CAP DE SETMANA DEL 05-06 D'ABRIL DEL 2014

.
 
Nou cap de setmana! Per una banda, 1ª Edició del Duatló de Bonansa. Duatló organitzat per la nova Empresa d'esdeveniments esportius "Summit Events" amb la col·laboració del Club Atlètic Ribagorçana. Crec que aquest duatló el podem resumir d'una manera - UN ÈXIT. Tot i tenir una baixa participació degut a l'ampli ventall de curses que trobem cada cap de setmana, m'atreveixo a dir que aquest duatló té un llarg recorregut. Així ho van comfirmar els més de 50 participants de la prova, testant i elogiant aquest duatló de BTT.
No us perdeu la GENIAL crònica de l'Àlex on resumeix el dia passat a la bonica població de Bonansa. Enhorabona als nostres pel seu gran paper en aquesta prova!
 
Per altra banda i amb menys de 24h, la Raquel, que havia fet el duatló i l'Oriol s'enfrontàven al Trail d'Ager. Boníssim paper el d'aquests cracks del running! Enhorabona!

També, el nostre Juanma incansable, en la preparació per l'Ironman, realitzava la Mitja de muntanya de les Aixetes amb un temps de 2h20'54" i acabava en la posició 47. Cada dia millor!!!
 
I per finalitzar, els nostre "correcaminos" viatjava a Barcelona a fer un 100 i un 200. No em deixa de sorpendre! Sempre GRAN Eloi!!!
 
Molt content d'aquest Club i de les persones que l'integren esforçant-se cada dia per a millorar i gaudint de l'esport al màxim. Sestà formant una gran pinya i un gran grup d'esportistes! Seguim així!!!
 

TRAIL D'ÀGER 06-04-14

Crònica cedida per la Raquel Garsaball:


Després d'haver passat una nit molt dolenta per manca de son, conseqüència d'haver fet la duatló de Bonansa i anar a dormir activada ja que no hauré deixat passat ni 15h i ja tornaré a estar a la línia de sortida de la Trail d'Àger! va ser un gran debut en aquest estil que segur que no se m'oblidarà mai!!!

Després d'equivocar-me de carretera, arribo a Àger molt nerviosa, no m'agrada arribar amb el temps just, vaig ràpid a buscar el dorsal, escalfo tot just 10' i em noto les cames i sobretot quàdriceps molt pesats! què esperava després de la pallissa d'ahir?? jeje!!

Em trobo a l'Oriol i decidim sortir junts, ell està molt més fort que jo i aviat el perdo de vista! sortim bastant ràpid ja que comencem amb baixada, no dura gaire per això, arriba el tram de desnivell positiu amb bastanta pendent on és impossible córrer! vaig caminant a bon ritme, les cames sembla que aguanten bé! arribem a dalt del port on hi ha d'avituallament, m'hidrato bé ja que fa molta calor! arriba terreny pla i començo apretar! Baixem una forta pendent amb moltes pedres que has d'anar esquivant, la gent va amb molt de compte i aprofito per avançar-los ja que se'm dona força bé! una baixada interminable per això i quàdriceps i genolls n'etan patint les conseqüències! vaig amb un ritme força ràpid seguint un grup quan sento que el del davant diu que ens hem equivocat, girem, busquem alguna cinta i per sort no està gaire lluny, tornem endarrer a i ràpid tornem agafar bon ritme per recuperar temps, torna a venir una pujada i les cames ja em comencen a fallar, torno a caminar fins que no torna a venir baixada i terreny pla, arribo a la població de la Régola on per pujar-hi hi ha una forta pendent, allí trobo l'últim avituallament, fa molta calor així que bec bastant, a partir d'aquí és bifurca la cursa i els que fem la llarga girem a l'esquerra, em quedo sola i vaig per un sender bastant pla, les cames em comencen a fer molt mal, baixo una pendent i al cap d'una estona em trobo un pagès qui em diu que m'he equivocat!! torna a girar i ara puja la pendent, aquí ja m'esfonço mentalment, veig que m'adelanten els que portava al darrera, no em queden forces ni ganes per lluitar, vaig alternant caminar i corrent, la calor és insoportable! al final veig dos nois i em diuen que queda 500m, per fi!! quan travesso línia d'arribada miro el GPS i m'ha sortit quasi dos quilòmetres més! tot i amb això aconsegueixo arribar 6a, i rosant el pòdium ja què vaig quedar la 4a de la categoria! llàstima! tot hi que al final m'ho he passat fatal he disfrutat molt fins que no m'he perdut el 2n cop! jeje!!

Distància de 29 km - Pos.24. Oriol Faidella - 4h27'32"
Trail Via Romana - Pos.75. Raquel Garsaball - 1h38'22" (Pos.4 categoria)

Classificacions a http://www.trailvalldager.com/


 

I DUATLÓN DE BTT DE BONANSA
Crònica cedida per l'Alejandro Asensio:
5 de Abril del 14…..parece que empiezo una canción, pero no, es la fecha que  teníamos marcada en rojo en el calendario, pues se disputaba la 5ª y última prueba puntuable para el circuito de duatlones de las Comarcas de Lleida, que se inició allá por el octubre en Rosselló y uno de los objetivos de la temporada, ya que defendía el primer puesto de mi categoría V1 en la anterior edición 2013. Objetivo compartido con otros compañeros del club, como Tito, Antonio, Chechu, Rogelio, ….habituales en estas pruebas y a los cuales eché mucho de menos en Bonansa, ya que no pudieron participar debido a sus labores organizativas en el evento. Una pena pues debido a esta circunstancia, la prueba se quedó un poco huérfana de participación en cuanto a miembros del CAR se refiere, cosa que me hubiera gustado que hubiera sido diferente. Tan sólo Javi Oliva, David Gensana y Raquel Garsaball se animaron a participar. Gran esfuerzo de los tres por colaborar, Javi que sin haberlo preparado le echó el coraje suficiente para acabar dignamente una prueba muy dura, y David y Raquel (socios de CAR pero que defendían al BM y CEAR respectivamente  por motivos de federativas), también salían dispuestos a todo.  Enhorabuena a Raquel que debutaba en duatlón sin apenas haber tocado una bici consiguiendo terminar y además con un podio en su categoría y enhorabuena a David que era un serio candidato al podio final, pero que una avería mecánica en su bici le dejó fuera de carrera cuando iba en 3ªposición.  
 Personalmente era la última oportunidad para puntuar y poder disputar el triunfo del circuito a mis competidores ya que causé baja en La Juneda, el 2º de los duatlones puntuables. Solo necesitaba para conseguirlo no perder más de una plaza con mi más inmediato perseguidor, Jaume Samper del Almacelles Pedals Club, de esa manera aseguraba el primer puesto. Esto no quiso decir que me tomara la prueba en plan conservador  pero  sabía que no podía estar al 100% en el tramo de carrera a pie ya que los dolores y molestias en la zona inguinal continúan desde antes del maratón de Barcelona.
Llego a Bonansa a las 2 de la tarde y ya me encuentro un gran ambiente, aunque no somos muchos apuntados (poco más de 50) el colorido de los duatletas, los hinchables de meta, la música a plena marcha, el bar, la terracita de la piscina de Bonansa, los vecinos con puestos montados mostrando sus productos y dando a conocer el pueblo, los boxes en el prado, el speaker dándole caña al micro…me hacen pensar que la organización está funcionando a la perfección. Así me encuentro con todos los compañeros de la organización, Tito al frente y haciendo de speaker, Gerard, Antonio,  Chechu, Roge, Eli, apurando los últimos detalles, saludo y veo en sus caras signos de preocupación, los nervios normales de los que quieren que todo salga bien y te preguntan con la mirada ¿que tal? ¿cómo lo ves?....Tranquilos chicos, aunque somos poquitos,  va a salir de p…..m…      pensaba yo. Y así fue…gran trabajo de todos, enhorabuena.
Saludo a los demás conocidos, entre ellos amigos y ganaderos de Bonansa que me dan ánimos para que deje el listón bien alto y me voy a preparar los boxes, bici y dorsales mientras me voy mentalizando de lo que viene.
Cuando acabo me encuentro con el amigo Pablo del Turbón Laspaúles y al amigo y ex compi Percha, con los que me voy a calentar. Realizamos el reconocimiento del primer circuito a pie como calentamiento, unos 4,5 km, que nos sirve además para memorizarlo y no perdernos en carrera…(verdad Percha?...jeje)…llegamos a punto para tomar la salida, son las 15,30h y nos llaman a línea de salida. En este caso el color lo ponen los compañeros del Club Triatló Lleida, que con casi 20 participantes copan la salida de la prueba. Mención de honor a todos ellos y agradecimiento por su gran implicación en este duatlón en un pueblo perdido del pirineo aragonés, que les costó encontrar y que ahora ya conocen y se llevan un buen recuerdo. Nos saludamos todos y deseamos suerte, los rivales te intimidan un poquito….ey¡  ..que voy a ir a por ti…¡- me decían-,  de las pocas veces que no oigo los dolores, lesiones y los pocos entrenos que lleva la gente, en Bonansa estaban todos dispuestos  a dar caña¡¡ Más risas y bocinazo de salida¡
Rampa dura para empezar que ya en los primeros metros hace la primera criba….un circuito de carrera a pie exigente, con bastante desnivel, pero muy entretenido y variado por los caminos y pistas de alrededor del pueblo, subiendo a la ermita y haciendo parte del recorrido de la bajada de las Fallas de San Juan. Llegada a boxes en buena posición, 8º, voy bien…transición rápida ganando alguna posición…y a por el tramo de btt. Circuito espectacular y que los “btteros” de la zona conocen a la perfección. Salida de Bonansa hacia la Sierra de Sis por pista forestal y subida durísima hacia la pantalla repetidor, poco antes de llegar descenso vertiginoso y emocionante hacia Cirés, cogemos desvío hacia Gabarret, donde nos espera una fuerte subida de nuevo, aquí hay que tener piernas para no poner pie a tierra, pasamos por Prat de Campo, subimos por el cortafuegos y cogemos el sendero por el bosque para enlazar con la pista que nos lleva a Bonansa de nuevo. Total casi 20 km de btt con un recorrido espectacular, perfectamente marcado y con grandes parajes y vistas del pirineo, acompañado de un día soleado y buena temperatura, con el terreno húmedo por las lluvias de los días anteriores, que lo hizo bastante más duro de lo normal,  pero en perfectas condiciones para realizarlo.
El tramo de bici sin consecuencias, voy perdiendo y ganando alguna posición en el ascenso a la sierra, con lo cual me mantengo, pero nada que no sea esperado, pues es gente que anda mucho en bici, David Gensana uno de ellos y Pablo de Laspaúles, que no va cojo. Gran sector el realizado por ambos.  La 29” responde muy bien sobre todo en el descenso a Cirés y me acerco de nuevo a ellos a la llegada a Gabarret.  Después ya los pierdo de vista aunque recupero en este tramo una posición que me hacen mantener la 8ª plaza. El tramo de Prat de campo y cortafuegos se hacen muy duros por el agua acumulada y  porque las piernas llevaban ya lo suyo. Llegada a boxes y a correr de nuevo, 2,2 km para acabar que se hicieron interminables después del cansancio acumulado, pero había que mantener la posición. Al final 7º de la general y 2º de mi categoría, muy contento con la actuación, pues el top ten estaba muy caro viendo el nivel de los participantes. Nuevo reto conseguido y vencedor del circuito de duatlones en mi categoría.
 La llegada a meta es un premio, los saludos y enhorabuenas de la gente , compañeros y amigos recompensa todo el esfuerzo realizado, el comentar las anécdotas y visión de la carrera con los demás compañeros es un ritual entre los competidores que no podemos evitar.
Después gran avituallamiento final con bocata incluido ofrecido por la organización y entrega de premios en la piscina a cargo de las autoridades, acompañado de un gran ambiente y buena compañía.
Y nada más, para acabar felicitar a la organización por hacernos pasar una gran tarde de duatlón, agradecer a todos los participantes su apoyo , así como a los vecinos del pueblo por volcarse con ésta prueba  y esperemos que este sea el inicio de un  gran duatlón en nuestra comarca.
 La 1ª edición deja como ganadores absolutos a Carlos Fernández Salas, del Club Atletismo Barbastro (1h32´00”) y a Lula Martinez Perez del UCA Triatlón (2h06´45”).
Los resultados de los nuestros de un total de 55 participantes,  fueron los siguientes: 
 7º- Alejandro Asensio…….1h43´03” (2ºcat V1)
24º- Javier Oliva………… ….2h04´56”
49ª-Raquel Garsaball …….2h37´23”  (3ªcat Fem)
 David Gensana……retirado por avería mecánica.
¡Enhorabuena a todos los participantes, el año que viene más¡
 

 

 
Crònica Campionat Català Universitari
 
Crònica cedida per l'Eloi Porté:
 
Calorós diumenge al matí a Barcelona, i jo m’apropo a les pistes de Can Dragó per fer un 100 i un 200 dins el campionat català universitari (com a OPEN per tant un control normal). Per al 100 ens criden molt rapit a la cambra de requeriments així que mitja horeta per activar-me i al lio. Tercera sèrie, carrer 3 (bon carrer) , surto be però el carrer 5 agafa avantatja, als 50 m el passo i li trec bastant, sèrie disputada, al final 1r de la sèrie i 12”21 bona marca per principi de temporada. Després de 2 h toca el 200 (massa temps entre una prova i l’altra) aquest cop carrer 4 (molt bo per el 200), tinc bones cames i em veig amb força per fer marca, potser em passo de força a la sortida, ja que se’m mouen els tacos, tot i això segueixo la sèrie i sorprenent ment 4rt de la sèrie amb marca de 24’95 a 3 dècimes del 3r i a  4de la meva MMP, llàstima de l’errada amb els tacos, tot hi així content, ara a seguir avançant amb aquest bon inici de temporada
 

CAP DE SETMANA DEL 29-30 DE MARÇ

.
Cap de setmana on tenia lloc una de les proves esperades per molts, en concret per més de 2400 persones. Estem parlant de la cursa dels bombers de Lleida. Dels nostres, 8 hi eren presents i 2 d'ells l'Eloi i l'Eric vestis de bombers, quins VALENTS!
Destacar el gran paper de tots i sobretot les MMP de l'Ivan García i de l'Antonio Morilla demostrant cada dia la seva contínua millora. Enhorabona a tots!

A més, l'Eloi, l'incansable, el dia d'abans havia anat a Cambrils a fer un TEST  de 100 mts en pista descoberta - "Disabte amb pluja i vent, i jo cap a Cambrils, a fer un 100m mes per agafar ritme de competició, i amb ganes de treurem l'espineta de la setmana pasada, aixi que bones sensacions pero molt mala meteorologia, resultat 12:00 amb +2,3 de vent marca no valida, tot hi aixi bones sensacions i bona referencia"
Així ens resumia l'Eloi les seves sensacions. GRAN ATLETA!!! Enhorabona!




10K BOMBERS DE LLEIDA'14

Crònica cedida per l'Antonio Morilla:

Després duns dies de repost postmaratonià, finalment decidim apuntar-nos una colleta a Bombers de Lleida, una cursa de 10km amb molt bon ambient i un circuit per poder correr rapid.

Personalment, fins a l'ultim moment dubto si correr o no ja que encara arrossego els problemes amb el genoll que m'estan impedint entrenar. Continuo amb la terapia neural i tappes per prevenir una mica, tot i que tinc clar que he d'acabar fent un estudi biomecanic de la petjada per veure a que són deguts el problemes... Prometo que no corro mes per asfalt fins trobar la solució ;p

Finalment ens presentem a la linea de sortida acompanyat de Gatxia (debutant en la distància), l'atleta Aitor, Chechu, Eli, Raquel i també per alli estaba Pol Vaqué. Eloi estaba present representant als bombers de Pont.

Amb poc temps per escalfar toca anar als calaixos de sortida. Aquest cop me n'adono que m'he equivocat en el moment de la inscripció i estic al calaix de sub50'... Tret de sortida i com em temia molta gent a un ritme molt inferior al que m'agradaria anar, així que toca anar avançant gent per alla on es pot, pujant a la borera i amb continus canvis de ritme. No crec que sigui el millor per una sortida pero be, cap al km2 ja començo a trobar el meu lloc i puc agafar ritme constant.

Cap al km 3 en una petita pujada el genoll vol que me n'enrecordi d'ell i em pega una punchada que em fa pensar que igual he de parar, però un cop superada aquesta petita pujada sembla que la cosa es calma i puc continuar. En part tinc clar que no forçare si veig que la cosa pot anar a mes, pero miro el rellotge i veig que tot i que els primers km no han sigut massa bons, ara porto un ritme de 3:50min/km, el que fa que el ritme mig sigui bastant bo.

Al km 5 paso un pel per sota dels 20min (això per mi es mmp en 5km!), ara ja nomes falta descomptar km e intentar no petar. Cap al km6 ja començo a notar el ritme, la falta d'entreno de les últimes setmanes i suposo que també encara ens hem de recuperar de la Marató, aixi que toca regularse una mica i baixem el ritme i ens posem a 4:15. D'aqui fins al final la cosa ja es mantenir el ritme i si es pot ja apretarem l'ultim km...

Finalment 41'33", el que es mmp! Molt content ja que les condicions fisicament no eren les millors i amb moltes ganes de continuar entrenant per continuar amb la millora constant. A per el sub 40'?

Pos.73. Aitor Sala - 37'19"
Pos.347. Antonio Morilla - 41'34"
Pos.851. Iván García - 46'34"
Pos.855. Raquel Garsaball - 46'44"
Pos.1211. Chechu Muñoz - 48'51"
Pos.1214. Eli Sala - 48'51"
Pos.2439. Eloi Porté - 1h05'57"
Pos.2440. Eric Señís - 1h05'57"

Tots els resultats a http://www.cxcursabomberslleida.com/es/classicacions-2014/classificació-general-10k.html


CAP DE SETMANA DEL 22-23 DE MARÇ

.
No es pot parar!!!
Nou cap de setmana on dissabte els nostres amics del C.A.V.A organitzàven el trofeu C.A.V.A en piscina coberta.
Disciplines de 25 mts lliures, 100 mts lliures, 50 mts braça, 50 mts papallona i 50 mts esquena, i Antonio Morilla, Rogelio Flores i un servidor cap a Vielha el dissabte a la tarda per a passar una bona estona i acompanyar als nostres amics del C.A.V.A en aquesta festa.
I quines apretades! Vam donar-ho tot en aquestes distàncies curtes que feien pujar les pulsacions al màxim i ens feien generar una gran quantitat d'àcid làctic pel nostre cos.
Ho vam passar genial!
A més, els premis no eren medalles sinò productes típics de la Val d'Aran. Gran idea!
Personalment molt content amb els 5 podis de les 5 disciplines. Quatre vegades pujant com a 2on classificat i una com a 3er.





Dissabte també, el nostre incansable Eloi, viatjava a Tarragona a fer la distància de 100 mts, on el cansament de tota la setmana més el viatge li feien una mala passada.
Eloi ens comenta: "Primera carrera de la temporada pasada per aigua, y amb molt cansanci acumulat ( ho se no es excusa) 12"26 al 100 no ha sortit com volia, no era el dia, a seguir entrenant i a millorar a la propera. Aquest proper disabte a cambrils"
 
Per altra banda el diumenge, Aitor corria els 5 km de l'Escola del Treball pels carrers de l'Eixample de Barcelona amb l'objectiu de fer MMP en aquesta distància. I no només ho va aconseguir sinò que a més va assolir la millor marca en aquesta distància del Club, parant el crono en 17'34" batint l'anterior marca de Percha que estava en 17'45".
Quin corredor l'Aitor!!! Enhorabona!!!
Aquí teniu la seva crònica:
 
1a Cursa de l'Escola del Treball. 5Km
Diumenge a les 9h del matí es celebrava la 1a edició de la Cursa de l'Escola del Treball sota la distància de 5km, com a activitat per celebrar els 100 anys de la seva creació. Un recorregut, a priori, molt ràpit per l'Eixample Esquerre de Barcelona.
La setmana pasada el Tito em va parlar d'aquesta cursa, ja que ell hi aniria d'speaker, i em va animar a participar-hi. La idea em va semblar molt bona i vaig pensar que seria una bona ocasió per agafar xispa de cara al següent objectiu de la temporada: Bombers BCN 14', i que em serviria, com diu Percha, per treure la carbonilla de damunt, després d'uns mesos d'entrenaments llargs de marató.
Arribo ben d'hora, amb tranquil·litat, al recinte de l'Escola del Treball, i ja sento la veu de Tito animant el cotarro...tot un profesional en aquesta difícil tasca!!! Ens saludem, fotico junts per immortalitzar el moment, comentem la jugada i al lio.
1000 corredors a la linia de sortida, i intento colocar-me a primera fila, ja que Tito m'adverteix que la sortida es estreta i hi ha una corva pronunciada a l'inici que pot crear problemes... Tret de sortida, i som-hi! Surto controlant el ritme, amb la idea d'anar a 3'30" el km, i la penya surt disparada com si fossin els 400m.ll. de pista, i em passen escopetejats. Dubto per uns moments si he agafat el ritme que volia, però al arribar al 1er km, miro el rellotge i vaig a 3'30" clavats. Perfecte! Anem bé!!. Al Km 3, la penya ja s'ha donat compte que això no son els 400m.ll, i començo a passar gent, mantenint en tot moment el mateix ritme. I en un tres i no res, ja estic a punt d'arribar. Se m'ha fet molt curt. De fons sento al Tito per l'altaveu destacant l'arribada d'un corredor del C.A. Ribagorçana a punt de creuar meta, jajajajajaa.. I finalment, objectiu complert, deixant el crono en 17'34", la meva millor marca en aquesta distància.
Resultats, d'un total de aprox 1000 corredors:
Pos. 28. Aitor Sala. 17'34" (mmp)
 

CAP DE SETMANA DEL 15-16 DE MARÇ

.
Cap de setmana, on l'Olimpiada Flamicell tenia com a representant un dels nostres de la secció Juvenil. Nil Porté s'encarregava de defensar el nostre nom i ho va fer amb molt bona nota. ENHORABONA NIL!!!




OLIMPIADA FLAMICELL


Crònica de Nil Porté


Dissabte 15 de març de 2014, he anat a competir a la Olimpiada Flamicell de la Pobla de Segur. Als de la categoria pre-benjamí ens  ha tocat fer llançament de pes, de jabalina, 50 metres llisos i 50 metres obstacles.  



                                                   
M’ ha agradat molt tot, però la que mes ha estat  50 metres obstacles. Al final medalla i bossa d’obsequi.


 



A part, a la cursa d'Ullastrell, el nostre company Juanma prenia la sortida i feia una boníssima cursa ocupant la posició 89 (d'un total de 89 finishers) amb un temps de 57'35".


I finalment, per fi arribava un dels GRANS reptes de l'any - LA MARATÓ DE BARCELONA.
Una bona colla de socis, en total 11, disposats a complir el seu objectiu. Per a uns quants era el seu debut i per a uns altres era una marató més amb un nou objectiu de marca personal.

Personalment, debutava en aquesta distància. En un principi no estava en els meus plans de temporada, però el fet d'entrenar gent amb aquest objectiu, el "gusanillo" de saber el que se sent al realitzar-ne una i la bona colla d'amics que hi anava, van ser els desencadenants per a realitzar la inscripció.
Sense fer un entrenament específic, em vaig plantar a la línea de sortida amb l'Albert, l'Àlex i l'Antonio disposats a mantindre un ritme conservador de 5'/km i així ho vam fer durant tota la cursa. Per tant, objectiu complert i gran sensació viscuda d'on trec moltes coses positives i molt aprenentatge d'aquest meravellòs món de l'esport.
Acabar una marató és de valents i diumenge hi havia més de 14.000 valents corrent pels carrers de Barcelona.
Orgullòs de ser un d'ells, encantat de fer-ho amb GRANS amics i emocionat de veure a la meva dona i a la meva filla animant al km 38 i fer-nos un petó parant per un instant la cursa.
Seguirem disfrutant la vida com fins ara, és una obligació fer-ho, estem de pas i el temps passa volant i sense donar-nos compte.


MARATÓ DE BARCELONA PER L'ALBERT ISASI

Esta vez será una crónica rápida (para tranquilidad de Morilla): FELIZ!!!
 
-          Feliz de correr mi 4ª maratón
-          Feliz de volver a bajar mi MMP
-          Feliz de mejorar 20’ mi marca de 2013
-          Feliz de tener buenas sensaciones hasta el final y ver que la rodilla que tan preocupado me tenía respondió
-          Feliz de ver que los entrenos, las series, las tiradas,… dan sus resultados
-          Feliz de parar en el km 15 a dar un beso a tu hija y que luego te digan que se puso a llorar de la emoción de ver llegar a su padre
-          Feliz de correr con el grupo de colegas, hacer de guía turístico y liebre a algunos (esas patatitas y al horno!!!) y organizador de eventos
-          Feliz de entrar en meta corriendo con tu hija y que luego te digan que antes de que llegaras estaba estirando para no “lesionarse”
-          Feliz de tener ya un próximo objetivo: VALENCIA 2014!!!
 
Bueno, va,… y feliz de no haber llegado a las 3 páginas!!!
 
´
MARATÓ DE BARCELONA PER LA RAQUEL


Ja ha arribat el dia tant esperat però a l'hora tant temut!! vaig cap al punt de trobada del club, veure els companys m'ajuda a treure'm nervis de sobre.
Ja estic al meu calaix acompanyada de l'Oriol, veig que m'he equivocat de calaix, bè igualment anirá al ritme que m'havia propossat! l'Oriol tira molt més que jo i ràpid el perdo de vista. Continuo al meu ritme de 5:20 / 5:30 més o menys per por a no trencar-me! fa molta calor, segueixo el consell de l'Oriol de beure tota l'empolla d'aigua a tots els avituallaments que trovi. Per el km 8 més o menys, m'agafen el Tito, l'Àlex i el Morilla, intento seguir-los però van massa forts, així que decideixo posar-hi cap i continuar al meu ritme!
Quan estic baixant ja per la Meridiana, al km 20 aproximadament, em creuo amb el Chechu que no fa gaira bona cara, entenc que algo l'hi ha anat malament, darrera seu va l'Eli acompanyada d'una noia, ella fa més bona cara jeje! vaig trobant gent que conec de Lleida i al meu fisio que va disfressat amb perruca , trovar a gent coneguda m'anima a continuar lluitant i assolir el repte que m'he marcat, imaginar traspassant l'arc d'arribada i pensar en tots els entrenaments tants durs que he fet m'ajuda a treure forces d'on sigui!!!
Fa molta calor però de momento ho porto força bé, arribo als 30km esperant bel tant anomenat mur...al km 34 em començo a notar com se'm carrega molt l'isquio i em comença a fer mal, procuro no pensar i concentrar-me en la respiració! les engonals em fant molt mal i no em deixen aixecar les cames, quasi vaig arrastrant els peus però no em permeto abaixar ritme, al km 38 obser-vo al Morilla davant meu, apretó una mica per agafar-lo, em situo al seu costat, trovar-lo m'anima molt! sembla que la meva presencia li ha donat forçes per acabar l'últim esprint! ja veig l'arc, pensó que és el d'arribada i faig augmento ritme, resulta que m'he equivocat i veig que encara em queden uns 100m aproximadament, sembla que sigui poc però m'esfonço i baixo el ritme bruscament, no puc més, llavors gràcies al suport i ànims del morilla que m'agafa de la mà em surten forces per continuar. Travessem l'arc d'arribada donats de la mà! els sentiments i emocions a flor de pell! no és pot explicar amb paraules!! una gran experiència amb ganes de tornar-la a reviu-re amb els grans companys que he tingut la sort de conèixer en aquest gran club! gràcies a tots!!!
 


 
 
MARATÓ DE BARCELONA PER L'ANTONIO MORILLA 
 
16 de març de 2014, estic convençut que em costarà d’oblidar aquesta data.
 
Tot va començar amb una conversa via Wathsapp amb el company i amic Chechu, ell es un tio al que no li fa por cap repte, s’esforça i treballa per poc a poc anar tombant-los, per difícils que semblin. Si a això hi afegim que jo m’apunto a un bombardeig si la companyia s’ho mereix, ja som 2 penjats disposats a patir per els carrers de Barcelona. Com no podia ser d’una altra manera, la valenta Eli, que porta l’atletisme a la sang, no volia ser menys que el seu estimat. A la presidència del CAR, Tito i Alex , tampoc va costar gaire esforç fer que ens acompanyessin. Per altra banda, Albert Isasi, Oriol, Xavi Pascual, Choche i Silvana ja tenien a la seva agenda aquesta cursa, i per últim, Raquel Garsaball també es va deixar embolicar (crec que des de llavors ha descobert com som els del CAR).
Personalment, aquest repte em motivava bastant, tot i que no volia centrar-me exclusivament en córrer per preparar aquesta fita, hi ha altres reptes durat l’any que fa que hagi de distribuir el meu temps d’entrenaments entre el córrer, la piscina i la bici. Tot i això he fet 3 mitges maratons en els últims mesos assolint grans millores d’una a l’altra, per tant considero que la preparació ha estat bona. Les 3 últimes setmanes no vaig poder córrer degut a una lesió al genoll (no m’estendré en aquest aspecte aquí, li dec una crònica de la lesió a l’amic Aitor), el que em feia dubtar molt el poder estar a la línia de sortida, però finalment, deu ser cosa de bruixes, 4 dies abans de la gran cita puc fer l’últim entreno amb l’equip sense cap molèstia i forçant la maquina. D’estar enfonsat moralment a de cop anar a per totes.
Els últims dies s’estan fent molt llargs, només tinc ganes d’estar allà, un s’intenta hidratar bé, cuidar una mica l’alimentació i descansar. Dubtes de com alimentar-se durant la cursa, com portar els gels... Per desgràcia la lesió de l’últim moment no em va permetre fer alguna tirada llarga per practicar l’alimentació i veure les sensacions mes enllà dels 21 km.
Dissabte 15 al matí agafem el cotxe amb l’Alejandro Asensio i el Percha (que tot i que ha deixat el club aquesta temporada es un amic i estem encantats en compartir aventures amb ell). Cap a les 13h ja estem a Barcelona, deixem el cotxe al pàrquing i una passeig cap a l’apartament on passarem la nit amb Alex i Tito. Descarreguem maletes i cap la buscar dorsals, dinem allà mateix amb els dos companys de viatge i passeig per la fira del corredor. Ja per la tarda ens trobem amb Tito, Eli, Chechu i Isasi, així que fem un altre recorregut per la fira ja sense el Percha. Arriba l’hora d’anar a descansar i sopar. A l’apartament el gran Alex es curra una peazo amanida de pasta i unes pizzes que devorem acompanyats de Tito i cap a dormir.
Les 5:30h i sona el despertador... ara ja si que si, es el dia!
Cadascú esmorza el que esta acostumat, el cachondeo i les visites al bany provocats entre d’altres per els nervis, els últims dubtes i cap a punt de trobada. Retrobament amb la majoria de companys, foto d’equip, últimes converses i cap als calaixos de sortida (sembla el matadero, tots en fila cap a les gàbies). Jo estic a la 3a sortida amb Tito, Alex i Albert Isasi, Percha, Raquel i Oriol estan a la primera i la segona, Chechu i Eli a la quarta.
Uns 6 minuts després de la sortida dels pro ens toca a nosaltres. Estrategia d’equip: anar a 5min/km fins el km 30-35 i després a veure que pot fer cadascú.
Bocinazo de sortida i a començar a córrer. Els primers km son majoritàriament en pujada fins arribar a Diagonal i serveixen per acostumar al cos a anar a un ritme mes lent del que et demana i començar a veure les sensacions de cadascú. Passat el km 5 primer avituallament, així que, tot i no tenir set, toca veure una mica d’isotónic. Poc a poc van sortint les molèsties de les lesions que anem tenint cadascú, però entre els 4 decidim de no parlar de mals ni lesions. El genoll dret cap al km 7 comença amb les molèsties que havia tingut les setmanes abans, el que em fa pensar que en pocs minuts arribarà el mal i hauré de parar. Per sort arriba l’Av. Diagonal que fa una mica de baixada i allà no em molesta i poc a poc me n’oblido d’ell, així que a continuar corrent i gaudint amb el companys. Aqui adelantem a Raquel que ha sortit abans que nosaltres i va a un ritme constant.
Km 10 i anem una mica per sota de temps esperat ja que els últims km baixaven. Poc després arriba el 2n avituallament, així que gel pal cuerpo i una mica d’aigua. Per ara tot va rodat, han desaparegut les molèsties i el ritme es mes que còmode.
Km 15 i sembla que tinc una mica de gana, així que obro una de les barretes de muesli que portava “porsiacaso” i mossegadeta a mossegadeta cap endins just antes d’arribar al 3r avituallament on toca agafar una mica mes d’aigua. Cap al km 17 diria que era, parada rapida d’Albert, Tito i un servidor per treure una mica de líquid de la bufeta, Alex continua però afluixa el ritme per a que ens puguem reenganxar.
Al km 18 ja som a Meridiana, hem de pujar fins dalt de tot i tornar a baixar, així que vas veien als que baixen contínuament. Em centro en mirar a veure si trobo cares conegudes ja siguin del CAR o del CAVA, així no veig la pujada que encara queda. Veig a l’Oriol que va ven content, Manu, Miguel, Jorge...
Quasi sense adona-me’n fem mitja volta al km 20, a pocs metres toca un altre avituallament, així que 2n gel al cos i aigüeta, mitja ampolla per beure i l’altra per refrescar el cos. Pas per la mitja marató, encara amb els 3 companys d’aventura, a 1h47min (segons els nostres GPS hi ha mes metres dels que marca), però be, no està gens malament.  Meridiana avall i passat el km 22 un altre avituallament, així que una miqueta mes d’aigua. Per aquí trobem l’Eloi Moragues, que espera a Tito per donar-li mes gels. Aquí sembla que les cames comencen a avisar de que estàs fent mes km dels que les tens acostumades, tot i que de cardio vas molt relaxat.
Cap al km 26 tornes a estar a Diagonal, això si, aquest cop es de pujada, poc després hi ha un altre avituallament amb lavabos portàtils, una mica d’aigua i a seguir. Casualitats de la vida, uns 500metres passats els lavabos la panxa es comença a queixar de repent, el que em fa afluixar una mica el ritme. Li comento a Tito que tirin, tot i això el company Isasi afluixa també el ritme per que em reenganxi amb ell. Quan el tinc suficientment a prop perquè em senti li dic que haure de parar al següent avituallament amb lavabo, que tiri que jo continuo en solitari (Gran gest de l’Albert esperant-me, Gràcies noi!).  No se en quin punt trobaré el següent bany i així es impossible córrer, així que al primer bar que veig entro, demano per el bany i faig “pit stop”, surto corrent donant les gràcies a la xineta que fa de cambrera i a tornar a córrer, o això es el que volia. Quin mal de cames després d’haver estat 1 min assegut!
Poc a poc em vaig trobant mes bé i ja puc córrer. Torno a agafar a l’amic de Vilaller Oscar Mallada, sembla que vaig a millor ritme que ell però decideixo continuar amb ell, ja que vaig còmode al seu ritme. Ara ja anem Diagonal avall, el que en principi havia de ser bo per recuperar una mica, però ai mareta... de sobte em quedo sense forces passat el km 29. He trobat el MURO? Jo crec que si no ho es s’assembla, tinc calor, estic cansat, les cames pesen, estic com una mica marejat... pajara de veritat! Aixi que Oscar, encantat d’aquest curt trajecte i sort fins al final.
Ara em recordo d’una conversa de divendres amb Josep Monforte i Percha en la que Josep m’explica com afrontar el Muro. Baixa el ritme, beu tranquil·lament, si cal parant a l’avituallament i menja. Així ho faig passat el km 30 on trobo el següent avituallament i als següents, km 32,5 i 35. Fins aquí lo important es no defallir, així que beure i menjar bé i córrer d’avituallament en avituallament sense parar per molt que el cap ho demani. I sembla que la tàctica ha funcionat!
Passat el km 35 em torno a trobar molt bé, així que res, agafem altre cop ritme convençut de que la meta ja no s’escapa, això si, el no tenir una referència amiga fa que sigui mes conservador que de costum. Per allí sento el meu nom, l’Albert Badia ha sortit a animar-nos, no sé si amb algun conegut mes (gràcies nois!).
Sobre el km 40 m’adelata per l’esquerra i sense intermitent na samarreta del CAR, la Raquel me ha pillao... a qui se li acut intentar escapar de l’autoritat!. Bé, no hi ha mal que no es pugui aprofitar, així que li dic que apreti el que vulgui que no penso deixar-la escapar, em diu que vigili no em trenqui per voler-la seguir i encarem junts la pujada de Paral·lel, amb un petit desviament degut a les obres, adelantant gent contínuament, esquivant algun fotògraf que es posa al mig i gaudint fins al primer arc, on Raquel ja volia parar (Raquel, els patrocinadors són una mica cabroncetes i col·loquen arcs de publicitat per enganyar, encara queden uns 200 metres). Ara ja si, el carrer es fa mes ample, últims ànims per part de la família Sala, pell de gallina i arribada a meta amb la meva compi dels últims km. Una forta abraçada i retrobament amb Tito i Alex.
Finalment 3h48’07’’!!! Molt content del repte assolit.
Menció especial a la família Sala i Muñoz per aguantar les hores de cursa animant-nos i fent algunes fotos per recordar la fita. També al Sr. Isasi per el chollo de l’aparcament, el dinar i l’habitació on dutxar-nos que va aconseguir per a tots.
 
Estic convençut que repetiré a BCN, abans hi ha altres reptes. 16 de novembre oi companys?
 
 
 
 
 
Pos.3335 - Alejandro Asensio - 3h32'09"
Pos.3429 - Oriol Faidella - 3h32'52"
Pos.3480 - Tito Pueyo - 3h33'13"
Pos.3542 - Albert Isasi - 3h33'42"
Pos.5666 - Antonio Morilla - 3h48'07"
Pos.6203 - Raquel Garsaball - 3h51'15"
Pos.8356 - Xavier Pascual - 4'03'33" 
Pos.9374 - Josep Mª Gràcia - 4'11'23"
Pos.9375 - Silvana d'Antonio - 4h11'23"
Pos.11654 - Chechu Muñoz - 4h32'31"
Pos.12990 - Eli Sala - 4h52'08"
 
 

CAP DE SETMANA DEL 8-9 DE MARÇ

.

1ª CORSA DE LA DONA DE VIELHA

Cap de setmana previ a la marató i em comuniquen els amics del C.A.V.A que organitzen una cursa per a defensar els drets de la dona on poden córrer homes i dones lluitant per la mateixa causa.
No m'ho penso dues vegades i decidim pujar en família amb l'Anna, la Zoe, i el petit Pol que ve en camí, i que si tot va bé, li veurem la cara a finals de juny.
M'encanta el funcionament del C.A.V.A. Una trentena de socis treballant al màxim en el muntatge de la cursa amb un somriure d'orella a orella. Ambient espectacular, carretera a Baqueira tallada, "con dos coj..." i unes 250 persones entre homes, dones, nens i nenes. Una festa!
Globus rosa per a cada participant a la sortida, lectura en defensa dels drets de la dona, llançament dels globus i TRET DE SORTIDA!
Sortida, com sempre en aquests casos, "a fuego". La gent surt a un ritme espectacular per sota de 3'30" i jo em sitúo bastant enradere dels primers en 12ª posició. Agafo un ritme alt però no agònic que em permeti ser constant esperant que els de davant hagin de començar a baixar el ritme.
Dues voltes de 2,1 km que fan que pasem per davant de la meta 4 vegades amb els conseqüents ànims de tot el públic i sobretot de la meva família. Qué bonic és sentir els seus ànims!
A mesura que avança la cursa vaig recuperant posicions i vaig calculant la meva posició fins que a la segona volta intento ficar un puntet més d'intensitat veient com la resta el baixa. Al km3 em sitúo 4rt i tinc al 3er a 100 mts. El 1er i el 2on són d'una altra pasta i ens treuen una gran distància.
Fico un altre puntet d'intensitat i veig com poc a poc vaig recuperant distància al 3er, però me n'adono que em faltarà distància de cursa..., així és, finalment 4rt a només 5" del 3er i amb molt bones sensacions per la remuntada en cursa i per la mitja de 3'42" que no se si mai ho havia aconseguit.
Per rematar la jornada, dinar en família amb els amics del C.A.V.A i parque per la Zoe per a compensar la seva paciència.
Un GRAN dia en familia i una bonica jornada d'esport. GRÀCIES per organitzar coses així!!!

De les 242 persones, dels quals 51 eren homes:

Pos.4. Tito Pueyo - 15'33"



CAP DE SETMANA DEL 1-2 DE MARÇ

.
Una altre cap de setmana que, en un principi, havia de ser per l'esperat Duatló de Carretera del Pont de Suert. Una sèrie de factors van provocar que el duatló s'hagués d'anul·lar amb el conseqüent "xasco" dels socis inscrits. Aquest fet va provocar canvis d'última hora i curses dúltima hora en un principi no previstes.
Per una banda, Juanma seguia la seva preparació per a l'Ironman del 7 de juliol realitzant una nova mitja marató, aquest cop a Gavà, on també hi acudia la Raquel amb l'ojectiu de la seva preparació per a la Marató de Barcelona del proper 16 de març. Tots dos van fer un Grandíssim paper millorant els seus anteriors registres.
Per altra banda, els nostres incansables Chechu i Eli, en estat de "xoc" per l'anul·lació del duatló del Pont de Suert, realitzàven una inscripció d'última hora a la mitja marató de Cambrils. Mitja am no gaires bones sensacions per part dels dos i amb petita lesió per part de la Eli que presiona el tram final de preparació de la Marató. MOLTS ÀNIMS ALS DOS!!!
 

MITJA MARATÓ DE GAVÀ 02-03-14

Crònica cedida per la Raquel:

A pocs dies de realitzar la marató, em decideixo apuntar-me a la mitja marató de Gavà confiant en que el dissabte em donaran festa a la feina, serà un bon entrenament de cara a la marató!


Al final em deneguen la festa, igualment em toca fer els 20km per entrenar, així que decideixo fer-la encara que treballi fins les 6h del mati i vagi sense dormir!

Són les 6:30h del matí quan hem posso al llit, a les 8h sona el despertador, esmorzo un crossant i una presa de xocolata i surto direcció Gavà! em noto una mica expesa per la manca de son.

Arribo a Gavà i vaig a buscar dorsal, escalfo una mica però em noto molt cansada així que escalfo poc.

Donen el tret de sortida i és fa un embut, surto molt lenta per anar al ritme de marató i no lesionar-me! vaig al darrera d'un noi que em fa de llebre, el seu ritme em va perfecte per aguantar sense problemes, arribem al km 11 i em sento molt bé, em prenc el mateix gel que donaran a la marató per provar com reaccionà el meu estómac, sembla que l'accepta força bé i em dona una bona dosis d'energia així que decideixo augmentar el ritme!

Vaig marcant-me objectius i vaig avançant les noies que vaig trobant davant meu, això em va animant i cada cop vaig augmentant més el ritme, em trobo molt bé de cardio i de cames, l'últim km vaig molt ràpida i aconsegueixo adelantar un grup que al començament m'ha tret molt avantatge i això em fa sentir contenta! molt bones sensacions de cara a la marató! ara a entrenar els últims 15 dies que queden i ha donar-ho tot!!

Pos.295 - Juanma Hernández - 1h39'35"
Pos.517 - Raquel Garsaball - 1h48'26"

Resultats a  http://www.mitjagava.cat/cat/resultats.html




MITJA MARATÓ DE CAMBRILS 02-03-14

Crònica cedida per la Eli:

Arriba el cap de setmana del 1-2 de març i ens comenten que la duatló de Pont queda anulada...el Chechu i jo, sense pensar-nos-ho dos cops ens apuntem a la mitja marató de Cambrils. Volem continuar l'entrenament de la Marató.


Sabiem que el diumenge passat haviem fet 30km però ens haviem emocionat tant, ja que haviem acabat amb tant bon sabor de boca, que no vam pensar en la possibles conseqüències de massa entrenament...

El dissabte acudim al pavelló on Jaume Leiva, Miquel Blanchart, Maria Vasco i Xavier Bonastre fan una xarrada motivadora per a la cursa del diumenge.

Arriba el moment de la cursa,els dos ens intentem autoconvençer que tant sols era un entrenament...el que no sabíem era que això no s'ho creia ningú i sabíem que si ens pengem un dorsal acabaríem lluitant per fer un bon paper!

La idea era sortir a ritme de marató...entre 5.15-5.30 però donen la sortida i jo agafo un ritme de 5...i pensava..."puto Chechu que m'havia dit que aniria a 5.15 i no li veig el pèl......." Total...que els dos anàvem per sobre del que teníem pensat fer...

Ens creuem entre el quilòmetre 4 i 5 i els dos fem bona cara...una rialla que ens fa creure que fins i tot faríem marca i tot... Però el bajon ve després....arribo al quilòmetre 8 i les cames em fallen, em costa aixecar-les i disminueixo el ritme cada cop més...no tirava i un mal intens darrera del genoll em fa baixar el ritme a 6.50 i gairebé coixejant... Ens creuem amb el Chechu (ja que eren dos voltes a un circuit) i les nostres cares ja no son el mateix... Jo enfonsada i encara em quedava el pitjor.

Arribada a meta fundida...amb molt mal de cama i començant a pensar que el que havíem fet era un error...i que ara és quan perilla el que portem molt temps entrenant i que tanta il•lusió em feia...començo a pensar que m'he equivocat, hem pecat de novatos i ara queda el dubte de poder acabar o no la marató.

Un error que segur que em aprés moltíssim, almenys jo. Ara toca reposar i que això millori tot lo possible...
Sobre el recorregut, una mica dur, ja que són dues voltes per una carretera llarga i recta que no s'acaba mai. I una de les curses que més ha hagut de treballar l'ambulància bastanta gent marejada i alguna que altra caiguda!

Resultat:

Pos. 671 Chechu Muñoz 1:47:31
Pos. 1004 Eli Sala 2:03:18





CAP DE SETMANA DEL 22-23 DE FEBRER

.
Cap de setmana completíssim!!! Aquesta és la paraula que resumeix millor el que ha estat aquest cap de setmana de febrer.
Mentre un servidor passava un cap de setmana genial amb la família a Disneyland París, aquí un gran nombre de socis viatjàven arreu portant el nostre nom a la samarreta o maillot.
Per una banda, Antonio Flores (amb companyia de l'ex-soci Albert Ariño) viatjava a Pomar de Cinca a fer el recorregut de 57 km. Bon resultat i bones sensacions. Enhorabona als dos!
Per altra banda, hi havia una de les cites més importants de l'any. El nostre company Aitor Sala viatjava a Sevilla a fer "el seu objectiu", la marató de Sevilla. Impressionat, tot i topar amb el mur, el resultat d'aquest GRAN atleta que tenim. Temps d'atleta. Enhorabona!
També, dissabte per la nit, Raquel anava a Montoliu a fer la Nit Trail Running Montoliu de Lleida. 5ª fèmina i contenta per la suma de kms de cara a la Marató de Barcelona del 16 de març. Enhorabona! Cada dia millor!
Antonio Gordun, en un any on està entre els millors de la seva categoria en el circuit català de duatlons, viatjava a Igualada on feia un molt bon paper. Enhorabona!
I per útim, Oriol, Chechu i Eli realitzàven el Maratest de Barcelona, prova per a preparar amb garanties la Marató del 16 de març i on una bona colla de socis hi som inscrits. Molt bon paper de tots i el que és més important, MOLT bones sensacions!!! Enhorabona als 3!!!
Cada dia hi ha més feina per actualitzar la gran llista de curses! SEGUIM AIXÍ!!!


BTT POMAR DE CINCA 23-02-14

Crònica cedida per l'Antonio Flores:

Bueno, al final voy a tener que hacer mi 1ª crónica todo será por unos puntillos.
Todo empezó el domingo a las 6:00 de la mañana, ( ni para ir a trabajar madrugo tanto) ya tenía el mono de hacer una carrerita más que nada para probar los efectos de un mes haciendo entrenos con bici de carretera. ( yo sí que me entreno y mucho, pero las cualidades son las cualidades) . Salí de Vilaller hacia Pont para reunirme con Albert Ariño habíamos quedado para bajar juntos, llegamos a Pomar sobre las 8:30 , hacía un día estupendo 6 grados y sin aire ( el año pasado hacía un aire del diablo) no habían muchos bikers, 123 en la larga y 51 en la corta ya que coincidía con otras pedaladas. Sonó el pistoletazo de salida y cómo ya sabéis todo el mundo sale como si le persiguiera el mismísimo diablo. El recorrido es de 57 km bastante llano  con apenas un desnivel de 560m;  intenté salir fuerte pero eso no es lo mio,   así que tuve que ir recuperando posiciones poco a poco, hasta llegar al único puerto de carrera dónde se hace la primera criba, a partir de ahí me sentí mucho mejor. al final muy contento y mejorando mi anterior tiempo en 21 minutos. 
 
Antonio Flores: pos 44 de 123 . 2h 16' 41"  ( por categoría: pos 12 de 34 )
 
 
PD: Si me hubiese perseguido mi hermano bajo el tiempo 1h, jajaja!!!
 
 
NIT TRAIL RUNNING MONTOLIU DE LLEIDA 22-02-14
 
Crònica cedida per la Raquel Garsaball:
 
Després d'haver treballat 12h a Barna ja vaig direcció a Montoliu per tal de fer la cursa, però m'ho prenc com un entrenament ja què amb el cansament que porto serà difícil fer un bon resultat!

Arribo amb temps per recollir dorsal i escalfar, em noto les cames bastant pesades!

Donen el tret de sortida,les sensacions no són bones perquè em sento molt cansada i el calçat no és pas l'idoni, pesen massa per competir! arribem al 1r desnivell positiu, tinc que fer-lo caminant, després arriba el terreny pla i puc apretar una mica, em marco una noia com objectiu, continuem amb pujades i baixades, no la perdo de vista fins que arribem a un corriol i em poso al ritme del de davant, vaig a un ritme molt fluix, ja m'està bé per no forçar i lesionar-me ja que el genoll no el tinc gaire fi! els últims 3km desideixo augemtar el ritme ja que em sento molt bé, torno a trobar la noia i arribo a meta al seu darrera! quan em nombren 5a noia em quedo molt satisfeta perquè no m'ho esperava pas! 3a en la meva categoria, molt contenta del resultat i haver sumat més km a les cames per preparar amb èxit la marató de Barcelona!!

Pos.85. Raquel Garsaball - 1h11'24"

Classificacions a http://www.trailrunninglleida.com/p/nit-trail-running.html


XXX MARATÓ DE SEVILLA 2014
Crònica cedida per l'Aitor Sala:

Un MUR de manual!! Aquest seria el titular del que he viscut a la XXX Marató de Sevilla 14' en la meva segona marató. Res a veure amb el que vaig viure a Barcelona l'any passat, respectant en tot moment els temps de pas. Crec que com a experiència, ni que sigui per un cop a la meva vida, ho havia de viure, i així ha estat...Espero que em serveixi d'aprenentage.
Dijous al matí, Silvia i jo agafem l'AVE per plantar-nos a la capital andalusa, amb la idea d'aprofitar el viatge i fer una mica de turisme per la ciutat, i disfrutar del típic tapeíllo i de la bona temperatura del sud. Que bé que viuen per allà baix!!!
Divendres, ja ens disposem  a buscar el dorsal, i comencen els nervis i les ganes de córrer. Tot a punt per a que arribi diumenge el gran esdeveniment.
A les 6:30h del matí, sona el despertador, i amunt. La sensació és d'haver dormit poc pels nervis. Bon esmorçar a l'hotel, acompanyat de corredors de  tots els indrets de la península, i a a les 7:30h ens dirigim amb autocar cap a l'Estadi Olímpic de la Cartuja, per estar a les 9h a la línia de sortida . Dia radiant, amb una temperatura perfecta per córrer. Durant l'escalfament veig samarretes del Tremp Runners ( estan a tot arreu!!), del Sícoris Club, del EKKE...De la provincia de Lleida erem un total de 32 corredors, segons l'organització. En total erem uns 9000 participants.
Tret de sortida, i es produeix una caiguda inesperada d'una noia molt aprop d'on surtia jo. Era inevitable que tota "l' abalancha" de gent la trepitjés; una situació molt perillosa per la pobre noia, però al cap de 1 km veig com la paia passa pel meu costat, i comença a remontar posicions... Al dia següent llegeixo la noticia que havia corregut tota la marató amb el nas trencat i una fisura de costella...IMPRESIONANT!! I a sobre queda en 4a posició!!! ADMIRABLE!!!
Primers 10km  amb un temps de 39'49".... BUFFFF!!! Per sota de 4' el km???...Aquí va començar el meu suicidi!!! Em trovaba molt bé corrent, tenia molt bones sensacions, sabia que portava un ritme ràpid, però el fet d'anar cómode vaig pensar en anar fent...tot això que porto guanyat!! Gran primer error!!
Del km 10 fins a la mitja marató, vaig afluixar el ritme, i no per què em trobava malament, si no per què era conscient que aquest ritme no el podia portar fins al final , i agafo ritme de 4'10" el km, que és el que havia plantejat surtir des de l'inici. Pas de la 1/2 marató amb un temps de 1h25' 38"... Molt ràpid!!! Estic arriscant massa!!!
El segon gran error va venir al km 22, quan m'avança un del Sícoris Club, que ja el tenia vist de les curses de Ponent, i m'anima a seguir al grupet amb ell. Em comenta que va a ritme de 4', i em convenç a seguir amb ells una estona, fins que veig que ja vaig massa forçat i al km 28 decideixo anar a la meua...Pas del km 30 a 2h02'26" BUUUUFFF!!! Me n'adono de l'error que he fet, i les cames em diuen que ho pagaré molt car!!
A partir del km 30 cap  endavant, ja va ser un patiment progressiu. Vaig començar a notar-me les cames com a ferros, i ja anava molt forçat. Pujada de bessó inclosa al km 35, i vaig estar a punt d'abandonar, però la ilusió que em fèia arribar a dins l'Estadi Olímpic i fer la volta final, em va ajudar a continuar, tot i anar a 5' el km. La alegria la vaig tenir quan arribo a dins l'estadi i veig el cronòmetre de fons, que encara tenia la posibilitat de baixar de les 3h...i per 30" ho vaig aconseguir.
Dels errors, se n'aprèn, però de Sevilla marxo amb el record d'haver fet el gran sacrifici de no deixar-me vèncer per les circunstàncies adverses, i no haver deixat que el mur em tombés. Content per finalitzar una de les curses més dures de la meva vida!!
Resultat, d'un total de 9.000 participants:
Pos. 621. Aitor Sala. 2h59'33"
 
 
DUATLÓ D'IGUALADA 23-02-14
Nova edició, la 8ª ja, d'un duatló de carretera amb un part de run de trail. Prova que puntúa en el Circuit Català de la Lliga Catalana i on Antonio Gordun va fer un bon paper tot i portar una semana carregada de kms. Aquest any lluitant sempre amb les primeres places. Enhorabona!!!
Tiempo 1h 7 min. 
Posición 165 de 427 y  6º categoría
 
 



MARATEST 23-02-14
 
Crònica cedida pel Chechu:

Faltan tres semanas para el realizar el primer objetivo de la temporada que no es otro que la maratón de Barcelona. Hay un poco de dudas entre la Eli y Yo de saber  si estamos preparados para realizar un reto de esta envergadura. Ya hace meses decidimos apuntarnos al Maratest en la distancia de 30 km para saber si vamos a sufrir o sufrir mucho. El único planteamiento de la carrera es estar por debajo de la liebre de 5’40”, que representaría bajar de las 4h en la gran cita.
En la línea de salida unos 3500 participantes esperando a realizar la tirada larga para su objetivo ya sea media maratón o maratón, ya que hay 2 distancias 15 y 30 km. El recorrido es llano con alguna subida, avituallamiento cada 5km y de 2 vueltas si haces la versión larga. Oriol, Eli y Yo como representación del club.
Fría mañana en Badalona, pero esta vez decido correr solo con la camiseta de manga corta, ya que en 30 km da para que el tiempo de vuelva loco. Nervios y tensión contenida en la salida, la Eli y Yo no hablamos, yo me dedico a escuchar las conversas de los otros corredores y compruebo que no somos los únicos que están acojonados por no acabar con buenas sensaciones. Me despido de mi socia de aventura y salida, Go Go Go! Primeros metros tranquilo y con retenciones, me saca un poco de quicio los grupos estos multitudinarios que ocupan toda la carretera y van charlando tranquilamente, me provocan ir haciendo pequeños cambios de ritmo y sé que no es bueno. La intención de ir a 5:30 se desvanece ya que hace rato que voy a 5’23 y muy cómodo. Para el kilómetro 5 voy entre la liebre de 5’40” y 5’20” y de acabar así sería muy buen resultado. Pasan los metros, kilómetros, miro el paisaje desde el paseo y sueño con estar en la maratón. Soñando en busca de sensaciones se me hace el recorrido muy ameno, la gente que anima te da un plus para seguir y sin querer queriendo velocidad de crucero a 5’14”. Hay un trozo de una larga recta que es de ida y vuelta, es un punto para ver donde van la liebres y los compañeros, me cruzo con Oriol que va muy bien, luego con Eli que va magníficamente como habíamos planeado. Mi cara rebosa felicidad y llega el paso del km 15 pasas por meta, he alcanzado la liebre de 5’ 20” que sería 3h 45’ en maratón y voy muy bien, saludo a Paco y me engancho con la liebre. Ir con la liebre en un tiempo tan multitudinario es agobiante y cómo voy bien decido saltar e ir por libre. Justo en la subida para cruzar la vía me descuelgo y a tirar, no cambio el ritmo, pero poco a poco me voy distanciando. En el kilómetro 20 avituallamiento de agua y con Gel de estos líquidos, ole!! Como un gintónic después de una cena con buena compañía!! Y ahora qué? Esa pregunta me viene a la cabeza, no he corrido nunca más de una media maratón y no sé que pasara. Me entran dudas y tomo la decisión de seguir igual, como de momento me ha ido genial no hay que tocar nada. Poco a poco pasan los kilómetros, me cruzo a Oriol que lo veo genial, me encuentro con Miriam y Trini que me dan ánimos y me vuelvo a cruzar con Eli que va todavía mejor que antes. A partir del km 25 me noto las piernas un poco cargadas y el Gps  dice que voy a 5’15” he perdido un segundo. Me vuelven las dudas, voy a petar ya? Poco a poco perderé tiempo? Busco evadir la mente con cualquier cosa y como no sale a la luz Lanzarote ’16, sueño corriendo, me emociono y caña! Me sube el ánimo y los últimos kilómetros me pasan volando. Km 29 chequeo al cuerpo y todo ok. Quedarían 12 km y me veo con fuerzas, apretó los dientes y llegada a meta contentísimo, objetivo conseguido sobradamente.
Mi valoración de la carrera a nivel organización es muy buena y la recomiendo de cara a preparar el maratón.  A mí personalmente me ha encantado y  ha servido para que Eli y Yo nos  presentemos el 16 marzo con un punto de confianza.

Resultados:
Oriol Faidella        pos. 441      2h 21’ 11"
Chechu Muñoz     pos. 1167    2h 38’ 12”
Eli Sala                    pos. 1377   2h  44’ 23”

 






 
 

CAP DE SETMANA DEL 15-16 DE FEBRER

.
Amb una mica de retràs...ja tenim els resultats d'un cap de setmana ple de reptes.
Cap de setmana on Josep Maria i Silvana corrien la Mitja de Barcelona per a preparar amb garanties la marató del proper 16 de març.
Juanma Hernández i Antonio Gordun viatjàven a Granollers a fer el Duatló de Montmeló. Circuit de fórmula 1 on és tot un luxe rodar amb la bicicleta.
I per últim, Chechu, Antonio, Alejandro i jo anàvem a Baldellou a deixar-ho tot per agafar uns "puntillos" per a la lliga de duatlons de Lleida.
Destacar el gran paper de tots, defensant els colors allà on van, la millora de tots en general, amb el podi en categoria d'Antonio Gordun en el Circuit Català de Duatló i la 5ª plaça de la general d'Alenjandro a Baldellou i 2on de categoria, però sobretot, destacar les ganes amb les que tots els socis afronten els reptes i disfruten de l'esport. Gràcies a tots!!! I enhorabona!!! 
 
DUATLON DE GRANOLLERS 16-02-14
Crònica cedida per Antonio Gordun:
En esta duatlon intenté no volver a cometer los mismos errores que la semana anterior; le puse gomas a las zapatillas y coloqué una pequeña mochila naranja en el bóxer, junto a la bici, para poderla identificar rápidamente.
Esta es una duatlon bonita por el lugar donde se disputa.
Al ser una distancia corta procuré no especular y salí a tope desde principio hasta el final.

Para poder tener un poco más de aire y no ir tan agobiado, corrí con el mono al revés y así poder abrir la cremallera.
Los primeros 5 km los hice en 19.05 , transición rápida y a continuación un circuito a bici para disfrutar. Se daban 4 vueltas al circuito y aunque no lo parezca, incluye 2 buenas subidas.
Desde el principio engancho un grupo que tira con ganas, procuro entrar continuamente a relevos,  y al final terminamos el sector con una media de 36 km/h.
Segunda transición sin problemas y unos 2.5 km finales a tope con ritmo de 3.53.
Tiempo final 1h 50" seg
Posición 98 de 394 y 3º en mi categoría.
Este año compito en categoría V2 y pensaba que en esta categoría no se corría. Los 2 que quedaron primeros corrieron los 5 km a ritmo de 3.40 y en bici me sacaron más de 1 minuto (alucino ¡¡).
La tercera plaza la disputamos al sprin con uno del club Granollers (aparece en la foto con el dorsal 996) y que al final entro a 2 segundos por detrás mío.
Pos.302. Juanma Hernández - 1h12'52"
 

 
 
MITJA DE BARCELONA 16-02-14
 
 
Silvana i Josep Maria van ser-hi. Podríem dir en una de les mitges maratons més emblemàtiques, segurament gràcies a la Marató que es cel·lebra un mes després. Dels més de 12.000 finishers:
 
Pos.4024. Silvana d'Antonio - 1h41'31"
Pos.4681. Josep Maria Gràcia - 1h43'50"
 
 

IV DUATLÓN ROCKO X-PLOSIÓN DE BALDELLOU

Crònica cedida per l'Alejandro Asensio:
Domingo 16 de febrero de 2014,  es una de esas fechas que permanecerán  grabadas en la memoria durante mucho tiempo de todos los participantes de este duatlón de montaña que celebra ya su 4ª edición. Ya nos  quedó grabada la 3ª edición a los que asistimos el año pasado, pero no podíamos imaginar que en ésta,  esa sensación iba a ser superada, pero así fue.
Este duatlón tiene un formato diferente al que estamos acostumbrados, en vez de estar comprendido por los tres segmentos característicos, carrera a pie-btt- carrera a pie, se compone de tres segmentos igualmente pero a la inversa, es decir, btt-carrera a pie-btt, que es el formato que optan los duatlones de montaña y alta montaña, y en el que el tramo de carrera a pie suele estar provisto de un importante desnivel, como si de una carrera de trail se tratara. En este caso los tramos las distancias eran las siguientes:

 -17 km de btt- con 400 mts de desnivel + y 300 -
-8 km carrera por montaña- con 424 mts + y 424 -
- 4,5 km de btt. Con 118 mts+ y 218 -.

 Este formato como es lógico favorece mucho a los especialistas de la btt, no como en los del formato clásico que es al contrario.
Ya el nombre del duatlón no sugiere precisamente que vaya a ser un camino de rosas para el que decida embarcarse en esta aventura, pero por si alguno no se lo creía tenía la opción de inscribirse y probarlo en carne propia.
Y así hicimos cuatro locos del CAR….Chechu, Antonio, Tito y Alex, que metidos en la liguilla de los duatlones de las comarcas de Lleida, esperábamos sumar suficientes puntos para mantenernos con opciones en la clasificación final. Baldellou es el 4º duatlón de los 5 que componen este circuito, siendo Bonansa la última prueba puntuable, que se celebrará el próximo 5 de abril. También sumaremos unos puntitos para la liga interna CAR.
En cuanto lo que fue la carrera en sí, decir que los circuitos de BTT fueron espectaculares por los alrededores de Baldellou, variados y muy trabajados, en cuanto a señalización y limpieza,  tuvimos pista, senderos, trialeras técnicas, que se complicaron por el barro, grandes ascensiones y descensos…en definitiva recorridos muy divertidos para los amantes de las dos ruedas.
En cuanto al circuito de carrera a pie, pues que se puede decir, nadie se esperaba lo que nos encontramos, comenzamos bajando por una pista como para empezar abriendo boca, y acabamos subiendo por una pared en la que para años venideros pueden plantearse poner clavijas e improvisar una via ferrata para hacer un raid. No estaría mal.
El recorrido a pie espectacular también, muy duro pero interesante, distinto a lo que estamos acostumbrados, porque  acabas disfrutando de las vistas mientras subes, ya que la velocidad te lo permite.
Personalmente pienso que es un duatlón altamente recomendable, en el que si puedo repetiré el año que viene, por el recorrido (espectacular y duro pero no infranqueable),  por la organización, por el trato recibido, un buen avituallamiento final con bocata incluido, un 10 a la gente del Club Esportiu Rocko Almenar que se han desvivido por hacer una gran prueba, y que se merecen que la gente asista a este evento. Este año las expectativas no se han cumplido en cuanto a asistencia, algo menos de 60 personas, pero si siguen trabajando así superaran cualquier inconveniente.
Como crítica constructiva les diría que se pensasen para la próxima cita dar premios a las categorías pues sólo hay reconocimiento para los 3 primeros de categoría masculina y femenina. O sea que me fui sin foto en el podio…
Para acabar decir que en esta prueba no he sufrido ningún percance mecánico en la bici, que ya me tocaba, y que no hay nada para esto como estrenar máquina nueva. Impresionante las sensaciones con las ruedas de 29”, creo que la mejoría es espectacular, sobre todo en llano y bajando, mucha más sensación de seguridad, y ver como las 26” no pueden seguirte en estos tramos dice mucho a su favor.
Al final posición 5º de la general  a 6 minutos del 1º,  un local que seguro se conocía el circuito muy bien, y 2º de mi categoría V1. Muy contento y con buenas sensaciones para afrontar los siguientes retos….duatlón de carretera de Pont y Maratón de Barcelona.
Gran papel de todos los del Club, Tito cada vez más valiente con la BTT en los descensos y mirando de reojo las ruedas grandes….jejeje.  Antonio gran papel también, y acabando pese a sus problemas de rodilla, y Chechu, que aunque la BTT no le gusta, decidió acompañarnos en esta loca aventura tomándoselo  filosofía para acabar disfrutando de la prueba y del día. Un reconocimiento especial también para Eli,  que estuvo aguantando estoicamente las 3 horas de carrera dando soporte y aliento a los participantes.
Las posiciones finales y los tiempos de los nuestros de un total de 58 inscritos fueron:

-          5º -   ALEX ASENSIO                  2h;08´;53”
-          11º-  TITO PUEYO                      2h;16´;25”
-          27º-  ANTONIO MORILLA         2h; 38;51”
-          49º- CHECHU MUÑOZ               3h;05´;00”