CAP DE SETMANA DEL 17-18 DE GENER

Un nou any que comença a nivell competitiu dins el Club Atlètic Ribagorçana. Després del gran èxit de la Sant Silvestre, on gran part dels socis del club ens vam trobar per acomiadar l'any fent el que ens agrada, també hem deixat enrere les festes nadalenques, que a la majoria ens fa perdre una mica el fil (bo és fer un parèntesi de tant en tant). Tot torna a la "normalitat" i aquest cap de setmana tenim a varis socis donant el que tenen, en algunes ocasions per a preparar reptes més grans, i en altres per veure si el llarg treball que han realitzat ha donat els seus fruits.

Així doncs tenim per una banda el company Oriol Faidella que torna al que sembla ser que serà el seu medi aquesta temporada (la muntanya) i realitza la Mitja de Llançà, on assoleix el seu objectiu com és habitual en ell. Felicitats Uri!

La parella de Pinxus formada per Chechu i Eli, dins de la recta final de la seva preparació per a la propera Maratón de Sevilla, es disposen a realitzar la Mitja Marató de Terrassa, on acaben amb bones sensacions tot i la duresa del circuït. Road to Sevilla companys!!

Finalment la família Gordun Peiró (Bernardo i Neus), aprofiten el pont de St Sebastià per a fer una escapadeta a Tarragona, on correran la Marató del Mediterrani. Us faig un resum de la seva cursa segons ens han explicat: Bernardo va tenir una bona primera part de la cursa on portava un ritme de 4min36s/km, fins passat el km 30 on comença a tenir problemes de bessó, que finalment el km 35 l'obliguen a caminar arribant a meta amb un temps de 4h 01min. Ànims Bernardo! Crec que pocs més que tu sabem lo llargues que són aquestes curses i la quantitat de coses que poden arribar a passar. El mèrit està en la preparació, no en la marca del dia. Per altra banda, Neus, tot i el mal de panxa que va fer que el seu cos només assimiles beure aigua, fa una gran cursa amb un temps final de 3h36min. Moltes Felicitats Neus!!
 
GRAN EQUIP!


MITJA MARATÓ DE LLANÇÀ-SERRA DE L'ALBERA
Crònica cedida per Oriol:
Doncs aquesta és la primera del 2015! La intenció d'aquest any és apartar una mica les curses urbanes i fer més muntanya.

Aquesta és una mitja que no ho sembla i és molt guapa i també durilla. Me la va recomanar la nostra companya del club Raquel i me la vaig anotar a l'agenda.
Diumenge vaig haver de matinar força, a les 5:15h em sonava el despertador! I cap a Llançà tu! Fotia un fred de mil dimonis i el que més empipava era el veeent que feia. Ja ho poden ben dir ja que la Tramuntana deixa ben tocat!
La cursa estava molt ben organitzada, perfectament senyalitzada i amb punts de control i avituallaments cada 5km.
Un autèntic trenca-cames amb unes vistes espatarrants a la pujada, que es veia el mític Canigó nevat, i a tota la baixada el majestuós Cap de Creus i el mar el mar!

No anava amb cap objectiu marcat però, tot i així, l'esperit de competició mai es perd i si feia un crono per sota les 2:30h em donava per content.
Objectiu complert :)

De 514 finishers posició 143. Temps: 2:26h



Mitja Marató de Terrassa
Crònica cedida per Eli:
S'apropa el moment de la veritat...la por ens ve al cos i decidim, Chechu i jo, espavilar i buscar curses per sumar quilòmetres per la Marató de Sevilla.
Primera parada, la Mitja de Terrassa. 21km on ens avisen que no son gens plans...
Chechu i jo comencem el ritual, visitem la familia per Barcelona i diumenge ens presentem a Terrassa. Bona temperatura per còrrer!!!
Ens preparem i ens posem a la linia de sortida amb la sort de trobar-nos al cusí de Gatxia! Quina sorpresa! Foto de rigor i a espavilaaaar!!!
Surto intentant agafar un ritme de 4.55-5.00 però costa perquè al principi els carrers son estrets i hi ha molta gent, m'agovia molt! Finalment ens anem desperdigant i ja per fi puc seguir un ritme constant. Però, tal i com ens van dir...la cursa no era gens plana i això fa difícil seguir el ritme, tot i així les primeres pujades em trobo bé i apreto. La única pega era que tenia agulletes de l'entrenament de dijous, on vaig apretar (ERROOOOOOR!!) tenia les cames carregades i ho notava molt, sobretot mentre pujava!
Les pujades no eren gens curtes...pujades d'entre 1-2km de llarg que es fan eternes! Quan ja per fi deixem de pujar, comença una baixada agraïda però igualment dura, ja que les cames no van tan fresques com per deixar-te anar. Mentre baixo, noto la presència d'un noi molt aprop meu, li pregunto si sap si hi ha alguna pujada més i em diu que queda la pitjor i més dura (quins ànims noooi!!) al final el noi em confesa que li estic servint d'ajuda per tirar endavant a la cursa, jo penso que ojalà continuem així perquè per mi també em donava forces, però no es així i em despenjo d'ell.
Finalment arriba la famosa pujada entre el quilòmetre 16-19...dura però hi ha molta gent animant i això fa que sigui molt més fàcil encarar-la.
Per fi veig la meta però penso que encara faltaven 2 km...i just ens fan passar pel costat de la meta i encara hem de fer una tirada cap al fons que fa desanimar-me una mica...(això de veure els arcs i el marcador puja molt la moral si has d'acabar la cursa, no si has de passar-la de llarg...).
Arribada a meta amb 1h48. Contenta perquè era dura! A l'arribada em trobo a Gabri que confirma que la cursa era dura i després arriba Chechu, amb 1h50 amb bona cara i content de la seva cursa.
Els dos marxem més panxos que ningú!

Classificacions:
-Eli Sala 1h48. Pos General: 1026 de 1635 . Pos. femenina: 58 .
-Chechu Muñoz 1h50. Pos. General: 1138 de 1635.

31 DE DESEMBRE - 7ª SANT SILVESTRE DEL PONT DE SUERT

.
Un any més. Gran part dels socis esperàven aquest dia de l'any amb il·lusió (per la cursa i per la festa de la nit, tot s'ha de dir).
Un any més, la Més Freda ha sigut un èxit.
240 inscrits en una prova del Club i per al poble.
Desde la Junta del Club Atlètic Ribagorçana s'estava fent molta feina durant els últims MESOS per a que tot sortís a la perfecció. La Junta, formada per Antonio Morilla, Alejandro Asensio, Chechu Muñoz i un servidor ha treballat per a que les coses surtin el millor possible.
Segurament hi ha hagut algun error que es pot millorar i no dubteu que treballarem per a millorar-lo, però crec que les coses s'han fet bastant bé. Segurament, després de 7 anys, l'any que tot ha estat més control·lat.
Aquest any vàrem apostar per una reducció de preu en la inscripció per a potenciar sobretot l'esport de base. Ho hem aconseguit, la Mini ha estat un èxit.

Content i orgullòs d''aquesta Junta i del seu treball.

Content i orgullòs de que el Club cada any segueixi creixent amb força.
 
Respecte a la classificació general, Sergi Molina (18'02") del ISS Hospitalet i Berta Cabanas (20'01") han sigut els clar vencedors d'aquesta 7ª Edició.
En categoria masculina la 2ª posició era per Antonio Garcia (18'26") del Club Triatlón Triomf Team i la 3ª plaça la ocupava en Bernat Vaqué (18'47") del Club Atlètic Ribagorçana.
En categoria femenina la 2ª plaça la ocupava Raquel Garsaball (22'04") del Club Atlètic Ribagorçana i la 3ª posició era per Eli Sala (22'16") del Club Atlètic Ribagorçana.
 
Respecte a la meva cursa, us faré un breu resum i "intentaré aconsellar-vos" sobre el que NO s'ha de fer.
 
La Sant Silvestre és una GRAN CURSA construïda amb pocs medis.
Això vol dir que els integrants de la Junta amb GRAN ajuda de part dels socis ( aquest any agraïm la feina de Eli Sala, Zoe Pueyo, Alex Asensio Junior, Percha, Gatxia, Lluís Ferrer, Marc Latorre, Pedro Pelayo i Edu Saura) construeixen aquesta cursa amb tot el CARINYO DEL MÓN.
 
Amb això ja entendreu que el dia 31 de desembre, desde les 8h del matí ja estava "al lío" per a muntar "el sidral".
Moltes hores de feina amb tan sols 30' per dinar per tornar a ultimar els detalls.
El GRAN ERROR que vaig cometre, sense poder-hi pensar degut a l'estrés de tot el dia, va ser el no beure aigua. Error. I més tenint en compte que el dia 31 la humitat era molt baixa i el vent s'encarregava de secar "todo bicho viviente".
Amb aquest preludi, 2' abans de la cursa, paraules pel nostre estimat Juanjo Garra, linea de sortida i GASSSS!
Sortida molt ràpida, com sempre, que ens fa passar el primer km a ritmes per sota de 3'30" (en baixada). Els ràpits de la cursa "s'estudien" i això provoca que sense donar-me compte em trobo en primera posició marcant el ritme del grup. Això no m'havia passat mai...
Minuts de glòria que s'acaben abans del km2 on els 3 primers s'escapen a lluitar per les primeres places. Em quedo 4rt amb Pol Vaqué i per darrere Percha i Antonio Morilla. El ritme és bo, però abans d'arribar al km3 veig que alguna cosa no va bé. M'he deshidratat. Gola seca, ganes de vomitar i pajarón monumental (el tio del mazo). Pol se n'adona i marxa. Percha se n'adona, em passa i em demana disculpes (sap que aquest any estic molt bé i ha vist que he petat) Percha m'anima i intento treure el que no tinc. Gràcies Fermín!
Lluita inmensa per arribar a meta, però finalment ho aconsegueixo enmig dels pontorrins i pontorrines que han sortit al carrer. GRÀCIES!
Finalment 6ª posició, 3er de categoria, però amb gust "agre" per les males sensacions viscudes.
 
Moraleja - Difícil competir i organitzar, però la Sansi me l'estimo i s'ho val.
 
 
Dels 54 finishers de la Mini:
 
Pos.2. Alex Asensio - 1'41"
Pos.4. Marc Blancas - 1'44"
Pos.8. Dídac Escoll - 1'59"
Pos.10. Josep Alonso - 2'01"
Pos.31. Maeva Tahull - 2'44" (2ª categoria)
Pos.39. Maria Palacín - 3'06"
Pos.54. Naroa Pelayo - 4'38"
 
 
Dels 164 finishers dels 5K:
 
Pos.3. Bernat Vaqué - 18'47"
Pos.4. Pol Vaqué - 19'05"
Pos.5. Percha - 19'16"
Pos.6. Tito Pueyo - 19'25"
Pos.9. Antonio Morilla - 19'56"
Pos.10. Antonio Gordun - 19'59"
Pos.16. Ivan García - 20'51"
Pos.22. Sergi Suranell - 21'13"
Pos.23. Bernat Gordun - 21'15"
Pos.29. Raki Garsaball - 22'04" (2ª fèmina)
Pos.32. Eli Sala - 22'16" (3ª fèmina)
Pos.34. Xavi Pascual - 22'18"
Pos.37. Fernando Figuera - 22'36"
Pos.38. Eduard Saura - 22'38"
Pos.44. Lluís Ferrer - 22'58"
Pos.50. Marc Palacín - 23'24"
Pos.59. Chechu Muñoz - 24'01"
Pos.60. Anna Saura - 24'01"
Pos.69. Josep Mª Vaqué - 24'27"
Pos.79. Quim Palacín - 25'09"
Pos.94. Pau Farré - 26'16"
Pos.101. Eloi Porté - 26'35"
Pos.137. Paco Sala - 30'37"
Pos.139. Raquel Lorenzo - 30'51"
Pos.142. Cesar Alonso - 31'23"
Pos.161. Rogelio Flores - 34'40"
Pos.164. Anna Mañà - 42'53"
Alejandro Asensio va acompañar al seu fill que per problemes físics va abandonar

Tots els resultats a http://santsilvestrepontdesuert.blogspot.com.es/
 
 
 

CURSES 25-26 DE DESEMBRE

.
I en mig de les festes nadalenques algun dels nostres socis continua donant guerra, aquest cop amb dues curses curtes però explosives.

Per una banda el presi entre comilona i comilona es desplaça al Masnou, juntament amb el seu míster i amic Eloi Moragues, per a preparar la Sansi de Pont i de pas baixar els torrons.

Raquel es desplaça a Mollerussa a fer la cursa de l'Indiot, una cursa amb tradició a les terres de lleida on acosegueix fer mmp.

Felicitats als dos!!

SANSI DEL MASNOU 5 KM

Crònica cedida per Tito Pueyo:

Molts dies d'entrenament amb un clar objectiu. Preparar un 5K a consciència.
S'apropa la Sansi Més Freda i la pista cada cop s'emplena de més gent per a preparar el que és per a molts, el repte de l'any. Per a mi també és un gran repte, però el fet d'estar en tot moment a l'organització de la cursa, fa que no sigui la cursa on puc donar el 100%.
Així que el meu amic i entrenador Eloi Moragues m'anima a fer la Sansi del Masnou el dia de Sant Esteve. Cursa que em va genial ja que els Nadals els passem amb la familia de l'Anna a Barcelona.
24 -  tronca + comilona
25 - Nadal + comilona
26 -  5K a tope + comilona
PLAN PERFECTO - A por ello!
26 a primera hora i l'Eloi em recull per casa. Directes al Masnou on aproximadament 2.000 persones s'hi reuneixen per cel·lebrar el Sant Esteve corrent.
Allí em trobo a l'Uri. Ell ho té aprop de casa i també decideix a provar fer MMP.
Escalfament mentre veiem còrrer les dones (corren primer dones i després homes), progressius, estiraments i cap a la sortida. Ens fiquem al segon calaix on l'objectiu és baixar la marca que tinc a la Sansi Més freda'13 on parava el crono en 18'45".
3...2...1...GASSS!!!
Engego la màquina i l'objectiu és còrrer per sota de 3'45". Se que ho puc fer. Les sèries dels últims dies m'han servit per guanyar confiança.
A més, avui tinc ajuda. L'Eloi s'ofereix a fer-me de llebre i acompanyar-me en tot moment. La veritat és que em va genial el tenir algú animant tota l'estona i dient en tot moment el qué he de fer.
A partir d'aquí només dir que TOT va sortir a la perfecció. Cursa més facil que la Sansi de Pont però no era una cursa ideal per a fer marca - girs de 180º, trams per la platja, creuar un barranc...cosetes que et fan trencar el ritme i que si vols tornar a agafarlo s'ha d'apretar.
Així que arribo a meta i el crono marca - 18'17"!!!! He corregut a ritme de 3'39"!!!
OLEEEE!!! Felicitat màxima!!!
Dies i dies d'entrenament i el resultat ha sortit! Més feliç que una perdiz!
Ara toca seeguir treballant. Ja tinc un altre objectiu. Baixar de 18'17".
Dels 1.051 homes finishers:
Pos.95. Tito Pueyo - 18'17"
Pos.177. Oriol Faidella - 19'32"
 CURSA DE L'INDIOT DE MOLLERUSSA

Crònica cedida per Raquel:

Que millor que fer una cursa per cremar els excessos de nadal, així que dorsal i ha cremar jeje!

Ja què no podia gaudir plenament de les festes de nadal al treballar de tardes, doncs em vaig animar ha fer la cursa de Sant Esteve encara que el meu genoll no estés recuperat però sóc així de massoca jeje!!

Arribo amb temps per escalfar bé i així calentar bé el genoll, però fer la cursa amb tants atletes coneguts fa que el temps per calentar es redueixi.

Fa molt fred així que toca abrigar-se bé! donen el tret de sortida, Mollerussa és bastant plana però no sé si es degut al mal de genolls, que una petita pujada se m'està fent una muntanya! no puc anar ràpid, em fa bastant mal el genoll, ha sobre el terra està humit a causa de la boira i els kets em patinen.

Arribem a un tram de camí de terra i el canal al costat, on després baixarem per l'altre costat, ja baixa el 1r corredor, que fort que està i jo que malament que estic jeje! girem el pont i ara tot es baixada, molt poc desnivell però es nota, aprofito per apretar i puc mantenir bé aquest ritme fins l'arc d'arribada on tornem ha fer la mateixa volta un altre cop.

Sembla que el genoll ja no em fa tant mal, no sé si perquè se m'ha calentat el múscul o congelat el genoll del fred que fa jaja! em veig en forces per apretar una mica més i així ho faig!

M'avança una noia a qui a cada cursa quedava darrera meu, això em frustra bastant, després em torna avançar un altra noia, això ja no m'ho puc permetre així que vaig a totes i per tornar avançar la noia, peti el que peti! aguanto el seu ritme i em situo a uns 5m al seu darrera, per avançar-la als últims metres i agafar-la despistada perquè no pugui apretar jeje!. Així que faig un gran esprint a uns pocs metres de l'arribada i l'avanço sense problemes!

Quan paro el genoll sembla que s'hagi de partir però ara ja em dóna igual perquè estic contenta de la cursa que he fet, fent mmp amb 35'30", baixant 3' la meua marca, però alhora preocupada pel genoll! bé tocarà fer repòs forçat però després de la Sansi de Pont jiji!! ens veiem el 31 per acomiadar l'any com a més ens agrada!! molta sort a tots!! GASSS

CAP DE SETMANA DEL 20-21 DE DESEMBRE

A punt de començar les festes nadalenques i els nostres socis encara pensen en competir representant el nostre club.

Per una banda teniem la Raquel que corria la Sant Silvestre de Viladecans, cursa de 5 km, amb molt nivell i amb bon resultat final.

Un altre atleta que ens representaba aquest cap de setmana era Eloi, que tornaba a Sabadell, aquest cop per disputar un 60metres i un 200metres, amb resultats dispars pero seguint lluitant per millorar.

I finalment, l'Anna, després de molt de temps, torna a ficar-se un dorsal. La petita Zoe també ho fa en la mateixa cursa amb una distància de nens "grans".

ENHORABONA A TOTS!


SANT SILVESTRE DE VILADECANS:
Crònica cedida per Raquel:
Tenia moltes ganes de fer aquesta cursa però quasi em quedo sense fer-la ja què me'n vaig anar ha dormir amb fortes puntxades a la panxa que no em deixaben ni caminar.

Em desperto d'hora i ja tinc la panxa recuperada així que esmorzo suau i tiro cap a Viladecans.

Arribo amb molt de temps, aprofito per anar ha fer un cafè com a cada cursa, aquest cop no ha estat una bona idea i tinc que anar corrent al lavabo un parrell de cops!

Escalfo una mica i ja em situo a la línea de sortida, és molt agoviant, som quasi 2000 atletes tots apretats! donen el tret de sortida i casi no ens movem, s'ha format un ambut! fins als 500m no puc començar apretar!

Passo al km 1 i hem comença ha fer molt malt la panxa i m'agafa flato, baixo una mica el ritme hi vaig mantenint una velocitat que em permet anar abançant atletes.

Fa bastant vent i el poc desnivell fa que sigui una muntanya, arribo ja als 800m finals hi decideixo fer l'últim sprint! arribo bastant feta pols de la panxa però molt contenta d'haver fet mmp amb 21'47", però la 22 en la meva categoria, al ser final campionat de Catalunya havia massa màquines, bé impossible fer pòdium jeje!!


60m i 200m SABADELL
Crònica cedida per Eloi:
Segona jornada de pista coberta, despres d'una dura setmana de feina toca fer un 60 i un 200, el 60 millor no parlem, una mala sortida, cosa k em penalitza molt 7"80 una decima mes que l'any passat, despres el 200 prova predilecta, em toca el carrer 1 el pitjor, molt de peralte k es nota, tot i una sortida lenta remonto molt, i fent un ultim 100 epic em col.loco tercer, al final podi a la serie i 25"60 gairebe MMP, ara parada per Nadal el 10 de Gener Saragossa, pero abans, us veig a la Sansi, bon Nadal a tots


5K SANT VICENÇ DE CASTELLET

Crònica cedida per l'Anna Saura:


20 de desembre de 2014. Fa exactament 468 dies que no em poso davant la línia de sortida d’una cursa amb la intenció de competir, però l’arribada del Pol ho justifica i ho compensa amb escreix. La tornada a la rutina d’entrenament després de l’embaràs no ha estat fàcil, porto al sac un munt de quilos de més que no estic acostumada a arrossegar, unes súper popes que a banda de servir per lluir un bon escot són un conyàs per córrer, no puc allargar gaire els temps d’entrenament perquè el Pol només s’alimenta xuclant a mamà, i el cap em diu que en aquests moments tinc altres prioritats, com ho és el Pol i passar amb la Zoe el poc temps que entre una cosa i altra puc dedicar-li. A tot això, cal sumar-li un trencament fibril·lar al poc temps de començar a córrer que fa que hagi de parar 3 setmanes... però tot i així, cal donar el primer pas i acabo inscribint-me a una cursa per començar a sentir de nou que torno a ficar-me al “fregao” que tant m’agrada.

Avui Tito fa de cangur. Em sap greu no tenir-lo al costat per competir amb mi, doncs trobo a faltar el petó i l’abraçada de complicitat que hi ha sempre entre els dos abans del tret de sortida...tot arribarà. Per cert, està d’un pesat espectacular: Anna escalfa, Anna fes uns progressius, Anna dóna-li la popa al nen...que per cert, ho intento fer i diu que res de res. Finalment aconsegueixo buidar un pit, però l’altre airbag m’acompanyarà a tuti plen durant la cursa. No tinc ganes d’escalfar, no tinc ganes de fer progressius, estic del tot descol·locada, amb poca motivació...sensacions estranyes. L’única sensació familiar me la dóna l’estómac, que se m’ha tancat tot i haver-hi dónuts de xocolata a l’avituallament, i això sí que em sóna!!!

I per fi el tret de sortida. L’objectiu inicial és baixar de 26’ (i no quedar l’última...que això sempre se’ns passa a tots pel cap). La veritat és que un cop comença la cursa em ve de cop la motivació i em venen ganes d’apretar-me un xic. Passo el primer km per davant del públic i només faig que buscar a Tito i Zoe per xoca’ls-hi la mà i dedica’ls-hi un somriure. Quan a mitja cursa faig una volta de 180º ja veig que ni de conya arribo l’última, així que mentalment el meu cap es relaxa. Seguim corrents i arribo a meta amb 24’42”. He quedat la 85 de 172 corredors i la 15ª noia de les 59 totals. Tot i estar molt lluny de la meva marca en 5 km, estic molt contenta, perquè se que esforçant-m’hi aquesta marca poc a poc anirà baixant. El meu cap ja només pensa en la Sansi de Pont, i això és molt bona senyal!!!!
500 mts SANT VICENÇ DE CASTELLET

 Crònica redactada per la Zoe i escrita pel papà:
Arribem al poble i veiem al Micky. Ens donen un dorsal i un plàstic per ficar-lo a la sabata que serveix per saber el temps que correrem.
Mentre em toca còrrer jugo al parque, al tobogan i als gronxadors
Em fico amb molts nens i nenes a la sortida i tots comencen a còrrer molt. Li he dit a papà que m'esperi a la sortida i vull còrrer amb ell agafat de la mà tota l'estona.
M'he cansat molt. Era molt llarg.
A l'arribada he begut xocolata calenta amb coca i he saltat a uns inflables.
Després hem vist còrrer a la mama amb el papa i el Pol.
 

CAP DE SETMANA DEL 13-14 DE DESEMBRE

Un altre cap de setmana que tenim representació en diverses curses, aquest tres curses i molt variades.

Gatxia, amb tota la familia (s'encarrega crónica a crónica en recordar el gran suport que són) es desplacen cap a Vilanova i la Geltrú, on, dins de la preparació del repte que li espera a mitjans de maig a la Marató de Bcn, es disposa a correr la mitja. Bona cursa tot i no fer la millor preparació el dia d'abans.

Eli i Chechu aquest cop van a fer els 10km del RACC al Circuit de Catalunya, tot i que, com descobrireu més endavant, la cursa és una simple excusa ;)

Finalment, Eloi comença la temporada de pista coberta amb una gran marca als 60m a Sabadell. Per motius de federatives, corre amb els color d'un altre club, però continua unit al CAR.



Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú
Crònica cedida per Gatxia:
Nou cap de setmana de reptes per anar preparant l'objectiu de la Marató de Barcelona 2015. Aquesta vegada toca Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú.

Aprofitant que estaré amb la familia el cap de setmana en aquesta ciutat, decideixo fer la inscripció. És per aquesta raó que tinc molt bona companyia, o el que és el mateix, molt bona afició al llarg de la prova. M'acompanyen la meva dona i el meu fill, com sempre, i els meus cunyats amb el meu sogre.

Dissabte passem el dia caminant entre milers de persones pels carrers de Barcelona. Compres, visita a Papa Noel per fer foto amb Asier, visita dels carrers il.luminats, visita també al mercat de Santa Llúcia, bons àpats.... És a dir, que no vaig fer el que es recomana com a norma general el dia abans d'una cursa.

I efectivament, Diumenge em desperto i el que tinc menys ganes de fer és anar a còrrer. Però bé, ja que estem i com diuen - "venir pa na es tonteria" - doncs cap a la cursa.

Em llevo bastant aviat perque he d'anar a buscar el dorsal. La sortida és a les pistes d'atletisme de Vilanova. Com que estan a prop de casa dels meus cunyats hi vaig caminant. Fa una mica de fred i està una mica tapat, el que fa que comenci a escalfar amb tèrmica, manguitos i buff tapant les orelles.

Bon escalfament i cap a la línea de sortida. El meu cap em va dient que avui tocarà patir. Encara no he començat a còrrer i ja tinc les cames cansades i aquella hamburguesa quevaig sopar, semblava que m'acompanyaria tota la cursa.

Em coloco al mig de les 1000 persones inscrites - "aquí estic bé! ni molt endavant ni molt enrere"-

La sortida és molt ràpida però en un moment s'afluixa el ritme. Es fa una mica de tap amb la gent que poc a poc es va desfent i cada un al seu lloc. Durant els primers 5 kms no hi ha molt a dir. Vaig a un ritme de 4'30'' més o menys i començo a pensar si seré capaç d'aguantar així fins al final..... ho dubto, jejeje. Al km 8, de cop i sense previ avís, em comença a agafar una "pájara" que per un moment em fa plantejar si continuar o no. Apreto les dents i decideixo arribar al km10 on prendré un gel i aigua. Ho aconseguixo i passant per sota e 45'!!!!!! Normal que estigui cansat, és un ritme alt per les meves cames inespertes.

A partir d'aquí només em dic una cosa a mí mateix - "em dona igual el que tardi, només sé que no vaig a parar" - I així ho faig. Veig qe hi han estones que estic corrent molt lent, però no puc anar més ràpid, de veritat. I patint una mica més que menys fins al 20 on dono el poc que queda en mi per arribar a la meta. I una vegada més, escoltar la música a l'arribada, veure a la meva dona i els meus cunyats animant-me, conscients de l'esforç que he fet, i al meu sogre esperant amb Asier perque l'agafi i entri a meta amb ell, doncs ja sabeu, que s'oblida el cansanci i tot. Asier ja camina com un "rayo" i es pot dir que em va fer de llebre els últims 100 metres jejejeje.

D'aquesta cursa em quedo amb varies coses. Tinc una familia impresionant que fan que tot sigui més fàcil i que pugui disfrutar al màxim d'aquesta afició que tant m'està engantxant. que no tornaré a sopar hamburguesa amb ceba abans d'una cursa i que he fet un entreno de collons corrent 11km amb un cansanci important. De tot s'ha d'apendre!!!

Una més "a la saca"

Al final de 863 finishers vaig arribar el 489 (467 de la categoria) amb un temps de 1h45'27"

 A sobre: Ivan i Asier







A la dreta: Familia Garcia Cabrera al complet (Judith, Asier e Ivan)







10 KM DEL RACC
Crònica cedida per Eli:

Arriba diumenge, després d’un cap de setmana complet i d’estreno, ja que era la nostra primera sortida amb la furgoneta i amb el nostre llit improvisat . Els nervis a flor de pell...la cursa era lo de menys...el que més ens importava era fer quilòmetres i aprofitar el cap de setmana.

Així va ser, la nit abans ens liem una mica per la nit, ja que aprofitant la quedada de furgonetes i el sopar que teníem amb tota la gent que hi havia, realment no fem gaire bondat.

Arriba diumenge al matí, ens aixequem amb el so de la música dels organitzadors de la cursa que ens avisen que els dorsals ja es poden anar a recollir. Ens canviem i ens presentem allí d’entre els primers, tot i que ja hi havia bastant gent rodant per allí ben d’hora, es sabia que era una cursa amb bastant massificació de gent i per tant calia anar aviat per recollir dorsals. Nosaltres...matinem lo just, això de tenir la línia de sortida a 200 metres d’on dormim es una passada¡¡¡

Sortim Chechu i jo amb calaixos diferents, ben bé no sabem perquè però raonant creiem que des de ChampionChip ens han mirat la marca que tenim als 10 km i ens han separat. Surto un calaix més endavant que ell. Quan estem a la sortida ens diuen que hi ha un accident i que es retrassa mitja hora...realment una pallissa...perquè ja ens havíem enfredat tots i decidim tornar a escalfar una mica. Per fi arriba la sortida, cara avall durant el primer quilòmetre per la recta del circuit, i els de 10 km sortim cap a fora del circuit a fer uns 5 quilòmetres aproximadament per després acabar els últims 5 fent-los dins el circuit de Catalunya. Així que els primers 4 quilòmetres agafo un bon ritme de cursa però al quilòmetre 5 comença una pujada interminable per entrar al circuit que em trenca el ritme al 100%, me’n adono que he sortit potser massa ràpid si sabia que realment el circuit no era gens pla. Però continuo la marxeta i quan s’acaba la pujada i entrem al circuit..tots aquells que pensin que el circuit és pla, que és ràpid...estan ben equivocats...és molt dur, ple de pujades llargues i baixades que fan que rellenteixi la marxa, tot i així arribada a meta amb 48’, no era el ritme planejat però veient la dificultat del circuit prou contenta.

Chechu arriba 2 minuts més tard i amb la mateixa sensació que jo, una barreja entre un circuit no gens fàcil i la mala vida de la nit anterior també ens passa factura. Tot i així, contents¡

Classificacions:

http://resultats.championchip.cat/resultats/10kmracc-montmelo-2014?page=24&nresult=100&ordre=-1&ordre_camp=0&dorsal=&nom=&cognom=&club=&sexe=-1&categoria=-1

ELI SALA. Pos. General 479 de 2321. Pos. Categoria: 7 de 166. Temps: 48.32

CHECHU MUÑOZ. Pos. 745 de 2321. Pos. Categoria: 509 de 1316. Temps: 50.46


Control 60m Sabadell
Crònica cedida per Eloi:

Comença la temporada de pista coberta, amb un control a Sabadell, comença una temporada plena de reptes i de nous objectius, una temporada de canvis, i primera temporada amb federativa nacional. Avui toca nomes el 60 per començar a agafar sensacions cara al gener i febrer que son les competicions importants, un cop faig l’escalfament em disposo a fer la serie, m’ha tocat una serie amb algo mes de nivell, tot hi aixi anem-hi, despres d’una gran sortida ( per un cop que surto bé, hi ha fotos que ho demostren) començo a trobarme una mica lent i a la part final punxo una mica, tot hi aixó content 7”79 el millor debut de temporada en el que porto al atletisme i a només 1 decima de MMP, la propera semana mes i millor,

CAP DE SETMANA DEL 6-7 DESEMBRE

Sembla ser que aquest 2014 no hi haurà cap de setmana sense que hi hagi cap representant del C.A.R. portant els nostres colors per qualsevol dels racons de la nostra geografía. Aquest cap de setmana teníem per una banda a l'Oriol (que corria a casa), l'Aitor (que finalment aconseguia una gran marca), Eli i el seu inseparable Chechu (que ha d'espavilar, que aquesta dona fa dies que se li ha pujat a la "chepa") i el Percha (Fermín!!! muy contentos de tu vuelta, aunque sabes que para muchos es como si no te hubieras ido), tots ells a la Mitja Marató de Mataró. Per altra banda teniem la Raquel fent un Trail de 12 km a Vilafranca del Penedès ocupant com ja és habitual en ella les primeres posicions.
Enhorabona a tots!
7/12/14 MITJA MARATÓ DE MATARÓ

Crònica cedida per Oriol Faidella (que corria a casa):

Per fi arriba la gran cita esportiva a la capital del Maresme. La mitja Marató. I per celebrar-ho aquest any baixan 4 del CAR a correr-la, bien!

Aquest any és ple de canvis... per començar la casa Taymory s'hi posa com a gran esponseritzador fet que fa que hi hagi 500 dorsals més, fira del corredor el dia abans, que hi hagi una samarreta commemorativa per 1a vegada, que hi hagi aquarius durant la cursa, i que hi hagi calaixos de sortida i 3 plomes a la cursa. Els altres anys no hi havia res d'això.

La mitja de Mataró és famosa per ser una mitja molt plana, però també ho és pel seu últim kilometre i mig de "falso llano" que de falso no té res! Allí tothom cau... i et recordes de la mare que va parir.....el de la organització!
Els 5 primers km's són dins Mataró i del 6 al 18 és tot per passeig i carretera anar i tornar 3 cops. Del 18.5 al 21 és una.... pujada ben maca si no en portessis 18.5 a les cames.
A l'arribada ens espera una bossa molt completa amb productes de neteja, pasta de dents, cutxilles d'afeitar...

Li tinc força carinyo a aquesta cursa, ja que va ser la meva 1ra mitja marató al 2011. I des d'aleshores que la corro cada any, s'ha de fer poble! El 4rt cop que la corro.
Porto les 2 últimes setmanes prèvies a la cursa amb mocs, maldecap i malestar i tinc molt males sensacions... però m'blido d'una cosa.. corro a casa i em sé de memòria el recorregut i això sempre ajuda.

La intenció és fer 1:35h o sigui, anar a 4:30 min/km és molt ambiciós... ho sé, ja que les últimes mitjes havia fet 1:40h. Si no es pot no passa res...

Fa moooolt fred! Tret de sortida amb el Percha mirem el garmin i... nem a 3:40! flipaoooo ja puc afluixar.... al km ja l'he perdut de vista. Passo pel km 5 en 21 minuts i penso, ui, vas flipat... Encarem el passeig i pim pam pim pam, em noto bé. km 10 i un gel. Gir i a encarar el km 15. Em vaig trobant cada gir chechu i eli i ens nem saludant, ban molt bé just darrere la ploma de 1:40h. Al Km 13 em trobo un galgo tot flipat de verd que ve sol de cara.. l'Aitor! va sobraaat! ja esta pel km 16 fara bon temps! Arribo al km 15 i gel, vamoss pim pamm gir i 2 km més i veig la Eli i penso, i el Checu? no l'he vist i al cap d'un rato me'l trobo!. La Eli li ha fet una ZASCAA al chechuu jijij :P
Arriba el temut falso llano... i passo d'anar a 4:25 a 4:50! moder focaaa, tot i així em noto molt millor que l'any passat i no patint tant.
Al final creu-ho meta per sota la 1:35h i super content!
Objectiu més que complert!
Ara sí veig molt dificil la 1:30 però no impossible, tinc 8 setmanes per entrenar.
Ho sabrem l'1 de febrer a Granollers!

Enhorabona a tots!! Tots som finishers. Fins la propera!

De 2519 finishers:

pos 81- Aitor Sala: 1:20:54 (mmp)
pos 522- Carlos Cierco: 1:32:31
pos 671- Oriol Faidella: 1:34:47
pos 1673 - Eli Sala: 1:47:57
pos 1656 - Chehcu Muñoz: 1:53:19

 



12km de Vilafranca del Penedès
Crònica cedida per Raquel Garsaball:
Ja fa 3 setmanes de la marató i crec que les cames ja estan recuperades per tornar ha competir, aquest cop faré una cursa de muntanya però no n'estic gaire convençuda ja què fa 3 mesos que no trepitjo cap muntanya però a per totes i a veure com surt!

Arribo a Vilafranca molt justa de temps ja que m'ha costat trobar el pavelló, bé com quasi sempre...hauré d'optar per sortir amb més temps de casa jeje!

Vaig a buscar el dorsal, un cafè i escalfar lo just!

Em situo davant la linea de sortida i ens fant el brifing, no m'agrada gaire lo que sento quant ens diuen que em d'escalar una paret amb una malla...i tot de pujades i baixades, bé un autèntica trenca cames!

Donen el tret de sortida i tothom surt a tope, vaig sota 4km el minut així que afluixo sinó no arribaré! arribo al km 1'5 i ja comença una forta pujada que és impossible fer-la corrent, així que la faig caminant a ritme lleuger, ara toca una forta baixada d'un 40%, pobres ungles jeje!
Arriba el tram què es pot córrer i augmento el ritme, però correm per un corriol i no puc avançar al noi del davant així que vaig al seu ritme, arribem a la paret amb la malla on hem d'escalar, el noi és queda entrebancat i l'empento del cul sinó no se'n sortirà jeje! quan ja som a dalt el puc avançar i continuem pujant.
Arribo a l'avituallament i aprofito per hidratar-me una mica, ara torna a tocar una forta baixada on per la meitat hi ha animació amb música, molt encertat! és la 1a trail que trobo animació per dins de la muntanya i m'ha agradat força!
Arribo al poble i ara toca una mica d'asfalt, s'acaba aviat i tornem a pujar amunt, ara per unes escales, el meu quàdriceps i l'isquio ja és comencen ha queixar!
Arribem al desviament on els de la cursa de 7km van cap a l'arc d'arribada i nosaltres donem una altra volta més, aquest cop molt millor ja què ja em conec el recorregut! ja he donat un altre cop la volta i ja estic a la recta final, queda solament 1km així que ha per totes, tinc una noia davant la qual volia agafar fent l'sprint final però veu la meva intenció i també apreta! llàstima, m'ha set impossible agafar-la i quedo tot just a 30" al seu darrera, al final 4a de la general! força bé per no haver entrenat res!

CAP DE SETMANA DEL 29-30 DE NOVEMBRE

.
Un altre cap de setmana en el qual els nostres socis es posen de verd per representarnos en diferents competicions repartides per tot el territori. Aquest cop teníem en Ramonet, que, tot i que no ser dels socis més actius en competicions, quan s'hi fica s'hi fica de debó i puja al podi a la Rosa del Nord amb unes condicions gens favorables. El company Isasi, continuant amb el seu descobriment del món del trail running, es disposava a fer la cursa dels 3 Turons a Barcelona, una cursa de película. Per últim un que no para, l'Oriol, es disposa a fer la Neorural al Vallès també en un dia difícil per la meteorología.

Ara que sembla que arriba l'hivern té molt mèrit participar en aquest tipus de curses representant-nos a tots.

La Rosa del Nord
Crònica cedida per Ramonet:


Rosa del Nord - 29/11*2014
Com ja sabeu jo soc poc de curses, però aquest cap de setmana passat vaig decidir amb el meu cosí de fer una nocturna per parelles. De vegades els companys fallen, i així va ser, per això una vegada a la Seu d’Urgell vaig decidir fer la cursa individual.
La rosa del nord es una cursa que surt del golf Arabell i va fins Sant Julia de Lòria (AND). Consisteix en l’antiga ruta que feien els exiliats de la guerra, com així els contrabandistes per entrar tabac. Es una cursa sense  avituallaments fins al tram final no es passa per cap població. Son 22km de distancia amb 1600 metres de desnivell positiu. Es pot fer be per parelles, parelles mixtes o individual.
Briffing a les 17:30h, veig que será una cursa amb poqueta gent (70 persones) pero tots van molt ben equipats…..ens comenten de com esta el panorama, i res de nou….tres dies ploient, aigua, fang….Veig que no será fácil acabar!
A les 18:00h tret de sortida, 2km per carretereta (pensava que estava fent series per la urbanització) i comença la pujada, molt corrible fins al final, primers 900 mtrs de desnivell assequibles…. Vaig be i no hem fa mal res, nomes un problema la humitat i el fang. El tema frontal el tinc controlat (estic acostumat). Quan porto uns 7 km arribo al coll i comença una baixada espectacular. Un pam de fang entre pinar, era com una baixada amb neu verge….vaig disfrutar com un enano….pero al acabar….una pujada per fer amb peus de gat…molt tècnica, plena de fang i molt dreta!!!! D’aquí el nom que te….cabra morta! Desprès d’això un altra baixadeta i últim repetxo, una mica mes assequible que l’anterior pero molt dret…allí m’ ajunto amb la parella de mixtes que hem van guiar en el tramp final…baixada molt técnica i complicada ja que era tot roca mullada. No sabia en la posicio que estava quan de repent hem veig un frontal sol davant meu, era algu que corria individual com jo i hem vaig dir ( l’has de adelantar)…així va ser, vaig ficar les revolucions a tope i gas….quedaven uns 3 km per meta, el vaig pasar i encara vaig sacar-li 5 minuts!!! 
L’arribada molt guapa dins d’andorra, amb la família animant que ajude molt!!!! La sorpresa va venir al pasar la meta quan tots hem felicitaven…. Jo flipat vaig preguntar-me el per que , moncusi hem diu….nene has quedat tercer!!!! Jejeje
110 IND-M 9 3 - IM Ramon Jordana Pérez   3:04hores
3er posició individual 9è de la general
Molt content per haver pogut acabar la cursa i pujar un titul mes al club!!!!






Els 3 Turons:
Crònica cedida per Albert Isasi:

Mis respetos a Sylvester Stallone!!!

Que a su edad y con todo lo que tiene operado haya sido capaz de subir las escaleras de Rocky, Rocky II, Rocky III… por qué Rocky van??? tiene su mérito.

Porque la 3 Turons tiene subidas y bajadas, al fin y al cabo se suben 3 de los 7 turons que hay en Barcelona, pero sobre todo tiene un montón de escalones que subir!!! Que los primeros los subes de 2 en 2 y a la carrera, pero los últimos ya de 1 en 1, caminando, soplando,… y si no hay un pasamanos donde agarrarse te acuerdas del regidor de urbanismo que dijo que no había presupuesto para ponerlo, o de los ecologistas que protestaron porque un elemento metálico rompe con el entorno de naturaleza…

A las 10.00 se dio la salida. Se agradece porque sólo tuve que andar 300 metros desde mi casa, así que por una vez no tuve que pegarme el madrugón para desayunar las 2 horas antes que marcan los protocolos. 450 inscritos aunque durante toda la semana vienen anunciando levantada: lluvia, viento,… así que seguro que seremos menos!!! Pero no tantos: al final 375 llegados a meta. Esto del Trail running se está convirtiendo en una enfermedad…

Como en la UTCollserola, un primer kilómetro de asfalto donde voy muy cómodo, entre los 30 primeros, hasta que llega la primera serie de escalones para subir al Turó del Guinardó. Como ya me avisaron que no sería la primera serie, me la tomo con calma (aunque corriendo y de 2 en 2 escalones) y empiezan a adelantarme. Ya os pillaré pienso… pero luego veré que no, que no los pillaré. Estamos en Barcelona pero aquí hay mucha cabra.

El Turó del Guinardó es el que suelo usar para entrenar rampas, así que me lo conozco, y me imagino que nos harán pasar por las rampas más duras… y así es!!! Poe tanto piano, piano… Cruzamos el primer Turó y hacemos una pasada rápida por el Parc Güell. Una zona muy guapa para correr para todos… menos para uno, que en una de las bajadas resbala y cae. Cuando lo paso está tirado en el suelo pegando gritos con 3 corredores vigilándolo y avisándonos de no pisar las maderas. Luego en meta me entero de que se rompió la tibia!!!

Aún así aprovecho para apretar en las bajadas. En Collserola vi que no bajo tan mal, y como subir subo poco (y menos si son escaleras) tengo que aprovechar las bajadas y el poco llano que hay. Aunque enseguida vuelven escaleras que rompen el ritmo para subir el 2º Turó. Muy guapo si tuviera tiempo de parar y mirar ya que en la cima hay 360º de vista completa de Barcelona.

Nueva bajada… y otro tío en el suelo!!! Este con la barbilla abierta!!! Esto ha pasado de ser Rocky con tanta escalera a ser Rambo con sangre, huesos rotos y algún “Dios mío, no siento las piernas!!!” con tanto sube y baja!!!

Más escaleras (perdí la cuenta en la sexta serie) para subir al 3er Turó, más Ca-Co’s (esta gente no sabe lo que son que todos corren??) y otro casi kilometrillo de bajada en asfalto para adelantar a unos cuantos (esta es la mía!!!).

Al final puesto 95 de 375 (mal…) y 1h14’37’’ pero oye, quedando por delante de la segunda chica!!! Quien no se consuela es porque no quiere…




La Neorural
Crònica cedida per Oriol Faidella:
LA NEORURAL, CURSA DE MUNTANYA DE 27Km 1.600 m d+

Sense tenir-ho massa clar ni trobar-me molt bé enfilo cap a Santa Maria de Martorelles, un poblet a prop de Mollet, al Vallès. Em poso el despertador a les 6.15h per marxar a les 7h i em llevo a les 7:10h !! olee.. m'he adormit... ajjjj... marxo sense esmorzar i m'enduc 2 plàtans pel camí.

Arribada al poble i dia de fred, núvols grisos i tot pinta que plourà, i el terreny tot fangós. Però au, pantaló curs i màniga curta, si plou ja em mullaré.

La cursa es 90% corriol trenca cames del més malparit que hi ha, dins de bosc molt dens. No ho sembla però sí, aquí hi ha bosc i turons i serres i buff... els km costa molt que passin. A mesura que passa la cursa vaig treient-me la idea del cap de fer un top 50 i em conformo en acabar decentment. M'avança tothom, em noto fluix però segueixo.

A mitja cursa es posa a ploure i fa molt vent, es fa difícil. No és un bon dia per córrer per muntanya... però s'ha d'acabar!

Arribada menys brut del que m'esperava i amb un bon tiberi i uns manguitos de la casa Hoko de regal.

Temps: 3:47:03
Posició 113 de 277


CAP DE SETMANA DEL 22-23 DE NOVEMBRE

.

Esta claro que no puede haber un fin de semana sin que ninguno del CAR se esté quieto y que el nombre del club, la comarca y el verde no se propague mas allá de nuestras fronteras. Este fin de semana le tocaba a Albert Isasi en Barcelona,... participar en la Ultratrail Collserola, haciendo un gran papel en la versión de 23km entrando en meta el 77 de 500 participantes. Por otro lado nuestra campeona Raquel Garsaball realizaba una gran carrera de 5km consiguiendo la primera plaza del podio femenino en la vuelta al Pantà d'Ivars d'Urgell. Por último, nuestro corre-caminos, dejaba la velocidad y se situaba en la línea de salida de la Jean Bouin haciendo muy buena carrera. Enhorabuena a todos!!


JEAN BOUIN - 5 KM

Crònica cedida per l'Eloi:

Un any mes em disposo a fer la Jean Bouin, cuna cursa mítica de Barcelona, que no se pqerque cada any es segura al meu calendari, es una cursa molt recomanable.
 Aquest any la corria la 5km i la corria amb amics, cosa que em va penalitzar ja que vam sortir tots junts, i vaig haber d'avancar molta gent al principi, peró un cop agafada la gran via, ja vaig poder agafar un bon ritme, al final content per la marca 24:45 aproximadament com l'any passat i patint molt menos,i posició 238 de 1800 prepareu-vos que la Sansi esta a tocar jajajajajajaja :P

 
  23K ULTRA TRAIL COLLSEROLA

Crònica cedida per l'Albert Isasi:
 
Mentre uns acaben la temporada, d’altres la comencem; tenim en compte que amb la conya de l’esguinç de turmell del juny vaig estar parat molt de temps i que el clima per Barcelona anima a correr mes que per la muntanya; i em marco com a objectiu pel 2014-2015 mantenir la Marató de Barcelona i adintrar-me en el mon del Trailrunning, començant modestament i, si tot va bé, acabar el 2015 amb alguna ultra. Però tot al seu temps!!!
 
I el primer pas de la temporada és La Popular de la Ultra Trail Collserola, una cursa de 23 km al costat de casa que ja vaig fer l’any passat, tot i que la d’aquest any te petits canvis de recorregut.
 
Estic en plena rehabilitació del turmell, així que m’ho vull prendre amb calma: fer una patxangueta, sense riscos i sumar quilòmetres per la següent etapa important que serà al febrer amb la marató de muntanya de Sant Sadurní. I amb més calma encara m’ho vull prendre quan em trobo amb una antiga companya de feina a la línea de sortida que també correrà i també surt d’una lesió. Anirem junts petant la xerrada i ens ho passarem bé!!! A mes com que està soltera, tinc 2 hores i pico per fer gestions pel company Morilla, que necessita assentar el cap d’una vegada a veure si aconseguim entre tots que li surti bé una marató… que no pot ser això de sortir de festa 2 nits abans!!!
 
 
 
 
Aquí amb la companya abans de la sortida…
 
Malauradament, just abans de sortir em diu que té previst fer 2h45’ que serà a l’hora que la seva parella vindrà a recullir-la… i com que no té una germana bessona, opto per anar a la meva no sigui que de tant xerrar m’entri flato…
 
Tret de sortida a les 10.00 amb 500 inscrits i a veure com se’ns dona!!!
 
Només començar, 1,5 km per asfalt amb petites pujadetes que aguanto molt bé (per algo sóc asfaltero!!!) i em poso entre els primers del segon grup (al primer van les bèsties i aquests son inabastables…). Un cop entrem en pistes, el grup dels liders s’equivoca de camí que fa que per primera vegada en la meva vida em trobi en el top-10 d’una cursa!!!! La foto em dura poc, perquè els màquines de seguida tornen al bon camí i em deixen al meu lloc.
 
De sobte em trobo amb el Joseba Beloki, ex ciclista professional i podi a Tour i Vuelta, a un costat i el Robert Mayoral, Iron Man i no se quantes coses mes, a l’altre i com que tots 3 som nous en això del Trail, ens estem uns quants quilòmetres junts: a les baixades jo els deixo i a les pujades ells a mi, així que al final tornem a trobar-nos.
 
 
 
Primer plànol del Mayoral, jo seguint-lo i, de blanc, el Beloki
 
Allà pel km 8 ens trobem amb una pujada forta i el Beloki tira i se’n va (com es nota que era escalador!!!). Espero poder tornar a agafar-lo en alguna baixada (en converses tuiteres posteriors reconeix que no baixa una merda) però ja no el veig fins l’arribada.
 
Del km 10 al 15 pateixo l’esforç d’haver aguantat a aquells dos i a la mínima pujada em poso a caminar. Va, diré que durant 5 km vaig estar fent Ca-Cos que sóna mes guais… fins que arribo a l’avituallament del 17, m’ho prenc amb mes calma que al primer i menjo tranquilament que hi ha gana.
 
D’aquí a meta és baixada i pla, bien!!! penso primer, però mecagüen la baixada!!! Se’m comencen a carregar els quadriceps i em passen 4 o 5 tios, ja els passaré al plà… o no!!! perquè en acabar la baixada m’enrampo i al final ja m’està bé arribar.
 
Acabo en 2h26’37’’ i possició 76. Prou bé no?
 
Aquest diumenge toquen els 11k de 3Turons a Barcelona i començarem a estirar quilometrades, a veure si a la Ultra Trail Collserola 2015 estic en condicions de fer la llarga de 80k!!!
 
 

5 KM A L'ESTANY D'IVARS

Crònica cedida per la Raki:

Fa una setmana que he fet la marató de València i ja em disposo ha competir un altre cop, però avui una de 5km per activar cames!

Aquest cop la faig al costat de la meva germana que s'està iniciant al run.

Arribem a l'estany i ens diuen que es surt des del poble, així que apartem la tanca i anem direcció al poble, però resulta que estem fent el recorregut de la cursa i ens plantem davant l'arc de sortida! quin lio! bé almenys ja he vist l'últim km de la cursa jeje!

Deixem el cotxe a ma mare perquè el vagi aparcar i nosaltres anem ha buscar el dorsal, fer cafè i agafar el bus que ens portarà a l'estany!

Com sempre, tot amb preses i agafem l'últim bus, arribem a l'estany i ha escalfar ràpid, estirar una mica i a la linea de sortida!

Ens desitjem sort i ha córrer! surto bastant ràpid ja què les cames em responen bastant bé, el dia anterior havia sortit ha córrer per 1r cop des de la marató i em feia mal el genoll però avui sembla que està perfecte.

Porto unes 4 noies al davant però que aviat les avanço a totes i em situo 1a. Quan em dono compte ja porto 3km i les cames em responen força bé, arriba una pendent que no s'acaba mai, ja no estava acostumada a les pujades jeje! després de la pujada baixo el ritme ja què em deixa bastant tocat l'isquio, ja arribo al punt d'on havia entrat amb el cotxe, això ja m'ho conec i sé que és tot pla, així que a per totes!

Quan estic a 20m d'arribar a la linea d'arribada, allí m'espera la meua neboda per donar-me la mà i arribar juntes, que per cert quasi que la faig volar pobreta jeje! però una arribada molt emotiva al celebrar la victòria amb una persona tant estimada!

Ara unes vacances de fi temporada no anirà malament i haurem d'encetar la botella de 3L que em van donar...jeje!

Al final vaig arribar la 18 de 238 corredors i 1a de noies! molt contenta del resultat i acabant sense cap lesió!

CAP DE SETMANA DEL 15-16 DE NOVEMBRE

.
Ja entrats al novembre on s'ajunten diferents moments de temporada dels nostres atletes. Gent que porta molts mesos preparant el seu objectiu per finalitzar la temporada mentre altres estan just a l'inici de la mateixa ja pensant en el 2015.
Doncs bé, la Marató de València era un d'aquests reptes final de temporada per a molts. Una de les maratons destacades on Antonio M., Uri, Aitor, Raki viatjàven "en familia" per a complir els seus particulars objectius. Una marató és molt llarga i mai saps qué pasarà i com respondrà el cos. Aquesta va ser especialment "gens benèvola" per als nostres, parant a l'Aitor al km23 per una lesió, i matxacant físicament a la resta apareixent "el hombre del mazo" en diferents punts. L'Aitor és un excepcional atleta i aquesta "retirada" li servirà per a seguir creixent com a esportista ja que sabrà agafar el millor d'aquesta "mala estona" que va passar. Per a la resta, va ser una experiència més que els va fer madurar com a maratonians, uns millorant la marca i altres quedant-se a les portes, però amb una lliçó més a l'esquena. ENHORABONA MARATONIANS!!!
Per altra banda, Chechu, Eli, Fer i Juanma corrien la nocturna de Monzón, gaudint d'un altre cap de setmana esportiu. Tot i la pluja, excepcional cursa com relata el nostre company Chechu. Enhorabona als 4!!
Finalment, un servidor, aprofitant el viatge de visita familiar a Bcn i que a escasament 10' de casa hi havia la cursa de 10K del Barri del Clot, iniciava la nova temporada.
SEGUIM TREBALLANT SOCIS!!!

10K BARRI DEL CLOT

Crònica cedida pel Tito:

Viatge a Bcn de visita familiar i ja tenim al Tito mirant la opció de curses properes a casa dels sogres. I sí, una de les coses bones de la gran ciutat és que cada cap de setmana hi ha moltes opcions a escasos minuts de casa.
Cursa elegida els 10K del Clot amb la companyia del gran amic Eloi Moragues i amb l'objectiu de veure quin és l'estat de forma a l'inici de temporada.
Viatge amb moto de 10' i ja hi som. Cursa de barri, però a Bcn surt gent de sota les pedres disposades a fer una cursa. Som, ni més ni menys, que 1300 persones.
Molt de vent el que hi havia diumenge al matí i que em feia recordar als nostres amics de València desitjant-los que no tinguèssin aquestes condicions.
9:30h i sortida. L'objectiu, retrobar-me amb la competició i veure quin ritme sòc capaç d'aguantar durant els 10K.
Cursa gairebé plana però amb algun carrer de puja i baixa que feia apretar les dents per a poder mantindre el ritme. La idea era correr sobre 4'/km o una mica menys, però ràpidament vaig veure que no era capaç. Al primers kms sí que vaig poder anar a 3'50"/km però al segon tram ja notava la falta de kms acumulats i era incapaç de còrrer amb força.
Finalment 40'50". Reconec que quan vaig veure el temps no estava gens satisfet ja que pensava en la marca assolida l'any passat de 38' a l'Hospitalet i la feina que queda per fer per a tornar a estar a l'alçada.
Per altra banda, la cursa em va anar genial per a servir-me de "toc d'atenció" per a seguir treballant fort i seguir millorant en la cursa a peu. Piles carregades al 100% per seguir entrenant!
Qui no és positiu és perquè no vol

De 1274 finishers

Pos.125. Tito Pueyo - 40'52"

http://www.cursapopularclot.cat/2014/classificacio/

MARATÓ DE VALÈNCIA

Crònica cedida per la Raki:

Aquest cop les sensacions no són tant bones de cara a la marató de València ja què vaig arrosegant dues lesions però ja que estic inscrita...doncs ha per totes!

Al final marxo el dissabte amb l'Aitor, quedem a Salou per marxar junts però el nostre sentit de l'orientació no és molt bo i ens costa lo nostre trobar-nos jeje!

Arribem a València i anem ha buscar a l'Antonio i l'Oriol a l'apartament. Anem directes a la fira del corredor ha buscar el dorsal! al veure l'ambient, l'arc de l'arribada, tot en general....se'm posa la pell de gallina!

Anem directes a l'apartament a sopar i intentar descansar per demà, però posar el rentavaixelles abans d'anar ha dormir no ha sigut una mala idea jaja!!

El Morilla i jo ens despertem 3h abans per esmorzar, l'Aitor i l'Oriol no gaire més tard, els nervis ens pasen factura...

Arribem a la zona de la cursa, els nervis a flor de pell, donem les bosses a la germana de l'Antonio i anem ha escalfar.

Jo no escalfo gens ja què solament faig que 10m i em punxa la planta del peu, decideixo que ja faré el calentament sortint suau.

Donen el tret de sortida però nosaltres encara tardem uns 3' en sortir, començo ha córrer i el dolor de la planta del peu augmenta, ja em començo a ratllar i ha venir tot de sensacions negatives però no paro de córrer i intento pensar en altres coses.

A mesura que vaig fent km el dolor de la planta desapareix, cosa que em permet augmentar el ritme, genial! Vaig recuperant el temps perdut. A l'hora dels avituallaments és un " caxondeo" ja què al no sentar-me bé la isotònica que donen, m'emporto en bossetes els meus polvos,  els quals tinc que buidar-los dins de la botella d'aigua...total que en van més a fora que a dins jeje!

Suposo que aquest és el motiu que al km 27 xoqués de cap al maleït muro per falta d'hidratació! no enteneia que m'estava passant, era com si el cap anés per un lloc i les cames per un altre, no em responien, estaven com adormides i no volien córrer! se'm passa pel cap de retirar-me però la meta és tant espectacular...així que trec forces d'on puc, afluixo el ritme i a continuar!

El quàdriceps dret em comença ha fer molt mal, unes puntxades terribles, intento distreure'm però no hi ha manera! sembla que les cames ja volen tornar ha córrer però ara el quàdriceps no m'ho permet! s'està convertint en tot un calvari!

Sobre el km 36 em trobo a l'Antonio caminant que ha petat, li dic per anar junts però em diu que continuï, que no pot córrer i que ja m'agafarà, vaig continuant a ritme suau, el vent tampoc ens ho posa gaire fàcil!

Passo pel km 40 i em prenc l'últim gel amb esperances que fem dongui forces i arribar amb forces a la meta, ja estic arribant i és espectacular, la gent cridant el meu nom i animant-me, em fa mal tot però amb el caliu que hi ha no pots parar, no és pot explicar amb paraules! l'entrada a la ciutat de les arts amb l'aigua al voltant, el públic cridant...impressionant i molt emotiu!! tot el dolor patit ha valgut la pena per viure aquest moment inoblidable!!

Arribo a meta i una forta abraçada als companys del club, Oriol que ha fet molt bona cursa, Aitor que ha tingut que abandonar al km 23 per problemes físics i Antonio que arriba 3' després que jo.

Ha estat tot un plaer compartir aquesta gran aventura amb aquests grans atletes i però sobretot companys que m'han fet oblidar els nervis i disfrutar d'un gran fin de setmana! sé que volíem unes marques millors, però amb l'esperit lluitador que tenim, no en tinc cap dubte que repetirem i ho aconseguirem! serà per curses!!! Enhorabona a tots!!

Dels 11.348 finishers:

Pos.3974 - Oriol Faidella - 3h39'40"
Pos. 4305 - Raki - 3h42'30"
Pos. 4437 - Antonio M. - 3h43'39"
Aitor - Abandó per problemes físics

 

 
10K NOCTURNO MONZÓN
Crònica cedida pel Chechu:
Una de las cosas que a Eli y  a Mi nos gusta, es ir a probar carreras nuevas. Esta vez nos desplazamos a Monzón es un 10.000 en sábado y nocturno. Allí quedamos con Fer, Juanma y familias, que muy gustosamente nos harán de anfitriones. Mientras nos dirigimos a la carrera a Eli no se le ocurre nada más que decir que hay unos nubarrones, yo le digo que es que se hace de noche, pero pienso que con lo gafe que es aun lloverá. Recogemos el dorsal y nos damos una vuelta por la zona, la salida es en una gran avenida de entrada al pueblo que van a cortar para la carrera, ahí se ve muchas veces cuando el ayuntamiento apoya un evento como este., el recorrido es de 5km, así que como nosotros estamos inscritos a la de 10km y nos tocara dar dos vueltas. Nos encontramos a Juanma, vestido de calle, que todavía tiene que ir a casa. No voy hacer ningún comentario sobre su estado de nerviosismo, quien no lo entienda que busque la crónica del Half de Empuriabrava, allí hay toda la información.

Media horita antes la gente empieza a calentar, la socia y el mendas nos vamos a dejar la ropa a la furgoneta, cuando volvemos, empieza una tormenta.  Miro a la Eli y la empiezo aplaudir que fiera, capaz de cargarse un bonito día con un solo comentario, el speaker no da crédito, con el bonito día que hacía, decía el pobre… No sabe de los poderes de la Eli, casi semejantes a los de Tito con el buen tiempo. La imagen es surrealista, todo el mundo, espectadores y corredores, metidos a cubierto. Yo muy a mi pesar calentando solo, chopandome enterito, pero si no caliento bien, luego me rompo. Como un pro, me siento observado y me entra hasta vergüenza.  La Eli está bastante jodida de garganta y opta por calentar por debajo de los edificios para no mojarse antes de empezar, los demás del club también han optado por resguardarse. Justo cuando van a dar la salida, la lluvia cesa y se me queda cara de tonto, de tonto mojado. En la salida hablamos de estrategia, Juanma va ir con Rebeca para intentar bajar de la hora, Eli va a ir según sensaciones ya que no llega fina, Fer anda llorando de que no esta bien, de que es lo que más le cuesta bla,bla,bla… yo le digo que voy a intentar ir sobre 4’40, 4’45, no lo ve claro.

Salida de la carrera y toca regular, cojo ritmo, controlo el gps. Eli se va un poco por delante y Fer va conmigo. Los primeros kilómetros son por el casco antiguo, se hace muy ameno pero hay desnivel y se nota, voy controlando a Eli en todo momento. En una bajada un poco fuerte el colega Fer pone la directa, me pega un hachazo y sigue hasta pegárselo a Eli también! Ya me extrañaba que aguantase a mi lado… luego me dirá que esperaba que lo cogiese luego, si ya! Jaja el recorrido va siendo muy chulo, después de ir por el casco antiguo te sales de la población para ir a la pista de atletismo, aunque la entrada y la salida son un poco “rara”, ya que hay que aflojar mucho el ritmo por la estrechez del paso después ya vuelves dirección a la salida otra vez. Por el paso de la primera vuelta algo no me cuadro, ni el tiempo del crono de la organización ni mi paso, pero no me preocupa, solo  miro de tener buen ritmo. Lo bueno de hacer vueltas es que te conoces el recorrido y puedes regular. No voy a soltar un rollo de la segunda vuelta, ni yo pude alcanzar a Eli ni ella a Fer, solo comentar que cuando me salto la alarma del paso de los 10km todavía estaba lejos de la meta! Así que el tiempo de llegada fue un poco engañoso ya que creo que salieron 600 metros de más.

Gran ambiente y buena organización, la verdad que si no es por la lluvia y los metros de regalo hubiera sido de excelente para ser su primera edición. Eso si después de la carrera nos fuimos a cenar y algún gin cayó, pero eso es otra historia.

Pos. 91   Fernando Figuera         48’21”
Pos. 101 Eli Sala                           49’06”
Pos. 124 Chechu Muñoz            50’25”
Pos. 197 Juanma Hernandez     58’01”
 
 

 

 





 

CAP DE SETMANA DEL 8-9 DE NOVEMBRE

.
Cap de setmana amb dues curses.
Per una banda, Cross a Castejón de Sos. Cursa petita però amb molta il·lusió pels nostres amics de la Ribagorza. Allí teníem a l'Eloi sota la pluja donant-ho tot per a seguir millorant. Bon paper i repte realitzat! Enhorabona!
Per altra anda, la BSS.  Una de les millors curses que existeixen i així ho corroboren els més de 26.000 atletes que ocupen les places en poques hores.
No m'allargo més. LLegiu la fantàstica crònica del nostre company "Gatxi" i ho entendreu.
Enhorabona màxima per la marca assolida!!! Millora a passes agegantades!!! Vigileu-lo d'aprop que ve amb ganes per a batre marques!!!


CROSS CASTEJÓN DE SOS

Crònica cedida per l'Eloi:
 
Aquest diumenge vaig apropar-me a Castejon de Sos on es feia un cros de 6,5 km, i per tal de preparar la temporada de pista vaig decidir anar-hi. Un cop m’aixeco el diumenge veig que esta plovent bastant, be per una part, ja que volia que hi hagués una mica de fang per tal d’agafar potencia a les pujades, però dolent perquè la pluja no va parar fins al final de la cursa. Un cop a Castejón, veig que serà un cros dur amb un circuit exigent, però divertit amb molts revolts, pujades i baixades, perfecte per guanyar potencia (objectiu personal) i també divertir-me una mica i recordar el que era un cros. Durant la cursa érem pocs , cosa que era dolenta ja que hi havia nivell, tot hi així molt divertit, al final 30’02” amb un ritme de 4’37 el km, molt bona cursa per agafar forma i molt divertida, proper repte Jean Bouin, seguim de pretemporada
 
9 121 PORTE AUÑON,ELOY Senior 0h 30m 2s 4 : 37 C.Atletic Ribagorçana
 
 
BEHOVIA - SAN SEBASTIAN


Crònica cedida per Ivan Garcia:

Esta vez quiero empezar esta crónica tomándome la confianza de copiar un texto de la web de la Behobia/SS, donde creo que se entenderá lo que significa esta carrera y lo que hace sentir a tod@s aquell@s que la han podido correr.

 

La Behobia-San Sebastián es más que una carrera. La Behobia-San Sebastián es ante todo un sentimiento. Un sentimiento forjado desde hace muchos años en la ilusión, en las sensaciones y en el esfuerzo de muchos miles de atletas como tú y en la acogida de una tierra que entiende el deporte, que lo valora y que sabe disfrutar de él como pocas.

En la Behobia vas a sentir emociones que seguramente no has experimentado en otras carreras. Las vas a sentir desde que vayas por la mañana en cualquiera de los trenes atestados de atletas, camino de la frontera, hasta que llegues a la meta en el Boulevard donostiarra entre dos murallas de un público que te cuesta imaginar.

Atrás habrás dejado ese ambiente tan especial de la salida en el pequeño barrio irunés de Behobia, tan estrecha como fluida y animada, esos largos minutos de calentamiento y camaradería atlética, unos servicios que te habrán puesto las cosas mucho más fáciles y agradables, el emotivo inicio de carrera de los atletas en silla de ruedas o 'hand bike', las calles de Irun cubiertas de gente o la subida al Alto de Gaintxurizketa, que tal vez te recuerde una etapa pirenaica del Tour. A partir de ahí, un nuevo recorrido te espera. En la edición 50 la BSS recupera su trazado inicial, el de 1919, que seguía el trazado de la carretera N-I. Nuevos paisajes y nuevas emociones esperan a los runners en la edición 2014, con un recorrido más uniforme y -cuestión importante- más accesible a los diferentes servicios y más seguro, con el paso -que promete ser multitudinario- por todo el centro de Rentería, con el pequeño alto de Capuchinos o la nueva subida al de Miracruz, desde donde los aplausos y las voces de ánimo son ya un pasillo continuo hasta el final; un pasillo humano que te va a emocionar, más aún cuando comiences tu bajada final hacia el barrio de Gros y luego hasta el paseo marítimo de la Zurriola y la línea de meta; una llegada vibrante y espectacular que no podrás olvidar, en pleno corazón de la capital guipuzcoana.

Verás por qué la Behobia es una carrera que emociona y engancha. Comprenderás por qué cada vez sois más y mejores, y entenderás el porqué de nuestro empeño en hacerla cada vez mejor.”
A parte de lo que se dice en este texto, yo haría mi propia definición de lo que puede significar esta carrera. Desde mi poca experiencia, puedo decir que esta carrera te produce una sensación extraña y me atrevería a decir atípica, en este mundo donde prioriza la mejora, ya sea individual o colectiva. Es una carrera donde deseas correr más despacio para poder disfrutar del espectáculo de esas calles llenas de gente animándote, gente que te hace senir como en casa. Pero al mismo tiempo, son los ánimos de esas personas los que te empujan y te hacen ir más rápido de lo habitual. Prueba de ello es mi marca en estos 20 Km
Los 20 Kms de la Behobia – San Sebastián trancurren, este año (ya que ha habido una modificación del recorrido recuperando el de las primeras ediciones, hace ya 50 años), por varios pueblos de lo que para mí es una de las zonas más bonitas de la península.
 La carrera empieza junto al río Bidasoa. Un Km llano donde la gente empieza a enseñar sus armas. Después de un calentamiento, no todo lo bueno que hubiera deseado, me pongo en la primera fila de salida de los corredores con dorsal de 2 horas. Yo tengo dorsal de 1h40’, pero decido salir más atrás acompañando a mi primo y un par de amigos suyos. Salida muy fuerte donde enseguida me doy cuenta de que voy demasiado deprisa (a 3’25/km). Bajo el ritmo y veo que lo de las dos horas es una simple formalización de la organización. Aquí hay gente que corre que se las pela. Me pongo a correr por debajo de 4’25 y decido no mirar más el reloj hasta el paso por km 5 y 10. A ver que pasa!

Primera subida hacia Irún y más adelane llegamos al Km 5 con una zona de bajada muy agradecida. Paso en 22’37’’, lo que no es un mal tiempo para acabar en 1h40’ que es la idea que más o menos llevo. Sigo igual y llego al 10 (46’47’’). Más de lo mismo, subidas, bajadas y un no parar de gente a ambos lados de la carretera y calles de los pueblos. Me encuentro francamente bien y decido intentar no bajar el ritmo.

En el Km 11 entramos en Errentería: “ESPECTACULAR!!!!”. Parece el Tour, es como si la gente se fuera abriendo para que puedas pasar. Esto te da fuerzas para seguir!

Y seguimos hasta el 14, donde viendo que me encuenr aún con fuerzas, decido subir un poco el ritmo e intentar mantenerlo hasta el final. Lo consigo y llego a meta con un tiempo final que no esperaba: 1h32’18’’!!!

Esta vez, ya que había mala previsión meteorológica, no pude entrar en meta con Asier. Pero la que si que estaba, como siempre, es mi mujer, que con su paciencia, ánimos y comprensión hace que todo sea más fácil.

Y gracias a Tito, porque cierto es, que sin su ayuda y consejos no hubiera sido capaz de ir realizando estos pequeños retos.

Pues nada, conclusiones de esta carrera: que os animo a todos los que no la habéis hecho a hacerla, una organización increible, un ambiente inmejorable y que nosotros volveremos!!!

Al final de 26.428 finishers (en el tiempo marcado por la organización), pos. 5.986 de la general y 3.157 de mi categoría. No estamos tan mal!!!