CAP DE SETMANA DEL 14-15 DE FEBRER

Un altre cap de setmana en que només tenim representació en una cursa. Aquest cop és Raquel Garsaball qui ens representa a la Mitja Marató de Barcelona en una cursa en que va de menys a mes. Bona cursa! 

A continuació podeu llegir un breu resum de les seves sensacions.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA
Crònca cedida per Raquel:

Ja feia dies que li estava donant voltes de si fer-la o no degut a la lesió del genoll, però com sóc una mica masoquilla i veig que el genoll no em fa mal, doncs cap a Barna jeje!

Tinc clar que si em fa mal pararé i em servirà com un entrenament! arribo en temps per poder escalfar bé el genoll. Veig moltes cares conegudes i això fa que el meu escalfament sigui més curt del que em pensava però el genoll veig que està perfecte!

Donen el tret de sortida i decideixo sortir a un ritme suau, m'avança molta gent al sortir des de el calaix del davant però no em preocupa, el recorregut és bastant planer així que puc aguantar perfectament el ritme, vaig amb un grup on hi ha molt bon rotllo, veig que tots som bastant conservadors ja què podem parlar sense problemes jeje!

A partir del km 11 comencen apretar i es clar jo no seré menys i com el genoll aguanta...jeje! doncs augmento bastant el ritme, ara és com si comencés de debò la cursa per mi, així que penso: va que són 10km!! al final passo la linea amb 1h 39', molt contenta pel resultat i per no sentir molèsties al genoll! ja veurem la recuperació com anirà perquè d'aquí 7d torno a competir...

Resultats d'entre 12.490 participans:

Pos.        Nom                                            Temps
3514       Raquel Garsaball                       01:39:48


CAP DE SETMANA DEL 7-8 DE FEBRER

En aquest club, tot i ser conscients de ser un club petit, estem acostumats a tenir cada cap de setmana als nostres socis competint en varies curses. Aquest cop només tenim gent de verd a la Mitja Marató del Prat de Llobregat, on Juanma Hernández i Aitor Sala es van calçar les sabates de running per completar els 21km. No us perdeu la crònica cedida per Aitor:

Mitja Marató del Prat de Llobregat
Crònica cedida per Aitor Sala:

Després d’un mes i pico “en el dique seco” per lesió, decideixo atançar-me al Prat de Llobregat amb mono de competició, tot i saber que no estic amb les millors condicions per fer tants quilòmetres, però les ganes em poden…

Havia llegit que era una cursa molt plana, i sense molta massificació de gent, aproximadament uns 600 corredors, així que es podria córrer amb comoditat. La sortida era a les 9:30h, i uns minuts abans em trobo al company de club, Juanma, que em comenta que també anirà en plan tranquil i amb la idea de sumar quilòmetres. Ens desitjem sort, i al lio…

Intento surtir a un ritme que em trobi cómode, i els primers km’s estic anant amb el globo de 1h25’. A partir del km 8, em començo a notar la falta d’entrenament, i decideixo afluixar. Avui no ens juguem res. Al km 15 ja tinc el globus de 1h30’ al costat, i intento seguir amb ell, però les forces ja van al límit, i el vent que apretava de valent durant el tram final, pronosticava un final de patiment… Temps final, 1h33’, amb suor i llàgrimes, però amb la satisfacció d’haver fet un bon entrenament.

Com a curiositat d’aquesta cursa, es anar-te trobant durant el circuit, les avions que aterraven a l’aeroport del Prat, a una distancia realment aprop dels nostres caps, i com a espectacle estava curiòs. A falta d’animació de gent pels carrers, bons son els entreteniments aeris.

Resultats, d’un total de 583 finishers:

Pos. 126. Aitor Sala. 1h33’20”
Pos. 384. Juanma Hernandez. 1h48’29”

CAP DE SETMANA DEL 31 DE GENER -1 DE FEBRER

.
Cap de setmana de run dels nostres socis, el clima ara per ara dóna per a poc més i toca sumar kms a les cames.

Per una banda el trailrunner Oriol disputava el Trail de Rocacorba, 30 km plé d'incidències varies on el nostre company demostra que està per sobre d'un corredor "normal" i fa un gran paper.

Ja a l'asfalt, aquest cop a la Mitja de Granollers, Chechu, Albert Isasi i Antonio Morilla compartim cursa amb grans cracks mundials sobre l'asfalt. Tots tres preparant maratons i amb diferents sensacions. Chechu patint, mentre Isasi i Antonio fan mmp.

Per últim, Eloi Porté es posa a prova aquest cop en un 200m llisos fent mmp tot i una sortida discreta. No tenim crònica, però tenim un video de la cursa al següent enllaç:  https://www.youtube.com/watch?v=ZKyfLK2RiAc

Trail Rocacorba 30 km

Crònica cedida per Oriol:

Després de donar-li moltes voltes de si fer o no Granollers uns amics em lien per anar a fer aquesta trail que en poc de temps ha agafat força renom i hi va gent "bona". Així que un cop més a matinar de valent i venga a fer una trail de 30 km i 1800m+ a les muntanyes de Rocacorba (girona).
Quan estic a mig camí per AP7 se m'encen una llumeta i.... merdaaa m'he deixat el xip groc a les Adidas d'asfalt. Cason tot!!
Arribo bé, aparco i quan retiro el meu dorsal me'l canvien per un altre amb un xip blanc de lloguer, bien!
Fot un fred important i el dia abans havia caigut pedregada de la bona.
Tret de sortida. Un trencacames en tota regla. Pujades fotres amb cua i baixades malparides on NO es pot correr. Arrels, pedres i arbres caiguts. A mitja cursa se'ns fot a mig nevar (aigua neu).
No duia cap objectiu marcat, a la web de la cursa deia que el corredor "normal" estimaven que faria unes 4:30h així que volia intentar ser un corredor "normal".
Quan duia 3:30h dic, va a per un sub 4h però els ultims 6 km els de la organització s'han encarregat de que no puguis correr ni 300 m seguits a gust. AIxí que patint els últims 6km i apretant les dents i barellant-me amb tots els obstacles de la mare natura arribo a meta amb 4:23:03. Visca!! Sóc normal! :P

Posició 188 de 432
Temps: 4:23:03

Resultats: http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=179


Mitja Marató de Granollers

Crònica cedida per Albert Isasi:

S’apropa el meu gran objectiu d’aquest hivern, la Marató de Barcelona, i m’inscric a La Mitja de Granollers per veure en quin nivel estic, perquè aquest hivern no estic fent els deures com caldría… Aquesta será la única cursa que faré, perquè tothom parla molt bé d’ella, i perquè he d’estalviar per bolquers, que ja s’acosta juny i la Júlia està en camí.

Aquest cop serem el Comando Granollers: Eli, Chechu, Morilla i jo, tot i que al final Eli opta per parar, petites molèsties i Sevilla massa a prop! No és qüestió de forçar!!! Així que ens quedem els 3 tenors per donar una mica el cante…

Com és habitual en mi, m’aixeco d’hora (tot i que aquest cop és una hora tempestiva, que la sortida és a les 10.50) per fer un bon esmorzar, agafar el cotxe i arribar amb prou temps per canviar-me, escalfar (fot un fred!!!!) i estar en possició que serem uns quants avui. Tot i arribar a les 9, ja hi ha un munt de gent per Granollers: als bars sobre tot, però algún sonat ja escalfant també!!! No és el cas de Morilla, que quan el truco encara de camí sembla que s’acaba de llevar i quan arribo a la casa a on ha fet d’okupa, es confirmo en obrir-me la porta encara en pijama.

Una hora abans de la sortida, i amb Chechu ja nerviós per veure on som, ell comença el seu protocol: que si quina samarreta em poso, que si deixa’m uns imperdibles que me’ls he oblidat, que si gorra o bandana… per acabar fent la visita a cal Sr. Roca que sempre s’ha de fer abans de sortir a correr i que jo avui no podré fer perquè arriba l’hora de marxar… O potser si!!! Mira, que no se qui viu aquí i com que no els veuré i, per sort per ells, tenen 2 lavabos a casa, vaig a reunir-me també amb Roca i així em quedo tranquil… Feina feta i cap a la sortida!!!

Escalfem, que avui si és necessari, i ens fiquem als calaixos. Chechu i jo junts i Morilla mes endavant. Objectius: 1h30’ Morilla, acabar content Chechu i 1h38’ jo que 11k de pujada son per pendre’ls amb calma…

Es dona la sortida i som un munt de gent. No s’arreglarà mai lo de sortir en el calaix que et toca i gairebé fins els km 5 vaig esquivant gent que trota, o que corre al seu màxim perquè bufa com si estiguessin a punt de l’infart. Com que no vaig mirar la batería de rellotge durant la semana, fins que no dic de programar-lo no veig que està al mínim i per tant hauré d’anar amb cronòmetre i prou. O si no m’ajunto amb la llebre d’1h40’… si la trobo perquè no hi és enlloc!!!

Doncs res, tira pa’lante i a veure què tal!!! 5k en 24 llargs i 10k en 48 curts. Lo pitjor ja ha passat!!! Ara cap a vall guardant per les quatre pujadetes que diuen que hi ha.

Si veieu que al cotxe tinc enganxines de “I run with Leiva”, “CastiCáceres”, “Fondistes Penedés”,… és perquè o jo anava molt ràpid o ells molt lents, però em vaig fer un fart de passar gent per la dreta, i les pujades les vaig pasar també prou fácil. Sembla que tot i el poc entreno que estic fent aquest hivern estic prou bé. Fins que vaig arribar al 19, ja plà, i d’allà a meta se’m va fer llarg com un dia sense pà!!!

Al final 1h35’50’’. Molt bones sensacions per afrontar la recta final que ens queda per arribar al 15 de març i mirar de baixar del 3h30’.

Morilla 1h31’ i pico i Chechu… va acabar…

Resultats:


CAP DE SETMANA DEL 24-25 DE GENER

Continuem amb les competicions. Aquest cop en un cap de setmana on la meteorologia juga un paper important i no ajuda gens als que ens agrada competir. Tot i així, sempre hi ha algú donant voltes vestit de verd.

Aquesta vegada per una banda teníem a la parella Eli-Chechu que es disposaven a fer els 10km de Mollet, continuant amb la posta a punt per a la propera Marató de Sevilla. Sort dispar per ells dos.

Alhora, Percha i Antonio Morilla feien una excursioneta fins a la localitat de Robres (en plens Monegros) per disputar-hi un trail de 16km marcat pel fort Cierzo i el fred. Bones sensacions per als dos.

10 KM DE MOLLET.
Crònica cedida per Chechu:

Después de la Mitja de Terrassa la semana pasado nos volvemos otra vez para la capital pero esta vez tan solo para hacer un 10K en Mollet del Valles. No sabemos mucho de esta carrera así que será toda una aventura.

Fría mañana para correr, hasta calentando cuesta entrar en calor, llevamos semana de de buenos entrenos y Eli arrastra un poco de molestias y Yo no siento feeling con las piernas, no sé cómo explicarlo pero me conozco y no estoy cómodo. Salida rápida ya que es en ligera bajada, me pongo a ritmo y como no, decido jugármela y probar como estoy. Un buen ritmo y me encuentro bien, en el km2 Eli se me pone al lado y me cabreo porque me ha soltado el rollo de que no nos la tenemos que jugar que estamos preparando Sevilla y va a 4’30” cuando tiene molestias. Al poco rato Eli me dice que ella afloja, yo sigo apretando. Siempre reviso la carrera, en esta sé que hay un poco de subida, pero como no entiendo de desnivel no le di mucha importancia, grave error. En el km4 empezamos a salir de la población y no tiene muy buena pinta, la cosa empieza a subir y a subir, sigo bien bajo un poco el ritmo pero estamos subiendo como una montaña y no se ve el final, la verdad que no hay mucho desnivel pero las piernas se empiezan a cargar, culmino la subida un poco justo de fuerzas, ahora empieza la bajada y intento pillar aire, poco a poco vuelvo a ser persona y como seguimos descendiendo apretó, pero como la cosa no podía acabar bien en el km9 otra pedazo subida hace volverme a sacar los colores hasta meta, la llegada en una pista de atletismo siempre mola i al final contento por las sensaciones finales, Eli decidió abandonar por precaución.

Pos. 480 Chechu Muñoz 48:26


TRAIL DE ROBRES (16KM)
Crònica cedida per A. Morilla:

Toca continuar sumant km de cara a la posada a punt per a la Marató de Barcelona, i aquest cop ens decidim per fer un Trail, no gaire tècnic, a la localitat aragonesa de Robres. El company Percha també s'anima finalment, aixi que quedem diumenge a les 7h per sortir desde Pont.

El día s'ha despertat fred i amb previsió de vent, així que omplim la bosa amb roba de tot tipo, no sigui que fem curt. Puntualment emprenem camí, fem una paradeta per esmorzar a Barbastro i continuem camí. Un cop a Robres veiem que la gent va ben tapada i un cop sortim del cotxe ho entenem... Fa un vent gelat!!! Allí trobem a l'Ernest, amic de Percha i soci del CEAR, recollida de dorsals i a escalfar. Sembla que tocarà correr ben tapats. Just abans de la sortida trobem a David Espinosa (cuñat del meu cosi Peiró) que va correr també la Ultra dels Comptes d'Erill.

Tret de sortida i bon ritme per començar (per sota de 4'30) ja que es corre per una pista bastant ampla. Fort vent bastant molest i fred, però anem fent els 3 primers km, aqui ja hi ha la primera pujada, curta però molt estreta, el que fa que hagis de anar al ritme del de devant (no em preocupa ja que pujar no es lo meu). D'aquí al km 8 un continu trencacames fins que trobem la pujada mes llarga fins a les antenes (impossible correr). A l'arribar a dalt ens prenem un gel amb aigua i comencem el descens, vaig decidit a apretar des d'aquí fins al final, però rapid veig que no podrà ser, el camí es massa estret i no puc adelantar a la gent en els trams més complicats, així que anem fent. Fins que quan pensaba que tot era baixad veig un cartell que posa "Orgullo y sufrimiento" .... La mare q.... pujada curta però mooolllltttt dura, les cames ja piquen... Un cop tornem a estar a la pista es un continu adelantar gent (hi habia molta gent que feia una cursa de 5 km) a ritmes propers als 4'15 i així fins a meta.

Temps final 1h24, amb molt bones sensacions però conscient de que falta feina de pujades per a no patir tant.

Percha va fer un carrerón amb un temps final de 1h18.


CAP DE SETMANA DEL 17-18 DE GENER

Un nou any que comença a nivell competitiu dins el Club Atlètic Ribagorçana. Després del gran èxit de la Sant Silvestre, on gran part dels socis del club ens vam trobar per acomiadar l'any fent el que ens agrada, també hem deixat enrere les festes nadalenques, que a la majoria ens fa perdre una mica el fil (bo és fer un parèntesi de tant en tant). Tot torna a la "normalitat" i aquest cap de setmana tenim a varis socis donant el que tenen, en algunes ocasions per a preparar reptes més grans, i en altres per veure si el llarg treball que han realitzat ha donat els seus fruits.

Així doncs tenim per una banda el company Oriol Faidella que torna al que sembla ser que serà el seu medi aquesta temporada (la muntanya) i realitza la Mitja de Llançà, on assoleix el seu objectiu com és habitual en ell. Felicitats Uri!

La parella de Pinxus formada per Chechu i Eli, dins de la recta final de la seva preparació per a la propera Maratón de Sevilla, es disposen a realitzar la Mitja Marató de Terrassa, on acaben amb bones sensacions tot i la duresa del circuït. Road to Sevilla companys!!

Finalment la família Gordun Peiró (Bernardo i Neus), aprofiten el pont de St Sebastià per a fer una escapadeta a Tarragona, on correran la Marató del Mediterrani. Us faig un resum de la seva cursa segons ens han explicat: Bernardo va tenir una bona primera part de la cursa on portava un ritme de 4min36s/km, fins passat el km 30 on comença a tenir problemes de bessó, que finalment el km 35 l'obliguen a caminar arribant a meta amb un temps de 4h 01min. Ànims Bernardo! Crec que pocs més que tu sabem lo llargues que són aquestes curses i la quantitat de coses que poden arribar a passar. El mèrit està en la preparació, no en la marca del dia. Per altra banda, Neus, tot i el mal de panxa que va fer que el seu cos només assimiles beure aigua, fa una gran cursa amb un temps final de 3h36min. Moltes Felicitats Neus!!
 
GRAN EQUIP!


MITJA MARATÓ DE LLANÇÀ-SERRA DE L'ALBERA
Crònica cedida per Oriol:
Doncs aquesta és la primera del 2015! La intenció d'aquest any és apartar una mica les curses urbanes i fer més muntanya.

Aquesta és una mitja que no ho sembla i és molt guapa i també durilla. Me la va recomanar la nostra companya del club Raquel i me la vaig anotar a l'agenda.
Diumenge vaig haver de matinar força, a les 5:15h em sonava el despertador! I cap a Llançà tu! Fotia un fred de mil dimonis i el que més empipava era el veeent que feia. Ja ho poden ben dir ja que la Tramuntana deixa ben tocat!
La cursa estava molt ben organitzada, perfectament senyalitzada i amb punts de control i avituallaments cada 5km.
Un autèntic trenca-cames amb unes vistes espatarrants a la pujada, que es veia el mític Canigó nevat, i a tota la baixada el majestuós Cap de Creus i el mar el mar!

No anava amb cap objectiu marcat però, tot i així, l'esperit de competició mai es perd i si feia un crono per sota les 2:30h em donava per content.
Objectiu complert :)

De 514 finishers posició 143. Temps: 2:26h



Mitja Marató de Terrassa
Crònica cedida per Eli:
S'apropa el moment de la veritat...la por ens ve al cos i decidim, Chechu i jo, espavilar i buscar curses per sumar quilòmetres per la Marató de Sevilla.
Primera parada, la Mitja de Terrassa. 21km on ens avisen que no son gens plans...
Chechu i jo comencem el ritual, visitem la familia per Barcelona i diumenge ens presentem a Terrassa. Bona temperatura per còrrer!!!
Ens preparem i ens posem a la linia de sortida amb la sort de trobar-nos al cusí de Gatxia! Quina sorpresa! Foto de rigor i a espavilaaaar!!!
Surto intentant agafar un ritme de 4.55-5.00 però costa perquè al principi els carrers son estrets i hi ha molta gent, m'agovia molt! Finalment ens anem desperdigant i ja per fi puc seguir un ritme constant. Però, tal i com ens van dir...la cursa no era gens plana i això fa difícil seguir el ritme, tot i així les primeres pujades em trobo bé i apreto. La única pega era que tenia agulletes de l'entrenament de dijous, on vaig apretar (ERROOOOOOR!!) tenia les cames carregades i ho notava molt, sobretot mentre pujava!
Les pujades no eren gens curtes...pujades d'entre 1-2km de llarg que es fan eternes! Quan ja per fi deixem de pujar, comença una baixada agraïda però igualment dura, ja que les cames no van tan fresques com per deixar-te anar. Mentre baixo, noto la presència d'un noi molt aprop meu, li pregunto si sap si hi ha alguna pujada més i em diu que queda la pitjor i més dura (quins ànims noooi!!) al final el noi em confesa que li estic servint d'ajuda per tirar endavant a la cursa, jo penso que ojalà continuem així perquè per mi també em donava forces, però no es així i em despenjo d'ell.
Finalment arriba la famosa pujada entre el quilòmetre 16-19...dura però hi ha molta gent animant i això fa que sigui molt més fàcil encarar-la.
Per fi veig la meta però penso que encara faltaven 2 km...i just ens fan passar pel costat de la meta i encara hem de fer una tirada cap al fons que fa desanimar-me una mica...(això de veure els arcs i el marcador puja molt la moral si has d'acabar la cursa, no si has de passar-la de llarg...).
Arribada a meta amb 1h48. Contenta perquè era dura! A l'arribada em trobo a Gabri que confirma que la cursa era dura i després arriba Chechu, amb 1h50 amb bona cara i content de la seva cursa.
Els dos marxem més panxos que ningú!

Classificacions:
-Eli Sala 1h48. Pos General: 1026 de 1635 . Pos. femenina: 58 .
-Chechu Muñoz 1h50. Pos. General: 1138 de 1635.

31 DE DESEMBRE - 7ª SANT SILVESTRE DEL PONT DE SUERT

.
Un any més. Gran part dels socis esperàven aquest dia de l'any amb il·lusió (per la cursa i per la festa de la nit, tot s'ha de dir).
Un any més, la Més Freda ha sigut un èxit.
240 inscrits en una prova del Club i per al poble.
Desde la Junta del Club Atlètic Ribagorçana s'estava fent molta feina durant els últims MESOS per a que tot sortís a la perfecció. La Junta, formada per Antonio Morilla, Alejandro Asensio, Chechu Muñoz i un servidor ha treballat per a que les coses surtin el millor possible.
Segurament hi ha hagut algun error que es pot millorar i no dubteu que treballarem per a millorar-lo, però crec que les coses s'han fet bastant bé. Segurament, després de 7 anys, l'any que tot ha estat més control·lat.
Aquest any vàrem apostar per una reducció de preu en la inscripció per a potenciar sobretot l'esport de base. Ho hem aconseguit, la Mini ha estat un èxit.

Content i orgullòs d''aquesta Junta i del seu treball.

Content i orgullòs de que el Club cada any segueixi creixent amb força.
 
Respecte a la classificació general, Sergi Molina (18'02") del ISS Hospitalet i Berta Cabanas (20'01") han sigut els clar vencedors d'aquesta 7ª Edició.
En categoria masculina la 2ª posició era per Antonio Garcia (18'26") del Club Triatlón Triomf Team i la 3ª plaça la ocupava en Bernat Vaqué (18'47") del Club Atlètic Ribagorçana.
En categoria femenina la 2ª plaça la ocupava Raquel Garsaball (22'04") del Club Atlètic Ribagorçana i la 3ª posició era per Eli Sala (22'16") del Club Atlètic Ribagorçana.
 
Respecte a la meva cursa, us faré un breu resum i "intentaré aconsellar-vos" sobre el que NO s'ha de fer.
 
La Sant Silvestre és una GRAN CURSA construïda amb pocs medis.
Això vol dir que els integrants de la Junta amb GRAN ajuda de part dels socis ( aquest any agraïm la feina de Eli Sala, Zoe Pueyo, Alex Asensio Junior, Percha, Gatxia, Lluís Ferrer, Marc Latorre, Pedro Pelayo i Edu Saura) construeixen aquesta cursa amb tot el CARINYO DEL MÓN.
 
Amb això ja entendreu que el dia 31 de desembre, desde les 8h del matí ja estava "al lío" per a muntar "el sidral".
Moltes hores de feina amb tan sols 30' per dinar per tornar a ultimar els detalls.
El GRAN ERROR que vaig cometre, sense poder-hi pensar degut a l'estrés de tot el dia, va ser el no beure aigua. Error. I més tenint en compte que el dia 31 la humitat era molt baixa i el vent s'encarregava de secar "todo bicho viviente".
Amb aquest preludi, 2' abans de la cursa, paraules pel nostre estimat Juanjo Garra, linea de sortida i GASSSS!
Sortida molt ràpida, com sempre, que ens fa passar el primer km a ritmes per sota de 3'30" (en baixada). Els ràpits de la cursa "s'estudien" i això provoca que sense donar-me compte em trobo en primera posició marcant el ritme del grup. Això no m'havia passat mai...
Minuts de glòria que s'acaben abans del km2 on els 3 primers s'escapen a lluitar per les primeres places. Em quedo 4rt amb Pol Vaqué i per darrere Percha i Antonio Morilla. El ritme és bo, però abans d'arribar al km3 veig que alguna cosa no va bé. M'he deshidratat. Gola seca, ganes de vomitar i pajarón monumental (el tio del mazo). Pol se n'adona i marxa. Percha se n'adona, em passa i em demana disculpes (sap que aquest any estic molt bé i ha vist que he petat) Percha m'anima i intento treure el que no tinc. Gràcies Fermín!
Lluita inmensa per arribar a meta, però finalment ho aconsegueixo enmig dels pontorrins i pontorrines que han sortit al carrer. GRÀCIES!
Finalment 6ª posició, 3er de categoria, però amb gust "agre" per les males sensacions viscudes.
 
Moraleja - Difícil competir i organitzar, però la Sansi me l'estimo i s'ho val.
 
 
Dels 54 finishers de la Mini:
 
Pos.2. Alex Asensio - 1'41"
Pos.4. Marc Blancas - 1'44"
Pos.8. Dídac Escoll - 1'59"
Pos.10. Josep Alonso - 2'01"
Pos.31. Maeva Tahull - 2'44" (2ª categoria)
Pos.39. Maria Palacín - 3'06"
Pos.54. Naroa Pelayo - 4'38"
 
 
Dels 164 finishers dels 5K:
 
Pos.3. Bernat Vaqué - 18'47"
Pos.4. Pol Vaqué - 19'05"
Pos.5. Percha - 19'16"
Pos.6. Tito Pueyo - 19'25"
Pos.9. Antonio Morilla - 19'56"
Pos.10. Antonio Gordun - 19'59"
Pos.16. Ivan García - 20'51"
Pos.22. Sergi Suranell - 21'13"
Pos.23. Bernat Gordun - 21'15"
Pos.29. Raki Garsaball - 22'04" (2ª fèmina)
Pos.32. Eli Sala - 22'16" (3ª fèmina)
Pos.34. Xavi Pascual - 22'18"
Pos.37. Fernando Figuera - 22'36"
Pos.38. Eduard Saura - 22'38"
Pos.44. Lluís Ferrer - 22'58"
Pos.50. Marc Palacín - 23'24"
Pos.59. Chechu Muñoz - 24'01"
Pos.60. Anna Saura - 24'01"
Pos.69. Josep Mª Vaqué - 24'27"
Pos.79. Quim Palacín - 25'09"
Pos.94. Pau Farré - 26'16"
Pos.101. Eloi Porté - 26'35"
Pos.137. Paco Sala - 30'37"
Pos.139. Raquel Lorenzo - 30'51"
Pos.142. Cesar Alonso - 31'23"
Pos.161. Rogelio Flores - 34'40"
Pos.164. Anna Mañà - 42'53"
Alejandro Asensio va acompañar al seu fill que per problemes físics va abandonar

Tots els resultats a http://santsilvestrepontdesuert.blogspot.com.es/
 
 
 

CURSES 25-26 DE DESEMBRE

.
I en mig de les festes nadalenques algun dels nostres socis continua donant guerra, aquest cop amb dues curses curtes però explosives.

Per una banda el presi entre comilona i comilona es desplaça al Masnou, juntament amb el seu míster i amic Eloi Moragues, per a preparar la Sansi de Pont i de pas baixar els torrons.

Raquel es desplaça a Mollerussa a fer la cursa de l'Indiot, una cursa amb tradició a les terres de lleida on acosegueix fer mmp.

Felicitats als dos!!

SANSI DEL MASNOU 5 KM

Crònica cedida per Tito Pueyo:

Molts dies d'entrenament amb un clar objectiu. Preparar un 5K a consciència.
S'apropa la Sansi Més Freda i la pista cada cop s'emplena de més gent per a preparar el que és per a molts, el repte de l'any. Per a mi també és un gran repte, però el fet d'estar en tot moment a l'organització de la cursa, fa que no sigui la cursa on puc donar el 100%.
Així que el meu amic i entrenador Eloi Moragues m'anima a fer la Sansi del Masnou el dia de Sant Esteve. Cursa que em va genial ja que els Nadals els passem amb la familia de l'Anna a Barcelona.
24 -  tronca + comilona
25 - Nadal + comilona
26 -  5K a tope + comilona
PLAN PERFECTO - A por ello!
26 a primera hora i l'Eloi em recull per casa. Directes al Masnou on aproximadament 2.000 persones s'hi reuneixen per cel·lebrar el Sant Esteve corrent.
Allí em trobo a l'Uri. Ell ho té aprop de casa i també decideix a provar fer MMP.
Escalfament mentre veiem còrrer les dones (corren primer dones i després homes), progressius, estiraments i cap a la sortida. Ens fiquem al segon calaix on l'objectiu és baixar la marca que tinc a la Sansi Més freda'13 on parava el crono en 18'45".
3...2...1...GASSS!!!
Engego la màquina i l'objectiu és còrrer per sota de 3'45". Se que ho puc fer. Les sèries dels últims dies m'han servit per guanyar confiança.
A més, avui tinc ajuda. L'Eloi s'ofereix a fer-me de llebre i acompanyar-me en tot moment. La veritat és que em va genial el tenir algú animant tota l'estona i dient en tot moment el qué he de fer.
A partir d'aquí només dir que TOT va sortir a la perfecció. Cursa més facil que la Sansi de Pont però no era una cursa ideal per a fer marca - girs de 180º, trams per la platja, creuar un barranc...cosetes que et fan trencar el ritme i que si vols tornar a agafarlo s'ha d'apretar.
Així que arribo a meta i el crono marca - 18'17"!!!! He corregut a ritme de 3'39"!!!
OLEEEE!!! Felicitat màxima!!!
Dies i dies d'entrenament i el resultat ha sortit! Més feliç que una perdiz!
Ara toca seeguir treballant. Ja tinc un altre objectiu. Baixar de 18'17".
Dels 1.051 homes finishers:
Pos.95. Tito Pueyo - 18'17"
Pos.177. Oriol Faidella - 19'32"
 CURSA DE L'INDIOT DE MOLLERUSSA

Crònica cedida per Raquel:

Que millor que fer una cursa per cremar els excessos de nadal, així que dorsal i ha cremar jeje!

Ja què no podia gaudir plenament de les festes de nadal al treballar de tardes, doncs em vaig animar ha fer la cursa de Sant Esteve encara que el meu genoll no estés recuperat però sóc així de massoca jeje!!

Arribo amb temps per escalfar bé i així calentar bé el genoll, però fer la cursa amb tants atletes coneguts fa que el temps per calentar es redueixi.

Fa molt fred així que toca abrigar-se bé! donen el tret de sortida, Mollerussa és bastant plana però no sé si es degut al mal de genolls, que una petita pujada se m'està fent una muntanya! no puc anar ràpid, em fa bastant mal el genoll, ha sobre el terra està humit a causa de la boira i els kets em patinen.

Arribem a un tram de camí de terra i el canal al costat, on després baixarem per l'altre costat, ja baixa el 1r corredor, que fort que està i jo que malament que estic jeje! girem el pont i ara tot es baixada, molt poc desnivell però es nota, aprofito per apretar i puc mantenir bé aquest ritme fins l'arc d'arribada on tornem ha fer la mateixa volta un altre cop.

Sembla que el genoll ja no em fa tant mal, no sé si perquè se m'ha calentat el múscul o congelat el genoll del fred que fa jaja! em veig en forces per apretar una mica més i així ho faig!

M'avança una noia a qui a cada cursa quedava darrera meu, això em frustra bastant, després em torna avançar un altra noia, això ja no m'ho puc permetre així que vaig a totes i per tornar avançar la noia, peti el que peti! aguanto el seu ritme i em situo a uns 5m al seu darrera, per avançar-la als últims metres i agafar-la despistada perquè no pugui apretar jeje!. Així que faig un gran esprint a uns pocs metres de l'arribada i l'avanço sense problemes!

Quan paro el genoll sembla que s'hagi de partir però ara ja em dóna igual perquè estic contenta de la cursa que he fet, fent mmp amb 35'30", baixant 3' la meua marca, però alhora preocupada pel genoll! bé tocarà fer repòs forçat però després de la Sansi de Pont jiji!! ens veiem el 31 per acomiadar l'any com a més ens agrada!! molta sort a tots!! GASSS

CAP DE SETMANA DEL 20-21 DE DESEMBRE

A punt de començar les festes nadalenques i els nostres socis encara pensen en competir representant el nostre club.

Per una banda teniem la Raquel que corria la Sant Silvestre de Viladecans, cursa de 5 km, amb molt nivell i amb bon resultat final.

Un altre atleta que ens representaba aquest cap de setmana era Eloi, que tornaba a Sabadell, aquest cop per disputar un 60metres i un 200metres, amb resultats dispars pero seguint lluitant per millorar.

I finalment, l'Anna, després de molt de temps, torna a ficar-se un dorsal. La petita Zoe també ho fa en la mateixa cursa amb una distància de nens "grans".

ENHORABONA A TOTS!


SANT SILVESTRE DE VILADECANS:
Crònica cedida per Raquel:
Tenia moltes ganes de fer aquesta cursa però quasi em quedo sense fer-la ja què me'n vaig anar ha dormir amb fortes puntxades a la panxa que no em deixaben ni caminar.

Em desperto d'hora i ja tinc la panxa recuperada així que esmorzo suau i tiro cap a Viladecans.

Arribo amb molt de temps, aprofito per anar ha fer un cafè com a cada cursa, aquest cop no ha estat una bona idea i tinc que anar corrent al lavabo un parrell de cops!

Escalfo una mica i ja em situo a la línea de sortida, és molt agoviant, som quasi 2000 atletes tots apretats! donen el tret de sortida i casi no ens movem, s'ha format un ambut! fins als 500m no puc començar apretar!

Passo al km 1 i hem comença ha fer molt malt la panxa i m'agafa flato, baixo una mica el ritme hi vaig mantenint una velocitat que em permet anar abançant atletes.

Fa bastant vent i el poc desnivell fa que sigui una muntanya, arribo ja als 800m finals hi decideixo fer l'últim sprint! arribo bastant feta pols de la panxa però molt contenta d'haver fet mmp amb 21'47", però la 22 en la meva categoria, al ser final campionat de Catalunya havia massa màquines, bé impossible fer pòdium jeje!!


60m i 200m SABADELL
Crònica cedida per Eloi:
Segona jornada de pista coberta, despres d'una dura setmana de feina toca fer un 60 i un 200, el 60 millor no parlem, una mala sortida, cosa k em penalitza molt 7"80 una decima mes que l'any passat, despres el 200 prova predilecta, em toca el carrer 1 el pitjor, molt de peralte k es nota, tot i una sortida lenta remonto molt, i fent un ultim 100 epic em col.loco tercer, al final podi a la serie i 25"60 gairebe MMP, ara parada per Nadal el 10 de Gener Saragossa, pero abans, us veig a la Sansi, bon Nadal a tots


5K SANT VICENÇ DE CASTELLET

Crònica cedida per l'Anna Saura:


20 de desembre de 2014. Fa exactament 468 dies que no em poso davant la línia de sortida d’una cursa amb la intenció de competir, però l’arribada del Pol ho justifica i ho compensa amb escreix. La tornada a la rutina d’entrenament després de l’embaràs no ha estat fàcil, porto al sac un munt de quilos de més que no estic acostumada a arrossegar, unes súper popes que a banda de servir per lluir un bon escot són un conyàs per córrer, no puc allargar gaire els temps d’entrenament perquè el Pol només s’alimenta xuclant a mamà, i el cap em diu que en aquests moments tinc altres prioritats, com ho és el Pol i passar amb la Zoe el poc temps que entre una cosa i altra puc dedicar-li. A tot això, cal sumar-li un trencament fibril·lar al poc temps de començar a córrer que fa que hagi de parar 3 setmanes... però tot i així, cal donar el primer pas i acabo inscribint-me a una cursa per començar a sentir de nou que torno a ficar-me al “fregao” que tant m’agrada.

Avui Tito fa de cangur. Em sap greu no tenir-lo al costat per competir amb mi, doncs trobo a faltar el petó i l’abraçada de complicitat que hi ha sempre entre els dos abans del tret de sortida...tot arribarà. Per cert, està d’un pesat espectacular: Anna escalfa, Anna fes uns progressius, Anna dóna-li la popa al nen...que per cert, ho intento fer i diu que res de res. Finalment aconsegueixo buidar un pit, però l’altre airbag m’acompanyarà a tuti plen durant la cursa. No tinc ganes d’escalfar, no tinc ganes de fer progressius, estic del tot descol·locada, amb poca motivació...sensacions estranyes. L’única sensació familiar me la dóna l’estómac, que se m’ha tancat tot i haver-hi dónuts de xocolata a l’avituallament, i això sí que em sóna!!!

I per fi el tret de sortida. L’objectiu inicial és baixar de 26’ (i no quedar l’última...que això sempre se’ns passa a tots pel cap). La veritat és que un cop comença la cursa em ve de cop la motivació i em venen ganes d’apretar-me un xic. Passo el primer km per davant del públic i només faig que buscar a Tito i Zoe per xoca’ls-hi la mà i dedica’ls-hi un somriure. Quan a mitja cursa faig una volta de 180º ja veig que ni de conya arribo l’última, així que mentalment el meu cap es relaxa. Seguim corrents i arribo a meta amb 24’42”. He quedat la 85 de 172 corredors i la 15ª noia de les 59 totals. Tot i estar molt lluny de la meva marca en 5 km, estic molt contenta, perquè se que esforçant-m’hi aquesta marca poc a poc anirà baixant. El meu cap ja només pensa en la Sansi de Pont, i això és molt bona senyal!!!!
500 mts SANT VICENÇ DE CASTELLET

 Crònica redactada per la Zoe i escrita pel papà:
Arribem al poble i veiem al Micky. Ens donen un dorsal i un plàstic per ficar-lo a la sabata que serveix per saber el temps que correrem.
Mentre em toca còrrer jugo al parque, al tobogan i als gronxadors
Em fico amb molts nens i nenes a la sortida i tots comencen a còrrer molt. Li he dit a papà que m'esperi a la sortida i vull còrrer amb ell agafat de la mà tota l'estona.
M'he cansat molt. Era molt llarg.
A l'arribada he begut xocolata calenta amb coca i he saltat a uns inflables.
Després hem vist còrrer a la mama amb el papa i el Pol.
 

CAP DE SETMANA DEL 13-14 DE DESEMBRE

Un altre cap de setmana que tenim representació en diverses curses, aquest tres curses i molt variades.

Gatxia, amb tota la familia (s'encarrega crónica a crónica en recordar el gran suport que són) es desplacen cap a Vilanova i la Geltrú, on, dins de la preparació del repte que li espera a mitjans de maig a la Marató de Bcn, es disposa a correr la mitja. Bona cursa tot i no fer la millor preparació el dia d'abans.

Eli i Chechu aquest cop van a fer els 10km del RACC al Circuit de Catalunya, tot i que, com descobrireu més endavant, la cursa és una simple excusa ;)

Finalment, Eloi comença la temporada de pista coberta amb una gran marca als 60m a Sabadell. Per motius de federatives, corre amb els color d'un altre club, però continua unit al CAR.



Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú
Crònica cedida per Gatxia:
Nou cap de setmana de reptes per anar preparant l'objectiu de la Marató de Barcelona 2015. Aquesta vegada toca Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú.

Aprofitant que estaré amb la familia el cap de setmana en aquesta ciutat, decideixo fer la inscripció. És per aquesta raó que tinc molt bona companyia, o el que és el mateix, molt bona afició al llarg de la prova. M'acompanyen la meva dona i el meu fill, com sempre, i els meus cunyats amb el meu sogre.

Dissabte passem el dia caminant entre milers de persones pels carrers de Barcelona. Compres, visita a Papa Noel per fer foto amb Asier, visita dels carrers il.luminats, visita també al mercat de Santa Llúcia, bons àpats.... És a dir, que no vaig fer el que es recomana com a norma general el dia abans d'una cursa.

I efectivament, Diumenge em desperto i el que tinc menys ganes de fer és anar a còrrer. Però bé, ja que estem i com diuen - "venir pa na es tonteria" - doncs cap a la cursa.

Em llevo bastant aviat perque he d'anar a buscar el dorsal. La sortida és a les pistes d'atletisme de Vilanova. Com que estan a prop de casa dels meus cunyats hi vaig caminant. Fa una mica de fred i està una mica tapat, el que fa que comenci a escalfar amb tèrmica, manguitos i buff tapant les orelles.

Bon escalfament i cap a la línea de sortida. El meu cap em va dient que avui tocarà patir. Encara no he començat a còrrer i ja tinc les cames cansades i aquella hamburguesa quevaig sopar, semblava que m'acompanyaria tota la cursa.

Em coloco al mig de les 1000 persones inscrites - "aquí estic bé! ni molt endavant ni molt enrere"-

La sortida és molt ràpida però en un moment s'afluixa el ritme. Es fa una mica de tap amb la gent que poc a poc es va desfent i cada un al seu lloc. Durant els primers 5 kms no hi ha molt a dir. Vaig a un ritme de 4'30'' més o menys i començo a pensar si seré capaç d'aguantar així fins al final..... ho dubto, jejeje. Al km 8, de cop i sense previ avís, em comença a agafar una "pájara" que per un moment em fa plantejar si continuar o no. Apreto les dents i decideixo arribar al km10 on prendré un gel i aigua. Ho aconseguixo i passant per sota e 45'!!!!!! Normal que estigui cansat, és un ritme alt per les meves cames inespertes.

A partir d'aquí només em dic una cosa a mí mateix - "em dona igual el que tardi, només sé que no vaig a parar" - I així ho faig. Veig qe hi han estones que estic corrent molt lent, però no puc anar més ràpid, de veritat. I patint una mica més que menys fins al 20 on dono el poc que queda en mi per arribar a la meta. I una vegada més, escoltar la música a l'arribada, veure a la meva dona i els meus cunyats animant-me, conscients de l'esforç que he fet, i al meu sogre esperant amb Asier perque l'agafi i entri a meta amb ell, doncs ja sabeu, que s'oblida el cansanci i tot. Asier ja camina com un "rayo" i es pot dir que em va fer de llebre els últims 100 metres jejejeje.

D'aquesta cursa em quedo amb varies coses. Tinc una familia impresionant que fan que tot sigui més fàcil i que pugui disfrutar al màxim d'aquesta afició que tant m'està engantxant. que no tornaré a sopar hamburguesa amb ceba abans d'una cursa i que he fet un entreno de collons corrent 11km amb un cansanci important. De tot s'ha d'apendre!!!

Una més "a la saca"

Al final de 863 finishers vaig arribar el 489 (467 de la categoria) amb un temps de 1h45'27"

 A sobre: Ivan i Asier







A la dreta: Familia Garcia Cabrera al complet (Judith, Asier e Ivan)







10 KM DEL RACC
Crònica cedida per Eli:

Arriba diumenge, després d’un cap de setmana complet i d’estreno, ja que era la nostra primera sortida amb la furgoneta i amb el nostre llit improvisat . Els nervis a flor de pell...la cursa era lo de menys...el que més ens importava era fer quilòmetres i aprofitar el cap de setmana.

Així va ser, la nit abans ens liem una mica per la nit, ja que aprofitant la quedada de furgonetes i el sopar que teníem amb tota la gent que hi havia, realment no fem gaire bondat.

Arriba diumenge al matí, ens aixequem amb el so de la música dels organitzadors de la cursa que ens avisen que els dorsals ja es poden anar a recollir. Ens canviem i ens presentem allí d’entre els primers, tot i que ja hi havia bastant gent rodant per allí ben d’hora, es sabia que era una cursa amb bastant massificació de gent i per tant calia anar aviat per recollir dorsals. Nosaltres...matinem lo just, això de tenir la línia de sortida a 200 metres d’on dormim es una passada¡¡¡

Sortim Chechu i jo amb calaixos diferents, ben bé no sabem perquè però raonant creiem que des de ChampionChip ens han mirat la marca que tenim als 10 km i ens han separat. Surto un calaix més endavant que ell. Quan estem a la sortida ens diuen que hi ha un accident i que es retrassa mitja hora...realment una pallissa...perquè ja ens havíem enfredat tots i decidim tornar a escalfar una mica. Per fi arriba la sortida, cara avall durant el primer quilòmetre per la recta del circuit, i els de 10 km sortim cap a fora del circuit a fer uns 5 quilòmetres aproximadament per després acabar els últims 5 fent-los dins el circuit de Catalunya. Així que els primers 4 quilòmetres agafo un bon ritme de cursa però al quilòmetre 5 comença una pujada interminable per entrar al circuit que em trenca el ritme al 100%, me’n adono que he sortit potser massa ràpid si sabia que realment el circuit no era gens pla. Però continuo la marxeta i quan s’acaba la pujada i entrem al circuit..tots aquells que pensin que el circuit és pla, que és ràpid...estan ben equivocats...és molt dur, ple de pujades llargues i baixades que fan que rellenteixi la marxa, tot i així arribada a meta amb 48’, no era el ritme planejat però veient la dificultat del circuit prou contenta.

Chechu arriba 2 minuts més tard i amb la mateixa sensació que jo, una barreja entre un circuit no gens fàcil i la mala vida de la nit anterior també ens passa factura. Tot i així, contents¡

Classificacions:

http://resultats.championchip.cat/resultats/10kmracc-montmelo-2014?page=24&nresult=100&ordre=-1&ordre_camp=0&dorsal=&nom=&cognom=&club=&sexe=-1&categoria=-1

ELI SALA. Pos. General 479 de 2321. Pos. Categoria: 7 de 166. Temps: 48.32

CHECHU MUÑOZ. Pos. 745 de 2321. Pos. Categoria: 509 de 1316. Temps: 50.46


Control 60m Sabadell
Crònica cedida per Eloi:

Comença la temporada de pista coberta, amb un control a Sabadell, comença una temporada plena de reptes i de nous objectius, una temporada de canvis, i primera temporada amb federativa nacional. Avui toca nomes el 60 per començar a agafar sensacions cara al gener i febrer que son les competicions importants, un cop faig l’escalfament em disposo a fer la serie, m’ha tocat una serie amb algo mes de nivell, tot hi aixi anem-hi, despres d’una gran sortida ( per un cop que surto bé, hi ha fotos que ho demostren) començo a trobarme una mica lent i a la part final punxo una mica, tot hi aixó content 7”79 el millor debut de temporada en el que porto al atletisme i a només 1 decima de MMP, la propera semana mes i millor,

CAP DE SETMANA DEL 6-7 DESEMBRE

Sembla ser que aquest 2014 no hi haurà cap de setmana sense que hi hagi cap representant del C.A.R. portant els nostres colors per qualsevol dels racons de la nostra geografía. Aquest cap de setmana teníem per una banda a l'Oriol (que corria a casa), l'Aitor (que finalment aconseguia una gran marca), Eli i el seu inseparable Chechu (que ha d'espavilar, que aquesta dona fa dies que se li ha pujat a la "chepa") i el Percha (Fermín!!! muy contentos de tu vuelta, aunque sabes que para muchos es como si no te hubieras ido), tots ells a la Mitja Marató de Mataró. Per altra banda teniem la Raquel fent un Trail de 12 km a Vilafranca del Penedès ocupant com ja és habitual en ella les primeres posicions.
Enhorabona a tots!
7/12/14 MITJA MARATÓ DE MATARÓ

Crònica cedida per Oriol Faidella (que corria a casa):

Per fi arriba la gran cita esportiva a la capital del Maresme. La mitja Marató. I per celebrar-ho aquest any baixan 4 del CAR a correr-la, bien!

Aquest any és ple de canvis... per començar la casa Taymory s'hi posa com a gran esponseritzador fet que fa que hi hagi 500 dorsals més, fira del corredor el dia abans, que hi hagi una samarreta commemorativa per 1a vegada, que hi hagi aquarius durant la cursa, i que hi hagi calaixos de sortida i 3 plomes a la cursa. Els altres anys no hi havia res d'això.

La mitja de Mataró és famosa per ser una mitja molt plana, però també ho és pel seu últim kilometre i mig de "falso llano" que de falso no té res! Allí tothom cau... i et recordes de la mare que va parir.....el de la organització!
Els 5 primers km's són dins Mataró i del 6 al 18 és tot per passeig i carretera anar i tornar 3 cops. Del 18.5 al 21 és una.... pujada ben maca si no en portessis 18.5 a les cames.
A l'arribada ens espera una bossa molt completa amb productes de neteja, pasta de dents, cutxilles d'afeitar...

Li tinc força carinyo a aquesta cursa, ja que va ser la meva 1ra mitja marató al 2011. I des d'aleshores que la corro cada any, s'ha de fer poble! El 4rt cop que la corro.
Porto les 2 últimes setmanes prèvies a la cursa amb mocs, maldecap i malestar i tinc molt males sensacions... però m'blido d'una cosa.. corro a casa i em sé de memòria el recorregut i això sempre ajuda.

La intenció és fer 1:35h o sigui, anar a 4:30 min/km és molt ambiciós... ho sé, ja que les últimes mitjes havia fet 1:40h. Si no es pot no passa res...

Fa moooolt fred! Tret de sortida amb el Percha mirem el garmin i... nem a 3:40! flipaoooo ja puc afluixar.... al km ja l'he perdut de vista. Passo pel km 5 en 21 minuts i penso, ui, vas flipat... Encarem el passeig i pim pam pim pam, em noto bé. km 10 i un gel. Gir i a encarar el km 15. Em vaig trobant cada gir chechu i eli i ens nem saludant, ban molt bé just darrere la ploma de 1:40h. Al Km 13 em trobo un galgo tot flipat de verd que ve sol de cara.. l'Aitor! va sobraaat! ja esta pel km 16 fara bon temps! Arribo al km 15 i gel, vamoss pim pamm gir i 2 km més i veig la Eli i penso, i el Checu? no l'he vist i al cap d'un rato me'l trobo!. La Eli li ha fet una ZASCAA al chechuu jijij :P
Arriba el temut falso llano... i passo d'anar a 4:25 a 4:50! moder focaaa, tot i així em noto molt millor que l'any passat i no patint tant.
Al final creu-ho meta per sota la 1:35h i super content!
Objectiu més que complert!
Ara sí veig molt dificil la 1:30 però no impossible, tinc 8 setmanes per entrenar.
Ho sabrem l'1 de febrer a Granollers!

Enhorabona a tots!! Tots som finishers. Fins la propera!

De 2519 finishers:

pos 81- Aitor Sala: 1:20:54 (mmp)
pos 522- Carlos Cierco: 1:32:31
pos 671- Oriol Faidella: 1:34:47
pos 1673 - Eli Sala: 1:47:57
pos 1656 - Chehcu Muñoz: 1:53:19

 



12km de Vilafranca del Penedès
Crònica cedida per Raquel Garsaball:
Ja fa 3 setmanes de la marató i crec que les cames ja estan recuperades per tornar ha competir, aquest cop faré una cursa de muntanya però no n'estic gaire convençuda ja què fa 3 mesos que no trepitjo cap muntanya però a per totes i a veure com surt!

Arribo a Vilafranca molt justa de temps ja que m'ha costat trobar el pavelló, bé com quasi sempre...hauré d'optar per sortir amb més temps de casa jeje!

Vaig a buscar el dorsal, un cafè i escalfar lo just!

Em situo davant la linea de sortida i ens fant el brifing, no m'agrada gaire lo que sento quant ens diuen que em d'escalar una paret amb una malla...i tot de pujades i baixades, bé un autèntica trenca cames!

Donen el tret de sortida i tothom surt a tope, vaig sota 4km el minut així que afluixo sinó no arribaré! arribo al km 1'5 i ja comença una forta pujada que és impossible fer-la corrent, així que la faig caminant a ritme lleuger, ara toca una forta baixada d'un 40%, pobres ungles jeje!
Arriba el tram què es pot córrer i augmento el ritme, però correm per un corriol i no puc avançar al noi del davant així que vaig al seu ritme, arribem a la paret amb la malla on hem d'escalar, el noi és queda entrebancat i l'empento del cul sinó no se'n sortirà jeje! quan ja som a dalt el puc avançar i continuem pujant.
Arribo a l'avituallament i aprofito per hidratar-me una mica, ara torna a tocar una forta baixada on per la meitat hi ha animació amb música, molt encertat! és la 1a trail que trobo animació per dins de la muntanya i m'ha agradat força!
Arribo al poble i ara toca una mica d'asfalt, s'acaba aviat i tornem a pujar amunt, ara per unes escales, el meu quàdriceps i l'isquio ja és comencen ha queixar!
Arribem al desviament on els de la cursa de 7km van cap a l'arc d'arribada i nosaltres donem una altra volta més, aquest cop molt millor ja què ja em conec el recorregut! ja he donat un altre cop la volta i ja estic a la recta final, queda solament 1km així que ha per totes, tinc una noia davant la qual volia agafar fent l'sprint final però veu la meva intenció i també apreta! llàstima, m'ha set impossible agafar-la i quedo tot just a 30" al seu darrera, al final 4a de la general! força bé per no haver entrenat res!

CAP DE SETMANA DEL 29-30 DE NOVEMBRE

.
Un altre cap de setmana en el qual els nostres socis es posen de verd per representarnos en diferents competicions repartides per tot el territori. Aquest cop teníem en Ramonet, que, tot i que no ser dels socis més actius en competicions, quan s'hi fica s'hi fica de debó i puja al podi a la Rosa del Nord amb unes condicions gens favorables. El company Isasi, continuant amb el seu descobriment del món del trail running, es disposava a fer la cursa dels 3 Turons a Barcelona, una cursa de película. Per últim un que no para, l'Oriol, es disposa a fer la Neorural al Vallès també en un dia difícil per la meteorología.

Ara que sembla que arriba l'hivern té molt mèrit participar en aquest tipus de curses representant-nos a tots.

La Rosa del Nord
Crònica cedida per Ramonet:


Rosa del Nord - 29/11*2014
Com ja sabeu jo soc poc de curses, però aquest cap de setmana passat vaig decidir amb el meu cosí de fer una nocturna per parelles. De vegades els companys fallen, i així va ser, per això una vegada a la Seu d’Urgell vaig decidir fer la cursa individual.
La rosa del nord es una cursa que surt del golf Arabell i va fins Sant Julia de Lòria (AND). Consisteix en l’antiga ruta que feien els exiliats de la guerra, com així els contrabandistes per entrar tabac. Es una cursa sense  avituallaments fins al tram final no es passa per cap població. Son 22km de distancia amb 1600 metres de desnivell positiu. Es pot fer be per parelles, parelles mixtes o individual.
Briffing a les 17:30h, veig que será una cursa amb poqueta gent (70 persones) pero tots van molt ben equipats…..ens comenten de com esta el panorama, i res de nou….tres dies ploient, aigua, fang….Veig que no será fácil acabar!
A les 18:00h tret de sortida, 2km per carretereta (pensava que estava fent series per la urbanització) i comença la pujada, molt corrible fins al final, primers 900 mtrs de desnivell assequibles…. Vaig be i no hem fa mal res, nomes un problema la humitat i el fang. El tema frontal el tinc controlat (estic acostumat). Quan porto uns 7 km arribo al coll i comença una baixada espectacular. Un pam de fang entre pinar, era com una baixada amb neu verge….vaig disfrutar com un enano….pero al acabar….una pujada per fer amb peus de gat…molt tècnica, plena de fang i molt dreta!!!! D’aquí el nom que te….cabra morta! Desprès d’això un altra baixadeta i últim repetxo, una mica mes assequible que l’anterior pero molt dret…allí m’ ajunto amb la parella de mixtes que hem van guiar en el tramp final…baixada molt técnica i complicada ja que era tot roca mullada. No sabia en la posicio que estava quan de repent hem veig un frontal sol davant meu, era algu que corria individual com jo i hem vaig dir ( l’has de adelantar)…així va ser, vaig ficar les revolucions a tope i gas….quedaven uns 3 km per meta, el vaig pasar i encara vaig sacar-li 5 minuts!!! 
L’arribada molt guapa dins d’andorra, amb la família animant que ajude molt!!!! La sorpresa va venir al pasar la meta quan tots hem felicitaven…. Jo flipat vaig preguntar-me el per que , moncusi hem diu….nene has quedat tercer!!!! Jejeje
110 IND-M 9 3 - IM Ramon Jordana Pérez   3:04hores
3er posició individual 9è de la general
Molt content per haver pogut acabar la cursa i pujar un titul mes al club!!!!






Els 3 Turons:
Crònica cedida per Albert Isasi:

Mis respetos a Sylvester Stallone!!!

Que a su edad y con todo lo que tiene operado haya sido capaz de subir las escaleras de Rocky, Rocky II, Rocky III… por qué Rocky van??? tiene su mérito.

Porque la 3 Turons tiene subidas y bajadas, al fin y al cabo se suben 3 de los 7 turons que hay en Barcelona, pero sobre todo tiene un montón de escalones que subir!!! Que los primeros los subes de 2 en 2 y a la carrera, pero los últimos ya de 1 en 1, caminando, soplando,… y si no hay un pasamanos donde agarrarse te acuerdas del regidor de urbanismo que dijo que no había presupuesto para ponerlo, o de los ecologistas que protestaron porque un elemento metálico rompe con el entorno de naturaleza…

A las 10.00 se dio la salida. Se agradece porque sólo tuve que andar 300 metros desde mi casa, así que por una vez no tuve que pegarme el madrugón para desayunar las 2 horas antes que marcan los protocolos. 450 inscritos aunque durante toda la semana vienen anunciando levantada: lluvia, viento,… así que seguro que seremos menos!!! Pero no tantos: al final 375 llegados a meta. Esto del Trail running se está convirtiendo en una enfermedad…

Como en la UTCollserola, un primer kilómetro de asfalto donde voy muy cómodo, entre los 30 primeros, hasta que llega la primera serie de escalones para subir al Turó del Guinardó. Como ya me avisaron que no sería la primera serie, me la tomo con calma (aunque corriendo y de 2 en 2 escalones) y empiezan a adelantarme. Ya os pillaré pienso… pero luego veré que no, que no los pillaré. Estamos en Barcelona pero aquí hay mucha cabra.

El Turó del Guinardó es el que suelo usar para entrenar rampas, así que me lo conozco, y me imagino que nos harán pasar por las rampas más duras… y así es!!! Poe tanto piano, piano… Cruzamos el primer Turó y hacemos una pasada rápida por el Parc Güell. Una zona muy guapa para correr para todos… menos para uno, que en una de las bajadas resbala y cae. Cuando lo paso está tirado en el suelo pegando gritos con 3 corredores vigilándolo y avisándonos de no pisar las maderas. Luego en meta me entero de que se rompió la tibia!!!

Aún así aprovecho para apretar en las bajadas. En Collserola vi que no bajo tan mal, y como subir subo poco (y menos si son escaleras) tengo que aprovechar las bajadas y el poco llano que hay. Aunque enseguida vuelven escaleras que rompen el ritmo para subir el 2º Turó. Muy guapo si tuviera tiempo de parar y mirar ya que en la cima hay 360º de vista completa de Barcelona.

Nueva bajada… y otro tío en el suelo!!! Este con la barbilla abierta!!! Esto ha pasado de ser Rocky con tanta escalera a ser Rambo con sangre, huesos rotos y algún “Dios mío, no siento las piernas!!!” con tanto sube y baja!!!

Más escaleras (perdí la cuenta en la sexta serie) para subir al 3er Turó, más Ca-Co’s (esta gente no sabe lo que son que todos corren??) y otro casi kilometrillo de bajada en asfalto para adelantar a unos cuantos (esta es la mía!!!).

Al final puesto 95 de 375 (mal…) y 1h14’37’’ pero oye, quedando por delante de la segunda chica!!! Quien no se consuela es porque no quiere…




La Neorural
Crònica cedida per Oriol Faidella:
LA NEORURAL, CURSA DE MUNTANYA DE 27Km 1.600 m d+

Sense tenir-ho massa clar ni trobar-me molt bé enfilo cap a Santa Maria de Martorelles, un poblet a prop de Mollet, al Vallès. Em poso el despertador a les 6.15h per marxar a les 7h i em llevo a les 7:10h !! olee.. m'he adormit... ajjjj... marxo sense esmorzar i m'enduc 2 plàtans pel camí.

Arribada al poble i dia de fred, núvols grisos i tot pinta que plourà, i el terreny tot fangós. Però au, pantaló curs i màniga curta, si plou ja em mullaré.

La cursa es 90% corriol trenca cames del més malparit que hi ha, dins de bosc molt dens. No ho sembla però sí, aquí hi ha bosc i turons i serres i buff... els km costa molt que passin. A mesura que passa la cursa vaig treient-me la idea del cap de fer un top 50 i em conformo en acabar decentment. M'avança tothom, em noto fluix però segueixo.

A mitja cursa es posa a ploure i fa molt vent, es fa difícil. No és un bon dia per córrer per muntanya... però s'ha d'acabar!

Arribada menys brut del que m'esperava i amb un bon tiberi i uns manguitos de la casa Hoko de regal.

Temps: 3:47:03
Posició 113 de 277