CAP DE SETMANA DEL 18-19 D'OCTUBRE

.
I més running!
Aquest cap de setmana era el torn de la Mitja Marató i 5km de Mollerusa on Bernat Vaqué debutava defensant els colors del Club Atlètic Ribagorçana fent una molt bona marca en Mitja Marató. Antonio Morilla, Raquel Garsaball i Oriol Faidella també realitzàven la Mitja de Mollerusa amb molt bones marques tots ells. Respecte a la cursa de 5 km, Chechu, Eli i Paco Sala també marxaven contents de Mollerusa amb els objectius complerts. 
Per altra banda, el nostre millor atleta (fins el moment, ja que cada cop el nivell està més igualat) viatjava a Castelldefels a la Mitja Marató per a preparar la Marató de València a 4 setmanes vista. Cursa molt ben treballada amb l'objectiu inicial complert i amb la ment ficada ja a València.
ENHORABONA A TOTS!!!
 
X Mitja Marató del Mediterrani
 
Crònica cedida per l'Aitor:
 
Aquesta cursa la tenia marcada en roig per la proximitat a la marató de València d'aquí a 4 setmanes. Era el moment de demostrar-me en quin estat físic estic, i amb quins ànims ens presentem a València...La veritat que tenia molts dubtes perquè vaig una mica curt de treball i de quilòmetres, però crec que surto reforçat.
La sortida era a les 9h al canal olímpic de Castelldefels. El circuit era a dues voltes, i sortiem junts tant els que feien els 10km com els de la mitja. Un total de 4000 inscrits sota l'arc de sortida. La meva estrategia era clara...ritme constant durant tota la cursa a 4' el km, i a veure que tal les sensacions.
La dificultat d'aquest circuit eren els 4 ponts que calia pujar i baixar, i que et trencaven el ritme, però per la resta bastant planet, i l'ambient i la temperatura ideals.
Els primers 10km em surten inclús una mica per sota del previst, a 39'33", i les sensacions eren bones, amb la qual cosa continuo el mateix ritme fins arribar a meta. Finalment la mitjana m'ha sortit a 3'57" el km, més que content i satisfet!
Si he de posar alguna pega a aquesta cursa seria la sortida sense calaixos i la falta d'avituallament sòlid durant la cursa. Per la resta, tot correcte. Jo la recomanaria 100%
 
Pos. 55. Aitor Sala. 1h23'41" ( d'un total de 1400 aprox)
 
Pas pel km10
 

Mitja Marató Mollerussa’14
 
Crònica cedida per Antonio Morilla:
 
Continuant amb la preparació de l’ultima data important de la meva temporada, Marató de Valencia, tocava realitzar un test de mitja marató, i la proba elegida va ser la de Mollerussa (mes que res per proximitat).
Diumenge al matí, i com comença a ser habitual matino mes que entre setmana per anar a competir. Cap a les 7h agafo el cotxe direcció a Mollerussa i sobre les 8:45 ja soc allí, aparco i cap a buscar el dorsal. A l’entrada del pavelló em trobo el Sr. Bernat Vaqué, nou fitxatge del CAR i que també està inscrit a la Mitja. Ens saludem i em comenta que té l’objectiu d’anar a 4min/km!!! Se’l veu molt segur i ja m’ha demostrat en altres curses que això de córrer se li dona força be, així que veig que no tinc res a fer. Visita al WC i a recollir el dorsal, la bossa i un llacet rosa de l’AECC que portarem al dorsal en solidaritat amb totes les persones que lluiten cada dia contra el càncer. Tot seguit trobo Chechu i Eli, que s’han decidit a fer la cursa de 5km amb les respectives famílies, Paco Sala per part de Eli , Julian Muñoz (ja sabem d’on ha tret Chechu la pasta pa la furgo ;p), Ainoa Muñoz i la seva parella per part de Chechu. Per últim apareix l’Oriol i Raki que faran la Mitja i la germana de Raki que farà la de 5km.
Anem a canviar-nos, cop d’ull a la furgo de la parelleta Chuechu-Eli i a escalfar. M’ajunto amb el Bernat i trotem una estona per entrar en calor, la temperatura es ideal per córrer, no fa gens de calor i només fa una mica d’aire. Ens ajuntem tots els del CAR, fem la foto de rigor (ja que després es mes complicat fer bona cara) i cap a la línia de sortida.
Sortirem tots junts, els de la Mitja i els de 5km. No m’agrada aquest tipus de sortida perquè no tens referencies dels ritmes, ja que hi ha gent que surt molt forta però nomes fan 5km. Comentem les tàctiques, Bernat a ritme de 4min/km, Oriol i Raqui aniran a 5min/km d’inici i després ja veuran, Eli que fa la de 5km em diu que vol anar a 4’12” aproximadament. Jo en un inici voldria fer entre 1h30-1h33, així que el ritme hauria de ser de 4’16”, així que he d’anar per darrere de la Eli.
Donen la sortida i allò sembla les rebaixes del Corte Ingles... Estem a les primeres posicions amb el Bernat, però la Eli ens passa com un rayo, així que a seguir-la. Començo a córrer i em trobo molt be, no em costa gens portar el ritme, però miro el rellotge i anem a 3’50” i la Eli encara fent de llebre (ELI PA QUE COÑO QUIERES EL GARMIN DE CHECHU?????). Passat el 1r km l’adelantem i li dic q se ha flipat una mica (serà que jo no!!!) i ella riu conscient de que s’ha flipat. Jo continuo a la meva, amb el Bernat i un grupet de 8 o 9 corredors que anem amb la llebre de 1h24. Així vaig fent fins el km 5 (que passo en 19min47s, deu ser la meva mmp en 5km!!) on hi ha el primer avituallament, aquí glopet d’aigua i perdo uns metres amb el grupet, els justos per asserena’m una mica i veure que si continuo així no acabaré. Baixo una mica el ritme i em quedo en territori de ningú, ja que em sortit fort i de mi al següent grupet hi ha ja un bon espai. A partir del km 6-7 posem un ritme d’entre 4’15”-4’20” que es el ritme que en un inici tenia marcat com a ritme a seguir en la sortida i vaig fent per una recta molt llarga i que mentalment es molt dura fins a la població de Golmes, allí trobem una pujada amb adoquins i tot seguit el 2n avituallament, em prenc un gel i aigua i continuem. Petita volta per dins el poble i em creuo amb el Bernat (el tio va fresc com una rosa i encara continua amb la llebre de 4min/km), de tornada em creuo amb Raki i Oriol que van bastant aprop (Raquel la veig bastant be, Oriol ja no tant).
Al sortir del poble torna a tocar un tros molt llarg de rectes interminables on em comesa a adelantar algun que altre corredor i algun grupet que intento posa’m amb ells però començo a pagar l’esforç inicial. Cap al km 15 el ritme ja ha baixat fins els 4’30” i començo a notar alguna punxada al costat dret de l’abdomen, intento respirar be per veure si es passa, però sembla que no. En aquest moment em passa la llebre de 1h30min i intento posar-me en aquell grup, a veure si el tindre l’objectiu a prop fa que m’oblidi una mica de les punxades, però res d’això, el petit canvi de ritme que he fet per posar-me amb ells fa que la cosa vagi a mes. Som sobre el km 17-18 i no hi ha manera de que parin les punxades, afluixo el ritme, m’apreto el costat, respiro poc a poc... però res, tocarà patir fins a la meta. Em comença a passar força gent, ja que estem a ritmes propers als 5min/km. Mai un últim km se m’havia fet tan llarg i dur, no em poso a caminar per orgull, però cada passa es insuportable el mal, recta de meta i allí esta la família Sala-Muñoz animant i fent fotos. No soc capaç ni de fer bona cara per la foto, finalment entro a meta en un temps de 1h34min. Paro tot just passar l’arc, em poso acotxat i poc a poc se’m passa el mal. Trobo al Bernat, l’animal ha fet 1h23, encara millor del que esperava, vaig a hidratar-me i a esperar l’arribada de Raquel i Oriol que arriben en 1h38 i 1h42 respectivament.
Ens ajuntem amb Chechu i Eli, ens despedim de la resta de família Sala-Muñoz i a posar les cames un unes bañeres de gel que hi havia preparades al costat de l’arribada. Raquel marcha amb la família, Oriol cap a casa i jo em quedo amb Chechu i Eli, que molt amablement em conviden a dinar a casa seva i fer una clapadeta abans de agafar el cotxe cap a casa.
 
Conclusions: Era una cursa que em prenia per una banda com a entrenament per a la Marató de València, però que degut a les bones sensacions que tinc últimament corrent m’apeteixía sortir a per totes i veure que passava. El problema va ser trobar el Bernat que està molt fort i va fer que arrisques mes del compte i ho vaig acabar pagant. De totes formes surto content i amb ganes d’afrontar la Marató.
Per altra banda, molt content de tenir els germans Vaqué al CAR. Donen un salt de qualitat al club i faran que els demés ens esforcem encara una mica mes per estar cada cop mes al davant possible.
 
Pos        NOM                                                    Temps
42           Bernat Vaqué Piedrafita                 1:23:13
151         Antonio Morilla Espí                      1:34:09
209         Raquel Garsaball Vilella                 1:38:09
276         Oriol Faidella Llaquet                     1:43:12          
 
 

 
  
 
 

CAP DE SETMANA DEL 11-12 D'OCTUBRE

.
Després d'un cap de setmana amb moltes curses, tocava un de només una en la que participàven socis. Això sí, la cursa era de les importants...
Cap de setmana de Half (Mig Ironman) on el valent d'en Juanma, després del passat cap de setmana on realitzava un Ultratrail no dubtava en plantar-se a la línea de sortida (i encara li queda aquest mes un Ironman...bufff...).
A part, en Chechu, després del "chasco" de no poder debutar al Half de Berga, no dubtava en acabar la temporada realitzant l'objectiu que s'havia marcat al final de la temporada passada. En Chechu, un tio "cabezón" i amb les coses clares. Bona actitud per afrontar la vida i les coses que ens trobem per davant.
En definitiva, Chechu i Juanma, representant al Club al 100% Half Empuria Brava. Dos valents, una cursa, un objectiu i un REPTE MÉS ASSOLIT! Enhorabona FINISHERS!!!
 
 
100% HALF EMPURIABRAVA
 
Crònica cedida pel Chechu:
 
Después del chasco de no poder asistir al Half de Berga ya estaba mentalizado de que este año no debutaba en la media distancia. La verdad que me he pegado un buen veranito entre vacaciones, despedidas y bodas, lo he dado todo. Pero hace cosa de un mes me llega un Wathsapp; Juanma me dice que si quiero debutar el 12 de octubre, hay el 100%half en Empuriabrava. Yo ya lo sabía, desde hacía meses borraba sus e-mails sin abrirlos para no caer en la tentación de apuntarme. Le comento que lo miraré; le hecho un ojo, recorrido bastante apetecible, aunque meterme en el mar en octubre no tanto. Al mirar su página en Facebook sale publicado que las inscripciones están completas, se lo comento a Juanma para zanjar el asunto. Poco después me contesta que por Twitter le han dicho que hay 10 plazas libres. Entonces ya entiendo que hay una fuerza superior que me dice que tengo que apuntarme y así es, con un solo click inscrito. 1900m de natación, 90 km de bici y 21 corriendo.
El sábado  Eli y Yo nos presentamos en Empuriabrava, a las 15:00 ya se podían recoger los dorsales, media hora más tarde ya lo tenía todo recogido. Como aun teníamos tiempo para la apertura de los boxes, decidimos ir a ver el recorrido de bici, no vaya a ser que el recorrido sea llano como de Pont de Suert a Barruera … El trozo que hacemos del sector antes de perdernos certificamos que es llano, algo es algo. Dejamos la bici en el box y nos vamos al brifing, allí ya están Manu, Esther y Javi del C.A.V.A.  Ambiente distendido que con un poco de cachondeo me hace rebajar mi alto grado de nerviosismo de mis últimos días, poco después llega Juanma, la tranquilidad en persona.  La previsión de tiempo es que llueva a eso de las 14:00 pero avisan que tenía que estar lloviendo desde el viernes y que allí no ha aparecido nadie, eso sí de viento nada. Cena, charla, paseo y para la cama que hay que intentar dormir. Al llegar a la habitación nos llega la alegría, un perro que quiere ser el protagonista de la noche, después de un rato y ver que el animalito no desiste me decido valiente de mi asomarme al balcón de la habitación para ver la situación. Salgo y dos habitaciones al lado hay un bicharraco asomado ladrando, me vuelvo para dentro sin pedirle explicaciones. Menos mal que después de llamar a recepción nos lo solucionó rápidamente.
El día ha llegado, almuerzo con Juanma en la habitación, madre mía que temple, que tranquilidad y que paciencia debe tener su mujer!!!  Jaja  Ya en el box todo listo, chispea un poco, pero no me siento especialmente nervioso, supongo que el hecho de repetir la rutina como en cualquier triatlón da tranquilidad. Pruebo el agua del mar y no está muy fría, nado un poco y sigo mi protocolo, meadita para calentar la temperatura interior del neopreno (mi ritual, disculpar) buenas sensaciones antes de empezar.
Dan la salida y venga al lio, llevo andando unos metros y Juanma a mi lado con su nerviosismo habitual, ¿nos tiramos ya? Le digo, mientras podamos andar… me contesta jajaja. Me sumerjo y empieza el recital de brazos y patas, a mi rollo y ritmo, cuando me doy cuenta me he ido un poco demasiado de la trayectoria toca enderezar rumbo. Boya tras boya y alguno que intenta ser mi pareja de baile, la mar está tranquila y no hay mucho problema para divisar las boyas, si entrenara mas en el mar seria la ostia! Jeje  sobre la mitad del recorrido, la desgracia, me entra agua en el ojo izquierdo, ¿qué hago? Pos cierro el ojo, no muy buena idea. Después de nadar unos buenos metros con un ojo desisto y paro para arreglarme las gafas. Sigo adelante y zascas agua ahora en el derecho!!  Sé que es raro pero no me enfadé, me volví a parar para colocarme las gafas y a seguir. En los últimos metros noto la mar un poco mas movida pero ya veo el final del túnel. Hay poca gente esperando que salgamos del agua eso significa que no quedan muchos por salir, eso sí Eli está! Me dice que Juanma me saca unos 3 minutos, miro el reloj, 45’ perfecto, no esperaba ir más rápido la verdad. Juanma me comentó que se iba a cambiar en todas las transiciones como prueba para el IM de Gandía, al llegar al box allí esta, le saludo y voy por faena. Salgo antes que el d la T1 y ya en la bici me sitúo, menudo descanso el salir del agua, me pasan alguna cabra voladora de estas y alguna que no es cabra. Visto que no la he liado en la natación, en la bici mi planteamiento es intentar hacer una media de 30km/h y jugármelo todo en la media. Certifico que el recorrido es llano pero hay algún tramo que el asfalto es muy mejorable, hay bastantes pinchazos durante la carrera, yo mentalmente divido el recorrido en 4 sectores de ir el tramo de población y parque hasta el giro, luego la vuelta del parque y de la población, es de ida y vuelta. Durante la primera vuelta me regulo para no pasarme de listo, que de eso sé mucho, antes de acabar la primera vuelta Juanma me pilla y poco a poco se va, yo a mi carrera. La segunda vuelta voy bien, se me hace duro el tramo del parque hay zonas que bufa el viento y lo noto. Me dobla el primero y si me descuido me tira de la bici, jodó que velocidad. La tercera vuelta ya me empiezo a cagar en todo, no sé si es que pierdo fuelle o que se nota más el viento, decido sacar del cuentakilómetros la velocidad media. La cuarta me noto ya sin cuádriceps, me recuerda a la Montsec-Montsec, misma sensación, mi mente solo la quiera acabar. Me hago falsas ilusiones de que luego corriendo no me dolerán, pero eso engaña a mi mente durante los últimos 10 km. Entro en el box para la T2, ahora ya no tengo duda que voy a acabar, miro el reloj saliendo del box, marca 3h 58’. La esperanza de ser sub 6h, me duró 500m jejeje una vez asumido que va a ser durillo y que hay que acabar lo intento disfrutar como puedo, son 2 vueltas por un recorrido al margen del rio. No puedo mantener un ritmo y seguir corriendo, me arden los cuádriceps y tengo que ponerme andar unos metros para así poder volver a ponerme a correr. No voy a engañar, era una de las cosas que me esperaba y temía que pasara. En los avituallamientos comía y bebía a saco e incluso daba tiempo a saludar a compañeros, en una de esas oigo por la espalda,” vaya kets mas chulos, corren solos” me adelanta y lleva los mismos que yo pero él va muy rápido y al alejarse le grito, “pues a los míos les debe faltara alguna pieza porque no andan, macho”. La primera vuelta se me hizo eterna, la segunda, como ya lo ves más cerca, la disfruté mas. Cada vez somos menos los que seguimos en carrera pero las caras han pasado de concentración a alegría y complicidad. Antes del último giro nos echamos unas risas con el voluntario, ¡que grande! Solo me queda llegar al avituallamiento y una mísera recta de esas que se hacen eternas y lo tendré! Sorpresa al llegar al avituallamiento Manu del C.A.V.A. esta allí con la bici, jajaja bromeo y le digo si han llamado a la grúa. Con él hago los últimos kilómetros bromeando y hace desconectar mi mente del dolor, le pregunto por ellos que hacían el Half por relevos, me dice que han hecho terceros, me doy cuenta que ya han hecho la entrega de premios y me da por reírme. Ya en la recta final del paseo veo que todavía no han desmontado nada, Esther, Javi y Patricia se han esperado a que llegue, Ole! por los del C.A.V.A. Jeje disfrute personal en la alfombra y guinda final, Eli ha pedido si me podía dar ella la medalla y me la entrega.

NADIE DIJO QUE FUERA FACIL SINO QUE VALDRIA LA PENA.

178 FINISHERS

POS. 158    JUANMA HERNANDEZ       6h 24’53”
POS. 169    CHECHU MUÑOZ                6h 39’47”
 
 

CAP DE SETMANA DEL 4-5 D'OCTUBRE

.
Doncs una setmana més. I quina setmana...
Mentre el cap de setmana anterior passava gairebé sense curses a excepció de la Milla Urbana realitzada per la Raki a Balaguer i on aconseguia una meritòria 2ª plaça, aquesta setmana era una setmana plena de reptes.
Com a reptes més importants destaquem el Ultra Trail de Guara de 102 km i 6150 mts de desnivell positiu realitzat pel Juanma i que gairebé sense donar-li importància finalitzava en un total de 22h en una cursa amb més de 50 abandons. Més d'octubre ple de reptes pel Juanma i que tot just acaba de començar. Un paio molt fort! ENHORABONA i ÀNIMS Juanma!!!
Per altra banda, el nostre millor IRONMAN, Antonio Gordun batia tots els "records" en l'Ironman de Calella, aconseguint ser sub10h i entrant en la 10ª plaça de la seva categoria i primer espanyol. Espectaculars els registres d'Antonio en els 3 segments consolidant-se com a Ironman i veient més aprop les opcions per anar al Campionat del Mon de Hawai. SEGUIM AIXÍ Antonio!!!
Com passa en tots els caps de setmana, tenim reptes per a tots els gustos i, a més d'aquests "llargs" reptes, el cap de setmana ens oferia la possibilitat de curses de "run" com la Cursa Popular de la "Ciutat de Cornellà" on l'Aitor, l'Eli i en Chechu realitzaven la cursa de 10km i en Paco Sala tornava a la línea de sortida d'una nova cursa de 5km. Com sempre, GRAN familia que gaudeix de l'esport i d'aquestes curses. Enhorabona pel repte assolit!!!
I finalment, i aprofitant un cap de setmana llarg de "vacances" la petita Zoe i un servidor ens "atançàvem" a Mollet a participar en la I Dream Runners Mollet. Destacar el gran paper realitzat per la Zoe, però sobretot l'actitud de passar-ho bé durant l'escalfament i la cursa de 200mts
 
Un Club amb GRANS persones i espectaculars esportistes!
ENHORABONA A TOTS PELS REPTES!
 

CRONICA IRONMAN BARCELONA 05-10-14
Crònica cedida per l'Antonio Gordun:
Esto es  lo que tiene el Ironman… en su primera edición ha conseguido una participación de 2500 triatletas venidos de todo el mundo para participar en Calella  en esta mítica distancia.
Se ha de reconocer que la organización fue perfecta, el espectáculo muy tipo americano;  que ofrecían como reclamo las 50 invitaciones (previo pago de 850 dolares)  para poder participar en el campeonato del mundo de Hawái del 2015.
Estas participaciones las reparten en los primeros clasificados de los diferentes grupos de edad y que en mi caso M50-55 había para los 3 primeros.
Yo sabía que era muy difícil el poder optar alguna de ellas pero igualmente allí estaba para dar toda la guerra que hiciese falta.
La semana previa a la competición las previsiones de tiempo eran de lluvia para todo el día y al final sucedió algo que nadie esperaba.
A las 6.30 horas ya estaba yo en el bóxer de la bicis inflando y colocando la botellita de geles y agua. El cielo estaba completamente encapotado y todos estábamos esperando el momento en que aquello empezara a caer.
Y empezó, (vaya que si empezó¡¡), yo creo que en una y media cayó todo el agua que tenían previsto que cayese para todo el día, con tal mala fortuna que el inicio de la prueba se encontraba a 2.5 km de donde empezábamos el segmento de bici.
Corriendo bajo ese diluvio llegue a la carpa donde se iniciaba la prueba, temblando de frio me coloque el neopreno y me puse un par de bolsas de plástico en los pies. Todavía faltaba casi una hora para el inicio, pero era la única manera entrar en calor.
En la carpa ya se respiraba el ambientillo previo a este tipo de carreras, la gente preparándose el material,  embadurnándose de aceites y geles e intentando concentrarse en todo lo que quedaba por delante.
La lluvia empezaba a remitir y la tormenta se colocaba sobre el mar y se veían como caían los rayos en el agua.
Se rumoreaba que se estaban planteando suprimir el circuito de natación y hacer una duatlón respetando las distancias.
Con todo esto ya son las 8.15 de la mañana  llaman a los PROS y a los de mi grupo de edad, que somos los segundos en salir, para que fuésemos a la zona de playa.
Cuando estaba a punto de iniciarse la prueba, anuncian por megafonía que la prueba se iniciarás con media hora de retraso, que las previsiones estaban mejorando y que la prueba se realizara al completo.
A partir de aquí ya todo fue un frenesí. A las 9.00 horas salían los Pros masculinos, a 3 min las Pros Femeninas y a continuación los de mi grupo de edad.
Me coloque en primera línea de salida, éramos unos 185,  bocinazo y al agua. Los pros ya habían desaparecido y un grupo tan pequeño en un mar tan grande en poco tiempo parecía que la gente hubiera desaparecido. La sensación era muy rara para ser un Ironman, me encontraba nadando con solo 3 personas a mi lado y nadando contra viento las referencias no eran muy claras. Así fue pasando el tiempo hasta que al rato ya se veía como iban apareciendo gente con gorros de todo tipo de colores, primero blancos, luego verdes …y aunque su ritmo de natación era mejor, la sensación que uno tenía ya era la que uno suele tener, el de ser como una sardina nadando en una banco de peces.
Al rato pasamos por la boya del 2000, mire el reloj y vi que el ritmo era más o menos el que esperaba y ya más tranquilo seguí nadando a ritmo hasta el final.
En la playa bastante gente animado haciendo un pasillo en la playa que te llevaba hasta la carpa de transición. El tiempo de natación 1h.9min y lo mejor de todo es que el cielo se estaba abriendo e incluso se empezaba a ver el sol.
Esto sí que daba ánimos, transición correcta y corriendo a por la bici. El bóxer se situaba en el campo de futbol, estaba a rebosar y era impresionante el ver a 2500 bicis juntas.
Inicio de la bici por las calles de Calella, se tenía de ir con cuidado ya que las calles estaban mojadas y era fácil el caer.
Salida a la nacional y eso ya era otra cosa. Asfalto en buen estado y por delante 180 km para contrarrelojistas. Dos vuelta hasta Montgat y una pequeña a Sant Andreu de Llavaneras.
Cuando llego a Montgat miro el reloj y veo que la media es de 37 km/h, me parece un ritmo demasiado alto y opto por apagar el GPS y continuar según mis sensaciones, de forma que no me obsesione la velocidad que pueda llevar.
La primera vuelta tranquila y con poca gente. En la segunda vuelta ya se empiezan a formar grupos y la precaución que se tenía de tener, era la de mantener la distancia para no ser sancionado.
Los jueces no paran de pasar y sacar tarjetas sin ningún tipo de reparo y en la zona habilitada para las penalizaciones, se veía gran cantidad de participantes que tenían de esperar los 5 min reglamentarios de sanción.
Este es el segmento que mejor llevo, pero en el que por mis características no puedo ir más rápido. Voy acoplado en todo momento, pero veo como pasan Alemanes y gente del norte con una gran corpulencia y que te adelantan sin ningún tipo de problema.
El circuito es completamente plano y bastante aburrido con las únicas subidas cuando uno llega a Calella.
Va pasando los km y empieza la última vuelta corta de 30 km, aquí la aglomeración de gente ya no te permite avanzar y opto por ir al final del grupo y evitar agobios.
Finalizo el segmento de bici  bastante entero  con un parcial de 4h.57min a 36.4 km/h .Una pasada !! 25 min menos de la mejor de mis previsiones.
Al llegar a bóxer y bajarme de la bici apenas puedo correr por la cantidad de horas que llevo con la misma posición, corro a la carpa de transición, me cambio de calcetines, me pongo un poco protección solar  y empiezo la maratón.
Como si fuese un milagro las piernas ya me permiten correr. El circuito de maratón es a 4 vueltas entre Calella y Pineda.
La primera vuelta la procuro llevar un ritmo próximo a los 5 min/km la sensaciones son buenas, sé que si no pincho en la maratón el tiempo final va a ser bueno. La segunda el ritmo baja a 5.15 y es en la tercera cuando empiezo a notar el cansancio y empiezan a venir las dudas y esos pensamientos negativos que uno ha de procurar evitar.
Al finalizar la 3ª vuelta veo el marcador y me doy cuenta que tengo posibilidades de bajar de las 10 horas, me viene a la memoria la maratón de Castellón del 2011,  donde por apenas 1 minuto no baje de las 3 horas.
Es entonces donde me propongo que ello no vuelva a repetirse y la motivación de poder conseguir este objetivo, hace que la sensación de cansancio desaparezca y que el correr vuelva a producir una sensación agradable.
Voy parando para hidratarme y tomar geles pero con la sensación de controlar los tiempos.
Al final llego a meta con un tiempo final de  9h59 min. MENUDO SUBIDON!!
409 en la general y 10º en mi categoría, siendo el primer español.
Lo de Hawái ha de esperar, pero no mucho …ya que el año que viene en el Ironman de Niza lo volveré a intentar…
Resumen Race
Swim  01:09:12
Bike    04:57:07
Run     03:48:47
General          09:59:37
 






ULTRA TRAIL GUARA 04-10-14

Crònica cedida pel Juanma:




Salida a las 7:00 con gran ambiente en Alquezar, lugar de inicio y final de la prueba. Me planto en Rodellar (44km/2900+mts) a las tres de la tarde con un calor horrible. Hasta aquí poca historia. Voy haciendo la carrera con Michel y Peti. Me he adelantado porque han tenido que hacer alguna parada “técnica” y decido esperarlos en Rodellar, donde está Rebe con las peques animando. Me encanta y emociona el recibimiento con pancartas incluidas. Me lo tomo con calma, me cambio de zapatillas, de calcetines, me vendo un dedo del pie que llevo tocado, como, bebo y vuelvo a comer. Al poco llega Peti solo. Me dice que Michel baja de Balced muy despacio porque va desfondado. Llega al rato, de piernas va bien pero nota que le falta gasolina. Esperamos a que se reponga y reanudamos los tres la marcha en busca de la primera novedad de la jornada respecto del recorrido tradicional, una corta y pendiente bajada hasta el Mascún para cruzarlo por el Puente de las Cabras para desde ahí salir del barranco por una loma. Silencio total, síntoma de que no vamos bien. Michel va marcando el ritmo. Me noto las piernas frías, el estómago lleno y hace calor, mucho calor: mala combinación. Michel se para y dice que no va, se sienta y nos dice que tiremos. Acordamos seguir y llamarlo más adelante para si se ha repuesto esperarlo en el pueblo abandonado de Otín. Continuo con Peti buscando el final de la subida que no llega nunca, ves el final de la loma y cuando llegas aparece otro. Subiendo nos adelanta otro corredor con el que hemos ido coincidiendo, le pregunto por Michel y me dice que está andando. Coronamos por fin y comienza la bajada hasta el Mascún por un pedregal de los tantos que pasamos para recuperar el recorrido tradicional a la altura del Delfín, nos paramos a coger agua de la surgencia, nos refrescarnos un poco y salimos hacia la siguiente subida, la Costera. Es similar a la anterior pero ésta ya la conocemos. Comenzamos a subirla con dos chicos de Alicante que están alucinando con las vistas. A mitad de subida nos giramos y vemos al fondo del barranco a Michel que ha comenzado a subir. Le pego un grito de ánimo que resuena con eco en todo el Mascún. Coronamos y nos dirigimos tranquilamente hacia Otín, donde hay punto de control. Esperamos a que llegue Michel. Se ha recuperado y comenzamos la siguiente novedad de este año: en vez de seguir por la pista hasta Letosa nos hacen  pasar por una faja espectacular por una de las paredes del barranco del Raisen. La altura de la pared, las bóvedas y las formaciones rocosas creo que son incomparables. Recuperamos la pista por la que veníamos antes y casi sin darnos cuenta llegamos a Letosa (58km/3874+mts). Nos reagrupamos unos cuantos y salimos hacia Bellostas. A mitad camino, en el pueblo abandonado de Bagüeste, anochece y nos ponemos los frontales. Llegamos a Bellostas (65km/4424+mts), el segundo gran avituallamiento de la prueba. Es un almacén donde se está muy a gustito pero hay que parar lo justo, comemos, nos abrigamos y salimos pitando hacia el siguiente objetivo: pasar el collado de Pedro Buil (75km/5112+mts). A mí es un tramo que siempre se me ha hecho duro. Es un punto clave en la carrera, una vez allí alcanzada la cota máxima, aunque quedan 27 km para meta, el desnivel está hecho porque todas las subidas restantes son cortas y con terreno favorable. En el último tramo antes del collado me descuelgo de mis compañeros, me llevan con el gancho y sé que ese ritmo a la larga me pasará factura. No voy mal de piernas pero ellos llevan un puntito más. Me pongo a mi ritmo y llego al control, relleno bidones y salimos de nuevo los tres. Ocho kilómetros de pista por delante hasta Sevil en continuo sube y baja. El frontal está bajo mínimos y me paro a cambiar pilas, coloco las nuevas y no funciona. Las reviso para comprobar que las he colocado bien y siguen sin funcionar. Mi frontal lleva tres pilas de las grandes por lo que no me valen las de recambio de mis compañeros que son pequeñas. Vuelvo a colocar las viejas, lo pongo en la posición más económica y continuo confiando que aguante. Me he descolgado otra vez y comienzo a bajar solo la pista desde Sevil (83km/5687+mts). Al rato comienza a parpadear el frontal, el chivato de batería que antes estaba naranja ya está rojo. Decido apagarlo. Me quedan unos 14km hasta Radiquero (97km/5349+mts) que conozco bien, no hay problema de perderme, sé que la mayoría son de pista y hay que pasar un barranco que sin luz puede ser complicado y un traspié a estas alturas puede ser fatal. ¿Qué hago? Descarto la primera opción que es volver atrás hasta Sevil para ver si alguien tiene pilas o un frontal para dejarme, poco probable. Además de que no me apetece hacer kilómetros extras de subida, sé que si subo y no hay suerte tendré problemas para continuar. Decido seguir bajando la pista hasta donde comienza el barranco confiando en que alguien que venga detrás me alcance y poder ir con él. Comienza a relampaguear y se oyen truenos no muy lejos, estoy solo, en medio de un pinar a oscuras y en el más absoluto silencio bajando por una pista. Voy girándome a ver si viene alguien, pero nada. Continúo bajando tranquilo. De repente oigo un coche a lo lejos, pasan un par de minutos y aparece. Enciendo la luz roja trasera y le hago señales para que me vea. Para a mi lado y veo que es Kike, uno de los organizadores, que baja para Alquezar con gente retirada. Le explico lo que me ha pasado y de dentro del coche oigo unas palabras que me suenan a música celestial “toma el mío”. Un corredor me deja su frontal. Le doy mil gracias y continúo. Me pega un subidón, ahora la suerte se ha puesto de mi lado y me pongo a trotar aprovechando que el terreno es de bajada. Pienso incluso en coger a Michel y Peti pero sé que es imposible, he perdido mucho tiempo. Desde ahí hasta meta poco que contar. Los últimos 5 kilómetros desde Radiquero (97km/5845+mts) siempre se hacen duros. La llegada a Alquezar (102km/6150+mts) espectacular y muy emocionante. Rebe como siempre esperándome y el abrazo de Javi, al que había visto en el kilómetro 14 y habíamos quedado en vemos dentro de unas horas en meta. Estoy contento con la carrera que hice, de cómo gestioné el peor momento y sobre todo lo bien que me lo pasé. Me reencontré con mucha gente que viene de muy lejos y sigue repitiendo año tras año (por algo será) y conocí a otros muchos que seguro que volverán al año que viene. Allí nos veremos.
De 209 finishers - Pos. 196 - 22h34'45"
XXXIV CURSA "CIUTAT DE CORNELLÀ" 05-10-14
Crònica cedida pel Chechu:
En uno de esos ataques repentinos que nos dan a la Eli y a mí, aprovechando nuestra visita a la capital, nos inscribimos en los 10 km de Cornellà. Aitor Sala y Paco ya están  inscritos y nos reímos solo con pensar en sus caras cuando nos vean, ya que no saben que nos hemos apuntado. El día antes y aprovechando las facilidades que nos ofrece la tecnología, visito el blog de un compañero (http://blogmaldito.com) para saber la fisonomía del recorrido y no morir en el intento. Después de la sorpresa y las risas toca ponerse un poco por la faena, Aitor, Eli y yo en la de 10 km, Paco Sala en la de 5 km.
Paco se queda por la parte trasera de la salida, Aitor se va hacia adelante, su objetivo hoy es estar en los 40’, le despedimos con un  “no nos molestes cuando te adelantemos”, nos mira con una cara de estáis locos. Eli se ha dejado el Garmin en casa y no se separa de mí, creo que va hacer la estrategia “lapa”, le pregunto si no se va a separar de mí en todo el rato, y me dice que no, que ira según sensaciones, la vuelvo a mirar y confiesa, jajaja. Salimos y ya durante el primer quilómetro regulo el ritmo, la carrera de Bellpuig me sirvió para saber cómo estoy. El recorrido es llano hasta el km 4, nos pasamos todo el rato adelantándonos con una señora mayor con su chubasquero atado a la cintura y me viene a la cabeza las discusiones sobre lo engañosas que son las pintas que lleva la gente en las carreras, a mi me puede el orgullo y no cedo ni un metro. Del km 4 al 6 toca subir, un tramo que si no lo llevas previsto te puede arruinar la mañana, yo por suerte me reservo algo y mi sombra que va detrás va avisada. Se hace dura, encima es por una calle con adoquines que lo hace más divertido, en el reloj solo hace bajar el ritmo pero eso  ya tenía previsto. Ya llaneando miro de reojo y allí esta mi sombra, todo ok! Vamos según lo previsto o incluso mejor, ya que mi única intención era estar cerca del tiempo de la anterior carrera. Ya en el km 8 pierdo fuelle, Eli se pone a mi lado y eso es que me ve jodido, vamos en un grupito de 5 corredores, me descuelgo un poquito y ella mira atrás como para esperarse, le digo que tire,  que se enganche. Ahora mi mente se centra en perseguirlos, sin poder evitarlo hago la goma, me acerco y me alejo constantemente, ya en la entrada en el estadio para hacer la vuelta  antes de meta nos adelantan dos corredores para ponerse justo delante y me vuelve a salir el orgullo y lo doy todo, Eli suelta un “que cabrón!” Jajaja  Entrada juntos.
Buena organización y buen ambiente, sin aglomeraciones y la llegada en una pista de atletismo siempre gusta. Del resto de desplazados decir que Aitor consiguió su objetivo de estar en 40’ y Paco Sala consigue rebajar la marca de Bellpuig, ya veo que nos tendremos que poner las pilas antes de que nos pise los talones.
10km 476 Finishers
Pos. 40     Aitor Sala              40:29
Pos. 204  Eli Sala                   48:03
Pos. 205  Chechu Muñoz     48:03          
5km  130 Finishers
Pos.  91    Paco Sala                31:16

 
 
I DREAM RUNNERS MOLLET 05-10-14
Crònica cedida pel Tito Pueyo:
Cap de setmana llarg de Mini-vacances i com ja és habitual, després d'escollir el destí turístic, la següent tasca és elegir el destí esportiu, és a dir, la cursa a la que la familia Pueyo-Saura al complert es desplaçarà per a seguir "formant-se" com a esportistes gaudint de l'esport.
Doncs bé, logísticament, aquest cap de setmana, després de mirar el "Runnedia", (que per cert, aquest cap de setmana passat hi havia penjades més de 60 curses per a tots els gustos), la decisió va ser anar a Mollet a córrer la I Edició de la Dream Runners, on a més, hi havia cursa infantil. Ideal!
Després d'una nit amb molta pluja en aquella zona, i mentre pensava en el nostre amic Antonio Gordun i l'Ironman que havia d'afrontar plovent, agafàvem el cotxe direcció Mollet. Com és habitual, meteorològicament parlant, la familia Pueyo-Saura tenim una "flor al cul" quan hem de disputar una cursa. Pot ploure a "bots i barrals", però quan arribem al punt de la cursa, para i surt el sol. Comprovat en més de 50 curses.
Doncs bé, així va ser. A mesura que ens apropàvem a Mollet, vèiem com la tempesta marxava cap a l'est per sobre el mar i darrere sortia un Sol esplèndid. Flor al cul al 100%.
Cursa que em plantejo com un entrenament de qualitat per a veure l'estat actual a l'inici de temporada (aquest any el final i l'inici gairebé els he solapat) i amb la intenció d'anar de menys a més.
10h A.M i després de quedar amb el GRAN amic Alex Martínez (un dels factors responsables d'elegir Mollet com a cursa escollida), ens situem sota l'arc de sortida juntament amb 80 participants i amb 9km per davant en un circuit de "puja i baixa" per terreny de terra i "una mica de fang" pels voltant de Mollet.
Sortida "a fuego" com deia el meu company on ràpidament entro en un grupet de 10 corredors. Compto la posició i veig que sòc el número 8. A partir d'aquí, mateixa posició durant tota la cursa on davant meu i, aproximadament a uns 200 mts, tenia a 2 corredors que s'anaven fent relleus i que no aconseguia retallar distància. Per darrere, molt espai fins al corredor que em perseguia.
Per tant, com a objectiu em plantejo mantenir la distància dels de davant i als últims 2 kms intentar donar-ho tot per a veure si els puc retallar distància. Així és. Del km2 fina al km7 mantinc la distància oscil·lant entre els 150 i 300 mts i a partir del km7 "tiro tota la llenya al foc" en busca i captura de la 6ª plaça. Poc a poc vaig aconseguint l'objectiu i a l'últim km tenim una pujada llarga on penso: "sòc de muntanya i això no se'm pot escapar, apretaaa!"
Doncs final amb desenllaç feliç. Abans d'entrar a la pista d'atletisme i finalitzar dins els últims 10km la 6ª plaça és meva i amb "una punteta" d'energia per si em llencen l'sprint final.
Objectiu complert! 36' (4'/km) en 6ª posició i el més important - passant-ho bé.
A continuació, curses per als més petits on la Zoe i el seu "grup d'edat de 3-4 anys" tenien per davant 200mts de cursa (segons la meva opinió, una mica excessiu). Destacar la bona organització i l'escalfament de 15' amb jocs per als nens per part dels monitors del C.A. Mollet.
Zoe va còrrer com una bala quedant 1ª i a escassos metres del nen guanyador. Quina artista!
Cap de setmana complert, divertit i ara només queda que l'Anna torni "al ruedo".
 
De 80 finishers:
Pos.6. Tito Pueyo - 36'
 
 
 
MILLA URBANA DE BALAGUER 27-09-2014
 
Crònica cedida per la Raki:
Mai he fet una milla i desprès de treballar per la milla urbana del Pont de Suert em va picar el "gusanillo" de fer-la, però també és cert que em feia una mica de respecte al veure com arribaven de fets pols els meus companys del club, ara que la resaca també hi podia tenir algo ha veure...jejeje!
 
Així que m'inscric a la milla urbana de Balaguer al estar aprop de casa i al ser un col·laborador el meu entrenador doncs me la deixa fer. Demano consell de com entrenar-la al Tito perquè vaig una mica perduda en aquesta distància.
 
Em diu que escalfi uns 25-30 minuts i 3 esprints abans de començar, així que calculo l'hora i començo ha escalfar, resulta que anem tard i sortim uns 30 minuts més tard, no paro de córrer no sigui que em refredi, total, que envès d'un escalfament, vaig fer un entreno quasi de 10 km jeje!
 
Ens situem a la línea de sortida, som unes 14 noies, donen el tret de sortida i em situo la 1a, però a la 1a volta desideixo baixar el ritme sinó petaré, m'avança una noia, sento com la gent anima a una noia i veig que la tinc pegada a l'esquena, torno ha augmentar el ritme i li trec distància. Intento retallar metres amb la noia del davant però és impossible. A la pujada li retallava una mica però a la baixada la tornava a perdre, arribem ja a la última volta, jo pensava que encara me'n quedava una ( això de les voltes no és pas el meu que perdo el compte jeje), així que quan veig que ja entra a la meta faig l'esprint final i arribo quasi treient el fetge per la voca jeje!
 
Una cursa molt dura perquè sempre vas a tope però la gent m'ha estat animant en cada moment i això m'ha fet treure forces d'on he pogut. Però crec que no repetiré! jeje!
 

 

CAP DE SETMANA DEL 20-21 DE SETEMBRE

.
Cap de setmana de run. Dues bones notícies. La primera, Eli tornava a fer podi en una cursa de 5K després d'una temporada d'inactivitat i la Raki repetia podi, com en les anteriors setmanes i, a més, realitzant MMP en cursa de 10K. L'equip femení agafa força!
I la segona, i més important, el GRAN Paco Sala tornava "a las andadas", després d'una lesió que li obligava a "deixar" les curses i a veure-les desde fora. Paco es situava a la línea de sortida d'una nova cursa i tornava a gaudir de l'esport desde dins. Molta alegria ens va donar aquesta notícia a molts ex-alumnes seus, contents, veient com "Don Paco" torna a l'equip i ens fa recordar com aquest "soci honorífic" té corda per molts anys més.
MOLT BÉ EQUIP

CURSA DONANTS DE SANG DE BELLPUIG

Crònica cedida per la Eli:

Teníem ganes d’una cursa i com ens havíem quedat fora de la cursa de la Vaca, decidim buscar-ne una altra per la zona, i aquesta és la de Bellpuig.

Tenim la opció de fer una cursa de 10km i una altra de 5km. El Chechu decideix fer la de 10, mentre que el meu pare i jo ens decidim per la curta. Jo tenia ganes de provar-me una mica ja que feia bastants dies que no corria i menys fer una cursa després d’un estiu intens...

Línia de sortida, primer els de 10km. Chechu preparat ja per encarar els quilòmetres, els dos sabem que seran durs però tot i així, ens sorprenem, cursa dura que acaba amb un temps de 48’29, bon paper per començar de nou les curses.

Sortim el meu pare i jo. Ell surt pel darrera pensant en agafar una marxa suau per intentar acabar els 5 km de la manera més digna. Jo surto una mica més endavant, mirant les “preses” que tenia. Estava motivada per córrer i així va ser, sortida i veig a la primera que fa un “peazo” sprint, intento seguir-la sense pensar-m’ho durant 1km però veig que si tiro tant fort no aguantaria pas fins al final, ja que feia temps que no agafava aquell ritme corrent, així que afluixo ritme i intento oblidar-me d’ella, tot i que la vaig controlant a la distancia per tal de no desanimar-me. Però al quilòmetre 3 una noia veig que em xafa l’ombra i de fet m’adelanta. Aquesta si que no se m’escapa. Al cap d’uns segons la torno a adelantar jo “pa que vea quien mada aquí!!!” jeje i de fet, no torna a intentar-ho més. Quan quedava un quilòmetre la sento que em diu si hi havia alguna noia més darrera, jo no hi veig a ningú i em proposa afluixar el ritme...jo no li faig cas i continuo la meva cursa. No estava corrent tant sols pel pòdium, corria per provar-me i saber quina seria la meva marca tal i com estava de fluixa. Així que ella afluixa una mica i jo acabo la cursa bastant cansada però contenta, 22’37, no és la marca desitjada però prou contenta per l’actuació.

Finalment, espero al meu pare que el veig que arriba de lluny, l’acompanyo els últims metres de cursa, estava cansat però molt content! I jo més encara per ell! Repte aconseguit amb un tiempazo de 32’37. El meu pare torna a estar a les línies de sortida, PREPAREU-VOS!!!

Gran matí en família!

Classificacions cursa de 10 km:


Classificacions cursa de 5 km:


Chechu: pos. general 63 de 126. Pos. Categoria: 30

Paco: pos. general 61 de 74. Pos. Categoria: 1

Eli: pos. General 7 de 74. Pos. Categoria: 2 de 45.


CURSA DE LA VACA  - VALLFOGONA

Crònica cedida per la Raki:

Aquest cap de setmana són les festes del meu poble i en principi tocava descansar de competir però em vaig inscriure a la cursa perquè donaven una jaqueta molt xula, com que tenia que anar ha buscar-la doncs ja la corro jiji!

Al final vaig competir els dos dies, dissabte organitzava una cursa de btt que al final em vaig acabar animant i la vaig fer, va ser una mica accidentada però vaig acabar 3a en categoria sènior ja que era la única noia i competia amb els nois.

Em desperto el diumenge una mica magullada i l'estómac una mica fet pols, això deu ser del beure de garrafa de la penya jejeje!! m'ho prenc com un entrenament i per cremar una mica l'alcohol jiji!!

Arribo a la cursa en temps per agafar dorsal i escalfar una mica. Començo ha escalfar i no tinc l'estómac gaire fi i tinc que anar al lavabo abans de començar, ui que patiré!

Donen el tret de sortida i agafo un bon ritme, sembla que el puc aguantar, davant porto el globus de 40', desideixo intentar seguir al del 45' i fer marca personal!

Arribem en un tram on hi ha un simulacre de radar dels Mossos i em penso que ens fant fotos, així que començo ha fer poses jeje! però resulta que és un tram d'un esprint de 100m i premien al més ràpid! quan me'n dono compte ja solament queden uns 10m, massa tard per guanyar jeje!

Torno ha centrar-me amb la cursa i mantenint el ritme, veig els primers corredors que ja tornen, veig una noia i ja no en veig cap més davant meu, guai! vaig 2a! això em motiva i no em permeto abaixar el ritme!

Ja estem als últims 800m i tot es una pujada! trec forces d'on puc i apreto per no baixar ritme i que no m'agafi el globus dels 45'.

Travesso la línia de meta i repte assolit! 2a amb 44'56"!! super contenta d'haver baixat marca personal!

Ara toca deixar de competir i preparar la marató!!

CAP DE SETMANA DEL 13-14 DE SETEMBRE

.
Després del completíssim 1er cap de setmana de setembre, seguim amb una cursa el dia de la Diada a Barcelona on el nostre jove corredor Pau Farré es decidia, després d'un estiu buit d'entrenament i ple de festes majors, a ficar-se a la línia de sortida de la Sansi de Bellaterra de 5km. ENHORABONA Pau pel retrobament amb les curses!!!
 
De 885 corredors - Pos.350 - 25'55"
 
 
Per altra banda, Antonio Gordun, Antonio Morilla, Alejandro Asensio i Tito Pueyo, decidien viatjar fins a Berga per a participar en el Half Ironman. Molt bon resultat de tots ells ficant al Club Atlètic Ribagorçana en la 15ª posició de 47 clubs. A més, destacadíssima 1ª plaça d'Antonio Gordun en V2 i arribant en un gran estat de forma de cara a l'Ironman de Barcelona del proper octubre.
No us perdeu la GENIAL i complerta crònica del nostre company Antonio Morilla.
 
ENHORABONA A TOTS!!!


HalfIronman Sailfish Berga

Crònica cedida per l'Antonio Morilla:
 
Arriba una de les curses marcades en el meu calendari, la Sailfish Berga, que seria el meu debut en la distància Mig Ironman (1900m swin + 90 km bike + 21 km run). Els que em coneixeu sabeu que el meu objectiu a mig plaç es fer un Ironman i aquesta prova serviría per veure si soc capaç o no de soportar varies hores fotent-li canya al cos sense parar.

Tot va començar alla al mes de novembre o decembre, el dia que vam correr la Mitja Marató de Salou, on l'amic Chechu ens va engrescar a apuntar-nos a aquesta cursa, i a un que li costa poc es lo primer que va fer un cop va arribar a casa. Així que en un inici els 4 membres de la Junta (Tito, Alex, Chechu i jo) ens disposvam a fer un grupet per patir per els paratges  del Berguedà. Finalment, un compromis ineludible del company Chechu farà que no pugui acompanyar-nos, però en el seu lloc "fitxem" a Antonio Gordun (les vacances a Pont han fet que li hagi agafat ganes de competir en aquesta cursa contra Tito i Alex (els nostres integrants mes forts en tri sprint i olimpic, s'ha de veure com va la cosa en mitja distància). No es cap secret que dins del club hi ha molt esperit competitiu sa i que ens ajuda a tots a anar millorant. A Berga també participarà l'amic Olaf, que pasa les seves vacances a Pont i ens acompanya en varies sortides i entrenaments (un home, que junt amb la seva familia, crec que ens ha agradat coneixer a tots els que hem compartit alguna estona amb ell, i esperem compartir-ne molts mes).

Doncs be, despres de molts mesos inscrit finalment arriba la setmana de la cursa. En el meu cas de dilluns a dimecres em toca viatjar per motius laborals a Madrid, el que practicament m'obliga a descansar (crec que es important), pero un problema amb l'aire acondicionat de l'hotel fa que agafi un refredat que em deixa amb una tos que no em deixa correr, així que tocarà medicar-se per intentar curar-se a temps. Per la seva banda Tito el dia abans de Berga se l'ha de passar a Tossa fent de speaker, el que no es el millor per arribar a fer un Half.

Dissabte a migdia emprenem juntament amb Alex camí cap a Berga. Ens trobem a la T1 amb Antonio i deixem preparades les bicis, comentem una mica les impresions que tenim i ens despedim d'Antonio, ell torna a dormir a casa. Amb alex anem a la expo a buscar les bosses de corredors, d'aqui al brifing, una cervecilla i a la pasta party, on ja l'ambient es dels bons. Una amanideta i spaguetti i de sortida trobem l'Olaf i la familia fent cua per sopar, els saludem i camí cap a l'hotel. De l'hotel només dir que els 2 últims km eren per fer amb tot terreny... Ens instal·lem, preparem tot el material per la cursa i esperem a Tito. Quan ens reunim els tres acompanyem a Tito mentre sopa i cap a l'habitació.

Un cop a l'habitacio comencen les amenaces... Jo aviso que porto uns dies amb molta tos i no se si els deixaré dormir massa be, Tito diu que esta mol cansat i que igual ronca, Alex parla de gasos... Finalment apaguem la llum per intentar dormir, i dic intentar perque als pocs minuts comença un concer de ronquidos que va de menys a mes i no deixen pegar ull. Despres de l'avis de Tito penso que es ell i crido a Alex perquè el faci callar, però el que respon es Tito, així que el que esta donant el concer es Alex. Moviment al llit per a que pari i sembla que funciona... Falsa alarma, en pocs minuts torna a començar. L'arribem inclus a despertar, però un cop es dorm hi torna, i així pasen les hores fins que sona el despertador, total que he dormit entre poc i gens.

Ens llevem a les 5h aproximadament i baixem al menjador, on en s han deixat preparat cafe, suc, aigua, un entrepà i fruita. Un cop esmorzats carreguem el cotxe i cap Berga. Aparquem un cotxe i després l'altre i ens dirigim a la T2 a deixar el material per a la cursa a peu, visita al bany i cap al bus que ens portarà cap al pantà de Baells, on comença la cursa. No ens deixen escalfar abans de la cursa, aixi que arribem amb el temps just per posans el neopré i cap a l'aigua. S'ha despertat el dia enuvolat i amb una mica de boira, una boira que un cop en posem a l'aigua baixa de repent i fa que no es vegin les boies. 700 triatletes a l'aigua i sense saber on es la 1a boia...

Donen la sortida, amb Tito ens hem colocat a primera linea, comencem a nedar seguint les canoes, pero sense tenir referencies de cap a on hem d'anar i la distància que queda per culpa de la boira. Despres de notar com algun bon nedador em pasaba per sobre, finalment arribem a la primera boia, que no es ben be una boia sinó una columna del pont de la carretera, gir a la dreta i seguim paralels al pont fins a la penultimacolumna, on tornem a girar en busca d'una tercera boia que no es veu enlloc, així que el grup s'eixampla molt i jo em trobo ben al mig (penso que no dec anar tant malament) i així es, un cop puc veure la boia resulta que a aba ben recte cap a ella, últim gir i recta final cap a la sortida de l'aigua. Al sortir el crono marca 35min, mes o menys el que m'esperaba, ja que he sortit conservador conscient de les hores que tenía per devant. Transició molt llarga fins arribar al meu lloc al box, m'aseco els peus, poso mitjons (crec que en aquestes distàncies val la pena perdre algun minut si després això evita posibles molesties als peus), aqui sento els crits d'ànim de Marta i Miguel Lucas (m'alegra molt tenir-los aprop un día com aquest), sabates, casc, dorsal i agafem la bici i a començar a pedalar.

Soc molt conscient que aquest es el sector que millors resultats m'està donant aquesta temporada, però en alguna cursa això ha fet que apreti mes del compte i després no hagi tingut cames per correr be. Aquest cop tinc molt clar com actuar, ritme al pero sense forçar, aprofitar el sector per alimentarme bé (he preparat les barretes i els gels de tal forma que cada 10km tinc un tros de barreta, un gel cap a la hora de bici i laltre cap al final per poder baixar a correr amb les piles posades). Tenim un circuït de ciclisme que comença amb una pujada constant, no massa llarga, seguit d'una forta baixada, una pujada molt llarga per acabar amb una baixada on es torna a empalmar amb la primera baixada per a començar la segona volta. Els primers km som massa gent i es dificil mantenir les distàncies per estar fora de la zona de drafting, pero almenys al meu voltant veig que la gent fa el possible per respectar-les dins de les complicacions que hi ha. Ritme constant, sense forçar a les pujades, on perdo alguna posicio que despres recupero al pla i a les baixades, on arrisco una mica, ja que lasfalt es bo i la carretera força ampla (76,8km/h de vel.max). Començo la segona volta, on torno a sentir als amics Marta i Miguel i intento mantenir el mateix ritme, crec que ho aconsegueixo força be fins entrar a Berga, on hi ha un tram d'enllaç força llarg fins a la T2 i que pica cap a dalt. Aqui afluixo i començo a relaxar cames per baixar de la bici no massa carregat. Arribo a la T2 amb un parcial de 2h40min, deixo la bici i a correr. Comença amb un tram de pujada d'uns 200m, gir de 180 graus i avall passant per el costat de la T2, on trobo a Miguel i Marta a un banc animant, em diuen que Tito no està gaire lluny, no els crec gaire, ja que penso que ho diuen per animar-me, pero la veritat es que em trobo força be. Faig els 3 primers km per sota de 4'40" el km, ja que son bastant favorables, aqui ja m'habia creuat primer a Alex i aprop seu a Gordun, els dos amb un ritme semblant i força bo, i ara em creuo a Tito... Es cert que no esta gaire lluny i veig que anem a un ritme semblant. Aqui arriba una pujada de 200m mes i gir de 180 graus per a desfer el camí. La tornada pica mes, bastant mes, així que els ritmes baixen cap als 5'15". A l'avituallament del km 5 toca un gel i a patir la pujada fins acabar la primera volta. A la segona volta em creuo a Alex i Gordun si fa no fa amb la mateixa diferencia, Tito potser m'ha guanyat alguns metres, continuo la segona volta una mica mes lent que la primera, repeteixo gel al mateix punt i cap a começar la ultima volta, ara je se que serè finisher i veig el crono i me n'adono que estic fent una bona cursa. Ultima volta i sorpresa, em creuo a Gordun abans que a Alex, a petat a falta de 3km i ha hagut de parar a estirar i hidratar-se. No us imagineu la cara d'alegria d'Antonio al veure que s'habia ventilat a tots nosaltres (jo tenia clar que no entrava dins aquesta guerra, creia que Tito ho tenia realment dificil, pero m'esperaba que Alex aguantaría). Be, jo a lo meu, paset a paset, l'ultima tornada cap a meta s'hem fa dura, no se si m'he relaxat en veure que l'objectiu esta a tocar, pero em pasen dos noies que s'estan disputant una bona posicio en el sector femení. Els hi manting la distància i un cop fem l'ultim gir de 180graus i encarem l'ultima recta d'uns 500 metres cap a meta, els primers en baixada i els últims 300 en pujada estic decidit en posa'm l'objectiu de superar-les, pero sorpresa... Una d'elles tria el mateix punt per fer un atac a l'altra, així que tocarà apretar encara mes, les cames fan mal, pero tot i aixo en el primer tram de la pujada paso a la primera d'elles i entrant ja a la catifa final a la segona.

He acabat el meu primer Half i amb una marca millor de la que podia esperar, molt content per com ha anat la cursa, per com he sapigut regular-me i alimentar-me. A meta m'esperen els companys i els suporters, m'entreguen la meva medalla de finisher, reponem forces i liquids amb l'avituallament i esperem el company Olaf.

La part post cursa millor la deixem a banda perque no acabariem, en poques paraules, cotxes que s'emporta la grua, escombretes de limpiaparabrises que surten volant quan mes plou i Olaf i Gordun que pesquen en el sorteig de material.


Conclusions de la cursa:

Antonio Gordun fa 1r en Vetera2, amb un molt bon sector de bici. Està molt valent en aquesta distància i estic segur que fara un gran paper al Ironman de Barcelona que disputa en pocs dies.

Alex Asensio el dia que descansi com deu mana la setmana anterior a una cursa no es conscient del que milloraría els seus resultats ja de per si molt bons. Es un exemple de sacrifici, força i patiment, pero li falta ser una mica mes fred a l'hora de entrenar per asimilar-ho tot encara millor.

Tito Pueyo va donar-ho tot tenint en compte la pallisa del dia antes. També es cert que no es gaire amic d'aquestes curses tant llargues i no les prepara amb les ganes que un olimpic o sprint.

Personalment, cada dia mes convençut que lo meu son les llargues distàncies, molt content de la cursa que vaig fer i amb moltes ganes de repetir aviat i intentar fer un pas mes cap a l'Ironman.

Amic Chechu, posa dia i lloc i estaré encantat en acompanyar-te en el teu debut en aquesta distància.

Resultats dels 615 finishers:

                                 T.final      Pos   SWIM    Pos     BIKE       V.mitja  T.parcial   Pos.    RUN    1ª Transi.  2ª Transi
53 ANTONIO GORDUN C.A.RV2M04:43:0416400:33:272602:32:0135.5203:05:2810101:37:3600:04:0100:02:51
65 ALEJANDRO ASENSIO C.A.RV1M04:47:067000:30:044202:34:5034.8803:04:5417101:42:1200:03:3700:00:51
170 TITO PUEYOC.A.RABM05:06:042900:27:5419802:50:0131.7603:17:5527801:48:0900:03:4400:01:15
201 ANTONIO MORILLA C.A.RABM05:10:4627400:35:4614702:46:0132.5303:21:4729201:48:5900:04:3800:01:51
Tots els resultats a http://www.triatlo.org/competicions/resultats/?tipo=5&idcompeticio=140148