CAP DE SETMANA DEL 20-21 DE DESEMBRE

A punt de començar les festes nadalenques i els nostres socis encara pensen en competir representant el nostre club.

Per una banda teniem la Raquel que corria la Sant Silvestre de Viladecans, cursa de 5 km, amb molt nivell i amb bon resultat final.

Un altre atleta que ens representaba aquest cap de setmana era Eloi, que tornaba a Sabadell, aquest cop per disputar un 60metres i un 200metres, amb resultats dispars pero seguint lluitant per millorar.

I finalment, l'Anna, després de molt de temps, torna a ficar-se un dorsal. La petita Zoe també ho fa en la mateixa cursa amb una distància de nens "grans".

ENHORABONA A TOTS!


SANT SILVESTRE DE VILADECANS:
Crònica cedida per Raquel:
Tenia moltes ganes de fer aquesta cursa però quasi em quedo sense fer-la ja què me'n vaig anar ha dormir amb fortes puntxades a la panxa que no em deixaben ni caminar.

Em desperto d'hora i ja tinc la panxa recuperada així que esmorzo suau i tiro cap a Viladecans.

Arribo amb molt de temps, aprofito per anar ha fer un cafè com a cada cursa, aquest cop no ha estat una bona idea i tinc que anar corrent al lavabo un parrell de cops!

Escalfo una mica i ja em situo a la línea de sortida, és molt agoviant, som quasi 2000 atletes tots apretats! donen el tret de sortida i casi no ens movem, s'ha format un ambut! fins als 500m no puc començar apretar!

Passo al km 1 i hem comença ha fer molt malt la panxa i m'agafa flato, baixo una mica el ritme hi vaig mantenint una velocitat que em permet anar abançant atletes.

Fa bastant vent i el poc desnivell fa que sigui una muntanya, arribo ja als 800m finals hi decideixo fer l'últim sprint! arribo bastant feta pols de la panxa però molt contenta d'haver fet mmp amb 21'47", però la 22 en la meva categoria, al ser final campionat de Catalunya havia massa màquines, bé impossible fer pòdium jeje!!

60m i 200m SABADELL

Crònica cedida per Eloi:

Segona jornada de pista coberta, despres d'una dura setmana de feina toca fer un 60 i un 200, el 60 millor no parlem, una mala sortida, cosa k em penalitza molt 7"80 una decima mes que l'any passat, despres el 200 prova predilecta, em toca el carrer 1 el pitjor, molt de peralte k es nota, tot i una sortida lenta remonto molt, i fent un ultim 100 epic em col.loco tercer, al final podi a la serie i 25"60 gairebe MMP, ara parada per Nadal el 10 de Gener Saragossa, pero abans, us veig a la Sansi, bon Nadal a tots


5K SANT VICENÇ DE CASTELLET

Crònica cedida per l'Anna Saura:

20 de desembre de 2014. Fa exactament 468 dies que no em poso davant la línia de sortida d’una cursa amb la intenció de competir, però l’arribada del Pol ho justifica i ho compensa amb escreix. La tornada a la rutina d’entrenament després de l’embaràs no ha estat fàcil, porto al sac un munt de quilos de més que no estic acostumada a arrossegar, unes súper popes que a banda de servir per lluir un bon escot són un conyàs per córrer, no puc allargar gaire els temps d’entrenament perquè el Pol només s’alimenta xuclant a mamà, i el cap em diu que en aquests moments tinc altres prioritats, com ho és el Pol i passar amb la Zoe el poc temps que entre una cosa i altra puc dedicar-li. A tot això, cal sumar-li un trencament fibril·lar al poc temps de començar a córrer que fa que hagi de parar 3 setmanes... però tot i així, cal donar el primer pas i acabo inscribint-me a una cursa per començar a sentir de nou que torno a ficar-me al “fregao” que tant m’agrada.

Avui Tito fa de cangur. Em sap greu no tenir-lo al costat per competir amb mi, doncs trobo a faltar el petó i l’abraçada de complicitat que hi ha sempre entre els dos abans del tret de sortida...tot arribarà. Per cert, està d’un pesat espectacular: Anna escalfa, Anna fes uns progressius, Anna dóna-li la popa al nen...que per cert, ho intento fer i diu que res de res. Finalment aconsegueixo buidar un pit, però l’altre airbag m’acompanyarà a tuti plen durant la cursa. No tinc ganes d’escalfar, no tinc ganes de fer progressius, estic del tot descol·locada, amb poca motivació...sensacions estranyes. L’única sensació familiar me la dóna l’estómac, que se m’ha tancat tot i haver-hi dónuts de xocolata a l’avituallament, i això sí que em sóna!!!

I per fi el tret de sortida. L’objectiu inicial és baixar de 26’ (i no quedar l’última...que això sempre se’ns passa a tots pel cap). La veritat és que un cop comença la cursa em ve de cop la motivació i em venen ganes d’apretar-me un xic. Passo el primer km per davant del públic i només faig que buscar a Tito i Zoe per xoca’ls-hi la mà i dedica’ls-hi un somriure. Quan a mitja cursa faig una volta de 180º ja veig que ni de conya arribo l’última, així que mentalment el meu cap es relaxa. Seguim corrents i arribo a meta amb 24’42”. He quedat la 85 de 172 corredors i la 15ª noia de les 59 totals. Tot i estar molt lluny de la meva marca en 5 km, estic molt contenta, perquè se que esforçant-m’hi aquesta marca poc a poc anirà baixant. El meu cap ja només pensa en la Sansi de Pont, i això és molt bona senyal!!!!

500 mts SANT VICENÇ DE CASTELLET

 Crònica redactada per la Zoe i escrita pel papà:

Arribem al poble i veiem al Micky. Ens donen un dorsal i un plàstic per ficar-lo a la sabata que serveix per saber el temps que correrem.

Mentre em toca còrrer jugo al parque, al tobogan i als gronxadors

Em fico amb molts nens i nenes a la sortida i tots comencen a còrrer molt. Li he dit a papà que m'esperi a la sortida i vull còrrer amb ell agafat de la mà tota l'estona.

M'he cansat molt. Era molt llarg.

A l'arribada he begut xocolata calenta amb coca i he saltat a uns inflables.

Després hem vist còrrer a la mama amb el papa i el Pol.