Ja entrats al novembre on s'ajunten diferents moments de temporada dels nostres atletes. Gent que porta molts mesos preparant el seu objectiu per finalitzar la temporada mentre altres estan just a l'inici de la mateixa ja pensant en el 2015.
Doncs bé, la Marató de València era un d'aquests reptes final de temporada per a molts. Una de les maratons destacades on Antonio M., Uri, Aitor, Raki viatjàven "en familia" per a complir els seus particulars objectius. Una marató és molt llarga i mai saps qué pasarà i com respondrà el cos. Aquesta va ser especialment "gens benèvola" per als nostres, parant a l'Aitor al km23 per una lesió, i matxacant físicament a la resta apareixent "el hombre del mazo" en diferents punts. L'Aitor és un excepcional atleta i aquesta "retirada" li servirà per a seguir creixent com a esportista ja que sabrà agafar el millor d'aquesta "mala estona" que va passar. Per a la resta, va ser una experiència més que els va fer madurar com a maratonians, uns millorant la marca i altres quedant-se a les portes, però amb una lliçó més a l'esquena. ENHORABONA MARATONIANS!!!
Per altra banda, Chechu, Eli, Fer i Juanma corrien la nocturna de Monzón, gaudint d'un altre cap de setmana esportiu. Tot i la pluja, excepcional cursa com relata el nostre company Chechu. Enhorabona als 4!!
Finalment, un servidor, aprofitant el viatge de visita familiar a Bcn i que a escasament 10' de casa hi havia la cursa de 10K del Barri del Clot, iniciava la nova temporada.
SEGUIM TREBALLANT SOCIS!!!
10K BARRI DEL CLOT
Crònica cedida pel Tito:
Crònica cedida pel Tito:
Viatge a Bcn de visita familiar i ja tenim al Tito mirant la opció de curses properes a casa dels sogres. I sí, una de les coses bones de la gran ciutat és que cada cap de setmana hi ha moltes opcions a escasos minuts de casa.
Cursa elegida els 10K del Clot amb la companyia del gran amic Eloi Moragues i amb l'objectiu de veure quin és l'estat de forma a l'inici de temporada.
Viatge amb moto de 10' i ja hi som. Cursa de barri, però a Bcn surt gent de sota les pedres disposades a fer una cursa. Som, ni més ni menys, que 1300 persones.
Molt de vent el que hi havia diumenge al matí i que em feia recordar als nostres amics de València desitjant-los que no tinguèssin aquestes condicions.
9:30h i sortida. L'objectiu, retrobar-me amb la competició i veure quin ritme sòc capaç d'aguantar durant els 10K.
Cursa gairebé plana però amb algun carrer de puja i baixa que feia apretar les dents per a poder mantindre el ritme. La idea era correr sobre 4'/km o una mica menys, però ràpidament vaig veure que no era capaç. Al primers kms sí que vaig poder anar a 3'50"/km però al segon tram ja notava la falta de kms acumulats i era incapaç de còrrer amb força.
Finalment 40'50". Reconec que quan vaig veure el temps no estava gens satisfet ja que pensava en la marca assolida l'any passat de 38' a l'Hospitalet i la feina que queda per fer per a tornar a estar a l'alçada.
Per altra banda, la cursa em va anar genial per a servir-me de "toc d'atenció" per a seguir treballant fort i seguir millorant en la cursa a peu. Piles carregades al 100% per seguir entrenant!
Qui no és positiu és perquè no vol
De 1274 finishers
Pos.125. Tito Pueyo - 40'52"
http://www.cursapopularclot.cat/2014/classificacio/
MARATÓ DE VALÈNCIA
Crònica cedida per la Raki:
Aquest cop les sensacions no són tant bones de cara a la marató de València ja què vaig arrosegant dues lesions però ja que estic inscrita...doncs ha per totes!
Al final marxo el dissabte amb l'Aitor, quedem a Salou per marxar junts però el nostre sentit de l'orientació no és molt bo i ens costa lo nostre trobar-nos jeje!
Arribem a València i anem ha buscar a l'Antonio i l'Oriol a l'apartament. Anem directes a la fira del corredor ha buscar el dorsal! al veure l'ambient, l'arc de l'arribada, tot en general....se'm posa la pell de gallina!
Anem directes a l'apartament a sopar i intentar descansar per demà, però posar el rentavaixelles abans d'anar ha dormir no ha sigut una mala idea jaja!!
El Morilla i jo ens despertem 3h abans per esmorzar, l'Aitor i l'Oriol no gaire més tard, els nervis ens pasen factura...
Arribem a la zona de la cursa, els nervis a flor de pell, donem les bosses a la germana de l'Antonio i anem ha escalfar.
Jo no escalfo gens ja què solament faig que 10m i em punxa la planta del peu, decideixo que ja faré el calentament sortint suau.
Donen el tret de sortida però nosaltres encara tardem uns 3' en sortir, començo ha córrer i el dolor de la planta del peu augmenta, ja em començo a ratllar i ha venir tot de sensacions negatives però no paro de córrer i intento pensar en altres coses.
A mesura que vaig fent km el dolor de la planta desapareix, cosa que em permet augmentar el ritme, genial! Vaig recuperant el temps perdut. A l'hora dels avituallaments és un " caxondeo" ja què al no sentar-me bé la isotònica que donen, m'emporto en bossetes els meus polvos, els quals tinc que buidar-los dins de la botella d'aigua...total que en van més a fora que a dins jeje!
Suposo que aquest és el motiu que al km 27 xoqués de cap al maleït muro per falta d'hidratació! no enteneia que m'estava passant, era com si el cap anés per un lloc i les cames per un altre, no em responien, estaven com adormides i no volien córrer! se'm passa pel cap de retirar-me però la meta és tant espectacular...així que trec forces d'on puc, afluixo el ritme i a continuar!
El quàdriceps dret em comença ha fer molt mal, unes puntxades terribles, intento distreure'm però no hi ha manera! sembla que les cames ja volen tornar ha córrer però ara el quàdriceps no m'ho permet! s'està convertint en tot un calvari!
Sobre el km 36 em trobo a l'Antonio caminant que ha petat, li dic per anar junts però em diu que continuï, que no pot córrer i que ja m'agafarà, vaig continuant a ritme suau, el vent tampoc ens ho posa gaire fàcil!
Passo pel km 40 i em prenc l'últim gel amb esperances que fem dongui forces i arribar amb forces a la meta, ja estic arribant i és espectacular, la gent cridant el meu nom i animant-me, em fa mal tot però amb el caliu que hi ha no pots parar, no és pot explicar amb paraules! l'entrada a la ciutat de les arts amb l'aigua al voltant, el públic cridant...impressionant i molt emotiu!! tot el dolor patit ha valgut la pena per viure aquest moment inoblidable!!
Arribo a meta i una forta abraçada als companys del club, Oriol que ha fet molt bona cursa, Aitor que ha tingut que abandonar al km 23 per problemes físics i Antonio que arriba 3' després que jo.
Ha estat tot un plaer compartir aquesta gran aventura amb aquests grans atletes i però sobretot companys que m'han fet oblidar els nervis i disfrutar d'un gran fin de setmana! sé que volíem unes marques millors, però amb l'esperit lluitador que tenim, no en tinc cap dubte que repetirem i ho aconseguirem! serà per curses!!! Enhorabona a tots!!
Dels 11.348 finishers:
Pos.3974 - Oriol Faidella - 3h39'40"
Pos. 4305 - Raki - 3h42'30"
Pos. 4437 - Antonio M. - 3h43'39"
Aitor - Abandó per problemes físics
MARATÓ DE VALÈNCIA
Crònica cedida per la Raki:
Aquest cop les sensacions no són tant bones de cara a la marató de València ja què vaig arrosegant dues lesions però ja que estic inscrita...doncs ha per totes!
Al final marxo el dissabte amb l'Aitor, quedem a Salou per marxar junts però el nostre sentit de l'orientació no és molt bo i ens costa lo nostre trobar-nos jeje!
Arribem a València i anem ha buscar a l'Antonio i l'Oriol a l'apartament. Anem directes a la fira del corredor ha buscar el dorsal! al veure l'ambient, l'arc de l'arribada, tot en general....se'm posa la pell de gallina!
Anem directes a l'apartament a sopar i intentar descansar per demà, però posar el rentavaixelles abans d'anar ha dormir no ha sigut una mala idea jaja!!
El Morilla i jo ens despertem 3h abans per esmorzar, l'Aitor i l'Oriol no gaire més tard, els nervis ens pasen factura...
Arribem a la zona de la cursa, els nervis a flor de pell, donem les bosses a la germana de l'Antonio i anem ha escalfar.
Jo no escalfo gens ja què solament faig que 10m i em punxa la planta del peu, decideixo que ja faré el calentament sortint suau.
Donen el tret de sortida però nosaltres encara tardem uns 3' en sortir, començo ha córrer i el dolor de la planta del peu augmenta, ja em començo a ratllar i ha venir tot de sensacions negatives però no paro de córrer i intento pensar en altres coses.
A mesura que vaig fent km el dolor de la planta desapareix, cosa que em permet augmentar el ritme, genial! Vaig recuperant el temps perdut. A l'hora dels avituallaments és un " caxondeo" ja què al no sentar-me bé la isotònica que donen, m'emporto en bossetes els meus polvos, els quals tinc que buidar-los dins de la botella d'aigua...total que en van més a fora que a dins jeje!
Suposo que aquest és el motiu que al km 27 xoqués de cap al maleït muro per falta d'hidratació! no enteneia que m'estava passant, era com si el cap anés per un lloc i les cames per un altre, no em responien, estaven com adormides i no volien córrer! se'm passa pel cap de retirar-me però la meta és tant espectacular...així que trec forces d'on puc, afluixo el ritme i a continuar!
El quàdriceps dret em comença ha fer molt mal, unes puntxades terribles, intento distreure'm però no hi ha manera! sembla que les cames ja volen tornar ha córrer però ara el quàdriceps no m'ho permet! s'està convertint en tot un calvari!
Sobre el km 36 em trobo a l'Antonio caminant que ha petat, li dic per anar junts però em diu que continuï, que no pot córrer i que ja m'agafarà, vaig continuant a ritme suau, el vent tampoc ens ho posa gaire fàcil!
Passo pel km 40 i em prenc l'últim gel amb esperances que fem dongui forces i arribar amb forces a la meta, ja estic arribant i és espectacular, la gent cridant el meu nom i animant-me, em fa mal tot però amb el caliu que hi ha no pots parar, no és pot explicar amb paraules! l'entrada a la ciutat de les arts amb l'aigua al voltant, el públic cridant...impressionant i molt emotiu!! tot el dolor patit ha valgut la pena per viure aquest moment inoblidable!!
Arribo a meta i una forta abraçada als companys del club, Oriol que ha fet molt bona cursa, Aitor que ha tingut que abandonar al km 23 per problemes físics i Antonio que arriba 3' després que jo.
Ha estat tot un plaer compartir aquesta gran aventura amb aquests grans atletes i però sobretot companys que m'han fet oblidar els nervis i disfrutar d'un gran fin de setmana! sé que volíem unes marques millors, però amb l'esperit lluitador que tenim, no en tinc cap dubte que repetirem i ho aconseguirem! serà per curses!!! Enhorabona a tots!!
Dels 11.348 finishers:
Pos.3974 - Oriol Faidella - 3h39'40"
Pos. 4305 - Raki - 3h42'30"
Pos. 4437 - Antonio M. - 3h43'39"
Aitor - Abandó per problemes físics
10K NOCTURNO MONZÓN
Crònica cedida pel Chechu:
Una de las cosas que a Eli y
a Mi nos gusta, es ir a probar carreras nuevas. Esta vez nos desplazamos
a Monzón es un 10.000 en sábado y nocturno. Allí quedamos con Fer, Juanma y
familias, que muy gustosamente nos harán de anfitriones. Mientras nos dirigimos
a la carrera a Eli no se le ocurre nada más que decir que hay unos nubarrones,
yo le digo que es que se hace de noche, pero pienso que con lo gafe que es aun
lloverá. Recogemos el dorsal y nos damos una vuelta por la zona, la salida es
en una gran avenida de entrada al pueblo que van a cortar para la carrera, ahí
se ve muchas veces cuando el ayuntamiento apoya un evento como este., el
recorrido es de 5km, así que como nosotros estamos inscritos a la de 10km y nos
tocara dar dos vueltas. Nos encontramos a Juanma, vestido de calle, que todavía
tiene que ir a casa. No voy hacer ningún comentario sobre su estado de
nerviosismo, quien no lo entienda que busque la crónica del Half de
Empuriabrava, allí hay toda la información.
Media horita antes la gente empieza a calentar, la socia y
el mendas nos vamos a dejar la ropa a la furgoneta, cuando volvemos, empieza
una tormenta. Miro a la Eli y la empiezo
aplaudir que fiera, capaz de cargarse un bonito día con un solo comentario, el
speaker no da crédito, con el bonito día que hacía, decía el pobre… No sabe de
los poderes de la Eli, casi semejantes a los de Tito con el buen tiempo. La
imagen es surrealista, todo el mundo, espectadores y corredores, metidos a
cubierto. Yo muy a mi pesar calentando solo, chopandome enterito, pero si no
caliento bien, luego me rompo. Como un pro, me siento observado y me entra
hasta vergüenza. La Eli está bastante
jodida de garganta y opta por calentar por debajo de los edificios para no mojarse
antes de empezar, los demás del club también han optado por resguardarse. Justo
cuando van a dar la salida, la lluvia cesa y se me queda cara de tonto, de
tonto mojado. En la salida hablamos de estrategia, Juanma va ir con Rebeca para
intentar bajar de la hora, Eli va a ir según sensaciones ya que no llega fina,
Fer anda llorando de que no esta bien, de que es lo que más le cuesta
bla,bla,bla… yo le digo que voy a intentar ir sobre 4’40, 4’45, no lo ve claro.
Salida de la carrera y toca regular, cojo ritmo, controlo el
gps. Eli se va un poco por delante y Fer va conmigo. Los primeros kilómetros
son por el casco antiguo, se hace muy ameno pero hay desnivel y se nota, voy
controlando a Eli en todo momento. En una bajada un poco fuerte el colega Fer
pone la directa, me pega un hachazo y sigue hasta pegárselo a Eli también! Ya
me extrañaba que aguantase a mi lado… luego me dirá que esperaba que lo cogiese
luego, si ya! Jaja el recorrido va siendo muy chulo, después de ir por el casco
antiguo te sales de la población para ir a la pista de atletismo, aunque la
entrada y la salida son un poco “rara”, ya que hay que aflojar mucho el ritmo
por la estrechez del paso después ya vuelves dirección a la salida otra vez.
Por el paso de la primera vuelta algo no me cuadro, ni el tiempo del crono de
la organización ni mi paso, pero no me preocupa, solo miro de tener buen ritmo. Lo bueno de hacer
vueltas es que te conoces el recorrido y puedes regular. No voy a soltar un
rollo de la segunda vuelta, ni yo pude alcanzar a Eli ni ella a Fer, solo
comentar que cuando me salto la alarma del paso de los 10km todavía estaba
lejos de la meta! Así que el tiempo de llegada fue un poco engañoso ya que creo
que salieron 600 metros de más.
Gran ambiente y buena organización, la verdad que si no es
por la lluvia y los metros de regalo hubiera sido de excelente para ser su
primera edición. Eso si después de la carrera nos fuimos a cenar y algún gin
cayó, pero eso es otra historia.
Pos. 91 Fernando
Figuera 48’21”
Pos. 101 Eli Sala 49’06”
Pos. 124 Chechu Muñoz 50’25”
Pos. 197 Juanma Hernandez
58’01”
No hay comentarios:
Publicar un comentario