CAP DE SETMANA DEL 4-5 DE JULIOL

Cap de setmana dels grans!! Per una banda tenim el Triatló de casa el diumenge, un èxit de participació i de resultats dels nostres, en el que la comarca es va volcar per fer-lo millor cada any, fins a consolidar-lo com un dels grans del calendari català. Però es que el dia abans dos dels nostres socis s'embarquen en una de les experiències més dures, però alhora més enriquidores que es poden fer vinculades a l'esport i al nostre territori, la Pedals de Foc Non Stop!

No us perdeu les cròniques!


PEDALS DE FOC NON STOP

Crònica cedida per Antonio Morilla:

Doncs arriba el gran dia... o la gran setmana, perquè he passat tota una setmana nerviós, amb molts dubtes i costant-me dormir força. Però bé, ja hi som i no hi ha marxa enrere, demano festa divendres a la feina per acabar de preparar-ho tot, però finalment em lio a preparar els circuïts del Triatló de Pont (ja que no el podré córrer, d’una forma o altra estaré present). Per la tarda pugem amb Miguel i Marta a Vielha a buscar els dorsals i assistir al briefing, que es fa massa llarg ja que ens posen un vídeo dels 10 anys de la Pedals, després hi ha massa protocols, ja que es tracta del 1r Campionat d’Espanya d’Ultramarató amb Btt. Hem aprofitat per parlar amb coneguts de Vielha que ens expliquen un parell de trams en els que tenim dubtes. Finalment arribem a casa tard i ja passen de les 11 quan em poso al llit i a les 3 hem quedat amb Miguel!!!

Sona el despertador i realment no sé si he dormit o no, però estic molt més tranquil que en tota la setmana. Ens trobem amb Miguel, carreguem trastos i cap a Vielha. Sobre les 4 som al pàrquing de Vielha esmorzant... Bé, compartint esmorzar, ja que m’he deixat la bossa del meu esmorzar a Pont :P. Ho preparem tot i cap a la línia de sortida. Arribem dels primers i ens podem col·locar força endavant. Poc a poc la plaça s’omple de bicis i no hi cap ningú mes. De repent SORPRESON!!! CHECHU I ELI ENS HAN VINGUT A DONAR ANIMS!! (Gràcies compis!!)

Llums en marxa, últims ànims i donen la sortida. Quina bogeria!!! Sembla un sprint final com surt la gent!! Amb Miguel sortim amb calma conscients dels km que ens falten.
No es una cursa on detallar el que va passant, ja que es molt llarga i segur que us avorriria, però a groso modo us puc contar que amb Miguel vam anar junts fins la sortida del túnel de Vielha, allà la seva soltura amb la btt i millor forma física van fer que no el tornes a veure. Passat Senet, quan anava força ràpid la cadena se’m va quedar travada i vaig patir una forta caiguda amb un bon cop al genoll i la cadera que em van deixar uns minuts grogui i dubtant si podria continuar. Finalment vaig continuar poc a poc fins Vilaller per veure que tal, i allí vaig veure que per sort el cos reaccionava bé. 

A Vilaller trobem el 1r avituallament i rebo els ànims de Marta, Chechu, Eli, els Vaqué i gran part del Club Excursionista Vilaller (de debò sou grans!!), el company Antonio Flores es va sumar a la cursa i va acompanya’m encara sense saber fins on arribaria. Baixant Serreres vaig tornar a caure, però aquest cop per anar massa lent en la baixada (res greu). Camí de l’aigua i pujada cap a Igüerri, Irgo i finalment avituallament a Gotarta, on Claudia em cura una mica la ferida del genoll i esmorzo. Gotarta- Malpàs-Castellars-Erta-Sas-Sentis i Les Esglesies... 3r avituallamnet i ja comença a fer calor. Ara toca el Coll d’Oli, per una cara que encara no coneixia i a 39ºC... Aquí arriba el 1r bajón de debò que aconsegueixo fer passar bevent molt i baixant el ritme al màxim per acabar coronant caminant (tot i que caminant em fa força mal el cop del genoll), ja que hi ha trams que ni descansat em veig capaç de pujar en bici. Un cop a dalt, conec la baixada i sé que hi ha 3 o 4 punts on he de baixar de la bici si no vull tornar a caure, així faig fins que arribem a un torrentet d’aigua on tots aprofitem per refrescar-nos (aigua sobre el cap, a les cames, al coll...) poc després baixada per asfalt i en poca estona estem a Espui. 

Deuen ser sobre les 13h i aquí donen macarrons, així q cul a terra i a dinar amb mes calma, posem oli a les cadenes i cap al temut Triador!! Que dir del Triador... 12km de port, en ple migdia i sobre els 39ºC, sort que feia una mica d’aire... sembla molt dur, però amb el company Flores agafem un ritme còmode i anem fent avançant força gent que s’ha quedat sense forces i a parat o simplement camina. A 2 km de coronar trobem un abeurador de vaques on hi ha gent refrescant-se, jo sense pensar-ho agafo i poso les dues cames dins per refrescar i veure si es calma una mica el mal del genoll. Un cop refrescats últim esforç fins a coronar. En arribar a dalt ens diuen que el 1r fa mitja hora que ha fet meta!! Impressionant el que fan aquesta gent!! Ara toca un tram de “falso llano” que es fa etern (eh Flores!!!) fins arribar al descens per la estació d’esquí d’Espot fins a la població d’Espot. Aquí gairebé a baix de tot m’han canviat el recorregut i ens fan tornar a pujar un tros per arribar a espot per un senderillo, he perdut a Antonio Flores ja que anava davant meu, i un cop arribo a Espot trobo Chechu i Eli, però ell no hi es... He de dir que el 1r objectiu de la Pedals està assolit, he passat el control d’Espot (on poden obligar-te a parar) amb 1h de marge, ara se del segur que aquest l’acabo sí o sí. Al cap d’uns minuta arriba Antonio, que m’estava esperant al camí que no era. Aquí es queda ell després d’una bona pallissa (Antonio Flores, un trozito de este triunfo es tuyo!!). 

Ara comença el tram de la Pedals que menys conec, ja que només hi he passat un cop i va ser fa uns 4 anys. Fem un grupet de 5 i decidim continuar junts, així anem fent i quan anem per un senderó força trencacames veiem un  bon grup de participants que baixen per la carretera!! Realment em fa ràbia, però jo sé el que he vingut a fer i unes posicions davant o darrere no canviaran res. Aquí em pilla un segon bajón, crec que he fet una mica curt de menjar als últims avituallaments, així que em prenc un gel i una barreta que duc a la motxilla, però m’he quedat sol. Un tram de carretera, creuo un poble, un altre senderó i arribant a Isil trobo la grupeta amb que anava que estan desorientats, tirem junts fins a Alòs d’Isil. Aquí torno a trobar els Pinxus, em preparen tot mentre jo em refresco, altre cop cames a remull, i sortim en grupeta. Bastant tram per asfalt amb una lleugera pujada i em veig tirant del grup, regulant perquè de tant en tant veig  la majoria es despengen. 

No vull desaprofitar que ara em trobo millor que en tot el dia, així que li dic a un dels companys de grup que jo tiro a la meva, deuen quedar uns 20km fins a Montgarri i els estic gaudint molt, ritme molt alegre i avançant a força gent, m’apeteix viure-ho així, veure fins on arribo. Realment ja començo a sentir les pessigolles de veure que la Pedals no ha pogut amb mi i potser això fa que el cansament no es noti. Arribo a Montgarri, signo el control, un glopet de Coca-Cola, encenc el foco que ja ‘ha fet fosc altre cop i cap al Pla de Beret, sol queden 6km d’apretar, la resta serà baixada! Arribo a Pla de Beret i allí està Miguel (ha fet un carrerón el tio i ha tingut temps de dutxar-se i tot), Marta, Eli i Chechu.  Paradeta per felicitar a Miguel i ara toca decidir que fer... al fer-se fosc la organització et dona l’oportunitat de continuar per carretera, ja que baixar per el camí en aquella hora pot ser perillós, i com ja he aprés el que es caure, millor seguir per asfalt. Baixada molt ràpida fins a Vielha i finalment prova superada!!! 17h47min que són el de menys aquest cop.

No volia fotre massa rollo amb aquesta crònica, imagineu tot el que es pot viure en casi 18h!!

El que si que vull es agrair a tots els que vau estar pendents de nosaltres, família, amics i companys. A Antonio Flores per la gran companyia (Companyero, creo que algún año de estos te veo a tí en este fregao con Rogelio), a Chechu i Eli per la gran ajuda en TOT el recorregut (no sabeu el que s’agraeix trobar algú conegut esperant-te i animant-te a cada control).

Menció a part es mereixen Marta i Miguel (bé, i la nena que ve en camí), gracies per TOT!




XII TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT

Crònica cedida per Tito Pueyo:

Un any més.
El Triatló de Pont és especial. No només perquè és el de casa, ni perquè estigui tot l’any preparant-me per arribar en el millor estat de forma, sinó perquè és on vaig començar a realitzar aquest esport. Va ser aquí, al 2005, al Pont de Suert.
Aquest any passàven 10 anys desde el debut i no he fallat mai, excepte l’any que el triatló es va anul·lar per falta d’aigua al 2009.
Puc dir que cada any hi ha hagut una petita progressió. Sin prisa, però sin pausa. Sense ser un gran atleta, cada any puc dir que milloro els temps anteriors. I això vol dir una cosa, que tot i les 50.000 coses que surten, sempre hi ha una estona per a poder entrenar i poder millorar. I tot això envoltat d’amics i de la familia. Gràcies a ells, tot això és més fácil.
05/07/15 – XII TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT
Any d’èxit en participació. Tanquem amb 350 inscrits, dels quals, degut a que el triatlo és puntuable per a la Lliga i classificatori èlit, tenim una lista ben llarga de “pros” de veritat. Campions d’Espanya, campions de Catalunya i atletes amb varis podis al seu palmarés es presenten a la línea de sortida. Entre ells, Alex Asensio, Bernat Vaqué, Ivan Garcia, Xavier Pascual i Tito Pueyo, més modestos, però defensant els colors del CAR amb molt orgull. Hauríen d’haver sigut més els representants del CAR, però degut a diversos motius no va poder ser. L’any vinent esperem que la llista sigui ben llarga.
Primera hora del matí i el Nàutic està de gom a gom. Molts atletes però també moltíssim públic. Una festa de l’esport.
Minut de silenci degut a la mort d’una triatleta federada del Granollers i el silenci és brutal.
A continuació…………..piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, SORTIDAAAAAAAAAAAAAAAA
En Bernat em diu que anirà amb mi i veig com el tio se m’apega durant tota l’estona. I mira que és difícil amb tanta gent! Sortim de l’aigua un cop fets els primers 750 mts i sentim els crits dels nostres. QUIN SUBIDÓN! Segona volta on la gent va més estirada i on la natació és més cómoda, decideixo pujar el ritme. El Bernat al costat sense perdre’m de vista.
Sortim dels 1500 mts els dos junts i els ànims són màxims. Transició rápida i Bernat surt just davant meu. Pugem fins a la N-230 i allí, al Bernat, se li surt una sabata de la bici. El crido, “va Bernat” però miro enrere i sembla que no ve.
Començo a apretar perquè veig a “Lucaz”, un triatleta que va bé amb bici. Comencem a passar relleus amb ell i amb en “Brunet”, un altre crack. Penso, “Tito no els deixis que aquí hi ha nivell”. Apreto els primers 10km per a poder mantindre el ritme fins que agafem un grup nombrós i allí es calma la cosa.
Al moment arriba un grup per darrere i penso, aquí vindrà Bernat, però no els veig. Qui si arriben son un grup de cracks, entre ells en Pep Tatché. El nivell del grup és molt gran i jo sòc dels pitjors corredors de tots. El ritme no és molt alt, degut a que aquí hi ha molts corredors del Vic i porten al “cap de files”, l’Iñaki Baldellou al grup de davant. Però la meva cursa no és tirar, és mantindre’m a les posicions davanteres per si hi ha canvis o escapades, poder seguir-les. Tot igual fins la pujada d’Erill on decideixo agafar les primeres posicions del grup preveient el gir de 180º d’Erill i no quedar-me despenjat en un posible atac.
A mitja pujada ens creuem amb els primers i no hi ha més de 20 unitats davant nostre.
Comencem la baixada i em creuo amb el grup de l’Àlex però no vec en Bernat. Més abaix creuo amb Gatxi i després amb Xavi.
Baixada rápida on hi há diversos atacs i intento seguir-los tots. Ho aconsegueixo.

Arribem a Pont i l’ambient és fantàstic. Moltíssima gent al carrer animant. BESTIAL! Transició i sento el meu nom per tot arreu. Agraït és poc.

Començo a correr a ritme de 4’-4’05”/km regulant amb la intenció d’intentar baixar de 4’/km als últims kms. Les sensacions són molt bones i els ànims de la gent del poble em porten. Primera volta on al sortir de la pista tinc a tota la family animant i Anna em diu que en Bernat s’ha retirat…., vaja…, qué haurà passat…, em sap molt greu, anava molt bé. Per altra banda em diu que Àlex el tinc a 3’ i això també m’estranya, ja que ultimament Àlex està nedant molt bé.
Segueixo al mateix ritme i les sensacions segueixen sent súper bones. En aquell moment penso, “Tito, avui és la teva cursa, però no et confiïs que això és molt llarg. I com si hagués cridat al mal temps…, al km 6 començo a notar un mal de panxa molt fort. Merda. Qué pasa? El mal m’obliga a afluixar i segueixo pensant qué ha pogut passar…, ja ho tinc, he begut isotònic i la última vegada vaig tenir una reacció similar (al finalitzar i pensant fredament crec gairebé segur que m’he tornat intolerant a algún component del iso)

Doncs res, a patir. Em queden 4 km i no vull parar. Afluixo, però tot i així aconsegueixo no passar de 4’30”. Com sempre, em venen les paraules del “Javier Gomez Noya” – “No gana el más rápido, sino el que aguanta más el dolor” i a seguir lluitant per arribar a meta.

Entro a la pista, últims 300mts i sento la gent com anima. Encaro els últims 100 mts i veig a l’Anna amb els nens i els meus pares. Em paro, els hi faig un petó i l’Anna em dona el Pol. Entro caminant, ja està. Una més. Ho he aconseguit.
Agraeixo moltíssim a tota la gent que va sortir al carrer a animar, tant al Pont de Suert com a Barruera. Tothom va ficar el granet de sorra per a que la cursa sortís fantàstica.

Content de que l’Àlex pogués còrrer i tornés a fer molt bona marca. Cada any està millor i la seva companyia és quasi necessària per a seguir creixent.

Gatxi, segon triatló de Pont amb molta millora. Orgullós i content. Hem creat un altre triatleta.
Xavi, genial. Crec que l’últim triatló (i únic) que va fer va ser a Pont al 2014. Un altre any segueix demostrant el seu carinyo pel poble i pel nostre club, i això és molt d’agraïr. Gràcies Xavi.

Tenim un gran equip d’atletes i de GRANS persones. I tenim un triatló a envejar per la resta d’organitzacions. Que segueixi així. VISCA EL TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT!

Dels 350 inscrits i 288 finishers:

Pos.58. Tito Pueyo – 2h08’57"
Pos.80. Alejandro Asensio – 2h11’33”
Pos.220. Ivan García – 2h38’31”
Pos.277. Xavier Pascual – 3h02’34”

CAP DE SETMANA DEL 27-28 DE JUNY

Cap de setmana en que, entre d'altres curses, destacava l'Ironman de Niza. Un Ironman amb molt de nom i que és espectacular, on teniem al company Antonio Gordun donant-ho tot. Junt amb ells teniem 4 socis del club amic CAVA (Manu, Jorge, Javitxu i Esther). Des d'aquí només podem felicitar-los a tots 5 per la cursa que van fer amb les dures condicions del cap de setmana.

Gran crònica d'Antonio, donen ganes d'anar-hi aviat!!

IRONMAN DE NIZA
Crònica cedida per Antonio Gordun:

El domingo 28 de junio se celebró la décima edición del Ironman de Niza. Más de 2800 triatletas de todo el mundo tomaron parte en esta prueba que consiste en nadar 3.800m hacer 180km en bici y por ultimo 42.2 km de carrera a pie.


Tras 11 horas 5 minutos y 35 segundos cruce el arco de meta pasadas las cinco y media de la tarde , habiendo tomado la salida a las 6.30 horas de la mañana, en una prueba con trazado duro al que se le unió el sol y la alta humedad característica de esta zona.


En la natación primero salían los pros y al cabo de 5 min el resto de triatletas. Ahí fue donde coincidí con los de la Vall de Aran, Manu, Javi, Jorge y Esther.


Mi intención era meterme en le cajón de menos de 1.10 min pero al final hablando con Manu decidimos colocarnos en el de 1h 6 min pensando que tendríamos una salida mas limpia.

La natación fue muy angustiosa, demasiada gente, muchos golpes y con la sensación que todo el mundo te molesta y que molestas a todo el mundo. Un vez que pasada la primera vuelta ya se podía nadar más cómodamente y la temperatura del agua era ideal para nadar con neopreno. Al final el tiempo del agua fue de 1 hora 11 min algo más de lo que pensaba, pero la verdad es que después de todo, estaba contento de haberla acabado sin ningún tipo de incidente.


El circuito de bici fue muy bonito y para mi muy divertido, con un constante sube y baja, ideal para escaladores. Este segundo sector es el más agradecido de la prueba. En las subidas hay bastante gente animando y se atraviesan bonitos pueblos de montaña. En total el desnivel en subida rondan los 2000 metros. En este sector es donde normalmente me encuentro mejor y este tipo de subidas con un cierto desnivel me permitieron recuperar muchas posiciones. Al final los 180 km los hice en 5 horas 30 min a una velocidad de 32.6 km/h.

Al finalizar el agua mi posición era el 942 y cuando deje la bici el 276, eso quiere decir que adelante a más de 650 participantes.


La maratón siempre es la parte más dura del Ironman, pero en el caso de Niza aún lo es más. La razón es el calor siempre agobiante de la Ribera francesa en esta época del año y sobretodo el castigo que suponía los rayos de sol cayendo a plomo. Solo quedaba el remedio de protegerse con una gorra porque las sombras brillan por su ausencia al no haber ni arboles ni edificios cercanos. Yo empecé la maratón demasiado rápido, quizás arrastrado por la euforia de ver que en bóxer no había demasiadas bicis y pensar que con una buena carrera el tiempo final sería muy bueno. Al km 10 ya vi que carrera se iba a hacer muy larga y que era mejor regular, al 20 las piernas no me permitían correr, nunca antes me había pasado, no me encontraba mal físicamente pero no podía correr. Camine un buen rato, el calor era insoportable, la gente te animaba continuamente para que siguieses corriendo pero yo lo único que pensaba era en retirarme, ya que yo soy de los que piensan que no se puede hacer una maratón andando. Al acabar la tercera vuelta y recoger la última pulsera, pensé que solo faltaban 10 km y que con un esfuerzo más podría volver a ser finisher. Pensé en todos el tiempo que había dedicado para preparar la prueba y me propuse ponerme a correr a ritmo constante y no parar hasta llegar al final.

Al final el tiempo de maratón fue de 4.13 y el tiempo total de 11.05 horas, llegando en la posición 387 de la general de 2800 y 19 de categoría de 290, muy lejos por supuesto de las plazas para Hawai, pero con una satisfacción enorme.
 

CAP DE SETMANA DEL 20-21 DE JUNY

Un altre cap de setmana de triatló de gran part dels socis del CAR, amb el debut, tot i que no del tot afortunat de l'Ainoa Muñoz (Ainoa segur que el següent anirà molt millor). Aquest calorós cap de setmana tocava desplaçar-se als Monegros, concretament a San Juan de Flumen.

Per altra banda teniem a Gatxia al Trail de Carlac fent una gran cursa i a Raki a la Pujada a Sant Jordi.

TRIATLÓ SPRINT SAN JUAN DE FLUMEN
Crònica cedida per Antonio Morilla:

De tant en tant va bé canviar de “tercio” per reprendre el que estaves fent encara amb més ganes. Això es el que vaig pensar en apuntar-me a aquest triatló sprint, ja que la preparació de la Pedals de Foc estava començant a agobiar-me i necessitava fer una desconnexió un cap de setmana. Animat per la presencia d’altres companys del CAR que també es desplaçaven a San Juan de Flumen, dissabte a la tarda agafem amb el company Alex cap allà, on ens trobem amb els germans Vaquè (el Bernat també correrà l’sprint, mentre el Pol farà el LD diumenge), Chechu, Eli i la debutant Ainoa (acompanyada de la seva parella i també soci del CAR Bieto).

Avui es un dia per a gaudir, res de nervis, ja que sé que la meva preparació va per un altre camí. Tot i així tenint els companys d’equip Alex i Bernat fa que es pugui somiar en intentar fer podi per equips (sempre es bo tenir alguna motivació).

Col·loquem el materials a les transicions i a veure que tal està l’aigua. Fa molta calor i avui res de neoprè. Tots en fila i cap a la sortida!

Com es bastant habitual, per desgràcia, els jutges no són capaços de fer que tothom estigui al punt de sortida i donen el tret de sortida amb alguns participants 10 o 15 metres adelantats. La meva idea es sortir a tope fins a la 1a boia, però avui no he triat gaire bé el lloc i rebo patacs per tot arreu. Gir a la primera boia i ja cap a la segona força mes tranquil ja fins al final de l’aigua. Surto amb u temps de 9m34s... aquí falten metres!!!

Transició llarga per una catifa amb moltes trampes que fa que vegis les estrelles cada cop que trepitges una pedra, agafo la bici i ara toca divertir-se. En sortir veig que tinc un altre corredor a pocs metres i una mica mes enllà un parell de grupets, així que res de mirar enrere i a per ells. En pocs segons agafo al 1r i li dic d’apretar per caçar els grupets, així anem fent fins agafar un grupet de 4, que es posen també a roda deixant-nos tirar al company i a mi. Per un moment penso que seria millor aixecar el peu, però tenim a prop un grupet d’unes 10 persones i dono tot (ara ja tiro només jo) per agafar el grupet. Enmig d’una pujada els agafo i els animo a fer relleus, alguns entren al joc, però la majoria van be a roda (deu ser aquest el motiu per el que prefereixo la llarga distància???). Al final cada cop som menys els que passem relleus i ja cap al km 13 o 14 pràcticament m’he quedat sol, així que aixeco el peu i a guardar cames...

En l’única pujada destacable 3 dels que fins al moment estaven en modo relax ataquen i intenten escapar-se, a lo que reaccionem 3 o 4 mes donant-los caça, coronem i tornem al modo relax. Així em quedo fins que a falta d’1km hi ha un noi que ataca sol i el deixo marxar ja que no val la pena gastar forces per el poc temps que guanyarà. Entrant al poble em col·loco 1r del grup per evitar sustos . Al final 43m22s en bici, sobre 36,5km/h de mitja ja que surten 24km...

T2, fora casc, ens posem les bambes i a córrer!! Surto bastant fort, sobre 4 min/km i als pocs metres avanço el noi que s’havia escapat en bici, fa força calor, així que a la que puc agafo aigua i em dutxo. Cap a la meitat de la 1a volta veig a Alex i Bernat que van junts i força a prop meu, tots tres en bones posicions, així que això dona forces per patir el que queda, a veure si el somni de fer podi per equips es compleix. La 2a volta es fa mes dura i he de baixar una mica el ritme. Finalment entro a meta en 1h13m05s, amb un 3r parcial de 20m08s (a uns 4m15s/km).

Content per trobar-me millor de lo esperat en la natació i en el córrer, però finalment vam fer 5ns per equips.

Resultats:

20-BERNAT VAQUÉ PIEDRAFITA        1:11:27
21-ALEJANDRO ASENSIO FLORES      1:11:30
32-ANTONIO MORILLA ESPÍ                 1:13:05
85-CHECHU MUÑOZ DANIEL                1:28:26
17F- ELI SALA MARTINEZ                      1:33:10
AINOA MUÑOZ DANIEL Desq. Es va oblidar una volta de run (1ª lliçó, estudiar el circuit)



CAP DE SETMANA DEL 13-14 DE JUNY

Cap de setmana on toca correr en tres curses ben diferents:

1- Cursa dels Templers amb Raki, Chechu, Eli, Ainoa i Bieto, 10km en una de les curses ja clàssiques de les terres de Lleida.
2- Vallibierna, on als 10 Km teniem a Tito, Gatxia, Pol i Anna fent un gran paper, i a la mitja marató a Fernando preparant el seu assalt a la Marató de Muntanya a la Buff Epic Trail.
3- El Sky Runner Oriol a la Marató de la Cerdanya. No us perdeu la seva gran crònica!

MARATÒ DE MUNTANYA DE LA CERDANYA
Crònica cedida per Oriol:

I arriba el dia esperat. La marató de la Cerdanya (La Tour de Querol - Puigcerdà i 1800m+)

Un cap de setmana ple de curses de muntanya de qualitat a Catalunya (Emmona, Volta Cerdanya Ultra Fons, Sky Race Vilaller....) i que costa decidir-se perquè totes s'ho valen.

Al final em decanto per la cerdanya i let's go !

Pluges intenses als Pirineus on vaig haver de resar un pare nostre dissabte nit perquè diumenge s'aguantés el dia ! I va ser així per sort.

Al lio.... la sortida em trobo a la crem de la crem: Núria Picas, Emma Roca i Gerard Morales del Buff Pro team. Està clar que m'ho posaran moolt difícil! jaja !

Sortida molt ràpida i au, a córrer. El resum dels primers 20 km són fang, fang, i més fang i aigua, aigua, rius, pedres i aigua i molta pujada tècnica.
A partir del 24, i ja a Meranges, pujada forta cap al Estany del Malniu i baixada fiuuuuuuu.... Km 30 avituallament amb pizza, nyammmm parada ràpida i ja a apretar les dents fins la meta.

S'ha de dir que ni en somnis hagués mai dit que podria baixar de les 6h en marató de muntanya, però la Cerdanya no acumula grans desnivells i 1.800m+ no és massa que diguem. Quan veig cap al km 30 que porto 4h i 1.600m+ fets ni m'ho crec i veig la llum i trec tot el gas amagat que tenia i pels meus sants pebrots que almenys intentaré fer 5:30h.
Ai merda! Tinc una emergència... Em paro darrere un pi per plantar-ne un altre i ara que peso una mica menys... si! gas avall !!
Se'm fan llargs els km's i costa rodar a 5-6 min/km uff...

Els últims 500 m són un regal de l'organització que ens obsequia amb unes precioses escales fortíssimes que pugen al poble.

Des del fons del meu cor: Mil gràcies senyors organitzadors, no sabeu com us agraeixo aquest regal final. GRR !!! :P

Arribada a meta amb la plaça de santa Maria de Puigcerdà a petar de gent i l' Speaker dient el meu nom a l'arribar a la catifa per creuar l'arc, espectacular.

Temps total: 5:27:42h

Posició 58 de 171 (de la llista masculina, no han fet classificació general)

http://www.albecam.com/index.php/ca/classificacions/559-385-15.html

CAP DE SETMANA DEL 6-7 DE JUNY

Cap de setmana de triatló per a part del Club. Furgoneteo, platja, Final de la Champions i Triatló Sprint d'Arenys de Mar. A vegades les competicions són l'excusa per a gaudir dels amics, i aquest cap de setmana va quedar demostrat. 

TRIATLÓ SPRINT D'ARENYS DE MAR
Crònica cedida per Alex Asensio:

Bien, después de muchos meses sin escribir crónicas, por falta de motivación y ganas por diferentes motivos, vuelvo a la carga, aunque eso no quiera decir que los problemas hayan terminado o haya vuelto la motivación. Porque los compañeros del Club me lo han pedido, y simplemente porque creo que ya toca dar la cara y escondiéndose no se consigue nada, la vida continúa y hay que intentar superar los obstáculos que ella te va proponiendo en el camino. Puedes optar por quedarte en un pozo atrapado en el fondo o intentar trepar por la pared para volver a ver la luz. Cada uno elige lo que más le conviene. Yo he elegido no huir de la pasión por el deporte, y más en concreto por el triatlón, al que le debo ahora mismo y a toda la gente que me quiere a su lado, el no haber caído en ese pozo.

Nos planteamos desde la sección de triatlón del club la posibilidad de acudir a Arenys de Mar donde se celebra este triatlón sprint que forma parte de las Triseries de Cataluña, además del de Cunit (prueba celebrada en Mayo donde participaron nuestros compañeros Chechu,Eli y Raki), Tossa y San Pol en septiembre y Vilanova y la Geltrù en octubre, todos ellos forman parte del circuito de triatlones distancia sprint, con sistema de puntuación por liguiilla, donde en estos momentos tenemos a Eli en muy buena posición gracias a sus dos participaciones.

Nos decidimos a inscribirnos un buen grupo de compañeros, Tito y Anna, Chechu y Eli, A. Morilla y yo...Tito y Anna aprovechan para pasar el finde con la familia de Barcelona y el resto para seguir probando como va esto del turismo furgonetero, todos disfrutando al maximo del fin de semana en la playa y con una excelente climatología.

El viernes se aprovecha para instalarse y buscar sitio tranquilo donde pasar la noche, y el sábado a la playita de Caldetes un rato, hace muy bueno pero el agua esta bastante fría, con lo que el uso del neopreno parece garantizado. Tarde tranquila en busqueda de un chiringuito molón donde se cene bien y televisen el evento del año, la final de la Champions Barça-Juve. Encontramos una terracita con buen menú y con pantalla gigante a la orilla del mar, experiencia muy recomendable. Comienza los piques típicos culés contra merengues, lástima no callarme cuando dije que si perdía la Juve pagaba yo el gin tonic.

Despues de una cena agradable, toca retiro. El domingo toca estar prontito para recoger dorsales y preparar boxes. 7 de la mañana arriba para desayunar con tiempo pues a las 9 dan la salida.

Este triatlón nos lo tomamos como entrenamiento para coger velocidad y chispa, ya que el obetivo principal es el triatlón Olímpico de Pont, y conviene antes probar con alguna distancia más corta para ello. Es el primer tri sprint para mí de esta temporada, y lo cojo con muchas ganas, despues de hacer el Half de Peñiscola en Abril,con muy buenas sensaciones y resultado y el Half de Gimenells el mes pasado,con resultado totalmente distinto...no sabemos como va a responder el cuerpo en esta distancia.

Postureo de primer nivel en los boxes, pepinos de bici colocadas ya en su sitio y triatletas de gran categoría se ven circular por allí, los Parreño, Galindo, Rojas y compañía, además de grandes triatletas del CAR, de contrastado nivel internacional, como Tito, Anna, Eli, Chechu ,Morilla y Asensio... preparándose para dar un gran espectáculo a los asistentes.

Todo listo para dar la salida, últimos chapuzones, llamada y pitido final. Todos al agua, ¡¡casi 300¡¡ colocación en primera línea y antes de los 50 mts patadón de los buenos en las gafas. Siento bastante dolor en el párpado...la gafa se me ha clavado. Paro a colocarla, menos mal que llevaba el gorro encima porque sino hubieran volado, me mareo, miro donde estoy, que hago? sigo o me doy media vuelta?...en Esparta no se retiraban creo...así que localizo la boya y "p´alante". Gracias a este percance no consigo hacer una buena natación, pierdo tiempo y lo paso mal, amago de pánico y ansiedad en el agua, no respiro bien. Tardo un par de minutos en superarlo pero lo consigo....terapia zen.

Transición sin problemas y a por los 20km de bici,un circuito de 4 vueltas con giros peligrosos de 180º,y con ganas de localizar a Tito que seguramente me llevara mas de un minuto de diferencia...pero al dar vueltas lo vere fácilmente. Tengo la suerte de coger un grupo donde hay un par de buenos ciclistas y juntos ponemos un buen ritmo donde nos vamos relevando. Localizo a Tito antes de dar el primer giro, sí, mas o menos un minuto de diferencia, habrá que esperar al siguiente encuentro para saber si la diferencia va en aumento o disminuye. Tito va prácticamente solo y tirando. En el retorno nos encontramos con Morilla y nos animamos. Llegamos a la segunda vuelta y veo que la diferencia se acorta con tito, vamos muy rápido, y nuestro grupo aumenta pues se acoplan gente con vuelta perdida que ha salido mas tarde de nadar. El circuito se torna peligroso y los doblados entorpecen un poquito. Al momento se oye un frenazo, derrapada y caída, los tres ciclistas delante mío van al suelo cuando íbamos a 40 km /h, los esquivo por los pelos, y respiro hondo, aliviado por mi pero preocupado por los que han caído porque se han tenido que hacer daño. Cuando volvemos a pasar por el sitio al dar el giro vemos la ambulancia que se lleva a uno de ellos, ojala no sea nada y se quede solo en susto, pensaba mientras daba gracias por haberme salvado.

En la última vuelta cazamos al Tito, que prácticamente solo no pudo hacer mas que dejarse absorber por nuestro grupo. Nos saludamos, animamos y ahora si a apretar juntos toca hasta boxes. Chechu también se junta con nosotros y nos saludamos, aunque el tendría que dar una vuelta más. Las chicas también aparecen por ahí, Anna en solitario con muy buen ritmo en bici consigue poner en jaque a muchos chicos, y Eli también a su ritmo esperando que llegue la carrera a pie que es donde realmente se encuentra bien. Unos metros antes de llegar nos colocamos delante del grupo y atacamos consiguiendo coger una ventaja cómoda que nos permite hacer una T2 tranquila. Salimos a correr los 5km con ganas, juntos los dos y a un ritmo de 4´el km que mantendríamos hasta el final, entrando juntos a meta y celebrando la buena carrera realizada consiguiendo un gran tiempo de 1,04´54". Un circuito de run de dos vueltas de 2,5 km, donde también íbamos viendo como pasaba el resto de compañeros, Antonio muy cerca venía por detrás .apretando y después Anna, que hizo un buen papel entrando 5ª de chicas donde gano Anna Flaquer, gran triatleta sub23. Después Chechu y Eli, un poco más atrás, sonriendo y disfrutando de la prueba.

En meta vamos comentando la jugada mientras esperamos al resto de compañeros que van llegando, entre tanto alguien me limpia la sangre del ojo, recordándome que la patada en las gafas en el sector natación.

En definitiva un triatlón muy bien organizado, con un gran nivel, donde el podio estaba copado por triatletas consagrados como Parreño, Galindo y Rojas, y con interesante participación femenina como Anna Flaquer del Fasttriatlón. En lo personal muy contento con el resultado pues además me encontré con la tercera plaza del podio en mi categoría V1, algo inesperado viendo que había un gran nivel.

Prueba y lugar muy recomendable para pasar un fin de semana de desconexión, con la familia o amigos, haciendo lo que mas te gusta. Es muy probable que caiga alguna prueba más de este circuito, donde Tossa tiene muchos puntos para ser la elegida el próximo 12 de septiembre.


El resultado de los nuestros fue el siguiente:

Posición    Nombre                  Tiempo
23 (3ºV1) ALEX ASENSIO    1,04´53
24              TITO PUEYO        1,04´53
44         ANTONIO MORILLA 1,07´57
175 (9ªF) ANNA SAURA        1,16´05
208        CHECHU MUÑOZ     1,19´01
259 ( 18ª F) ELI SALA              1,24´06




CAP DE SETMANA DEL 23-24 DE MAIG

.
Seguim!
Seguim entrenant
Seguim millorant
Seguim gaudint
Seguim vivint la vida
Aquest és l'objectiu del Club Atlètic Ribagorçana, ser feliços.
I aquest cap de setmana molts es van ficar a prova i van ser feliços.
Rogelio Flores, Eli, Raki, Chechu, Anna Saura i Tito al triatló sprint de Gimenells.
Antonio Gordun, Alejandro i Juanma al Half de Gimenells.
Antonio Morilla i Miguel Lucas als 100 kms de BTT de la Pedals Medieval a Guissona.
Bernardo Gordun  I J.M. Vaqué a la Montsec - Montsec.
Tots ells van aprofitar el cap de setmana al màxim. ENHORABONA!!! SEGUIM!


TRIATLÓ SPRINT DE GIMENELLS

Crònica cedida per Tito Pueyo

Cara i creu.
Aquesta és la frase que descriu el meu pas per Gimenells.
Arribava amb bon estat de forma i motivat al 100% per realitzar un triatló sprint i  per donar el millor de mi mateix. Una bona grupeta ens vam juntar per passar-ho bé. I així ho vam fer.
Baixem en familia (deixant al Pol per estalviar-li el viatge), però portant la Zoe per a que disfruti de l'ambient en familia que tenim els del Club.
Molts supporters. Ma germana Laia, Antonio Morilla, Paco i Trini, Esther i Manu, Javitxu, Cris i Jordi i moltíssims amics que ens van donar suport tota la cursa.
Preparem les coses i anem als "dos llacs". Llac artificial a 4 kms de Gimenells on fèiem el tram de natació.
Sin rodeos...piiiiiiiiiiiiiiii, sortida i al lio! Als 30 mts noto com perdo el xip (culpable que surti a la classificació com desqualificat) però intento concentrar-me en la cursa. Així ho faig. De menys a més, vaig avançant posicions i visualitzo el cap de cursa. Som un grup estirat però amb poca distància entre nosaltres.
Trepitjo catifa i ja sento els ànims dels supporters. Antonio em canta "el 12! va tio!" (10'30"), faig la transició i pillo la bici. Al moment em passen dos grans, Sergi Miró i Amand Redondo. Dos veterans que se que van en bici i que seran dels primers de la general. M'agafo a roda i a intentar aguantar el ritme. Molt bon ritme que fa que agafem unitats i que només ens quedin dos escapats davant i ja som nosaltres, un grup de 7 unitats, els perseguidors.
Diferents canvis de ritme que aguanto i que em porten a la transició entrant al Top10.
Aquí penso, "Tito, avui és el teu dia. Ara corrent gas a fondo"
Doncs aquí ve la creu... Començo a còrrer i un fort dolor abdominal (que després de pensar-ho i de parlar-ho amb l'Eloi Moragues, va ser una contractura per la falta de treball d'isomètrics) em provoca que sigui incapaç de còrrer. El ritme no baixa de 4'30" i les sensacions són agòniques i de pensar en ficar-me a caminar. Em van passant corredors i lluito per seguir-los, però l'esforç és inútil. 5 kms de patiment per arribar a meta en la posició final 25.
Moraleja...primer tram genial on vaig fer un dels meus millors sectors de natació. Bici aguantant el ritme del cap de cursa per baixar-me a còrrer en bon estat. Run per oblidar, i més quan els últims entrenaments em donàven esperances de fer-ho bé.
Això és un joc. Això és una lluita personal on ens fiquem a prova. La primera sensació a l'arribar a meta va ser de "cabreo" per no poder fer-ho millor, però als 10' el "cabreo" es va convertir en una força gran per a seguir treballant i la propera vegada fer-ho millor.

Seguim vivint la vida.
 
Agraiment a tots els supporters i tota la gent que va dedicar uns segons en animar.
Agraiment a la familia per entendre les nostres"aficions de locos"
Menció especial a Antonio Morilla, que en dos ocasions, va canviar la roda punxada de Raki abans de començar, i que finalment va fer un "apaño" per a que Raki pogués competir. Una feinada.
ENHORABONA en majúscules per la súper mami Anna Saura que "torna al ruedo" per la porta gran i ENHORABONA en majúscules pel gran equip de fèmines que tenim i que van aconseguir la 2ª plaça d'equips.
 
GRAN CLUB ATLÈTIC RIBAGORÇANA!!!
De 183 finishers
Pos.25 (teòrica ja que surto desqualificat per perdre el xip) - Tito Pueyo - 1h7'00"
Pos.90. Anna Saura - 1h19'41"
Pos.103. Rogelio Flores - 1h21'13"
Pos.125. Chechu Muñoz - 1h24'18"
Pos.129. Raki Garsaball - 1h24'39"
Pos.157. Eli Sala - 1h31'00"

 
 
 
PEDALS MEDIEVAL DE GUISSONA
 
Crònica cedida per Antonio Morilla:
 
Aquesta temporada, per variar ens em posat en un embolic i dels grossos, fer la Pedals de Foc Non Stop amb el company Miguel Lucas. Per ser sincers, fa dies que estic "engoixat" per dir-ho finament només en pensar el que ens espera (220km amb 6200m de desnivell +). Tot i això em trobo com mai sobre la bici, el que fa que tingui alguna esperança de fer-ho mitjanament bé. Doncs be, aquest cap de setmana tocava veure que tal eren les sensacions de fer una bona tirada en bici, però ja deixant a banda la bici de carretera i agafant la btt, així que ens apuntem a la Pedals Medieval a Guissona, una cursa en parelles, amb un recorregut de 100 km i uns 2000m de desnivell. Tot això en un circuit sense marcar i que fa que haguem d'anar guiant-nos amb GPS.

Arribem a Guissona amb temps, per recollir dorsals i preparar-nos, sense escalfar gaire, ja que la sortida es 30min abans de lo que ens pensavam, ens col·loquem a la sortida i comencem. Els primers 3km seran neutralitzats i amb algun que altre susto degut a la quantitat de parelles que rodabem juntes, s'aparta el cotxe i comença lo de debó...

Primers km per pistes amb molta pols degut a lo agrupats que encara estem, però poc a poc la cosa es va estirant i ens trobem que Miguel tira d'un grupet on anem 3 parelles, decidim afluixar i deixar que altres marquin el ritme, fins que en una bifurcació el que va primer s'equivoca de camí i Miguel m'indica que tiri cap a la dreta, ens hem quedat sols. Anem fent fins que comencen les trialeres, on jo pateixo força i Miguel m'ha d'anar esperant, fins que en una d'elles m'equivoco i m'avança un grupet que teniem aprop. Després en una altra una caiguda que em deixa ben marcat i que sense l'ajuda d'altres corredors no m'hagués pogut treure la bici de sobre ja que els pedals s'hem van quedar enganxats.

Així anem fent, convinant pistes rapides amb trialeres i pujades als pobles, fins que, sobre el km 50 el GPS de Miguel es queda penjat i jo només porto el rellotge, que tot i tenir mapa no l'he configurat be i em van canviant les pantalles soles, el que fa que no pugui seguir la ruta... toca aprofitar-se de la navegació d'un parell que tenim al davant, així que apreton per agafar-los. De ser una parella a ser 4, Miguel molt fresc, els altres dos anaven fent i jo patint per que als trams una mica tècnics se m'escapaven i havia d'apretar per agrupar-me amb ells, el que feia que em desgastes més del compte.

Pedalada a pedalada, esquena i braços començaven a veure que la bici de carretera es molt menys dura que la btt, fins que en una altra trialera l'altra parella marxa i ens quedem sols... tocarà fiar-se del meu rellotge per arribar a meta. Ara tot es ja pista fins a Guissona, ens ho prenem amb mes calma fins que veiem una parella que ens ve a la caça... tocarà donar-ho tot fins a meta.

Finalment arribem a meta en la posició 25 de 69 amb un temps de 6h22m25s.

Conclusions... la Btt es mes que hores de pedalar, cal molta mes forma física i la tècnica hi fa molt. També es cert que no pots platejar-te una cursa de tantes hores seguint un ritme que no es el teu, ja que ho pagues sí o sí. Estic convençut que marcant-nos cadascú el nostre ritme Miguel hagués baixat moltíssim temps i jo també hauria millorat. Tot i així satisfet d'haver donat tot el que tenia... les proves que em posen al límit són les que millor em fan sentir.
 



CAP DE SETMANA DEL 16-17 DE MAIG

S'atansa l'estiu poc a poc i les triatlons comencen a proliferar, no negarem que part important dels socis d'aquest club estem enganxats a aquest esport, per tant, sembla que durant una temporadeta tindrem triatlons sovint. Aquest cop teniem a Chechu, Eli i RAki al tri de Cunit. Gran paper dels tres i primer podi de Raki!!

TRIATLÓ DE CUNIT

Crònica cedida per Eli:

Comença la temporada per mi, i amb ganes d’estrenar-la decidim anar a Cunit amb Chechu. Parlant, Raki també s’hi apuntava així que anàvem a fer una mica de pinya de club per Cunit.

Escarmentats de l’altre cop que ja havíem fet el tri a Cunit, dormim a la furgo i tranquils.

Amb ganes i il·lusió ens presentem als boxes i deixem les coses necessàries, jo, més nerviosa de lo normal, ja sigui perquè era el primer tri de la temporada, o bé, que tant sols m’havia posat 1 cop ala piscina a nedar aquest any, o bé que no havia agafat la bici cap dia (reconec que el dia abans del triatló vaig pujar a la bici per provar a veure si me’n recordava d’utilitzar les cales...com una novatilla jijiji)...un desastre vamos...però amb ganes, tot això se t’oblida!!

Ens trobem a la Raki, que arriba un poquet just, però no li hagués fet falta córrer massa, ja que, un cop a punt per la sortida, ens comenten que primer s’aplaça la sortida un quart d’hora més tard...i finalment ens confirmen que serà mitja hora...(lo que diríem...UNA PUTADA). Així que petem la xerrada i decidim si anar al bar a fer una cervesa o no, mengem alguna cosa (ja començàvem a tenir gana després de 3 hores...) i per fi, toc de sortida.

Surten primer els nois, el Chechu “ahí dando el callo”! I 5 minuts després les noies, ben poques que érem!

Ens acomiadem amb la Raki, ja que no li tornaria a veure el pèl més.

Comencem i deixo passar a totes les noies...millor estar al darrera, que no veure que totes et passen com a sirenites jaja!

Mentre nedava veia una barca a la meva vora, el noi em feia el signe de (estàs bé?) jo pensava...”tu tranquil que jo xino - xano arribo...no em distreguis...!”

Sortida de l’aigua baixant el nivell del mar 3 metres (en això ja soc experta...)! Per sort no surto la última, sinó, la penúltima...VAMOOOOS!!! i més endavant veig 3 noies més...aquestes no se m’escapen!!

Comença la cursa, agafo la bici el més ràpid que puc i intento apretar buscant-me objectius que tenia al davant. Vaig passant a noies i això em motiva. Tres voltes de bici en un circuit una mica especial, corbes de 90 graus i molts badens, bastant alts, però tot i així les voltes se’m fan molt curtes. Com eren tres voltes, em trobo a Chechu a mig camí, que ell m’avança, i ja veig que el tio porta un ritme com diríem...”tocant-se els collons”, anava amb un grupet i fotent caxondeo...ole tú!!

Acaba la bici i ara sí....els primers metres de cursa intento adaptar-me i després començo a apretar. Avanço a gent, i al ser dues voltes on ens anem creuant, fa que cada cop et plantegis un objectiu més endavant per avançar. Molt divertit!

Ens creuem amb Raki que va molt bé i Chechu que ja gairebé arriba a meta!

Faig les dues voltes, i arribo a meta, contenta i amb el primer triatló a la saca!!!

Gran matí a Cunit! Enhorabona a la Raki, que va marcar-se un bon pòdium (3a de categoria)!!!

Classificacions:
- Raki: 1h 12’ 03’’ Pos. 156 de 230.
- Chechu: 1h 12’ 27’’ Pos. 164 de 230.
- Eli: 1h 18’ 57’’ Pos. 221 de 230.

CAP DE SETMANA DEL 9-10 DE MAIG

Cap de setmana tranquil en el que a curses es refereix, només tenim representació en una cursa, Trail de Raïmat, tot i que amb tres representants, Eli i Raquel competint, mentre Chechu fa d’animador (que li passaria per a no córrer la cursa del seu poble???).

TRAIL DE RAÏMAT

Crònica cedida per Raquel:

Un altre cap de setmana competint i avui toca Trail a Raimat! aquest any no podem fer bona pinya del club, solament ens animem la Eli i jo! doncs res, a donar-ho tot!!

Avui he enganyat a la meva mare i neboda a col·laborar i donaran aigua als avituallaments, n'anirà perfecte així em donaran el meu botellin d'aigua i no em caldrà carregar pes! Jiji!!

Arribem amb temps i vaig a fer cafè, visita com no al senyor Roca...jeje!! com tenia el quàdriceps una mica tocat doncs he escalfat bé! avui tornem a ser una bona colla i això m'ajuda a treure nervis!

Ja anem cap a la línia de sortida, queden uns 5' així que aprofito per anar a traure líquid, però quan giro el pestillo de la porta, doncs no gira!! no podia obrir!! no us podeu ni imaginar el moment d'angoixa que vaig passar! tal era la meva desesperació que vaig decidir fer-lo girar amb un queixal, cosa que no va funcionar, encara pitjor, un trosset del meu queixal va sortir volant! vaig obrir finestres hi havia reixes, picant histèrica la porta fins que em ca sentir un noi i va anar a buscar el de l'organització! eren menys 2' i jo tancada! no m'ho podia creure! suplicant que m’obriguessin jeje! al final amb un tornavís van poder obrir i vaig sortir escopetejada cap a la cursa! allí vaig trobar als companys i encara al·lucinen ara! sort que vaig poder fer la cursa sinó em moro jeje!

Doncs res, donen el tret de sortida i amb lo nerviosa que estava vaig sortir sprintant jeje! és un recorregut bastant pla fins al km 3 així que aprofito per apretar! em situo al darrera de la 3a noia, sé que no la podré seguir molta estona però de moment em sento molt bé!

Fins que arriba la 1a pujada i allí la perdo! no puc entrenar com voldria muntanya i a les pujades em falta força! doncs res, jo al meu ritme, vaig fent km i em sento mot bé! contenta d'anar 4a ja que avui hi ha molt nivell amb noies! ara toca pujar una serra i al baixar no tenim clar per on hem de tirar...jo passo davant de tots i...elecció equivocada!! jeje!! au a tirar endarrere! tornem i ja encarem els últims 500 metres on és pràcticament tot baixada! així que a tope! arribo 4a i 1a general, baixant 8' de la marca de l'any anterior!

Espero que arribin tots els companys i directes a la font a fer contrast d'aigua jeje!!

Resultats:

pGral Drs Nom_Cognoms Sx Ll_Sx Temps mKm LlocCat

65 9 Raki Garsaball Vilella F 4 1:00:33 5:16 2-SENF
87 55 Eli Sala Martínez F 7 1:03:47 5:33 3-SENF

PONT DEL 1 DE MAIG

Cap de setmana llarg degut a que el dia del treballador aquest any ens cau en divendres. Alguns socis deuen aprofitar per a fer les primeres escapades buscant el sol, la platja i la calor, però sempre hi ha algú disposat a posar-se un dorsal i competir. Aquest cop són dos dels nostres socis mes actius, Raki i Oriol els que es posen en mode runner i trailrunner respectivament per competir representant-nos. Raquel s'emporta la victòria a la Pujada al Castell de Formós, mentre Oriol continua fent grans resultats i descobrint curses espectaculars, aquest cop al Cap de Creus. Felicitats companys!

PUJADA CASTELL FORMÓS DE BALAGUER

Crònica cedida per Raquel:

Ja fa una setmana que he fet la triatló i volia saber en quin estat estaven les cames, bé de descans los hi he donat poc per això però volia ficar-les a tope a veure com responien jeje! M'inscric a la pujada del castell Formós de Balaguer ja que el meu fisio i entrenador estarà d'speaker i m'anima a que la faci, no em costa gaire per això jeje! Surto de casa a les 9h del matí i el termòmetre ja marca 20 graus i encara falta 1h30' per a què comenci la cursa, crec que patiré força calor! Arribo amb temps per poder escalfar bé! agafo dorsal i trobo a ma cosina al guarda roba, genial! m'aprofito i li deixo el bidó d'aigua per escalfar i poder-me anant hidratant! Saludo a la gent que ens anem trobant a quasi totes les curses, observo les contrincants...veig a la campiona actual de la lliga Ponent, ja tinc objectiu, a per ella!! Ja estem a la línia de sortida, donen el tret i a tope! al ser solament 5km surto bastant forta, miro gps i vaig a 3:50, no crec que aguanti molt aquest ritme però em mantinc a 3 metres darrera de la 1a noia, l'objectiu marcat, ens desviem cap a la zona del riu on no se'ls hi ha acudit res més que regar la gespa, tot un fangar i amb molta eixofegor! aquí ja veig que la noia afluixa ritme, jo em mantinc al seu darrera, sento com li diu al noi de la bici que l'acompanya que afluixa per guardar-se forces per la pujada, aquesta és la meua, apreto fort i l'avanço, llavors el noi de la bici es situa al meu costat i em diu que no apreti tant, que l'he deixat uns 25m endarrere i que reservi per la pujada, així que li faig cas, afluixo però poc no sigui que m’avanço jeje! Ja estic al tram de la pujada on pugem 400m de desnivell positiu, avanço molta gent que va caminant, pica bastant però la puc fer tota corrent. Ara arriba una forta baixada i a tope! a tot el que donen les cames! ja arribo als últims metres i les cames comencen a fer figa però apreto fort i últim sprint! l'entrenador s'ha sorprès en veure'm arribar 1a, bé i jo també jeje!! una sensació inexplicable arribar 1a i nombrant-me el meu entrenador! genial!!



TRAIL MARATÓ CAP DE CREUS

Cònica cedida per Oriol:

Havia sentit a parlar molt bé d'aquesta cursa i quan obren inscripcions al desembre no m'ho penso 2 cops. Em passen els 5 mesos volant i ha arribat el dia. Marató de Muntanya pel cap de creus circular amb sortida i arribada a Roses. 43 km amb 2.200m d+ Un autèntic trenca cames per qui no hagi estat per allí amb un encant molt especial.

Comença la cursa i no les tinc totes, no em trobo gaire bé d'estomac i em noto molt fluix i cansat i tothom m'avança.... però cap al km 7 em noto millor i a la pujada vaig agafant forces i vaig avançant posicions, tots els que m'havien avançat els vaig passant d'un en un i de 2 en 2... Això em dona un "xute" d'energia i d'ànim que tiro fort cap a munt !

Unes vistes brutals des del cim de l'Àliga i, per sort, un dia de núvol, un dia amb sol hagués estat un autèntic forn. Cap al km 28 passem per Cadaqués i l'ambient és una autèntica passada, desenes de persones de públic animant i el poble entregat. A partir d'aquí comença lo durillo... i les cames comencen a fer figa. Encara queda molt i i 3 pujades i 3 baixades. És un trenca cames, ho havia dit?!! Tot i així em trobo bé, anem passant per cales precioses amb banyistes i turistes que animen que fan oblidar la fatiga.

Sembla que li he agafat gust a les llargues distàncies! I estic més a gust corrent més hores a ritme mig-baix que no curses curtes i explosives.

Al final arribo a meta molt content podent baixar de les 6h que era un temps que m'havia mig proposat.

Ja que hi sóc us la recomano, m'ha encantat. Una organització de 10, un marcatge de 10, unes vistes i entorn de 10 i un gran cap de setmana al cap de Creus que si no és per això no hi hagués anat.

El dia abans hi havia també una mitja marató per qui no vulgui fer els 43 km.

Temps: 5:57:45h
Posició: 88 de 418 Resultats: http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=243




CAP DE SETMANA DEL 25-26 D'ABRIL

Cap de setmana amb només dues curses, però amb molts socis competint. Tocava disputar Tritan Half Triatlon de Peñiscola, on ens trobem 8 socis competint amb un grapat d'acompanyants. Una cursa molt ben organitzada, amb un circuit molt exigent i on tots vam donar el que teníem dins per fer el millor paper possible.

Per altra banda, els germans Pol i Bernat Vaqué disputen els 10k de la cursa AREMI a Balafia amb marques que ja són de les de tenir en compte. Aquest parell prometen i molt!!!

10K CURSA AREMI DE BALAFIA
Crònica cedida per Bernat Vaqué:

S’apropa la temporada de triatló, alguns ja l’han començat, mentres que d’altres esperem a que acabi la “temporada acadèmica”.. És moment de començar a evaluar estats de forma i buscar motivació de cara a les primeres proves triatlètiques i quina millor manera que posant-me el primer dorsal de l’any, que ja tocava!
Amb l’intenció de sortir a tope, ens plantem a la línea de sortida amb dos amics que hem enganyat, un expert i l’altre debutant. Cursa a dos voltes amb un parell de pujadetes curtes però sense gran importància. No hi ha cap corredor “pura classe” però tot i això decideixo fer la meva cursa.
Tret de sortida, com sempre sortida ràpida però sabent regular. Em noto molt bé, disfrutant, passen molt ràpid els quilòmetres. Em creuo amb el Pol que va una mica més endarrera també a bon ritme. Quan m’adono ja torno a passar per meta, miro el rellotge i primer 5k en 18.03, la petada pot ser històrica, però de moment a disfrutar i si tinc que petar que sigui com més tard millor. Passen els minuts i encara no he petat! Passant-m’ho com un nen petit podent correr còmodament a 3:35/km, vaig avançant a gent i quan queda un quilòmetre i mig em diuen que vaig en novena posició, intento apretar al màxim per agafar a dos corredors que tinc davant i baixar la marca com més millor fent l’últim per sota de 3:15. Acabo amb millor marca personal i amb les piles carregades per una temporada que promet molt.
El Pol per la seva banda, fa gairebé tota la cursa a molt bon ritme, acompanyat i fent un molt bon temps tot i el volum que portava acumulat a les cames.

Resultats 10k
Bernat Vaqué.........temps 35’55’’..........posició 7 d’un total de 187 participants
Pol Vaqué.........temps 38’34’’..........posició 25 d’un total de 187 participants




TRITAN HALF TRIATLON PEÑISCOLA
Crònica cedida per Antonio Morilla:

Amb la de curses que hi ha per el mon, com acaba mig club competint a Peñiscola??

Doncs resulta que en aquest club tenim de tot, per la varietat de la gent que el formem i perquè tenim gent com el presi que toca molts pals... Fer de pare i marit, curra per depurar les aigües de la comarca, fer de presi, donar classes d’spinning, classes d’esquí, de meteorologia, organitzar events esportius, fer d’speaker i de tant en tant fins i tot competeix. Doncs resulta que el tio tenia bastantes possibilitats de ser l’speaker de la Tritan Half Triatlon de Peñiscola, així que els companys de junta vam pensar que podia estar bé acompanyar-lo i aprofitar per a competir.

També tenim gent impulsiva... en aquest grup en el que m’incloc, podem trobar també al company Asensio, que no espera a que Tito confirmi si farà d’speaker per apuntar-se a la cursa. Això fa que ja no hi hagi marxa enrere i, tot i que finalment no tindrem speaker del club, tant Chechu (un altre impulsiu), com jo ens apuntem també. Per descomptat Tito, que va ser el que ens va liar, no podia ser menys. Antonio Gordun dins la preparació del IM de Niza ens segueix. Raki, en la seva continua busca del repte també s’anima. Finalment Fer i Juanma es deixen enganyar i completen l’expedició. Així que un total de 8 socis que se’n van cap a Peñiscola, als que hem de sumar 4 socis dels CAVA, que quasi són com dels nostres.

Un cop inscrits ja comencen les quinieles, piques sanos, motivació... diguem-li com li diguem, això dona vidilla a les curses, almenys en el meu cas. Les primeres apostes vaticinen una lluita entre Antonio Gordun i Alex Asensio en les primeres places del club, amb Tito una mica enrere, jo intentant apretar-lo, Fer a su ritmillo i plorant, Juanma con su tranquilidad continua i Chechu que sap que va a patir.

Arriba el divendres, i poc a poc anem aterrant a Peñiscola. Jo compartiré apartament amb Alex i Raki, però arribo sol ja que estic de vacances i faig la meva. Per la nit sopo amb la família Pueyo Saura, amb el petit Pol que ja comença a acostumar-se a això de les curses i la Zoe, que amb la energia que te, com li doni per competir... Després anem a fer un passeig i quedem amb els companys del CAVA tot just abans d’anar a dormir.

Dissabte rebo un whatsapp de Manu dient-me que surten amb bici a estirar les cames, m’animo i pillo la bici, passeig marítim cap al seu hotel... En aquest moment els adoquins del passeig marítim em fa imaginar el que pateixen els ciclistes a la París-Roubaix i el seu pavé. Arribo al Hotel Agora i trobo a Manu amb la seva nova cabra i el casco aero, Javitxu que també estrena flaca i Esther que ens fa esperar una mica. Finalment sortim i fem uns 15 km, després tornem al Hotel i jo cap a l’apartament a esperar a Alex. Quan arriba el company s’instal·la aprofitem el “caloré” que fa a la costa per a prendre la birreta de rigor del dia abans d’una competició i anem en busca de Chechu, Fer, Juanma i les respectives famílies. Amb ells fem la 2a birreta mentre les petites dinen i esperem a Tito i Anna. Un cop tots reunits toca buscar restaurant per a dinar...que si calamars a la planxa o a la romana, xipirons, pescadito de primers; fideuà, arròs caldós, paella o arròs negre de segon; tot acompanyat amb vinet en el cas de Fer, Juanma i Alex... Bueno, valeee jo també; postres, cafè i per rematar xupito. Alex, creo que se nos fué de las manos... Aquí apareix el Sr. Antonio Gordun ja amb el seu dorsal.

D’aquí cap a l’Hotel Agora en busca dels dorsals, on trobem a Raki que acaba d’arribar, recollim dorsals i anem en busca de les bicis al apartament, després d’anul·lar la multa de zona blava que m’han clavat. Alex, Raki i jo en plan Verano Azul per el passeig adoquinat de nou fins al box, on deixem les bicis, mirem una mica el recorregut d’entrada i sortida, retrobem a Gordun, truco a Anna per a que em deixi el seu Garmin, ja que el meu rellotge s’ha quedat sense pila i cap a l’apartament a preparar el sopar. El chef Asensio prepara Amanida de pasta mentre jo faig de pinxe i paro taula, Raki ho porta tot preparat de casa. Sopem aviat, preparem les coses per la cursa i Alex em fa un curs accelerat del funcionament del Garmin. Toca anar a dormir, el despertador sonarà a les 5h. Raki en una habitació i Alex i jo en una altra, amb el risc de no poder dormir com va passar a Berga per culpa dels ronquidos de Mr Asensio, però aquest cop ni rastro de ronquidos (Seria gracias al chupito Alex!!). A les 4h ja estàvem els dos desperts parlant, a les 5h en peu i a preparar l’esmorzar. Alex prepara cafè i torrades, jo suc de taronja i Raki a la suya... Encara es fosc i ja tirem cap a la sortida, aquest cop amb cotxe...

Està bé, ho reconec, m’he enrotllat com una persiana, però que seria una cursa sense tot el que l’envolta??? Començo amb la cursa doncs...

Deuen ser prop de les 7h quan ens trobem tots al box preparant tot, visita al wc, ens posem neoprens i de camí cap a la sortida. Hi han 3 sortides separades per un minut (Federats Absoluts, No federats + veterans, i per últim femines). Cambra de sortida i a mirar com uns velers es passegen a prop de la 1a boia... 3,2,1... Sortida!!

Sortim corrent cap a l’aigua, la platja es molt planeta el que permet córrer durant uns 100m, vaig al costat de Manu, i segons Tito l’avancem corrent (Tranquil Tito, quan la profunditat no permeti córrer ja em passaràs), em llenço de cap i a nedar. Intento nedar al costat de Manu, però em trobo amb força gent i cops que fan que vagi buscant el camí mes còmode per a poder nedar tranquil·lament. Arribo a la 1a boia on hi ha cops per a poder passar, gir a l’esquerra i ja a mar obert cap a la 2a boia. Continuo nedant i de sobte veig que estic a punt de saltar-me una boia que em queda a la dreta... tocarà fer algun metro de mes, això si, ben tranquil. 3a boia, gir a l’esquerra i ja veig l’arc de sortida. Aquí començo a veure gorros de les altres dues sortides. Continuo nedant fins que ja casi toco amb la mà a terra, em poso dempeus començo a caminar mentre em deslligo el neoprè. Surto de l’aigua en 35min, veig a Eli que m’informa que acaba de passar Fer, pas per la dutxa i cap al meu box, des d’on veig a Fer, aquest cop no tocarà apretar per pillar-lo en bici. Em poso casc, ulleres, dorsal i pillo la bici. Ara arriba el meu sector preferit!!

Corro descalç per la catifa vermella fins a la línia on ja ens permeten pujar a la bici, començo a pedalar i trobo a l’Eloi Moragues que està treballant per a l’organització. El primer tram es per dins Peñiscola i està ple d’obres, així que surto amb plat petit i aprofito per a calçar-me bé les sabates i menjar un tros de barreta i un glop d’isotònic per treure el gust a sal. La meva idea en aquest sector es clara, aprofitar els últims entrenaments i la motivació de saber que tinc a Tito uns minuts per davant, però amb el cap lo suficientment fred per no morir en l’intent. A part tinc programat el rellotge per a que cada 10km conti un parcial i així recordar-me que mengi un tros de barreta, que la nit abans vaig deixar tallada en trossets i begui per no patir amb el pas del temps.

Cap al km 10 atrapo a Manu i la seva BH Aerolight, aprofitant que aquest tram no es gaire rodador i ell no pot treure tot el partit del pepino de bici que porta. Com ja conec el recorregut li vaig indicant lo millor que sé el que s’anirà trobant per veure si podem fer plegats, però respectant les normes, el sector de bici. Així anem fent i a Càlig entrem dins el circuit tancat de 20km al que haurem de donar 3 voltes. Comença amb una pujada no massa pronunciada però si llarga, on per mi està la clau ja que si et passes en aquesta pujada ho pagaràs la resta de la volta. Un cop a dalt toca baixar un petit tram amb unes corbes enllaçades on m’escapo i altre cop petita pujada per acabar baixant fins a un gir de 90º cap a la dreta direcció Sant Jordi. Aquí comença un tram amb continus puja i baixa fins arribar a una pujada una mica mes llarga on, un cop superada, hi ha un camp de futbol que és la meva referència per saber que tinc un bon tram pla on puc pujar el ritme. Manu també ho sap i s’acobla a la bici i se m’escapa uns metres. Després d’uns km arriba una altra pujada una mica llarga on toca afluixar, tot seguit altre tram ràpid i ja tornem a ser a Càlig, on a la sortida del poble hi ha un gir on ens avisen de que anem amb compte, ja que ha caigut un participant degut a la gravilla, comencem la pujada cap a l’avituallament que dona inici a la 2a volta. Manu continua uns metres per davant meu i porto una mitja de gairebé 33km/h.

A la 2a volta, tot just abans de fer el gir cap a Sant Jordi (km40 aprox) em sembla veure al ¿¿Alex?? Ehhhh¿¿??? Aquí ha passat algo. Vaig escurçant la distància amb ell i un cop l’atrapo em comenta que està tenint problemes amb la jutge que controla que mantinguem les distàncies ja que el volia sancionar a la 1a volta i finalment l’ha sancionat i li tocarà parar al PenaltyBox. No està gens malament que hi hagi un control estricte de les distàncies, però en la meva opinió aquella noia va haver-hi algun moment que va perdre una mica el control i es va posar insuportable (tot i que no em puc queixar, ja que no em vaig endur cap amonestació). Intento picar una mica a Alex, ja que el tio sembla que ha perdut la concentració i no va al seu ritme. Sembla que funciona i el tio apreta i em marxa, ja som a Sant Jordi on torno a pujar el ritme fins a Càlig, on adelanto a Tito (sabia que podia passar, però esperava tardar encara mes km). Els que em coneixeu sabeu que m’agrada picar a la gent, sempre de bon rotllo, i així faig amb Tito, però aviat arriba la pujada que dona fi a la 2a volta e inici a la 3a. A tot això em sorprèn no tenir noticies de Antonio Gordun i hem doblat a Chechu, Raki i Juanma.

Aquí trobem a Alex en contra direcció, ja que s’ha passat el PenaltyBox i si no para quedarà desqualificat. Ara el presi em torna a passar... sembla que ens ho passarem bé aquesta volta, ja que a part tornem a pillar a Manu. Al tram ràpid Manu torna a marxar i jo marxo de Tito, arribem a Càlig i acabem de donar voltes al circuit tancat per tornar cap a Peñiscola. Tram que en un principi ha de ser molt ràpid, però que el vent farà que no ho sigui, ja que no soc capaç de passar dels 30km/h tot i ser molt pla. Arribada a Peñiscola, sabates fora, peu a terra i entro a la T2 liderant la cursa a nivell del CAR... Això no estava a les apostes, però fins aquí m’ha sortit una bona natació y una gran bici amb una mitja superior als 34km/h!!

Entrada al box, solto la bici, em trec el casc i cul a terra per posar-me els mitjons. Veig entrar a Tito, i un cop començo a córrer per dins el box veig finalment a Antonio Gordun. Començo a córrer lo millor que puc, el GPS marca 4:33m/km el tram pla, tot seguit arriba una pujada forta, una petita baixada i un altre tram pla fins la 2a pujada. Aquí ja veig a Tito amb Alex que ve molt fort i ens passa als dos, Tito poc a poc també em passa i Gordun tot seguit. Chavalin... t’estan posant al teu lloc aquests tres... Les cames ja es comencen a queixar i encara queden uns 15km. Al final del camí em creuo amb Manu, Alex i Antonio (que em fa veure que no pillaré a Tito... quina raó tenies company!!) i a Tito. Pas per la catifa i gir per desfer el camí fet fins ara. Al cap de uns minuts em creuo amb Jorge que va força bé i bastant mes endavant a Javitxu que em diu que no li entra res a l’estomac. Cap al km 7 parada rere uns contenidors per treure pes de la bufeta i al voler tornar a córrer veig que la parada ha fet que les meves cames no vulguin patir mes i no em deixen tornar a agafar un ritme bo. Cap al final de la 1a volta em creuo amb Fer que acaba de començar a córrer. Tram pla ple de gent animant on sento els crits de la família de Javi i Jorge, Eli, Anna i Zoe que crida amb moltes ganes. Catifa vermella i gir de 180º que queda una volta. L’anada se’m fa molt dura, fins al punt d’haver de parar en un avituallament per veure Coca-cola tranquil·lament ja que em trobo una mica de bajón per la calor i l’esforç. Ja al camí de terra em creuo a Alex que va molt fort, seguit per Antonio a uns metres, Manu i un poc després Tito. Arribo al km 15, només queda tornar, miro el rellotge i veig que si m’esforço puc baixar de les 5hores, així que tocarà patir, ja que hem trobat una motivació! Trobo Esther que està patint i intento animar-la, em creuo a Jorge, Javi, Raki, Juanma, Chechu i Fer. Tiro cap a meta sense pensaren mes que arribar per sota de les 5hores sigui com sigui, així que ni mal de cames ni calor ni res...

Finalment entro en meta en 4h59m16s!!! I trobo la resta de companys que han arribat ja i m’indiquen que miri el crono. Molt content per el resultat, sobretot per el sector de bici i sorprès de com va anar la natació després de no entrenar-la tant últimament.

Carreron de Alex, que tot i la sanció de 5min ens ha guanyat a tots i ha tingut el cap fred per regular com cal.

Antonio Gordun demostrant que es molt bo en bici i corrent, i que les curses com mes llargues són millor per ell.

Tito que el dia que tingui temps per entrenar tirades llargues gaudirà d’aquestes distàncies igual que dels sprints.

Felicitar a Raquel per el seu gran debut baixant de les 6hores, millorant força en bici i corrent molt be.

Fer fent la seva cursa, però Fer... amigo Fer... te debia la de los Monegros ;p

Juanma, jo crec que a aquest tio li posen una cursa de 30hores i la fa al mateix ritme que un sprint, però acaba si o si.

Chechu... ai Chechu Chechu... el dia que algú li proposi de pujar l’Everest corrent i sense oxigen el tio s’apunta.

I a tots els acompanyants gràcies per el suport i els ànims!

Ara toca pensar en la Pedals de Foc Non Stop, que tenim 2 mesos i falten km a les cames!!

Resultats: