjor, em comença adelantar força gent, intento anar a pas de roda d'una noia i ens anem turnant fins a trobar el cono que allí ja començo apretar i em quedo sola!

Arribo un atre cop al boxer, deixo bici, prenc gel, aigua, posso kets i a córrer!! aquest tram és el que se'm dóna millor així que surto a tope! però solament porto 200m que noto que algo em falla als peus!! merda!! les plantilles!!! estan al maleter amb els altres kets!! doncs res, a córrer sense plantilles!! al començament sembla que estigui corrent sense res i em fa bastant mal la planta del peu, però després se m'acostuma el peu i començo apretar, vaig a vançant a molta gent i això em motiva molt, em sento molt còmoda corrent, els durs entrenos de run estan donant força resultat!! arribo a meta amb sprintant i xocant la mà d'enhorabona al gran speaker Tito!!

P.D: un gran entrenament de cara a Peñíscola per no repetir errors!! i sobretot, que he de sortir més tranquil.la! tot i així trobar als companys de club m'ha ajudat força!!



BOMBERS LLEIDA 5K

Crònica cedida per Paco Sala:

Són les 9’30 hores del diumenge 12 d’abril. Sortim de casa la meva dona, càmera en ristre, i jo- Doblem la primera cantonada i ja comencem a veure algun que altre atleta que està fent metres per a escalfar cames. La música cada vegada se sent més a prop En una rotonda un grup de batucada preparant els timbals per començar el xivarri .Més i més corredors petant la xerrada, i segur que deuen parlar de la cursa. 50 metres i som als Camps Elisis, lloc de la sortida. Quin goig. 3000 atletes preparats per a aquesta cursa i uns quants centenars entre familiars i amics per animar-la. La música a tot volum. Un pessigolleig envaeix el cos i el cor sembla que comença a bategar amb més força. Qui ho diria que a la meva edat i amb tantes curses viscudes em passi això. És normal, no?.

Començo a mirar per veure si localitzo a Julian, el pare d’en Chechu que havíem quedat en trobar-nos a la cursa. És complicat entre tanta amalgama de colors, però allí estava amb la samarreta verda del Club Atlètic Ribagorçana, inconfundible. Una primera salutació i intentem localitzar a l’Ivan per fer-nos la foto de club. Ho deixem per més tard per que la cursa de 10 km estava a punt de començar. Ens situem en un bon lloc per veure la sortida. Extraordinària. Primer el cos de bombers, desprès els discapacitats amb cadira de rodes i per últim la gran riuada d’atletes. Tots amb el somriure a la cara. Triguen uns minuts en passar tots per l’arc de sortida. I ara, ara ens toca a nosaltres.

Haurem d’escalfar, Julian,. Ens hi posem molt suau i fem un parell de rectes no vagi a ser que ens cansem abans de començar-la. 5 minuts abans de l’hora de sortida ja estàvem preparats, ni molt a dalt ni molt cap baix, al bell mig i qui vulgui passar que ho faci. El cor ens bategava amb força. Tret de sortida. Crono en marxa i som-hi. Busquem a la meva dona per a que ens pugui fer la foto de sortida i ens anima, vinga IAIOS¡¡¡¡¡.

Els primers quilòmetres els fem a bon ritme, per a nosaltres clar, aprofitant que encara no toca el sol en aquesta zona. Passem davant de les Universitats i encarem la N-230 fins a l’Avinguda de Madrid. Ací comença el patiment i només pensar que ens queda tota una recta de quasi dos km les cames comencen a fer-nos figa. La calor comença a fer-se notar. Julian que porta el control de la cursa em diu que ja hi som que ens queden 1400 metres. Creuem el pont vell i ja ens enfilem cap als camps elisis. El crono marca 29’15’’. Podríem baixar de 30’ però tampoc correm per fer marca . L’arribada apoteòsica ja que ens ajuntem els de 10 i els de 5 km. Creuem l’arc d’arribada amb un subidon d’anedralina. Una encaixada de mans amb el Julian, relaxació, una mica d’hidratació, una peça de fruita i a pensar amb la propera cursa


Resultat final 5K:


Julian Muñoz.........temps 30’16’’..........posició 424 d’un total de 714 participants
Paco Sala...............temps 30’16’’..........posició 426 d’un total de 714 participants



Resultat final 10k:


Ivan García............temps 42'58" ..........posició 346 d'un total de 1962 participants




CAP DE SETMANA DEL 28-29 DE MARÇ


Un cap de setmana tranquil en quan a curses es refereix. Només tenim a Raquel Garsaball que dins de la Lliga de Trails de Ponent, disputa el Trail d'Àger. Com es habitual una bona cursa I un bon resultat.


TRAIL D'AGER


Crònica cedida per Raquel Garsaball:


Aquesta setmana em toca treballar de nits i resulta que fant la trail d'Àger, com que les nits acostumen a ser tranquil•les, doncs decideixo inscriurem encara que sé que em tocarà patir força!

Arriba el dissabte, 12h de feina, bè 11h ja qué adelanten 1h, doncs com no, ens surt un incident abans de plegar la qual cosa ens fa plegar tard, total que arribava a les 9h a casa, no diré l'hora que vam sortir de Pont però espero que no hi haguès cap ràdar...jejeje!!

Arribo a Àger 30 minuts abans de la cursa, encara puc animar a uns companys que fant la trail llarga! Vaig a buscar a ma germana i uns amics que m'han recollit el dorsal. Escalfem una mica i al lio!

Donen el tret de sortida i surto bastant ràpid però la falta de son passa factura i em noto les cames bastant carregades i em falta " xispa ". Donem un tomb per poble i aviat agafem la pujada cap a la via romana, ja és el 3r cop que la faig però cap any l'he pogut fer amb plenes condicions, 1r cop coixa, 2n el dia abans havia fet duatló Bonansa i avui sense dormir! el dia que la faci descansada no m'hi trobaré jeje!

La pujada és bastant durilla i em fallen les cames, agafo un ritme còmode però constant fins arribar al cim! a partir d'aquí tot és baixada pràcticament, l'únic que hi ha molta pedra suelta i s'ha d'anar en compte! quan porto quasi la meitat de la baixada em noto una forta punxada al genoll dret, el bo, m'espanto bastant, crec que és perquè el noi del davant em fa frenar així que l'avanço i avall com una cabra adelantant la noia que m'havia passat a la pujada, això em motiva bastant. Em situo al darrera d'un grup d'unes 6 persones on hi ha una noia que me la marco com objectiu, portem molt bon ritme i de sobte sento al del davant que diu que no veu cap fita, ostres!!!! cada any igual! Bé almenys aquest cop no m'he perdut al lloc de sempre jeje! mirem si trobem als altres corredors i res de res, al final veiem un grup i camp a travès els anem a buscar per mig dels arbustos, acabo amb les cames plenes d'esgarrapades però ni ho noto amb la mala llet que porto!

Agafem el grup i veig que hi ha la noia a qui havia adelantat a la baixada, vinga dons apretar i tornar-la a passar, bé i a més corredors/es...arribem al poble dela Règola i ens desviem cap a Àger, comés el mateix circuit que l'any passat i em vaig equivocar de recorregut, doncs vaig molt en compte amb les fites, també sé que ara toca patir perquè tot és pujades i baixades en ple sembrat, es pateix molta calor així que toca possar cap, agafo un bon ritme però em costa mantenir-lo que ja estic molt feta pols, els últims 500m ho dono tot perquè sento algú que em va trepitjant els talons, ni em giro per saber si és noia, per si acàs jo a tope! traveso la línea de meta 4a dela general i baixant 5' la marca de l'any passat! no puc saludar a ningú perquè si paro en sec, vomito jeje! Al final repeteixo pòdium com a 1a de categoria!! súper contenta i mig morta, però bé a la nit a tornar a treballar 12h...dilluns en sé d'una que no valdrà per res jeje!!

CAP DE SETMANA DEL 21-22 DE MARÇ

Un altre cap de setmana ple de curses... Aquest cop era una mica variat, trails, asfalt i duatló; i com comença a ser ja normal, molt bons resultats dels nostres.

Dissabte els nostres triatletes Chechu i Alex es desplacen a Fraga per fer el duatló olímpic, un duatló que gairebé podíem considerar triatló degut a la quantitat d'aigua que els hi va caure a sobre.

Per altra banda diumenge teníem a Anna, Chechu i Eli als 5km de Mataró, on totes dues noies van fer molt bon paper i a més l'Anna va demostrar lo bona persona que és renunciant a la victòria final al veure que la seva contrincant es trobava indisposada els últims metres. GRAN Anna!! Chechu s'ho prenia com un entrenament més després d'haver disputat el dia d'abans un duatló.

Raquel torna a disputar un Trail, aquest cop a Aitona. Després dels bons resultats de l'any passat en aquestes proves de les terres lleidatanes vol tornar a lluitar per les primeres places.

Per últim, el nostre Trail Runner Oriol s'aventura a realitzar la Marató de Muntanya de la Vall del Congost. Una gran prova, molt dura, amb autèntics cracks a la línia de sortida i 100% recomanable.

DUATLÓ DE FRAGA

Crònica cedida per Eli Sala:


Arriba el dia del duatló, dissabte. Un dia fosc i amb molta pinta de ploure i així és, arribem a Fraga i comença a caure una tormenta d’aquelles bones.

Chechu i jo ens esperem a la furgo mentre para de ploure una mica i després entrem a deixar la bicicleta i a buscar els dorsals. Esperem a Alex, que arriba justíssim abans de que tanquin la transició.

Sortida. La pluja sembla que para i deixa córrer als participants sense problema durant els primers 10 km, tot i així, la pista està plena de bassals que fan que no sigui gaire fàcil la marxa, però quan els hi toca agafar la bicicleta, el temps torna a fer de les seves i torna a ploure, aquest cop amb ganes. Jo espero per allí pensant lo malament que ho deuen estar passant amb la bicicleta.

Tant el tram de córrer com el de bici eren voltes i això feia que els poguéssim veure més cops. La cursa la lideraven Eliseo Martin i Ivan Espilez, un espectacle per als que ho estàvem mirant, van fer un carreron brutal, tot i que en la bici no tenien tanta traça, però amb l’avantatge que treien als altres no hi havia qui els agafés.

Alex i Chechu passen ben xops a la darrera transició. Torna tocar a córrer pel doble de bassals que s’havien fet amb la pluja. Darrers 5 quilòmetres durs però que acaben ben contents.

Bona cursa dels dos participants!

Esperem que la propera faci més bon temps.

Resultats de 141 finisher:
POS           NOM                           TEMPS
43       Alejandro Asensio             2h05m13s
136     Chechu Muñoz                  2h36m59s



CRÒNICA 5K MATARÓ – 22/03/2015

Cronica cedida per Anna Saura:


Em planto a la línia de sortida després d’haver barrejat mil excuses per no anar-hi...és que no puc anar sense el Pol, com haig de fer matinar tant al meu pare perquè m’acompanyi i em faci de cangur, és que si plou on es ficaran, és que ma mare té molta feina per fer-se càrrec dels nens... En el fons tinc ganes i em motiva molt que el circuit sigui pla per veure quina marca puc fer a aquestes alçades del post-part, així que finalment abans d’anar a dormir decideixo anar-hi sota la consigna de la mare “no tardis molt a venir”... I oído cocina! La cursa comença a les 9h i jo arribo a les 8.40h havent fet durant la ruta les gestions oportunes perquè Chechu i Eli em poguessin recollir el dorsal. Sento al súper speaker del Tito animant el cotarro i ja tinc ganes de començar a córrer per no fer tard a casa. Només tinc temps per pidolar alguns imperdibles entre els participants perquè l’organització no en tenia i fer un pipi a la brava al costat de la “fragoneta” dels Pinxus perquè el timing no dona per fer cues al wc.

3, 2, 1... i comença el lio... hem sortit molt darrera i costa avançar. Surto amb intenció d’intentar finalitzar sobre els 22’30”. Eli m’ha cantat que vol fer uns 21’, així que em fico “a roda” i penso que mentre no la perdi del meu camp visual voldrà dir que porto bon ritme. Sobre el km 3 veig que tinc a l’Eli molt a prop, així que m’apreto per posar-me a córrer al seu costat, però portem ritmes diferents i la passo. Al cap d’uns metres veig al llarg del passeig la bicicleta de la 1a noia dels 5 km, i al cap d’uns quants metres més me’n adono que vaig segona, ara sí que estic flipant!!! La tinc a uns 200m i poc a poc vaig retallant, però a pocs metres de la meta la noia es para i comença a vomitar l’esmorzar del matí, el sopar de la nit anterior... a mi se’m fa un nus a l’estómac i em paro al seu costat, moralment no puc avançar-la. Entro caminant darrera d’ella, amb un temps de 21’56” incloent la parada tècnica.

M’espero als meus compis esperant que Eli sigui la 3a noia, però finalment és 4a i em diu que a mitja cursa ha punxat, “cagüen too”!!! M’acomiado dels meus súper companys i del millor dels speakers, papito i company de creuer que es pot tenir, amb l’encàrrec que algú pugi a recollir el meu inesperat trofeu.

A les 10.30h ja estic a casa amb el Pol enganxat a la popa i amb el “subidón” del resultat de la cursa. Això sí que és anar per feina.


POS           NOM                           TEMPS
30 (2F)   Anna SauraVivas             21:56
37 (4F)   Eli Sala Martinez             22:38
47           Chechu Muñoz Daniel     24:21


TRAIL D'AITONA
 
Crònica cedida per Raquel Garsaball:

Aquest cap de setmana toca trail, el temps no és gaire bo ja què porta uns dies plovent però això no serà un impediment per fer-la!

Vaig cap Alguaire que hem quedat allí amb un company per anar-hi junts, també s'apunta una noia andorrana que va venir a Montoliu, com li va agradar molt ara vol fer totes les trails possibles de la lliga per puntuar, com que veig que no em prendrà els 1s llocs de la classificació, doncs encantada! jejeje!!

Arribem Aitona amb temps, anem a buscar dorsals i com no, cafè i al lavabo! m'agraden molts aquestes trail perquè em vaig trobant quasi la mateixa gent que vol fer la lliga, així que fem petar la xerrada, comentar estratègies, i naturalment que tothom està fet pols, que sortirà en calma...si segur!! donen el tret de sortida i tothom a full jejeje!!

Començo bastant forta ja què hi ha poca pista i ja agafes un sender on és difícil avançar, així que m'he de situar als llocs davanters. Així ho faig, tinc molt aprop la 3a noia, vaig aguantant força bé el ritme, és un autèntic trenca cames i ple de fang, de tant en tant he de parar per treure'm el fang argilós de la sola perquè la cama em pesa un kilo més jeje!

El noi del meu davant solament fa que caure al estar tot enfangat i patina molt, en veure'l caure sovint em fa anar més en compte i afluixar! em trobo força bé i puc fer pràcticament totes les pujades corrent!

Per al km 5 se m'apega una noia a l'esquena, no em mola gaire ja què li estic parant tot el vent, afluixo perquè m'adelanti i fer jo la mateixa estratègia però la noia va a ritme tortuga llavors, doncs res, la torno adelantar i torna a fer el mateix, em fa molta ràbia però intento passar d'ella i fer la meva cursa!

Cap al km 10 em comença a fer mal el quàdriceps dret i no puc mantenir el ritme de pujades així que a partir d'aquí les faig caminant, sobre el km 12, la noia que tenia al darrera decideix passar-me, llavors comença apretar i m'és impossible avançar-la! a partir del 13 tot és baixada, ho dono tot i a full l'últim km, al final arribo 5a de noies però molt contenta per haver-ho donat tot i fer molt bona marca! ara per la següent i sumar punts per la lliga!

Resultat de 117 finisher:
POS           NOM                           TEMPS
55 (5F)      Raquel Garsaball         1h30m50s



MARATÓ DE LA VALL DEL CONGOST

Crònica cedida per Oriol:

Aquest any sí, li tenia moltes ganes a aquesta marató, té molt de renom i cada any venen campions d'Espanya a fer-la, corredors de remon i per alguna cosa ha de ser. No m'ho penso dues vegades i a la mateixa setmana que obren inscripcions m'hi inscric, ja que volen en menys d'un mes.

Ha tocat entrenar força, perquè la cursa és dura de nassos. 42 km i 3.200 m D+

Sona el despertador a les 5 del matí i som-hi cap a Aiguafreda. La cursa comença a les 7h del matí, a les 6 i poc ja era alla, em trobo amb amics que també la fan i ens posem nerviosos tots junts. Hi ha un ambientàs a Aiguafreda i jo només reso perque el temps aguanti i no plogui. El dia abans ha plogut molt i el riu baixa amb força.... i n'hem de creuar 5 o 6 de rius...

Tret de sortida i pell de gallina sortida!!!!

1r km per dins el poble per agafar posicions i ja entrem a xafar muntanya i va la primera pujada en un corriol estret i.... merda, s'ha fet un tap. Poc a poc anem pujant i van passant els km's. Em trobo bé la temperatura ideal. Tot puja no veig res pla! Molt tècnic tot i pedra suelta. Vaig pensant el quin podria ser l'objectiu de temps en funció dels meus primers 10 km i el fixo acabar en 6h, ja que he passat el km 10 en 1.25h (+-)
Se'm fa molt o molt llarg arribar a la mitja marató i tinc ganes d'arribar a la zona del castell Tagamanent (km 24) ja que hi tinc gent esperant-me. No hi arribo fins que duc quasi 4h! Portem ja mes de 2.000m+ i ara bé on s'ha de fer feina i no perdre temps: una baixada llargaaa.
Arribo al km 30 i creuo el riu, hi ha una corda muntada, aquí és on comença la cursa... ultims 12 km. Se'm fan eterns. Prens gels i 1 barrita i penso va que es notin els 4 anys que has entrenat per terres Ribagorçanes, 2 collons i Gas amunt! Anem crestejant el congost fins arribar al punt mes alt i ja baixem per tornar a pujar...
L'última baixada se'm fa especialment llarga i dura, tinc dolors als quadriceps però tinc una fila de 4 tios darrere i no em dona la gana que m'avancin així que li foto pebrots i obro gas fins al poble.

Últim km d'asfalt per creuar la meta i foto la esprintada de la meva vida, no m'avançareu els ultims 600m ! Aquí es on es noten les sèries que em foto sol a les nits sota la pluja! Que es notin!

I finalent, sense aconseguir l'objectiu de les 6h però molt content, creuo meta per penjar-me al coll una merescuda medalla.

Resumint... Una marató que (no queda bé que ho digui jo però) no és per aficionats, molts exigent que s'hi ha d'anar preparat, molt i molt maca, molt ben organitzada, molt ben marcada on és impossible perdre's, a un preu estandard-assequible de 50€ i amb una cartellera de corredors d' èlit ja que forma part de la lliga de Skyrunning series Inverse i venen els campions de la Copa d'Espanya

Una cursa per marcar al calendari de curses de muntanya que si puc l'any que ve repetiré segur !

Al final de 600 inscrits vem arribar 412 (quasi 200 baixes...)

Oriol Faidella: posicio 142 - 6:20:37h



ZURICH MARATÓ DE BARCELONA'15

Una de les grans fites anuals del mon de l'esport, la Zurich Marató de Barcelona, i com no, el Club Atlètic Ribagorçana hi havia d'estar present com es habitual des de ja fa uns anys. Com molts de vosaltres ja sabeu, d'altres suposo que us ho podeu imaginar, la marató és una de les curses més dures de l'atletisme. Un llarg entrenament per a poder presentar-te ja només a la línia de sortida amb una mica d'esperança és obligatori. La resta es lluitar contra un mateix, contra els diferents estats d'ànim, estats físics i sensacions que viuràs durant les hores en que estaràs corrent.

Aquest cop eren 4 els corredors del club que es posaven a la línia de sortida:

Percha amb l'objectiu de fer un bon entrenament encarat per l'Ironcat, aquest cop renunciava a portar el cos al límit intentant fer marca i buscava fer sobre 3h15 acabant el mes sencer possible. Va fer una cursa molt regular complint l'objectiu de temps i de sensacions.

Albert Isasi amb objectiu inicial de fer sub 3h30, tot i que era conscient de que podia fer-ho encara millor, acaba amb un temps de 3h25 demostrant que té agafada la mida a això de la marató i va cada dia a més.

Gatxía, debutant en la distància, va patir de debò el que és una marató, però tot i així va acabar penjant-se al coll una medalla que amb el pas del temps valorarà encara molt més.

Antonio Morilla..., just aquest cap de setmana la salut m'ha jugat una mala passada, i tot i intentar-ho sobre el km20 vaig haver de desistir degut a la tos i la impossibilitat de respirar bé mentre corria. Si surto als temps oficials és perquè vaig retallar fins al km30 caminant i des d'allí vaig acompanyar al company Gatxia.  

No us perdeu la crònica de Gatxia... sembla que vol repetir premi a la millor crònica:

ZURICH MARATÓ DE BARCELONA'15

Crònica cedida per Gatxia:

Y llegó el día!

Todo empezó al acabar la Triatlón de Pont. Estoy hablando con Tito y me pregunta por el nuevo objetivo para seguir planificando los entrenamientos. En un primer momento no se me ocurre nada, ya que no es una cosa que tuviera pensada. Finalmente elijo un objetivo: "vamos a hacer una maratón! O al menos vamos a intentarlo".

Han sido muchos meses de preparación, pero como ya sabéis, no somos profesionales y nos toca combinar nuestras obligaciones con nuestras aficiones. Siempre hay algo que hacer y a veces cuesta encontrar el tiempo necesario para entrenar una Maratón en el entorno en que vivimos y que se va a correr en Marzo. Pero bueno, poco a poco y buena letra, que se suele decir.

La verdad es que voy notando la mejora al paso de las semanas, sobre todo los lunes en las series. Esto me hace subir un poco la moral y ganar confianza. Por lo que me planteo intentar correr los 42,195 Km a 5'/Km.

Parte del entreno es correr el Maratest a poco menos de un mes del objetivo con la finalidad de hacer una tirada larga y ver las sensaciones. Y así lo hago, acompañado por otros integrantes del club, Tito, Percha, Morilla, me pongo en la línea de salida del Maratest de Badalona.

Salgo con la idea de correr al ritmo elegido para la Maratón y la cosa no va mal del todo hasta los últimos 5 kms. Pero consigo acabar en 2:34:38 - A 5:07'/km. No está mal, pero la sensación es de que no sé si seré capaz de correr 12 kms más. Las dudas empiezan a aparecer y hasta el día M (de Maratón, jejeje) no paro de tener molestias, miedos, nervios.....

Sábado 14: He pasado la noche en Sabadell, en casa de mis tíos. Me acerco a Barcelona con Óscar, el marido de mi prima, que al día siguiente corre su segunda Maratón mejorando su MMP en casi 30'. Muy bien campeón!!!!!
Nos encontramos con Percha y Antonio que ya nos esperan en la feria y vamos a recoger los dorsales. Poco después llega también Albert. Foto de equipo, una pequeña vuelta por la feria y cada mochuelo a su olivo. Nos vemos mañana en la "Zurich Maratò de Barcelona 2015"!!!!!!!

Domingo 15: A las 6'00 de la mañana en pie. Me digo a mí mismo: "esta vez lo has hecho bien. El entreno está hecho. Ayer descansaste. Cenaste pasta. Has bebido mucha agua. Nada puede fallar!"
Desayuno y de postre omeprazol para el cuerpo, no sea que los geles nos sienten mal.
Finalmente la previsión meteorológica es buena, un poco de frío pero sin lluvia. Hace un día buenísimo!
El tren para ir a Barcelona se retrasa y eso nos hace llegar bastante justos. Tanto es así que cuando dan la salida, nosotros aún no estamos en nuestro cajón. Es por esto que no consigo ver a los demás corredores del club - "bueno, os veré cuando llegue a la meta".

Freddy Mercury cantando Barcelona, la gente eufórica y yo con los nervios a flor de piel. a mi derecha y un par de metros por detrás veo a las liebres de 3h45' y me digo a mí mismo que esa va a ser la última vez que las vea. Vamoooooooooooooooooossssss!!!!!!

Realmente el ambiente es impresionante. Hay mucha gente por las calles animando, batucadas, grupos de música...
Empiezo siendo conservador y corro por encima de 5'/km y voy haciendo al lado de Óscar (el marido de mi prima. A partir de este momento recordad que Óscar es el marido de mi prima. Esto no es Juego de tronos donde necesitáis leer 150 páginas para conocer a los personajes de la historia).

De los primeros Kms sólo os voy a comentar una cosa y los siento por algunos de vosotros, pero lo que es verdad es verdad. El Bernabeu impresiona muchísimo más que ese campito de fútbol por el que pasamos. "Ho sento però algú ho havia de dir!"

Paso por el km 10 en 52:38 (5,26/km). No recuerdo en que punto escucho como me animan por mi nombre. Me giro y veo a Silvana con Josep María y su hija. La verdad es que estar corriendo tu primera maratón y encontrate personas conocidas animándote es un subidón de la ostia (qué? sé que no se deben decir tacos, pero soy el atleta basco y hago lo que me sale de los .......pip.........). un poco más alante escucho un "Vamooos Gatxia!!! y ahí ya empizo a flipar. Es super Juanma, al que volveré a ver un par de veces más animando como el que más. En el CAR no sólo hay buenos atletas, estos buenos atletas también son grandes compañeros que te ayudan a que todo sea más fácil. Va dejar de llorar tontorrones que esto ya lo sabíais.

Y bueno, chino-chano (que no es lo mismo que trote cochinero) hasta el km 19 más o menos donde me cruzo con Percha y un poco más atrás Isasi (también Javi Cavero y Manu del CAVA). Pero no veo a Antonio y pienso: "que cabrón! Este va a tope. Seguro que va por delante de Percha y no lo he visto". Estaba equivocado, unos metros más arriba lo veo parado y no con muy buena cara. Le pregunto que le pasa y me dice que no puede respirar bien y que me espera. Sigo corriendo y durante un km y pico no pienso en mi cansancio, sólo en que le ha debido pasar a Antonio y cómo está.

Paso el Km 20 en 1:44:53 (5,24/km). Vamos bien! Giro de 180º y empiezo a bajar la Meridiana donde me espera Sergio, uno de mis mejores amigos desde la infancia. La noche anterior aterrizó desde San Francisco después de una semana de mucha faena y encima hace tiempo que no nos veíamos. Corremos unos metros juntos dándonos abrazos y besos. Ahora ya si que no me duele nada y vuelvo a tener un subidón de adrenalina. "Adiós Ser, nos vemos pronto! Gracia por venir!". Sigo corriendo y llego donde me espera Antonio. Lleva desde el viernes con una fuerte tos. Esto le hace respirar con dificultad y no puede correr. Empezamos a correr juntos y pasamos el km 21.

1:50:30 (5,26/km). Pero Antonio no puede y me dice que siga un Km más adelante. Me voy preocupado pero sé lo fuerte que es y que se repondrá y me pillará.

La verdad es que me encuentro muy bien y cada km que hago me hace sentir más fuerte y más capaz de llegar así al final - "ni rastro de las liebres de 3h45'" -

Y sigo hasta el km 26 donde me espera mi primo Jose Antonio, que es como si fuera mi hermano pequeño y va a acompañarme unos kms. Y ahora viene lo bueno. En el km 27 más o menos me encuentro con una afición impresionante. Mi mujer, mi hijo, la mujer de mi primo, mi prima, mis sobrinos Iván y Paula, mi padre y mis tíos. Todos con una super camiseta, sorpresa ideada por mi mujer (por cosas así es por lo que me siento afortunado de tener la mujer que tengo) donde se lee "I RUN WITH GATXIA - Zurich Maratò de Barcelona 2015 - y mi número de dorsal". Impresionante!!!!!!! Por ellos merece la pena el esfuerzo y el sufrimiento que estaba por llegar.

"Qué cara habrán puesto los de I run with Leiva y el propio Jaume Leiva al ver las camisetas?" - jajajajajaja cada vez que pienso en mi família con la camiseta me aparece una sonrisa de felicidad en la cara.

Y llego al 30 - 2:36:15 (5,20/km). Aquí se queda mi primo otra vez con la familia y me reencuentro con Morilla que me está esperando y hace mucha mejor cara, pero aún no está bien del todo.

Me alegro, porque ahora sé que tendré compañía hasta el final. La cosa va bien hasta el 32, pero pasado este punto y antes de llegar al 33, noto un pinchazo detrás de la rodilla derecha y no puedo correr. No sé si es el muro o que, pero me duele y aunque Antonio hace todo lo posible para animarme y convencerme de que siga, me doy cuenta de que no es posible. Aguanto hasta el siguiente avituallamiento. Gel, líquido, frutos secos, pero nada, el dolor no desaparece. A caminar se ha dicho.

Los kms no pasan y cada vez estoy más rallado. Se nos une Juan, un amigo de mi primo y también nos acompaña hasta el final. Al igual que Antonio, también intenta animarme, pero de verdad que no puedo. Me encuentro con dos amigos más esperando para animarme y aún viéndome caminar y rallado, lo hacen. Gracias Odón y Stavros.

Y llegamos al 41, donde empezamos a correr (ahora si que es trote cochinero) y me encuentro con toda mi familia esperando en el 42. Abrazos, ánimos y me dirijo a la meta junto a Antonio y Juan. He llegado, 4:24:19 pero he llegado.

Como siempre hago, doy las gracias a mi mujer y mi hijo porque son los que realmente sufren conmigo y me dan su apoyo y comprensión para que pueda dedicar el tiempo que se necesita para llegar a participar en una prueba de este calibre. Os quiero y os lo agradezco. El detalle de las camisetas no lo olvidaré.
Doy las gracias a mi familia por acompañarme y animarme como lo habéis hecho.
Doy las gracias y la enhorabuena a Oscar por tu apoyo y el carrerón que has hecho.
Doy las gracias a todos mis amigos jaraneros, mi otra gran familia.
Doy las gracias a todos los compañeros y amigos del CAR que comparten esta afición.
Al presi, MR y amigo, Tito. Tienes gran parte de culpa de todo lo que está pasando.
Pero hoy, se merecen un agradecimiento especial dos personas. Juan por sus ánimos y acompañarme en la parte más dura de los 42,195 kms y a Antonio Morilla. Hoy he aprendido una lección. No importa en cuanto se acaba una carrera, si no en como la acabas. Otra vez sabré lo que hay que hacer y si me encuentro un amigo en el km 19 que no puede más, no lo dejaré porque no puede seguirme, me quedaré con él, como tu has hecho conmigo.

Hoy ya puedo decir que soy finisher en un Maratón!

La próxima, más mejor!!!!!!!

Resultados de 15499 finisher:

POS            NOMBRE                                TIEMPO
1921           Carlos Cierco                            3h15m44s
3134           Albert Isasi                               3h25m21s
11878         Ivan García                               4h24m19s



 Últimos metros antes de meta con Antonio y Juan (Arriba)
El gran apoyo y sin el que estas cosas no serían lo mismo (Arriba e izquierda)

CAP DE SETMANA DEL 07-08 DE MARÇ

.
Cap de setmana on cel·lebràvem el dia social del Club. Dinar familiar parlant de les "nostres aventures". Dia de descans..., llavors diumenge....aventura!
Raki viatja a Vic a còrrer com una fiera per les rampes més que dures del Trail de Santa Maria d'Oló fent una molt bona marca i, el més important, deixant enrere la lesió.
Pare i fill. Paco i Aitor. Cursa en familia corrent junts a la Cursa Sed Lleida. Fantàstic compartir aquesta afició pare i fill....ENHORABONA!
Pol Vaquè s'estrena en un trail de llarga distància amb la Marxa dels Castells, acompanyat per el seu pare Josep Maria en bici.
I finalment, Antonio Morilla, Anna, Roge i Tito viatjàvem a Vielha a la 2ª Corsa dera Hemna ficant al C.A.R al podi en els tres esglaons.
CAP DE SETMANA PERFECTE!
Enhorabona companys!


TRAIL SANTA MARRADES

Crònica cedida per Raquel Garsaball:

Aprofitant dinarillo familiar per Vic, miro calendari de curses a veure si en fant alguna aprope i així fer-me gana jeje! en trobo una que te molt bona pinta a Santa Maria d'Oló, així que m'inscric i gasss!!

Arribo en temps ja què pensava que era més lluny, tinc temps de fer tot el ritual, agafar dorsal, cafè...

Donen el tret de sortida i la gent comença molt fort, sé que hi ha molt desnivell així que passo i vaig al meu ritme! solament començar ja trobem una pujada, la faig corrent sense problemes, m'avancen dues noies a les qui no les veia pas tant fortes, avui pòdium va ser que no amb aquest nivell...jeje!

Agafem un camí de pedra on va pujant i baixant amb pocs desnivells, de cop arriba una forta pujada, aquesta ni de conya que la faig corrent, més aviat escalant!! però què és aquesta bestiada?? a sobre el terreny està humit i patino! arribo com puc a dalt i ara una forta baixada tècnica! avui serà molt dur, em comença a fer mal l'esquena i ronyons, intento no pensar-hi i anant sumant km...

Travessem rius, moltes pedres, ponts de fusta inestables...molt divertit!!

Tota l'estona pujades molt bèsties, bé jo diria més aviat verticals i com no, després la baixada tècnica...

La gent s'ha desplaçat als trams més aprops del poble i animen força, això fa que augmenti una mica el ritme, arribo al poble, penso: va l'última pujada, apreta!!! així ho faig! vinga amunt!! però resulta que són dos pobles junts i com no ara torna a venir una baixada, seguida de un altra pujada! aquí ja les cames em diuen prou, la faig caminant i els últims 300m són plans així que els faig corrent per arribar dignament a meta jeje!!

Miro el gps i 2h53', bé tampoc està tant mal amb els 16km tant durs per mantenir un bon ritme! 

1a Cursa SED Maristes Lleida

Crònica cedida per Aitor:

Aprofitan que aquest cap de semana la Sílvia i jo estem per Lleida, li comento a mon pare d’anar a fer el diumenge la Cursa SED dels maristes, que surt molt apropet de casa i fa un recorregut de 5km molt agraïts. Surtíem del costat del pabelló dels Maristes, i ens dirigien cap al riu Segre, Camps Elisis, Rambla Ferran i tornada per avinguda Madrid, fins arribar a dintre del pati de l’escola.

Cal dir que era la 1ª edició que es fèia, i era 100% solidària, per recaudar diners que anirien íntegrament per crear galliners a una zona bastant pobre de Paraguay. L’organització va ser excel·lent, amb un ambient molt maco, i gairebé es va arribar a les 750 persones inscrites, contan també els que fèien la caminata de 3’5km.

La meva intenció d’inici era anar a donar-ho tot, amb la qual cosa em poso en primera fila. Mon pare es coloca pel mig del pelotón de sortida amb la intenció d’agafar el seu ritmet i anar xino-xano…Comença la cursa, i sortida molt ràpida. Arribo al km 2’5 i m’he d’aturar pq noto una punxada a l’isquio dret, que ja arrossegava molèsties de fèia dies. Decideixo esperar a que arribi mon pare. Ell amb la seva marxeta anava ben fresc, i jo em poso al seu costat per fer els darrers quilòmetres junts i arribar a meta plegats.

Bon matí , per disfrutar de l’esport i en familia! El resultat era el de menys!!

Resultats, d’un total de 319 corredors:

Pos. 240. Paco Sala. 29’20”
Pos. 241. Aitor Sala. 29’21”

 



MARXA DELS CASTELLS 2015

Crònica cedida per Pol:

Després d’haver fet algunes mitjes maratons i altres curses de menor distància, m’apetia provar una distància més gran però sense cap objectiu de marca, ritme o similar. Per això, la Marxa dels Castells era l’objectiu ideal, 54km i 670m desnivell positiu. El fet de no ser competitiva em cridava l’atenció, ja que aixi evitava tot tipus de temptació de còrrer més del compte i no buscar el meu objectiu, acabar i disfrutar.

El meu pare i jo vam tenir que matinar i sortir de Lleida a les 5 i poc de matí direcció a Guissona, ja que la marxa començava a les 7. Un ambient fantàstic a la recollida de dorsals i gairebé 2700 participants (caminadors i corredors).

A les 7 sona el tret de sortida, sortint en un ritme controlat els 28 primers quilometres però ja veient que el circuit era molt més complicat del que em pensava, pistes molt pedregoses, un constant puja-baixa que fa impossible portar un ritme constant i alguna zona de senders ple de pedra solta i estrets que fa que el Josep Maria, que m’acompanya amb bici de montanya, tingui que fer algun tram corrent. Anem passant avituallaments fins que al tercer, al km28 arribem al equador molt bé de cames, ritme i de cap. Menjo bé, recarrego les ampolles d’aigua i a seguir!

Anem fent fins que al km31, en un corriol estret, faig un mal gest i un moviment brusc per evitar caure, i allà, arriba el primer amago de rampa. A partir d’aquell instant m´enfonso una miqueta de cap i cau una miqueta el ritme, i ja, al km35, després d’una forta pujada abans d’arribar a Cervera, arriben les primeres rampes que em deixen les cames totalment bloquejades, però, gràcies a l’ajuda d’alguns trucs de maratonià del pare torno a correr fins a l'avituallament del km36 a Cervera que representa 2/3 de la cursa. Allà, només parar, les cames es tornen a bloquejar, les senyores voluntàries dient-me que em retirés, però a mi ni s’em passa pel cap, una miqueta d’aigua a les cames i a seguir sigui com sigui.

A partir d’aqui venen 18km de constants rampes a les cames i murs que em fan patir tant pujant com baixant, però també 18km d’aprenentatge de petits trucs de l’experiència del pare i, encara que sigui un tòpic, autosuperació personal.

I ara, uns quants dies de mal de cames després, expressar la meva total admiració per a tots els companys del club i de fora que realitzen proves de resistència. Personalment, amb moltíssimes ganes per afrontar el següent repte, perque, si que vaig patir com mai, però també vaig disfrutar com mai ho havia fet.

Pol Vaqué Piedrafita



2ª CORSA DERA HEMNA
Crònica cedida per Tito Pueyo:

8 de març de 2015.
2 mesos des de l’operació que em va deixar una temporadeta parat. El cos em deia que ja podia tornar a provar el cos a tope i que millor que fer-ho a Vielha, amb els amics del C.A.V.A i compartint línea de sortida amb la meva dona, amb el gran amic Antonio Morilla,amb el meu cunyat Roge i acompanyats de ma germana i els meus fills Zoe i Pol.
Els últims dies d’entrenament ja havíem començat a treballar ritmes alts i el cos em demanava “marcha”.
Dissabte, dia social amb dinar i retrobament de molts socis on la jornada va ser fantàstica.
Diumenge, cap a Vielha a provar “donde está el límite” amb l’entrenament portat fins ara.
Arribem a Vielha i ens retrobem amb els amics del C.A.V.A. Això se'n diu còrrer en familia.
Sortida ràpida, però controlada, on ràpidament formem un grup de 6 on ningú vol tirar més del compte. Mirades de control on tenim al jove Alex, en Manu, en Xavi i en Juan de la Vall d’Aran, i Antonio i jo representant al C.A.R. Primers 2 km al grup i petits canvis de ritme que ho deixa tot igual. Al km2 ja es queda Juan i al km3 en Manu també es despenja. A partir d’aquí, quedem 4 unitats on sabem que un ha de quedar fora. En Xavi agafa un fort ritme on ens estirem i Antonio i jo perdem 10 mts.
La cursa de la dona de Vielha és una cursa amb un circuit molt exigent amb continus girs i amb pujades i baixades que no deixen agafar el ritme i que alhora fan que hagis d’estar molt pendent si no vols perdre el grup.
Tram plà on recuperem aquests 10 mts i ens agrupem per decidir la cursa.
Arribem a l’últim gir de 180º i allí s’inicia l’últim km on comença la guerra per despenjar a un integrant del grup.
Antonio es fica un moment al davant intentant controlar les escapades i al moment decideixo jugar la meva carta. Agafo un ritme alt per sota de 3’30” on intento despenjar alguna unitat. Ho aconsegueixo. Xavi (3er l’any passat) cedeix uns metres. Segueixo apretant intentant buscar la fatiga d’Antonio i Àlex, però no ho aconsegueixo. Antonio es fica al meu costat i intentem deixar a Àlex..., impossible. El noi està molt valent i ens llença un últim atac on Antonio decideix seguirlo. Jo cedeixo, ja que se que a l’sprint amb Antonio no tinc res a fer.
Finalment, Alex guanyador amb 17’52”. Antonio arriba al darrere a tan sols 1” i jo, amb la 3ª plaça assegurada em deixo anar arribant a 17’59”.
4800 mts i si fem la proporció al 5k, 18’45”, el que fa que iguali la meva 2ª millor marca. Contentíssim!
Que bé m’ho he passat! Cursa tàctica des de l’inici on semblava que ens estàvem jugant realment alguna cosa important, com podia ser un campionat Europeu. El nivell del grup era molt similar, el que ha permès aquest joc tant divertit.
Avui Antonio ha demostrat que amb esforç tot s’aconsegueix. Ha lluitat com mai, i el resultat ha sigut genial. Personalment, molt content per haver perdut la plaça cedint-la a ell. S’ho mereix.
Per altra banda, Roge, ha realitzat una boníssima cursa, fent, si no m’equivoco, la seva millor marca en 5k, arribant en 10ª posició. Molt mèrit, tenint en compte els pocs kms d’entrenament de “run” que porta. Genial!
I finalment, Anna “está de vuelta”. Després del súper parón per “mami” i de començar poc a poc a tornar-se a retrobar amb la competició, avui, en un dia especial, com és el dia de la dona, tornava a còrrer a ritmes alts (encara lluny de la seva marca) assolint la 1ª plaça destacada. Enhorabona mami!
FELIÇ!
De 253 finishers:
Pos.2. Antonio Morilla – 17’53”
Pos.3. Tito Pueyo – 17’59”
Pos.10. Rogelio Flores – 20’11”
Pos.20. Anna Saura – 21’59” (1ª fèmina absoluta)



1 DE MARÇ

Un altre diumenge de running dels nostres socis on tots ells fan grans curses millorant les marques personals.

Primer tenim a l'Albert Isasi, que com a últim test abans de la Marató de Barcelona, s'atansa a Cambrils per disputar una de les mitges més rapides. Al mateix moment, teníem a Raquel Garsaball i Antonio Morilla fent els 10 km de la 2a Volta al Pantá d'Utxesa, mentre el presi hi era fent d'speaker.

No us perdeu les cròniques:


MITJA MARATÓ DE CAMBRILS
Crònica cedida per Albert Isasi:

Recta final per arribar a la marató de Barcelona i, tot i que no tenia intenció de fer cap mes cursa, un que és de morro fi sent que hi ha unes Jornades Gatronòmiques de la Galera a Cambrils i és la excusa perfecta per anar amb la família!! Quatre curses i un bon arrosset després per recuperar-se de l’esforç.

Ja fa uns anys vaig fer la 10k i com que és el mateix recorregut només que fent 2 voltes, se que si no fa vent serà un bon txute de moral per arribar al Dia D per lo plana que és. Només serà que agafar un bon ritme, mantenir-lo i apretar al final.

A les 10.30 es dona la sortida. Dia sense vent i una mica núvol. Perfecte per fer marca! I de seguida em poso a ritme. Com sempre, la idea inicial és fer 1h40’ tranquil·lament, però tots sabem que quan estàs al tema t’animes, t’animes i al final… de seguida deixo enrere la llebre d’1h40’ i com que vaig molt còmode vaig tirant. Cada cop que veig un grupet m’acoplo a ells amb la idea de fer pinya fins al final, però sempre per un motiu o un altre acabo marxant. Passo els 5k a 22’11’’ i els 10k a 44’22’’. Això és el que es pot dir clavar ritmes!!!

Me n’adono de seguida que resulta que qui fa de llebre sóc jo!! Porto darrera un tio dels CastiCáceres i faci el que faci, ell darrera!!! Així fins el km 13 que opto por deixar-me anar a veure si ara és ell qui tira una estona. Es posa davant i ara me n’aprofitaré jo una estona… però serà poc perquè ens posa a 4’07’’ el km, massa per mi, i opto per deixar-lo anar i quedar-me a 4’15’’.

Així fins arribar a la pujada de la riera final. Allà a lo que es pugui, que és prou perquè encara tinc temps d’avançar uns quants. Finalment 1h32’32’’, marca personal, i posició 209 de 850 arribats.



2ª VOLTA AL PANTÀ D'UTXESA (10KM)
Crònica cedida per Antonio Morilla:

Ja no queda res per a la Marató de Barcelona, les tirades llargues per mi ja s'han acabat fins al dia 15 de març, però encara es pot anar fent alguna cursa per acabar d'afinar i veure com ens trobem. Últimament les sensacions són molt bones, em trobo força ràpid i sembla que poc a poc he après a no “petar” per sortir massa fort. Així, aprofitant que Tito fa d'speaker, decideixo apuntar-me a la 2a Volta al Pantà d’Utxesa. Una cursa de 10km, sobre el paper plana y relativament aprop de casa. Raquel també s’apunta, així que serem 2 del club.

Matinem força, ja que com Tito ha de currar ha de ser-hi amb bastanta antelació. La sortida és a les 10h i nosaltres sobre les 8:30h ja hi som. El presi a donar-li a la “sinhueso” i jo a buscar el dorsal amb la calma... Avui ha tocat el dorsal 58!

Una volteta per allí, saludes a alguns coneguts, preparatius, visita al sr Roca... I veig que Raquel ha arribat amb la família, fem petar la xerrada i a canviar-nos... Sorpresa!!! M’he deixat la samarreta de córrer, així que decideixo córrer amb el polo del club (no us ho recomano ja que es massa folgat). Escalfo una mica i cap a la sortida a buscar la llebre de 40min...

Veig la llebre de 55, la de 50, la de 45, la de ¿42?... on es la de 40??? Resulta que han pensat que una llebre de 40 no era bona idea i l’han posat de 42!!! Madrugón, sense samarreta, em treuen la llebre... aiaiai...

Aquest cop la cançó de sortida és cantada en directe per una noia de la zona, sembla que avui no té el seu dia, així que la tallen amb el bocinazo de sortida i tots a correr.

He sortit una mica enrere, així que començo passant a força gent fins interceptar un petit grup després d’adelantar a Raquel. Quan arribo al 1r km veig el parcial.. 3:38!!! Afluixaaaa!!! Estic al segon grupet perseguint les dos gaseles que s’han escapat només començar, però si segueixo així petaré, així que em despenjo i em quedo sol entre dos grups.

La resta de la cursa té poca història, intentar mantenir el ritme per sota de 4, amb alguna pujada curta però intensa per un circuit principalment de terra.

Finalment arribo a meta amb un temps de 39:33, mmp tot i que sembla que falten 100m per als 10km. Raquel arriba poc després amb un temps de 44:30, fent també mmp.

Content de veure que hem millorat força i ja amb ganes d’arribar a Barcelona i gaudir de la cursa que fins ara mes m’ha posat la pell de gallina.

Per cert... El dorsal 58 es va emportar una invitació per un dinar per a dues persones a Sarroca de Lleida ;)

Resultats dels 261 finisher:

Pos.            Nom                         Temps
22              Antonio Morilla        39:33
81 (4F)      Raquel Garsaball       44:30


CAP DE SETMANA DEL 21-22 DE FEBRER

.
Continuen els caps de setmana on els socis del C.A.R. ens calcem les sabatilles de còrrer i ens desperdiguem per la geografia catalana amb la intenció de posar-nos a prova. 

En primer lloc, disabte teniem a Anna Saura, que segueix amb la seva posta a punt per molt aviat estar donant guerra com sempre ho ha fet, i es desplaça a Vilanova del Vallès per a fer un bon 10km. També dissabte però per la nit, Raquel disputa el Trail Nocturn de Montoliu, el primer de la Lliga de Trails Run Series i acaba fent pòdium de la seva categoria.

Ja diumenge tenim per una banda al TrailRunner Oriol Faidella que se'n va fins a un poble de la Selva per a fer una Marató de muntanya, en la que tot i ser força popular s'exprimeix com sempre. Per últim tenim el Maratest, amb dues distancies, 15km on ens representa Tito Pueyo i els 30km on hi som Gatxia, Percha i Antonio Morilla com a test per a la Marató de Barcelona.

I com a traca final tenim a Eli i Chechu que se'n van cap a Sevilla a corre la Marató. Han estat mesos difícils per els dos i segurament no han arribat en les millors condicions, així que els toca patir per finalment entrar a l'Estadio de la Cartuja amb la pell de gallina.

No us perdeu les cròniques:

10 KM VILANOVA DEL VALLÈS

Crònica cedida per Anna:

Primer test de 10K post-part. Tot i ser una distància “curta” per alguns, a aquestes alçades a mi se’m planteja com un repte, doncs tot i saber que l’acabaré, el meu cap ja comença a  plantejar-se petits objectius per tenir l’obligació de treballar tant les cames com el coco. L’objectiu a hores d’ara és baixar de 48’.
Em retrobo amb un molt bon amic a la cursa. El fet de poder escalfar i compartir la línia de sortida amb algú ja és una sensació més que positiva (tot i que espero amb anhel poder-ho fer aviat amb el meu Titorro). Avui tinc ganes de “gaudipatir” i estic força motivada. Només el fet de córrer en tirants sense la tèrmica d’obligada companyia al nostre estimat Pont ja és una sensació indescriptible!

Crit de sortida i vinga! La intenció inicial era córrer, però m’he ficat massa darrera i toca començar a fer el tetris per avançar una mica ràpid. Amb tota aquesta maniobra perdo de vista el company, amb la qual cosa em concentro en pillar un ritme “còmodexigent”. El circuit consta de 2 voltes de  5 km, amb 4 km en total de pujada que trenquen força el ritme. Passo la primera volta en 23’46” i amb l’esma de no anar-me gaire de mare faig la segona en 24’, així que entro a meta en 47´46”. Em quedo a 5’ clavats de la meva mmp en 10K, però estic més que contenta.
Cursa recomanable pels amants de les curses no massificades, amb possibilitat de fer també distància de 5K i curses pels més menuts.
De 321 finishers........Pos.137. (14a dona de 72 totals)


TRAIL NOCTURN DE MONTOLIU

Crònica cedida per Raquel:

Avui comença la lliga de la Trail Run Sèries amb la trail nocturna de Montoliu, em tocava treballar per la nit però no podia faltar, així que m'he agafat festa i cap allà!!

Avui vaig acompanyada per un company de la feina que debuta en trail i està força nerviós, així que arribem amb temps per agafar dorsals i fer cafè, ara crec que el cafè no el va ajudar gaire a tranquil·litzar-se jiji!

Fa molt vent i molt fred! costa trobar motivació per sortir a córrer però sé que tant bon punt comenci em vindran, així que m'omplo de valor i a escalfar!! vaig sola ja què el company decideix que ja en te prou amb la cursa!

Donen el tret de sortida i la gent surt molt ràpid, el fet que comencem amb una baixada fa que la gent apreti més! però dura poc ja què a uns 600m ja arriba la primera pujada, la puc fer corrent sense problemes i vaig a un bon ritme, em situo dels llocs davanters, però em comença a venir flato i no puc mantenir el ritme, em comença avançar la gent, afluixo ritme, hi ha poc desnivell acumulat però tota l'estona són pujades i baixades, fa molt de vent i quant coronem el cim el vent fa molt difícil augmentar velocitat!

Anem per un corriol molt estret, em situo al darrera d'un noi que va al mateix ritme que el meu i em va de conya així em parapeta del vent! perfecte! com em fa molt mal el flato, decideixo no beure i glopejo, però no m'he fixa't en que havia un noi al meu darrera i el pobre acaba xop jeje!

Ja estem arribant i ja tot és baixada, trec les últimes forces que em queden per arribar esprintant! contenta d'haver baixat 2' de la marca de l'any passat i tornar al pòdium encara que sigui en categoria!


MARATRAIL 42KM

Crònica cedida per Oriol:

Arriba un diumenge més i jo no em sé estar quiet... runedia.com i he llegit bé??... trail de 42 km a la Selva per 15 e amb botifarrada?? Som-hi !!!

Marxa al poble de Bonmatí, provincia de Girona amb distàncies de 12, 18, 25 i 42 km a escollir caminant o corrent.

La marxa sembla més fàcil del que és. Eren només 1400m+ però deu n'hi do la pujada per la tartera i les baixades eren força tècniques. Hi havia entre les 4 distàncies uns 600 participants i al ser circular cada dos per tres m'anava creuant amb gent un cop i altre que feia les distàncies més curtes.

Tenia al cap de fer 5h però ho veia massa complicat. Al final vaig apretar les dents i ho vaig aconseguir! A partir del 30 vaig començar a patir amb dolor a les cames, molts corriols trenca cames però també molta pista on es podia apretar fort i fer feina a les baixades.

Al final vaig creuar l'arc d'arribada amb un crono de 4:54:43h i amb un bon entreno fet, sumant km's a les cames!


MARATEST (30 i 15km)

Crònica cedida per Antonio Morilla:

S'atansa la Marató de Barcelona, que per mi es la 3a Marató  i la primera fita important de la temporada, per el Percha es la... crec que ja ni ell sap ja les Maratons que porta, i per el nostre Atleta Basco Gàtxia serà el seu esperat debut en la distància. Aixi que els 3 ens apuntem al Maratest de 30km. El presi, paraules del seu entrenador, es l'únic "mariquilla que fa la cursa curta" de 15km. Així que ens trobem els 4, molt ben acompanyats per els companys del CAVA al calaix de sortida. Diferents plans, Tito fer els seu 15km a ritme proper als 4min/km, mentre que en els 30km tenim Gatxia que vol veure si pot portar un ritme de 5min/km en la tirada més llarga que havia fet fins al moment. Percha vol sortir conservador i decideix que començarà amb mi per mes endavant veure que farà, així que la idea es començar a 4:40-4:35min/km. Fa un dia assolejat però amb fort vent, així que segur que patirem.

Donen el tret de sortida i Tito surt a per totes, de fet el perdem de vista als pocs metres. En pelotón sortim Javitxu, Manu i Jorge del CAVA, Percha i jo, mentre una mica mes enrere surt Gatxia i Esther també del CAVA. Ja en el primer km veig que Javitxu i Percha volen anar una mica mes ràpid que Manu i Jorge, jo per variar decideixo arriscar i anar amb els del davant. Primers 2 km per sobre de 4:40 per entrar en calor, ja al 3r baixem a 4:30, ritme que passaran km abans de tornar a veure al Polar, i no perquè afluixem, tot el contrari, aquest parell van forts i pugen el ritme. Arribem al km 5 i toca el 1r gel (aquest cop he decidit intentar fer un gel cada 5km a veure si evito el pajarón que em sol pillar a les Maratons) i glopet d'aigua. Així anem fent els 3 i una noia que hem adelantat i ha decidit que li podem servir per marcar-li el ritme i parar-li el vent. Ritme d'entre 4:25 i 4:30 continuament. Cap al Km 12 ens comencem a creuar els primers corredors, veiem a Eloi Moragues que fa els 30 i va en les primeres posicions  i després a Albert Algado de Vielha i tot seguit Tito que fa bona cara per anar tant ràpid. Gir de 180º i ens creuem a la resta. Així continuem els 3 i la senyoreta fins casi el final de la 1a volta, on la noia decideix adelantar-nos i entra a meta en 2a posició dels 15km. En aquell moment l'ànim de la gent que acaba fa que sense adonar-nos estiguem corrent prop dels 4:10!!! frenaaaaa!!!! que queda una volta.

La segona volta comença amb el Percha amb males sensacions, però es pren un gel i recupera, així que continuem al nostre ritme alegre. Cap al km 25 agafem un petit grupet i Percha i Javi es posen al capdavant, jo em quedo una mica més resguardat del vent fins que me n'adono que la parella ha pujat un puntet el ritme i ens guanyen uns metres. Dubto que fer, pero finalment decideixo continuar igual, ja que fins al moment ja estava anant mes fort del que tenia planejat. Tot i així acabo també sol, ja que el grupet que haviem passat va mes lent. Al gir de 180º em porten uns 20m, però poc després Percha s'escapa de Javi i jo poc a poc vaig recuperant terreny. A l'entrada del passeig m'ajunto amb Javi mentre Percha s'ha distanciat una mica. Continuem a bon ritme fins meta. Aquest cop no toca fotre apretón final, ja que es un test i només podria servir per fer mes mal que bé. Finalment 2h15min, bastant mes ràpid de lo que volia però amb molt bones sensacions, arribant molt sencer, sense cap molèstia i amb sensació de poder corre 1h més. Així que objetivo cumplido!!

Resultats 15km:                                            Resultat 30km:

Pos     Nom                Temps                       Pos       Nom                       Temps
51       Tito Pueyo        01:01:42                  207      Carlos Cierco         2:14:33
                                                                     231      Antonio Morilla     2:15:45
                                                                     900      Ivan Garcia          2:34:38




MARATÓN DE SEVILLA
Crònica cedida per Eli:

Val, fer una marató, la de Barcelona, i haver complert un somni des de petita estava resolt, però si a sobre aquella experiència et fa recordar aquell moment amb llàgrimes d’emoció als ulls penses...per què no repetim?

Doncs tocava repetir, i aquest cop a Sevilla (sí, gairebé a l’altra punta d’Espanya, però ja que fem una altra marató aprofitem també per viatjar una miqueta amb Chechu).

Divendres agafem el vol, dissabte recorrem mitja Sevilla (l’altra mitja l’anàvem a fer mentre corríem) i arriba diumenge. Nervis, molts nervis es respiraven entre Chechu i jo, jo especialment em donava per parlar i parlar i parlar, sort que Chechu no em va enviar a pastar fang...!

Arribem a l’estadi de la Cartuja després d’una aventura entre autobusos i taxis que no ve al cas en aquesta crònica. Decidim buscar el guarda-robes, canviar-nos, fer les nostres necessitats i dirigir-nos a meta que la teníem a un quilòmetre aproximat de l’arribada.

Sortida emotiva, ens acomiadem i canviem la nostra mirada cap a la línia verda que ens acompanyaria durant 42.195 metres...

Els primers metres els fem junts, però jo decideixo afluixar ritme ja que els bessons em feien mal (ja anava no gaire fina...) però quan se’m van escalfar i el dolor ja era una manera diferent de córrer, em torno a retrobar amb Chechu pel quilòmetre 15, on els dos avancem xino-xano, ara tirant ell, ara tirant jo (fins hi tot ens vam trobar gent que deia coses com “vinga aquests de Pont de Suert!!” no podia faltar trobar-nos a gent de Catalunya, tot i que no coneixíem...no va ser l’única persona, gent de Cervera que al veure Pont de Suert també animava, fins hi tot un que venia de vacances a la Fonda Mestre...el món és un mocador!).

Durant pocs metres Chechu i jo anem junts fins que Chechu para a fer un riu i jo continuo la marxeta, pensant que ja m’atraparia.

Continuo la meva cursa, i al quilòmetre 25-27 decideixo començar a prendre’m amb calma els avituallaments, i a partir d’aquí, corro durant tota la cursa, exceptuant els avituallaments on caminava per beure l’aigua “tranquil·la”. I així fins a km 35 on em dona un bajón tremendo, podríem definir-lo com un “pajarote”, on continuo corrent però que gràcies al que sigui aconsegueixo passar en pocs metres i continuar.

Despres d’aquí, em vaig trobar molt millor, la meva ment pensava únicament en l’estadi de la Cartuja i cada cop el veia més a prop fins que al km 41 sense voler, pujo el ritme i comença la motivació (que en aquell moment jo pensava que anava a 4 el quilòmetre però segur que anava a 6). Vaig entrar avançant a gent i amb una plorera durant aquell quilòmetre que pensava que no arribaria, no per les cames, sinó perquè m’ofegava entre llàgrimes...un show!

Quina emoció! Quina energia! Quin subidón entrar a un estadi per acabar una marató. IMPRESSIONANT!!! Vaig trobar a faltar els ànims dels nostres, però tot i així, va ser espectacular!

Una estoneta més tard, no gaire més, va arribar el Chechu, emocionat com jo! Ens vam fer l’abraçada de rigor i entre els dos ens vam animar i vam gaudir d’aquella satisfacció que

produeix haver acabat una marató, en la qual mai saps el que et pot arribar a passar durant 42 quilòmetres.

Finalment, agrair a tots els companys, amics, familiars que ens van donar suport abans i després de la cursa.

Classificació:
Eli Sala. Pos.7226. Temps: 4 hores i 20 minuts.

Chechu Muñoz. Pos. 7957. Temps: 4 hores 38 minuts.


CAP DE SETMANA DEL 14-15 DE FEBRER

Un altre cap de setmana en que només tenim representació en una cursa. Aquest cop és Raquel Garsaball qui ens representa a la Mitja Marató de Barcelona en una cursa en que va de menys a mes. Bona cursa! 

A continuació podeu llegir un breu resum de les seves sensacions.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA
Crònca cedida per Raquel:

Ja feia dies que li estava donant voltes de si fer-la o no degut a la lesió del genoll, però com sóc una mica masoquilla i veig que el genoll no em fa mal, doncs cap a Barna jeje!

Tinc clar que si em fa mal pararé i em servirà com un entrenament! arribo en temps per poder escalfar bé el genoll. Veig moltes cares conegudes i això fa que el meu escalfament sigui més curt del que em pensava però el genoll veig que està perfecte!

Donen el tret de sortida i decideixo sortir a un ritme suau, m'avança molta gent al sortir des de el calaix del davant però no em preocupa, el recorregut és bastant planer així que puc aguantar perfectament el ritme, vaig amb un grup on hi ha molt bon rotllo, veig que tots som bastant conservadors ja què podem parlar sense problemes jeje!

A partir del km 11 comencen apretar i es clar jo no seré menys i com el genoll aguanta...jeje! doncs augmento bastant el ritme, ara és com si comencés de debò la cursa per mi, així que penso: va que són 10km!! al final passo la linea amb 1h 39', molt contenta pel resultat i per no sentir molèsties al genoll! ja veurem la recuperació com anirà perquè d'aquí 7d torno a competir...

Resultats d'entre 12.490 participans:

Pos.        Nom                                            Temps
3514       Raquel Garsaball                       01:39:48


CAP DE SETMANA DEL 7-8 DE FEBRER

En aquest club, tot i ser conscients de ser un club petit, estem acostumats a tenir cada cap de setmana als nostres socis competint en varies curses. Aquest cop només tenim gent de verd a la Mitja Marató del Prat de Llobregat, on Juanma Hernández i Aitor Sala es van calçar les sabates de running per completar els 21km. No us perdeu la crònica cedida per Aitor:

Mitja Marató del Prat de Llobregat
Crònica cedida per Aitor Sala:

Després d’un mes i pico “en el dique seco” per lesió, decideixo atançar-me al Prat de Llobregat amb mono de competició, tot i saber que no estic amb les millors condicions per fer tants quilòmetres, però les ganes em poden…

Havia llegit que era una cursa molt plana, i sense molta massificació de gent, aproximadament uns 600 corredors, així que es podria córrer amb comoditat. La sortida era a les 9:30h, i uns minuts abans em trobo al company de club, Juanma, que em comenta que també anirà en plan tranquil i amb la idea de sumar quilòmetres. Ens desitjem sort, i al lio…

Intento surtir a un ritme que em trobi cómode, i els primers km’s estic anant amb el globo de 1h25’. A partir del km 8, em començo a notar la falta d’entrenament, i decideixo afluixar. Avui no ens juguem res. Al km 15 ja tinc el globus de 1h30’ al costat, i intento seguir amb ell, però les forces ja van al límit, i el vent que apretava de valent durant el tram final, pronosticava un final de patiment… Temps final, 1h33’, amb suor i llàgrimes, però amb la satisfacció d’haver fet un bon entrenament.

Com a curiositat d’aquesta cursa, es anar-te trobant durant el circuit, les avions que aterraven a l’aeroport del Prat, a una distancia realment aprop dels nostres caps, i com a espectacle estava curiòs. A falta d’animació de gent pels carrers, bons son els entreteniments aeris.

Resultats, d’un total de 583 finishers:

Pos. 126. Aitor Sala. 1h33’20”
Pos. 384. Juanma Hernandez. 1h48’29”

CAP DE SETMANA DEL 31 DE GENER -1 DE FEBRER

.
Cap de setmana de run dels nostres socis, el clima ara per ara dóna per a poc més i toca sumar kms a les cames.

Per una banda el trailrunner Oriol disputava el Trail de Rocacorba, 30 km plé d'incidències varies on el nostre company demostra que està per sobre d'un corredor "normal" i fa un gran paper.

Ja a l'asfalt, aquest cop a la Mitja de Granollers, Chechu, Albert Isasi i Antonio Morilla compartim cursa amb grans cracks mundials sobre l'asfalt. Tots tres preparant maratons i amb diferents sensacions. Chechu patint, mentre Isasi i Antonio fan mmp.

Per últim, Eloi Porté es posa a prova aquest cop en un 200m llisos fent mmp tot i una sortida discreta. No tenim crònica, però tenim un video de la cursa al següent enllaç:  https://www.youtube.com/watch?v=ZKyfLK2RiAc

Trail Rocacorba 30 km

Crònica cedida per Oriol:

Després de donar-li moltes voltes de si fer o no Granollers uns amics em lien per anar a fer aquesta trail que en poc de temps ha agafat força renom i hi va gent "bona". Així que un cop més a matinar de valent i venga a fer una trail de 30 km i 1800m+ a les muntanyes de Rocacorba (girona).
Quan estic a mig camí per AP7 se m'encen una llumeta i.... merdaaa m'he deixat el xip groc a les Adidas d'asfalt. Cason tot!!
Arribo bé, aparco i quan retiro el meu dorsal me'l canvien per un altre amb un xip blanc de lloguer, bien!
Fot un fred important i el dia abans havia caigut pedregada de la bona.
Tret de sortida. Un trencacames en tota regla. Pujades fotres amb cua i baixades malparides on NO es pot correr. Arrels, pedres i arbres caiguts. A mitja cursa se'ns fot a mig nevar (aigua neu).
No duia cap objectiu marcat, a la web de la cursa deia que el corredor "normal" estimaven que faria unes 4:30h així que volia intentar ser un corredor "normal".
Quan duia 3:30h dic, va a per un sub 4h però els ultims 6 km els de la organització s'han encarregat de que no puguis correr ni 300 m seguits a gust. AIxí que patint els últims 6km i apretant les dents i barellant-me amb tots els obstacles de la mare natura arribo a meta amb 4:23:03. Visca!! Sóc normal! :P

Posició 188 de 432
Temps: 4:23:03

Resultats: http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=179


Mitja Marató de Granollers

Crònica cedida per Albert Isasi:

S’apropa el meu gran objectiu d’aquest hivern, la Marató de Barcelona, i m’inscric a La Mitja de Granollers per veure en quin nivel estic, perquè aquest hivern no estic fent els deures com caldría… Aquesta será la única cursa que faré, perquè tothom parla molt bé d’ella, i perquè he d’estalviar per bolquers, que ja s’acosta juny i la Júlia està en camí.

Aquest cop serem el Comando Granollers: Eli, Chechu, Morilla i jo, tot i que al final Eli opta per parar, petites molèsties i Sevilla massa a prop! No és qüestió de forçar!!! Així que ens quedem els 3 tenors per donar una mica el cante…

Com és habitual en mi, m’aixeco d’hora (tot i que aquest cop és una hora tempestiva, que la sortida és a les 10.50) per fer un bon esmorzar, agafar el cotxe i arribar amb prou temps per canviar-me, escalfar (fot un fred!!!!) i estar en possició que serem uns quants avui. Tot i arribar a les 9, ja hi ha un munt de gent per Granollers: als bars sobre tot, però algún sonat ja escalfant també!!! No és el cas de Morilla, que quan el truco encara de camí sembla que s’acaba de llevar i quan arribo a la casa a on ha fet d’okupa, es confirmo en obrir-me la porta encara en pijama.

Una hora abans de la sortida, i amb Chechu ja nerviós per veure on som, ell comença el seu protocol: que si quina samarreta em poso, que si deixa’m uns imperdibles que me’ls he oblidat, que si gorra o bandana… per acabar fent la visita a cal Sr. Roca que sempre s’ha de fer abans de sortir a correr i que jo avui no podré fer perquè arriba l’hora de marxar… O potser si!!! Mira, que no se qui viu aquí i com que no els veuré i, per sort per ells, tenen 2 lavabos a casa, vaig a reunir-me també amb Roca i així em quedo tranquil… Feina feta i cap a la sortida!!!

Escalfem, que avui si és necessari, i ens fiquem als calaixos. Chechu i jo junts i Morilla mes endavant. Objectius: 1h30’ Morilla, acabar content Chechu i 1h38’ jo que 11k de pujada son per pendre’ls amb calma…

Es dona la sortida i som un munt de gent. No s’arreglarà mai lo de sortir en el calaix que et toca i gairebé fins els km 5 vaig esquivant gent que trota, o que corre al seu màxim perquè bufa com si estiguessin a punt de l’infart. Com que no vaig mirar la batería de rellotge durant la semana, fins que no dic de programar-lo no veig que està al mínim i per tant hauré d’anar amb cronòmetre i prou. O si no m’ajunto amb la llebre d’1h40’… si la trobo perquè no hi és enlloc!!!

Doncs res, tira pa’lante i a veure què tal!!! 5k en 24 llargs i 10k en 48 curts. Lo pitjor ja ha passat!!! Ara cap a vall guardant per les quatre pujadetes que diuen que hi ha.

Si veieu que al cotxe tinc enganxines de “I run with Leiva”, “CastiCáceres”, “Fondistes Penedés”,… és perquè o jo anava molt ràpid o ells molt lents, però em vaig fer un fart de passar gent per la dreta, i les pujades les vaig pasar també prou fácil. Sembla que tot i el poc entreno que estic fent aquest hivern estic prou bé. Fins que vaig arribar al 19, ja plà, i d’allà a meta se’m va fer llarg com un dia sense pà!!!

Al final 1h35’50’’. Molt bones sensacions per afrontar la recta final que ens queda per arribar al 15 de març i mirar de baixar del 3h30’.

Morilla 1h31’ i pico i Chechu… va acabar…

Resultats: